الر ۚ كِتَابٌ أُحْكِمَتْ آيَاتُهُ ثُمَّ فُصِّلَتْ مِن لَّدُنْ حَكِيمٍ خَبِيرٍ (1)
Alif Laam Raa. Heus aquí una Escriptura els versicles de la qual han estat fetes unívoques i, després, repartit detalladament, i que procedeix d'Un Que és Savi, Que està bé informat |
أَلَّا تَعْبُدُوا إِلَّا اللَّهَ ۚ إِنَّنِي لَكُم مِّنْهُ نَذِيرٌ وَبَشِيرٌ (2)
Que no serviu sinó a Al·là! Jo sóc per a vosaltres, de part Seva, un monitor i nunci de bones noves |
وَأَنِ اسْتَغْفِرُوا رَبَّكُمْ ثُمَّ تُوبُوا إِلَيْهِ يُمَتِّعْكُم مَّتَاعًا حَسَنًا إِلَىٰ أَجَلٍ مُّسَمًّى وَيُؤْتِ كُلَّ ذِي فَضْلٍ فَضْلَهُ ۖ وَإِن تَوَلَّوْا فَإِنِّي أَخَافُ عَلَيْكُمْ عَذَابَ يَوْمٍ كَبِيرٍ (3)
I que demaneu perdó al vostre Senyor i, després, us torneu a Ell! Us permetrà, llavors, gaudir bé per un temps determinat i concedirà El seu favor a tot afavorit. Però, si torneu l'esquena, temo per vosaltres el càstig d'un dia terrible |
إِلَى اللَّهِ مَرْجِعُكُمْ ۖ وَهُوَ عَلَىٰ كُلِّ شَيْءٍ قَدِيرٌ (4)
Tornareu a Al·là. És omnipotent |
أَلَا إِنَّهُمْ يَثْنُونَ صُدُورَهُمْ لِيَسْتَخْفُوا مِنْهُ ۚ أَلَا حِينَ يَسْتَغْشُونَ ثِيَابَهُمْ يَعْلَمُ مَا يُسِرُّونَ وَمَا يُعْلِنُونَ ۚ إِنَّهُ عَلِيمٌ بِذَاتِ الصُّدُورِ (5)
Es repleguen en si mateixos per a sostreure's a Ell. Encara que es cobreixin amb la roba, Ell sap el que oculten i el que manifesten: sap bé el que tanquen els pits |
۞ وَمَا مِن دَابَّةٍ فِي الْأَرْضِ إِلَّا عَلَى اللَّهِ رِزْقُهَا وَيَعْلَمُ مُسْتَقَرَّهَا وَمُسْتَوْدَعَهَا ۚ كُلٌّ فِي كِتَابٍ مُّبِينٍ (6)
No hi ha bèstia sobre la terra a que el seu sosteniment no proveeixi Al·là, Que coneix el seu cau i el seu dipòsit: tot està en una Escriptura clara |
وَهُوَ الَّذِي خَلَقَ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضَ فِي سِتَّةِ أَيَّامٍ وَكَانَ عَرْشُهُ عَلَى الْمَاءِ لِيَبْلُوَكُمْ أَيُّكُمْ أَحْسَنُ عَمَلًا ۗ وَلَئِن قُلْتَ إِنَّكُم مَّبْعُوثُونَ مِن بَعْدِ الْمَوْتِ لَيَقُولَنَّ الَّذِينَ كَفَرُوا إِنْ هَٰذَا إِلَّا سِحْرٌ مُّبِينٌ (7)
Ell és Qui ha creat els cels i la terra en sis dies, tenint El seu Tron en l'aigua, per a provar-vos, per a veure qui de vosaltres és el qui millor es comporta. Si dius: «Sereu ressuscitats després de morts», segur que els infidels diuen: «Això no és més que manifesta màgia» |
وَلَئِنْ أَخَّرْنَا عَنْهُمُ الْعَذَابَ إِلَىٰ أُمَّةٍ مَّعْدُودَةٍ لَّيَقُولُنَّ مَا يَحْبِسُهُ ۗ أَلَا يَوْمَ يَأْتِيهِمْ لَيْسَ مَصْرُوفًا عَنْهُمْ وَحَاقَ بِهِم مَّا كَانُوا بِهِ يَسْتَهْزِئُونَ (8)
Si retardem el seu càstig fins a un moment donat, segur que diuen: «Què és el que ho impedeix ?» El dia que els arribi no se'ls allunyarà d'ell i es veuran voltats per allò que es burlaven |
وَلَئِنْ أَذَقْنَا الْإِنسَانَ مِنَّا رَحْمَةً ثُمَّ نَزَعْنَاهَا مِنْهُ إِنَّهُ لَيَئُوسٌ كَفُورٌ (9)
Si fem agradar a l'home una misericòrdia vinguda de Nosaltres i després li privem d'ella, està completament desesperat, desagraït |
وَلَئِنْ أَذَقْنَاهُ نَعْمَاءَ بَعْدَ ضَرَّاءَ مَسَّتْهُ لَيَقُولَنَّ ذَهَبَ السَّيِّئَاتُ عَنِّي ۚ إِنَّهُ لَفَرِحٌ فَخُورٌ (10)
Si li fem agradar una benvolença., després d'haver sofert una dissort, segur que diu: «S'han allunyat de mi els mals!» Sí, s´alegra, es ufana |
إِلَّا الَّذِينَ صَبَرُوا وَعَمِلُوا الصَّالِحَاتِ أُولَٰئِكَ لَهُم مَّغْفِرَةٌ وَأَجْرٌ كَبِيرٌ (11)
En canvi, qui siguin pacients i obrin bé, obtindran perdó i una gran recompensa |
فَلَعَلَّكَ تَارِكٌ بَعْضَ مَا يُوحَىٰ إِلَيْكَ وَضَائِقٌ بِهِ صَدْرُكَ أَن يَقُولُوا لَوْلَا أُنزِلَ عَلَيْهِ كَنزٌ أَوْ جَاءَ مَعَهُ مَلَكٌ ۚ إِنَّمَا أَنتَ نَذِيرٌ ۚ وَاللَّهُ عَلَىٰ كُلِّ شَيْءٍ وَكِيلٌ (12)
Tu, potser, ometries part del que se't ha revelat -i t'angoixes per això- perquè diuen: «Per què no se li ha enviat baix un tresor o li ha acompanyat un àngel?» Però tu no ets més que un monitor. I Al·là vetlla per tot |
أَمْ يَقُولُونَ افْتَرَاهُ ۖ قُلْ فَأْتُوا بِعَشْرِ سُوَرٍ مِّثْلِهِ مُفْتَرَيَاتٍ وَادْعُوا مَنِ اسْتَطَعْتُم مِّن دُونِ اللَّهِ إِن كُنتُمْ صَادِقِينَ (13)
O diuen: «Ell ho ha inventat». Digues: «Si és veritat el que dieu, porteu deu versicles com ell, inventats, i crideu a qui pugueu, en lloc de cridar a Al·là!» |
فَإِلَّمْ يَسْتَجِيبُوا لَكُمْ فَاعْلَمُوا أَنَّمَا أُنزِلَ بِعِلْمِ اللَّهِ وَأَن لَّا إِلَٰهَ إِلَّا هُوَ ۖ فَهَلْ أَنتُم مُّسْلِمُونَ (14)
I si no us escolten, sapigueu que ha estat revelat amb la ciència d'Al·là i que no hi ha més déu que Ell. Us sotmetreu, doncs, a Ell |
مَن كَانَ يُرِيدُ الْحَيَاةَ الدُّنْيَا وَزِينَتَهَا نُوَفِّ إِلَيْهِمْ أَعْمَالَهُمْ فِيهَا وَهُمْ فِيهَا لَا يُبْخَسُونَ (15)
A qui hagin desitjat la vida d'aquí i el seu ornament, els remunerarem en ella conformement a les seves obres i no seran defraudats en ella |
أُولَٰئِكَ الَّذِينَ لَيْسَ لَهُمْ فِي الْآخِرَةِ إِلَّا النَّارُ ۖ وَحَبِطَ مَا صَنَعُوا فِيهَا وَبَاطِلٌ مَّا كَانُوا يَعْمَلُونَ (16)
Aquests són els que no tindran en l'altra vida més que el Foc. Les seves obres no fructificaran i serà va el que hagin fet |
أَفَمَن كَانَ عَلَىٰ بَيِّنَةٍ مِّن رَّبِّهِ وَيَتْلُوهُ شَاهِدٌ مِّنْهُ وَمِن قَبْلِهِ كِتَابُ مُوسَىٰ إِمَامًا وَرَحْمَةً ۚ أُولَٰئِكَ يُؤْمِنُونَ بِهِ ۚ وَمَن يَكْفُرْ بِهِ مِنَ الْأَحْزَابِ فَالنَّارُ مَوْعِدُهُ ۚ فَلَا تَكُ فِي مِرْيَةٍ مِّنْهُ ۚ إِنَّهُ الْحَقُّ مِن رَّبِّكَ وَلَٰكِنَّ أَكْثَرَ النَّاسِ لَا يُؤْمِنُونَ (17)
És que qui es basa en una prova clara vinguda del seu Senyor, recitada per un testimoni d'Aquest...? Abans d'ell, la Escritura de Moisés servia de guia i de misericòrdia. Aquests creuen en ella. Qui dels grups no creu en ella té el Foc com lloc de cita. Tu no dubtis d'ella. És la Veritat vinguda del teu Senyor. Però la majoria dels homes no creuen |
وَمَنْ أَظْلَمُ مِمَّنِ افْتَرَىٰ عَلَى اللَّهِ كَذِبًا ۚ أُولَٰئِكَ يُعْرَضُونَ عَلَىٰ رَبِّهِمْ وَيَقُولُ الْأَشْهَادُ هَٰؤُلَاءِ الَّذِينَ كَذَبُوا عَلَىٰ رَبِّهِمْ ۚ أَلَا لَعْنَةُ اللَّهِ عَلَى الظَّالِمِينَ (18)
Hi ha algú més impiu que qui inventa una mentida contra Al·là? Aquests tals seran conduïts davant del seu Senyor i els testimonis diran: «Estos són els que van mentir contra el seu Senyor». Sí! Que la maledicció d´Al.là caiga sobre els Impius |
الَّذِينَ يَصُدُّونَ عَن سَبِيلِ اللَّهِ وَيَبْغُونَهَا عِوَجًا وَهُم بِالْآخِرَةِ هُمْ كَافِرُونَ (19)
que desvien a altres del camí d'Al·là, desitjant que siga tortuós, i no creuen en l'altra vida |
أُولَٰئِكَ لَمْ يَكُونُوا مُعْجِزِينَ فِي الْأَرْضِ وَمَا كَانَ لَهُم مِّن دُونِ اللَّهِ مِنْ أَوْلِيَاءَ ۘ يُضَاعَفُ لَهُمُ الْعَذَابُ ۚ مَا كَانُوا يَسْتَطِيعُونَ السَّمْعَ وَمَا كَانُوا يُبْصِرُونَ (20)
No van poder escapar en la terra ni van tindre, fora d'Al·là, protectors. S'els doblegarà el castig. No podien sentir i no veien |
أُولَٰئِكَ الَّذِينَ خَسِرُوا أَنفُسَهُمْ وَضَلَّ عَنْهُم مَّا كَانُوا يَفْتَرُونَ (21)
Aquests són els que s'han perdut a si mateixos. S'han esfumat els seus invencions |
لَا جَرَمَ أَنَّهُمْ فِي الْآخِرَةِ هُمُ الْأَخْسَرُونَ (22)
En veritat, en l'altra vida seran els que més perden |
إِنَّ الَّذِينَ آمَنُوا وَعَمِلُوا الصَّالِحَاتِ وَأَخْبَتُوا إِلَىٰ رَبِّهِمْ أُولَٰئِكَ أَصْحَابُ الْجَنَّةِ ۖ هُمْ فِيهَا خَالِدُونَ (23)
Però els que creguen, obren bé i es mostren humils amb el seu Senyor,aquests habitaran en el Paradís eternament |
۞ مَثَلُ الْفَرِيقَيْنِ كَالْأَعْمَىٰ وَالْأَصَمِّ وَالْبَصِيرِ وَالسَّمِيعِ ۚ هَلْ يَسْتَوِيَانِ مَثَلًا ۚ أَفَلَا تَذَكَّرُونَ (24)
Aquestes dos classes de persones són com un cec i sord i un altre que veu i sent. Són semblants? És que no us deixareu amonestar |
وَلَقَدْ أَرْسَلْنَا نُوحًا إِلَىٰ قَوْمِهِ إِنِّي لَكُمْ نَذِيرٌ مُّبِينٌ (25)
I ja enviem Noé al seu poble: «Sóc per a vosaltres un monitor que parla Clar |
أَن لَّا تَعْبُدُوا إِلَّا اللَّهَ ۖ إِنِّي أَخَافُ عَلَيْكُمْ عَذَابَ يَوْمٍ أَلِيمٍ (26)
No serviu sinó a Al·là! Tem per vosaltres el castig d'un dia dolorós» |
فَقَالَ الْمَلَأُ الَّذِينَ كَفَرُوا مِن قَوْمِهِ مَا نَرَاكَ إِلَّا بَشَرًا مِّثْلَنَا وَمَا نَرَاكَ اتَّبَعَكَ إِلَّا الَّذِينَ هُمْ أَرَاذِلُنَا بَادِيَ الرَّأْيِ وَمَا نَرَىٰ لَكُمْ عَلَيْنَا مِن فَضْلٍ بَلْ نَظُنُّكُمْ كَاذِبِينَ (27)
Els dignataris del seu poble, que no creien, van dir: «No veiem en tu més que un mortal com nosaltres i no veiem que ningú et seguix sinó els humiliats del nostre poble, que ho fan irreflexivament. Ni veiem que gaudiu de cap privilegi sobre nosaltres. Abans bé, creiem que menteixen» |
قَالَ يَا قَوْمِ أَرَأَيْتُمْ إِن كُنتُ عَلَىٰ بَيِّنَةٍ مِّن رَّبِّي وَآتَانِي رَحْمَةً مِّنْ عِندِهِ فَعُمِّيَتْ عَلَيْكُمْ أَنُلْزِمُكُمُوهَا وَأَنتُمْ لَهَا كَارِهُونَ (28)
Va dir: «Poble! Què us pareix? Si jo em baso en una prova clara vinguda del meu Senyor -que m'ha fet objecte d'una misericòrdia vinguda d'Ell-, i que vosaltres, en la vostra ceguera, no percebeu, deurem imposar-us la a despit de vostre |
وَيَا قَوْمِ لَا أَسْأَلُكُمْ عَلَيْهِ مَالًا ۖ إِنْ أَجْرِيَ إِلَّا عَلَى اللَّهِ ۚ وَمَا أَنَا بِطَارِدِ الَّذِينَ آمَنُوا ۚ إِنَّهُم مُّلَاقُو رَبِّهِمْ وَلَٰكِنِّي أَرَاكُمْ قَوْمًا تَجْهَلُونَ (29)
Poble! No us demane hisenda a canvi -el meu salari incumbix només a Al·là- i no rebutjaré als que creuen. Sí, trobaran el seu Senyor. Però veig que sou un poble ignorant |
وَيَا قَوْمِ مَن يَنصُرُنِي مِنَ اللَّهِ إِن طَرَدتُّهُمْ ۚ أَفَلَا تَذَكَّرُونَ (30)
Poble! Si els rebutge, qui m'auxiliarà contra Al·là? És que no us deixareu amonestar |
وَلَا أَقُولُ لَكُمْ عِندِي خَزَائِنُ اللَّهِ وَلَا أَعْلَمُ الْغَيْبَ وَلَا أَقُولُ إِنِّي مَلَكٌ وَلَا أَقُولُ لِلَّذِينَ تَزْدَرِي أَعْيُنُكُمْ لَن يُؤْتِيَهُمُ اللَّهُ خَيْرًا ۖ اللَّهُ أَعْلَمُ بِمَا فِي أَنفُسِهِمْ ۖ إِنِّي إِذًا لَّمِنَ الظَّالِمِينَ (31)
Jo no pretenc posseir els tresors d'Al·là, ni conec l'ocult, ni pretenc ser un àngel. Jo no dic als que vosaltres menyspreeu que Al·là no els reserva cap bé. Al·là coneix bé els seus pensaments. Si tal digués, seria dels impius» |
قَالُوا يَا نُوحُ قَدْ جَادَلْتَنَا فَأَكْثَرْتَ جِدَالَنَا فَأْتِنَا بِمَا تَعِدُنَا إِن كُنتَ مِنَ الصَّادِقِينَ (32)
Van dir: «Noé! No pares de discutir amb nosaltres. Porta'ns, doncs, allò amb que ens amenaces, si és veritat el que dius!» |
قَالَ إِنَّمَا يَأْتِيكُم بِهِ اللَّهُ إِن شَاءَ وَمَا أَنتُم بِمُعْجِزِينَ (33)
Va dir: «Només Al·là farà que es compleixi, si Ell vol, i no podreu escapar» |
وَلَا يَنفَعُكُمْ نُصْحِي إِنْ أَرَدتُّ أَنْ أَنصَحَ لَكُمْ إِن كَانَ اللَّهُ يُرِيدُ أَن يُغْوِيَكُمْ ۚ هُوَ رَبُّكُمْ وَإِلَيْهِ تُرْجَعُونَ (34)
«Si jo volgués aconsellar-vos, el meu consell no us serviria de res si Al·là volgués esgarriar-vos. Ell és el vostre Senyor i sereu retornats a Ell» |
أَمْ يَقُولُونَ افْتَرَاهُ ۖ قُلْ إِنِ افْتَرَيْتُهُ فَعَلَيَّ إِجْرَامِي وَأَنَا بَرِيءٌ مِّمَّا تُجْرِمُونَ (35)
O diuen: «Ell ho ha inventat». Digues:«Si jo ho he inventat, caigui sobre mi el meu pecat! Però sóc innocent del que m'imputeu» |
وَأُوحِيَ إِلَىٰ نُوحٍ أَنَّهُ لَن يُؤْمِنَ مِن قَوْمِكَ إِلَّا مَن قَدْ آمَنَ فَلَا تَبْتَئِسْ بِمَا كَانُوا يَفْعَلُونَ (36)
I es va revelar a Noé: «Del teu poble només creuran els que ja creien. No t'afligeixis doncs, pel que fessin |
وَاصْنَعِ الْفُلْكَ بِأَعْيُنِنَا وَوَحْيِنَا وَلَا تُخَاطِبْنِي فِي الَّذِينَ ظَلَمُوا ۚ إِنَّهُم مُّغْرَقُونَ (37)
Construïx la nau sota La nostra mirada i segons La nostra inspiració i no em parlis dels quals han obrat impíament! Van a ser negats!» |
وَيَصْنَعُ الْفُلْكَ وَكُلَّمَا مَرَّ عَلَيْهِ مَلَأٌ مِّن قَوْمِهِ سَخِرُوا مِنْهُ ۚ قَالَ إِن تَسْخَرُوا مِنَّا فَإِنَّا نَسْخَرُ مِنكُمْ كَمَا تَسْخَرُونَ (38)
I, mentre construïa la nau, sempre que passaven per allí dignataris del seu poble es burlaven d'ell. Deia: «Si us burleu de nosaltres, ja ens burlarem de vosaltres com us burleu |
فَسَوْفَ تَعْلَمُونَ مَن يَأْتِيهِ عَذَابٌ يُخْزِيهِ وَيَحِلُّ عَلَيْهِ عَذَابٌ مُّقِيمٌ (39)
Veureu qui rebrà un càstig humiliant i sobre qui s'abatrà un càstig permanent» |
حَتَّىٰ إِذَا جَاءَ أَمْرُنَا وَفَارَ التَّنُّورُ قُلْنَا احْمِلْ فِيهَا مِن كُلٍّ زَوْجَيْنِ اثْنَيْنِ وَأَهْلَكَ إِلَّا مَن سَبَقَ عَلَيْهِ الْقَوْلُ وَمَنْ آمَنَ ۚ وَمَا آمَنَ مَعَهُ إِلَّا قَلِيلٌ (40)
Fins que, quan va venir La nostra ordre i el forn va bullir, vam dir: «Càrrega en ella a una parella de cada espècie, a la teva família -estalvi a aquell la sort del qual ha estat ja tirada- i als creients». Però no eren sinó pocs els que amb ell creien |
۞ وَقَالَ ارْكَبُوا فِيهَا بِسْمِ اللَّهِ مَجْرَاهَا وَمُرْسَاهَا ۚ إِنَّ رَبِّي لَغَفُورٌ رَّحِيمٌ (41)
Va dir: «Pugeu a ella! Que navegui i arribi a bon port en el nom d'Al·là El meu Senyor és, certament, indulgent, misericordiós» |
وَهِيَ تَجْرِي بِهِمْ فِي مَوْجٍ كَالْجِبَالِ وَنَادَىٰ نُوحٌ ابْنَهُ وَكَانَ فِي مَعْزِلٍ يَا بُنَيَّ ارْكَب مَّعَنَا وَلَا تَكُن مَّعَ الْكَافِرِينَ (42)
I va navegar amb ells entre ones com muntanyes. Noé va cridar al seu fill, que s'havia quedat a part: «Fillet! Puja amb nosaltres, no et quedis amb els infidels!» |
قَالَ سَآوِي إِلَىٰ جَبَلٍ يَعْصِمُنِي مِنَ الْمَاءِ ۚ قَالَ لَا عَاصِمَ الْيَوْمَ مِنْ أَمْرِ اللَّهِ إِلَّا مَن رَّحِمَ ۚ وَحَالَ بَيْنَهُمَا الْمَوْجُ فَكَانَ مِنَ الْمُغْرَقِينَ (43)
Va dir: «Em refugiaré en una muntanya que em protegeixi de l'aigua». Va dir: «Avui ningú trobarà protecció contra l'ordre d'Al·là, excepte aquell de qui Ell es apiade». Es van interposar entre ambdós les ones i va anar dels que es van ofegar |
وَقِيلَ يَا أَرْضُ ابْلَعِي مَاءَكِ وَيَا سَمَاءُ أَقْلِعِي وَغِيضَ الْمَاءُ وَقُضِيَ الْأَمْرُ وَاسْتَوَتْ عَلَى الْجُودِيِّ ۖ وَقِيلَ بُعْدًا لِّلْقَوْمِ الظَّالِمِينَ (44)
I es va dir: «Empassa, terra, la teva aigua! Escampa, cel!», I l'aigua va ser absorbida, es va complir l'ordre i es va posar en el Judi. I es va dir: «Enrere el poble impiu!» |
وَنَادَىٰ نُوحٌ رَّبَّهُ فَقَالَ رَبِّ إِنَّ ابْنِي مِنْ أَهْلِي وَإِنَّ وَعْدَكَ الْحَقُّ وَأَنتَ أَحْكَمُ الْحَاكِمِينَ (45)
Noé va invocar al seu Senyor i va dir: «Senyor! El meu fill és de la meva família. El que Tu promets és veritat. Tu ets Qui millor decideix» |
قَالَ يَا نُوحُ إِنَّهُ لَيْسَ مِنْ أَهْلِكَ ۖ إِنَّهُ عَمَلٌ غَيْرُ صَالِحٍ ۖ فَلَا تَسْأَلْنِ مَا لَيْسَ لَكَ بِهِ عِلْمٌ ۖ إِنِّي أَعِظُكَ أَن تَكُونَ مِنَ الْجَاهِلِينَ (46)
Va dir: «Noé! Ell no és de la teva família! És un acte incorrecte! No em demanis quelcom del que no tens coneixement! Et previnc: no siguis dels ignorants!» |
قَالَ رَبِّ إِنِّي أَعُوذُ بِكَ أَنْ أَسْأَلَكَ مَا لَيْسَ لِي بِهِ عِلْمٌ ۖ وَإِلَّا تَغْفِرْ لِي وَتَرْحَمْنِي أَكُن مِّنَ الْخَاسِرِينَ (47)
Va dir: «Senyor, lliura'm de demanar-te quelcom del que no tinc coneixement! Si Tu no em perdones i Et apiadas de mi, seré dels que estan perduts...» |
قِيلَ يَا نُوحُ اهْبِطْ بِسَلَامٍ مِّنَّا وَبَرَكَاتٍ عَلَيْكَ وَعَلَىٰ أُمَمٍ مِّمَّن مَّعَكَ ۚ وَأُمَمٌ سَنُمَتِّعُهُمْ ثُمَّ يَمَسُّهُم مِّنَّا عَذَابٌ أَلِيمٌ (48)
Es va dir: «Noé! Desembarca amb pau vinguda de Nosaltres i amb benediccions sobre tu i les comunitats que descendeixin de qui t'acompanyen. Hi ha comunitats a les que deixarem que gaudeixin per breu temps. Després, els castigarem severament» |
تِلْكَ مِنْ أَنبَاءِ الْغَيْبِ نُوحِيهَا إِلَيْكَ ۖ مَا كُنتَ تَعْلَمُهَا أَنتَ وَلَا قَوْمُكَ مِن قَبْلِ هَٰذَا ۖ فَاصْبِرْ ۖ إِنَّ الْعَاقِبَةَ لِلْمُتَّقِينَ (49)
Això forma part de les històries referents a l'ocult que Nosaltres et revelem. No les coneixies abans tu, ni tampoc el teu poble. Tingues paciència, doncs! La fi és per als que temen a Al·là |
وَإِلَىٰ عَادٍ أَخَاهُمْ هُودًا ۚ قَالَ يَا قَوْمِ اعْبُدُوا اللَّهَ مَا لَكُم مِّنْ إِلَٰهٍ غَيْرُهُ ۖ إِنْ أَنتُمْ إِلَّا مُفْتَرُونَ (50)
I als Adites el seu germà Hud. Va dir: «Poble! Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell. No feu més que inventar |
يَا قَوْمِ لَا أَسْأَلُكُمْ عَلَيْهِ أَجْرًا ۖ إِنْ أَجْرِيَ إِلَّا عَلَى الَّذِي فَطَرَنِي ۚ أَفَلَا تَعْقِلُونَ (51)
Poble! No us demano salari a canvi. El meu salari incumbeix només a Aquell Que m'ha creat. És que no raoneu |
وَيَا قَوْمِ اسْتَغْفِرُوا رَبَّكُمْ ثُمَّ تُوبُوا إِلَيْهِ يُرْسِلِ السَّمَاءَ عَلَيْكُم مِّدْرَارًا وَيَزِدْكُمْ قُوَّةً إِلَىٰ قُوَّتِكُمْ وَلَا تَتَوَلَّوْا مُجْرِمِينَ (52)
I, poble! demaneu perdó al vostre Senyor i, després, torneu-vos a Ell! Enviarà sobre vosaltres del cel una pluja abundant i us enfortirà. No torneu l'esquena com pecadors!» |
قَالُوا يَا هُودُ مَا جِئْتَنَا بِبَيِّنَةٍ وَمَا نَحْنُ بِتَارِكِي آلِهَتِنَا عَن قَوْلِكَ وَمَا نَحْنُ لَكَ بِمُؤْمِنِينَ (53)
Van dir: «Hud! No ens has portat cap prova clara! No anem a deixar als nostres déus perquè tu ho diguis! No tenim fe en tu |
إِن نَّقُولُ إِلَّا اعْتَرَاكَ بَعْضُ آلِهَتِنَا بِسُوءٍ ۗ قَالَ إِنِّي أُشْهِدُ اللَّهَ وَاشْهَدُوا أَنِّي بَرِيءٌ مِّمَّا تُشْرِكُونَ (54)
L'única cosa que diem és que un dels nostres déus t'ha causat malament». Va dir: «Poso a Al·là per testimoni i sed vosaltres també testimonis que sóc innocent del que vosaltres associeu |
مِن دُونِهِ ۖ فَكِيدُونِي جَمِيعًا ثُمَّ لَا تُنظِرُونِ (55)
en lloc d'Ell! Urdid alguna cosa tots contra mi i no em feu esperar!» |
إِنِّي تَوَكَّلْتُ عَلَى اللَّهِ رَبِّي وَرَبِّكُم ۚ مَّا مِن دَابَّةٍ إِلَّا هُوَ آخِذٌ بِنَاصِيَتِهَا ۚ إِنَّ رَبِّي عَلَىٰ صِرَاطٍ مُّسْتَقِيمٍ (56)
Jo confio en Al·là, el meu Senyor i Senyor vostre. No hi ha ser que no depengui d'Ell. El meu Senyor està en una via recta |
فَإِن تَوَلَّوْا فَقَدْ أَبْلَغْتُكُم مَّا أُرْسِلْتُ بِهِ إِلَيْكُمْ ۚ وَيَسْتَخْلِفُ رَبِّي قَوْمًا غَيْرَكُمْ وَلَا تَضُرُّونَهُ شَيْئًا ۚ إِنَّ رَبِّي عَلَىٰ كُلِّ شَيْءٍ حَفِيظٌ (57)
Si torneu l'esquena... jo ja us he comunicat allò amb que he estat enviat a vosaltres. El meu Senyor farà que us succeeixi altre poble i no podreu fer-li cap dany. El meu Senyor tot ho vigila |
وَلَمَّا جَاءَ أَمْرُنَا نَجَّيْنَا هُودًا وَالَّذِينَ آمَنُوا مَعَهُ بِرَحْمَةٍ مِّنَّا وَنَجَّيْنَاهُم مِّنْ عَذَابٍ غَلِيظٍ (58)
Quan va venir La nostra ordre, vam salvar per una misericòrdia vinguda de Nosaltres a Hud i als que amb ell van creure i els lliurem d'un dur càstig |
وَتِلْكَ عَادٌ ۖ جَحَدُوا بِآيَاتِ رَبِّهِمْ وَعَصَوْا رُسُلَهُ وَاتَّبَعُوا أَمْرَ كُلِّ جَبَّارٍ عَنِيدٍ (59)
Així eren els Adites. Van negar els signes del seu Senyor i van desobeir als seus Missatgers, seguint, en canvi, les ordres de tot tirà desviat |
وَأُتْبِعُوا فِي هَٰذِهِ الدُّنْيَا لَعْنَةً وَيَوْمَ الْقِيَامَةِ ۗ أَلَا إِنَّ عَادًا كَفَرُوا رَبَّهُمْ ۗ أَلَا بُعْدًا لِّعَادٍ قَوْمِ هُودٍ (60)
En la vida d'aquí van ser perseguits per una maledicció i també ho seran el dia de la Resurreción. No! Els Adites no van creure en el seu Senyor! Si! Enrere els Adites, poble de Hud |
۞ وَإِلَىٰ ثَمُودَ أَخَاهُمْ صَالِحًا ۚ قَالَ يَا قَوْمِ اعْبُدُوا اللَّهَ مَا لَكُم مِّنْ إِلَٰهٍ غَيْرُهُ ۖ هُوَ أَنشَأَكُم مِّنَ الْأَرْضِ وَاسْتَعْمَرَكُمْ فِيهَا فَاسْتَغْفِرُوهُ ثُمَّ تُوبُوا إِلَيْهِ ۚ إِنَّ رَبِّي قَرِيبٌ مُّجِيبٌ (61)
I als Tamudís el seu germà Salih. Va dir: «Poble! Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell. Ell us ha creat de la terra i us ha establert en ella. Demaneu-li perdó! Després, torneu-vos a Ell! El meu Senyor està prop, escolta» |
قَالُوا يَا صَالِحُ قَدْ كُنتَ فِينَا مَرْجُوًّا قَبْلَ هَٰذَا ۖ أَتَنْهَانَا أَن نَّعْبُدَ مَا يَعْبُدُ آبَاؤُنَا وَإِنَّنَا لَفِي شَكٍّ مِّمَّا تَدْعُونَا إِلَيْهِ مُرِيبٍ (62)
Van dir: «Salih! havíem posat en tu fins ara la nostra esperança. Ens prohibeixes que servim el que servien els nostres pares? Dubtem seriosament d'allò que ens crides» |
قَالَ يَا قَوْمِ أَرَأَيْتُمْ إِن كُنتُ عَلَىٰ بَيِّنَةٍ مِّن رَّبِّي وَآتَانِي مِنْهُ رَحْمَةً فَمَن يَنصُرُنِي مِنَ اللَّهِ إِنْ عَصَيْتُهُ ۖ فَمَا تَزِيدُونَنِي غَيْرَ تَخْسِيرٍ (63)
Va dir: «Poble! Què us sembla? Si jo em baso en una prova clara vinguda del meu Senyor, Que m'ha fet objecte d'una misericòrdia vinguda d'Ell, qui m'auxiliarà contra Al·là si Li desobeeixo? No faríeu sinó augmentar la meva perdició |
وَيَا قَوْمِ هَٰذِهِ نَاقَةُ اللَّهِ لَكُمْ آيَةً فَذَرُوهَا تَأْكُلْ فِي أَرْضِ اللَّهِ وَلَا تَمَسُّوهَا بِسُوءٍ فَيَأْخُذَكُمْ عَذَابٌ قَرِيبٌ (64)
I, poble!, aquesta és la camella d'Al·là, que segui signe per a vosaltres. Deixeu-la que pasture en la terra d'Al·là i no li feu malament! Si no, us arribarà aviat un càstig» |
فَعَقَرُوهَا فَقَالَ تَمَتَّعُوا فِي دَارِكُمْ ثَلَاثَةَ أَيَّامٍ ۖ ذَٰلِكَ وَعْدٌ غَيْرُ مَكْذُوبٍ (65)
Però la degollaren i va dir: «Gaudiu encara dels vostres béns durant tres dies! És una amenaça que no deixarà de complir-se» |
فَلَمَّا جَاءَ أَمْرُنَا نَجَّيْنَا صَالِحًا وَالَّذِينَ آمَنُوا مَعَهُ بِرَحْمَةٍ مِّنَّا وَمِنْ خِزْيِ يَوْمِئِذٍ ۗ إِنَّ رَبَّكَ هُوَ الْقَوِيُّ الْعَزِيزُ (66)
I, quan va venir La nostra ordre, vam preservar per una misericòrdia vinguda de Nosaltres a Salih i als que amb ell van creure de l'oprobi d'aquell dia. El teu Senyor és el Fort, el Poderós |
وَأَخَذَ الَّذِينَ ظَلَمُوا الصَّيْحَةُ فَأَصْبَحُوا فِي دِيَارِهِمْ جَاثِمِينَ (67)
Al matinar,El Crit va sorprendre als que havien estat impius i es trobaren morts, de genolls, en les seves cases |
كَأَن لَّمْ يَغْنَوْا فِيهَا ۗ أَلَا إِنَّ ثَمُودَ كَفَرُوا رَبَّهُمْ ۗ أَلَا بُعْدًا لِّثَمُودَ (68)
com si no haguessin habitat en elles. No! Els Tamudís no van creure en el seu Senyor! Si! Enrere els Tamudís |
وَلَقَدْ جَاءَتْ رُسُلُنَا إِبْرَاهِيمَ بِالْبُشْرَىٰ قَالُوا سَلَامًا ۖ قَالَ سَلَامٌ ۖ فَمَا لَبِثَ أَن جَاءَ بِعِجْلٍ حَنِيذٍ (69)
I ja van portar els nostres Missatgers la bona nova a Abraham. Van dir: «Pau!» Va dir: «Pau!» I no va trigar a portar un vedell rostit |
فَلَمَّا رَأَىٰ أَيْدِيَهُمْ لَا تَصِلُ إِلَيْهِ نَكِرَهُمْ وَأَوْجَسَ مِنْهُمْ خِيفَةً ۚ قَالُوا لَا تَخَفْ إِنَّا أُرْسِلْنَا إِلَىٰ قَوْمِ لُوطٍ (70)
I quan va veure que les seves mans no ho tocaven, va sospitar d'ells i va sentir temor d'ells. Van dir: «No temes! Se'ns ha enviat al poble de Lot» |
وَامْرَأَتُهُ قَائِمَةٌ فَضَحِكَتْ فَبَشَّرْنَاهَا بِإِسْحَاقَ وَمِن وَرَاءِ إِسْحَاقَ يَعْقُوبَ (71)
La seva dona estava present i va riure. I li anunciem la bona nova de Isaac i, després de la de Isaac, la de Jacob |
قَالَتْ يَا وَيْلَتَىٰ أَأَلِدُ وَأَنَا عَجُوزٌ وَهَٰذَا بَعْلِي شَيْخًا ۖ إِنَّ هَٰذَا لَشَيْءٌ عَجِيبٌ (72)
Va dir ella: «Ai de mi! Vaig a donar a llum ara que sóc tan vella i aquest el meu marit, tan vell? Certament, això és quelcom sorprenent!» |
قَالُوا أَتَعْجَبِينَ مِنْ أَمْرِ اللَّهِ ۖ رَحْمَتُ اللَّهِ وَبَرَكَاتُهُ عَلَيْكُمْ أَهْلَ الْبَيْتِ ۚ إِنَّهُ حَمِيدٌ مَّجِيدٌ (73)
«Et sorprens de l'ordre d'Al·là?» van dir. «Que la misericòrdia d'Al·là i Les seves benediccions siguin sobre vosaltres, gent de la casa! És digne de ser lloat, glorificat!» |
فَلَمَّا ذَهَبَ عَنْ إِبْرَاهِيمَ الرَّوْعُ وَجَاءَتْهُ الْبُشْرَىٰ يُجَادِلُنَا فِي قَوْمِ لُوطٍ (74)
I quan el temor d'Abraham es va haver esvaït i va rebre la bona notícia, es va posar a discutir amb Nosaltres sobre el poble de Lot |
إِنَّ إِبْرَاهِيمَ لَحَلِيمٌ أَوَّاهٌ مُّنِيبٌ (75)
Abraham era, certament, benigne, tendre, estava penedit |
يَا إِبْرَاهِيمُ أَعْرِضْ عَنْ هَٰذَا ۖ إِنَّهُ قَدْ جَاءَ أَمْرُ رَبِّكَ ۖ وَإِنَّهُمْ آتِيهِمْ عَذَابٌ غَيْرُ مَرْدُودٍ (76)
«Abraham! Deixa de defensar-los! Ha arribat l'ordre del teu Senyor i rebran un càstig ineludible!» |
وَلَمَّا جَاءَتْ رُسُلُنَا لُوطًا سِيءَ بِهِمْ وَضَاقَ بِهِمْ ذَرْعًا وَقَالَ هَٰذَا يَوْمٌ عَصِيبٌ (77)
I quan Els nostres Missatgers van venir a Lot, aquest es va afligir per ells i es va sentir impotent per a protegir-los. Va dir: «Aquest és un dia terrible!» |
وَجَاءَهُ قَوْمُهُ يُهْرَعُونَ إِلَيْهِ وَمِن قَبْلُ كَانُوا يَعْمَلُونَ السَّيِّئَاتِ ۚ قَالَ يَا قَوْمِ هَٰؤُلَاءِ بَنَاتِي هُنَّ أَطْهَرُ لَكُمْ ۖ فَاتَّقُوا اللَّهَ وَلَا تُخْزُونِ فِي ضَيْفِي ۖ أَلَيْسَ مِنكُمْ رَجُلٌ رَّشِيدٌ (78)
El seu poble, que solia abans cometre el mal, va córrer a Lot, que va dir: «Poble! Aquí teniu a les meves filles. Són més pures per a vosaltres. Temeu a Al·là i no m'avergonyiu en els meus hostes! No hi ha entre vosaltres un home honrat |
قَالُوا لَقَدْ عَلِمْتَ مَا لَنَا فِي بَنَاتِكَ مِنْ حَقٍّ وَإِنَّكَ لَتَعْلَمُ مَا نُرِيدُ (79)
Van dir: «Ja saps que no tenim cap dret a les teves filles. Tu ja saps el que volem...» |
قَالَ لَوْ أَنَّ لِي بِكُمْ قُوَّةً أَوْ آوِي إِلَىٰ رُكْنٍ شَدِيدٍ (80)
Va dir: «Ah! Si us pogués... o si pogués recórrer a un suport fort...» |
قَالُوا يَا لُوطُ إِنَّا رُسُلُ رَبِّكَ لَن يَصِلُوا إِلَيْكَ ۖ فَأَسْرِ بِأَهْلِكَ بِقِطْعٍ مِّنَ اللَّيْلِ وَلَا يَلْتَفِتْ مِنكُمْ أَحَدٌ إِلَّا امْرَأَتَكَ ۖ إِنَّهُ مُصِيبُهَا مَا أَصَابَهُمْ ۚ إِنَّ مَوْعِدَهُمُ الصُّبْحُ ۚ أَلَيْسَ الصُّبْحُ بِقَرِيبٍ (81)
Van dir: «Lot! Som els Missatgers del teu Senyor! No s'arribaran a tu! Posa't en camí amb la teva família durant la nit i que cap de vosaltres es torni. La teva dona, sí que es tornarà i li arribarà el mateix càstig que a ells. Això els ocorrerà a l'alba. No està propera l'alba?» |
فَلَمَّا جَاءَ أَمْرُنَا جَعَلْنَا عَالِيَهَا سَافِلَهَا وَأَمْطَرْنَا عَلَيْهَا حِجَارَةً مِّن سِجِّيلٍ مَّنضُودٍ (82)
I quan va venir La nostra ordre, la vam tornar de dalt a baix i vam fer ploure sobre ella pedres d'argila a munts |
مُّسَوَّمَةً عِندَ رَبِّكَ ۖ وَمَا هِيَ مِنَ الظَّالِمِينَ بِبَعِيدٍ (83)
marcades al costat del teu Senyor. I no està lluny dels impius |
۞ وَإِلَىٰ مَدْيَنَ أَخَاهُمْ شُعَيْبًا ۚ قَالَ يَا قَوْمِ اعْبُدُوا اللَّهَ مَا لَكُم مِّنْ إِلَٰهٍ غَيْرُهُ ۖ وَلَا تَنقُصُوا الْمِكْيَالَ وَالْمِيزَانَ ۚ إِنِّي أَرَاكُم بِخَيْرٍ وَإِنِّي أَخَافُ عَلَيْكُمْ عَذَابَ يَوْمٍ مُّحِيطٍ (84)
I als Madianites el seu germà Xuayb. Va dir: «Poble! Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell. No defraudeu en la mesura ni en el pes! Us veig en el benestar, però temo per vosaltres el càstig d'un dia d'abast universal |
وَيَا قَوْمِ أَوْفُوا الْمِكْيَالَ وَالْمِيزَانَ بِالْقِسْطِ ۖ وَلَا تَبْخَسُوا النَّاسَ أَشْيَاءَهُمْ وَلَا تَعْثَوْا فِي الْأَرْضِ مُفْسِدِينَ (85)
I, poble!, doneu la mesura i el pes equitatius! No defraudeu als altres en els seus béns! No obreu malament en la terra corrompent |
بَقِيَّتُ اللَّهِ خَيْرٌ لَّكُمْ إِن كُنتُم مُّؤْمِنِينَ ۚ وَمَا أَنَا عَلَيْكُم بِحَفِيظٍ (86)
El que Al·là us deixa és millor per a vosaltres, si és que sou creients. I jo no sóc vostre custodi» |
قَالُوا يَا شُعَيْبُ أَصَلَاتُكَ تَأْمُرُكَ أَن نَّتْرُكَ مَا يَعْبُدُ آبَاؤُنَا أَوْ أَن نَّفْعَلَ فِي أَمْوَالِنَا مَا نَشَاءُ ۖ إِنَّكَ لَأَنتَ الْحَلِيمُ الرَّشِيدُ (87)
Van dir: «Xuayb! Per ventura t'ordena la teva religió que deixem el que els nostres pares servien o que deixem d'utilitzar lliurement la nostra hisenda? Tu ets, certament, el benigne, l'honrat» |
قَالَ يَا قَوْمِ أَرَأَيْتُمْ إِن كُنتُ عَلَىٰ بَيِّنَةٍ مِّن رَّبِّي وَرَزَقَنِي مِنْهُ رِزْقًا حَسَنًا ۚ وَمَا أُرِيدُ أَنْ أُخَالِفَكُمْ إِلَىٰ مَا أَنْهَاكُمْ عَنْهُ ۚ إِنْ أُرِيدُ إِلَّا الْإِصْلَاحَ مَا اسْتَطَعْتُ ۚ وَمَا تَوْفِيقِي إِلَّا بِاللَّهِ ۚ عَلَيْهِ تَوَكَّلْتُ وَإِلَيْهِ أُنِيبُ (88)
Va dir: «Poble! Què us sembla? Si jo em baso en una prova clara vinguda del meu Senyor i Ell em proveïx d'un bell sosteniment vingut d'Ell... Jo no pretenc contrariar-vos quan us prohibeixo quelcom. No pretenc sinó reformar-vos en la mesura de les meves possiblitats. El meu èxit no depèn sinó d'Al·là. En Ell confio i a Ell em torno penedit |
وَيَا قَوْمِ لَا يَجْرِمَنَّكُمْ شِقَاقِي أَن يُصِيبَكُم مِّثْلُ مَا أَصَابَ قَوْمَ نُوحٍ أَوْ قَوْمَ هُودٍ أَوْ قَوْمَ صَالِحٍ ۚ وَمَا قَوْمُ لُوطٍ مِّنكُم بِبَعِيدٍ (89)
I poble!, que l'oposició a mi no us causi els mateixos mals que van arribar al poble de Noé o al poble de Hud o al poble de Salih! I el poble de Lot no està lluny de vosaltres |
وَاسْتَغْفِرُوا رَبَّكُمْ ثُمَّ تُوبُوا إِلَيْهِ ۚ إِنَّ رَبِّي رَحِيمٌ وَدُودٌ (90)
Demaneu perdó al vostre Senyor! Després, torneu-vos a Ell. El meu Senyor és misericordiós, ple d'amor» |
قَالُوا يَا شُعَيْبُ مَا نَفْقَهُ كَثِيرًا مِّمَّا تَقُولُ وَإِنَّا لَنَرَاكَ فِينَا ضَعِيفًا ۖ وَلَوْلَا رَهْطُكَ لَرَجَمْنَاكَ ۖ وَمَا أَنتَ عَلَيْنَا بِعَزِيزٍ (91)
Van dir: «Xuayb! No entenem molt del que dius. Entre nosaltres se't té per feble. Si no hagués estat pel teu clan, t'hauríem lapidat. No ens impressiones» |
قَالَ يَا قَوْمِ أَرَهْطِي أَعَزُّ عَلَيْكُم مِّنَ اللَّهِ وَاتَّخَذْتُمُوهُ وَرَاءَكُمْ ظِهْرِيًّا ۖ إِنَّ رَبِّي بِمَا تَعْمَلُونَ مُحِيطٌ (92)
Va dir: «Poble! Us impressiona el meu clan més que Al·là, a Qui heu posposat amb menyspreu? El meu Senyor abasta tot el que feu |
وَيَا قَوْمِ اعْمَلُوا عَلَىٰ مَكَانَتِكُمْ إِنِّي عَامِلٌ ۖ سَوْفَ تَعْلَمُونَ مَن يَأْتِيهِ عَذَابٌ يُخْزِيهِ وَمَنْ هُوَ كَاذِبٌ ۖ وَارْتَقِبُوا إِنِّي مَعَكُمْ رَقِيبٌ (93)
Poble! Obreu segons la vostra situació! Jo també obraré... Veureu qui va a rebre un càstig humilant i qui és el que menteix... Vigileu! Jo també vigilaré amb vosaltres» |
وَلَمَّا جَاءَ أَمْرُنَا نَجَّيْنَا شُعَيْبًا وَالَّذِينَ آمَنُوا مَعَهُ بِرَحْمَةٍ مِّنَّا وَأَخَذَتِ الَّذِينَ ظَلَمُوا الصَّيْحَةُ فَأَصْبَحُوا فِي دِيَارِهِمْ جَاثِمِينَ (94)
Quan va venir La nostra ordre, vam salvar per una misericòrdia vinguda de Nosaltres a Xuayb i als que amb ell creien.Al matinar,El Crit va sorprendre als que havien estat impius i es trobaren morts, de genolls, en les seves cases |
كَأَن لَّمْ يَغْنَوْا فِيهَا ۗ أَلَا بُعْدًا لِّمَدْيَنَ كَمَا بَعِدَتْ ثَمُودُ (95)
com si no haguessin habitat en elles. Si! Enrere els Madianites! com també s'havia dit als Tamudís |
وَلَقَدْ أَرْسَلْنَا مُوسَىٰ بِآيَاتِنَا وَسُلْطَانٍ مُّبِينٍ (96)
I ja enviem a Moisés amb Els nostres signes i amb una autoritat manifesta |
إِلَىٰ فِرْعَوْنَ وَمَلَئِهِ فَاتَّبَعُوا أَمْرَ فِرْعَوْنَ ۖ وَمَا أَمْرُ فِرْعَوْنَ بِرَشِيدٍ (97)
a Faraó i als seus dignataris. Però aquests van seguir l'ordre de Faraó. I l'ordre de Faraó no era sensata |
يَقْدُمُ قَوْمَهُ يَوْمَ الْقِيَامَةِ فَأَوْرَدَهُمُ النَّارَ ۖ وَبِئْسَ الْوِرْدُ الْمَوْرُودُ (98)
El dia de la Resurreció, precedirà al seu poble i li conduirà a beure al Foc. Quin mal abeurador |
وَأُتْبِعُوا فِي هَٰذِهِ لَعْنَةً وَيَوْمَ الْقِيَامَةِ ۚ بِئْسَ الرِّفْدُ الْمَرْفُودُ (99)
En aquesta vida van ser perseguits per una maledicció i ho seran també el dia de la Resurrecció. Quina mal regal |
ذَٰلِكَ مِنْ أَنبَاءِ الْقُرَىٰ نَقُصُّهُ عَلَيْكَ ۖ مِنْهَا قَائِمٌ وَحَصِيدٌ (100)
Et contem aquestes coses de les ciutats: algunes d'elles estan encara en peus, unes altres són restoll |
وَمَا ظَلَمْنَاهُمْ وَلَٰكِن ظَلَمُوا أَنفُسَهُمْ ۖ فَمَا أَغْنَتْ عَنْهُمْ آلِهَتُهُمُ الَّتِي يَدْعُونَ مِن دُونِ اللَّهِ مِن شَيْءٍ لَّمَّا جَاءَ أَمْرُ رَبِّكَ ۖ وَمَا زَادُوهُمْ غَيْرَ تَتْبِيبٍ (101)
No hem estat Nosaltres qui han estat injusts amb els seus habitants, sinó que ells ho han estat amb si mateixos. Els seus déus, als qui invocaven, en lloc d'invocar a Al·là, no els van servir de res quan va venir l'ordre del teu Senyor. No van fer sinó augmentar el seu perdició |
وَكَذَٰلِكَ أَخْذُ رَبِّكَ إِذَا أَخَذَ الْقُرَىٰ وَهِيَ ظَالِمَةٌ ۚ إِنَّ أَخْذَهُ أَلِيمٌ شَدِيدٌ (102)
Així castiga el teu Senyor quan castiga les ciutats que són impíes. El seu càstig és dolorós, sever |
إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَآيَةً لِّمَنْ خَافَ عَذَابَ الْآخِرَةِ ۚ ذَٰلِكَ يَوْمٌ مَّجْمُوعٌ لَّهُ النَّاسُ وَذَٰلِكَ يَوْمٌ مَّشْهُودٌ (103)
Certament, hi ha en això un signe per a qui tem el càstig de l'altra vida. Aquest és un dia en que tots els homes seran congregats, un dia que tots presenciaran |
وَمَا نُؤَخِّرُهُ إِلَّا لِأَجَلٍ مَّعْدُودٍ (104)
No ho retardarem sinó fins al termini fixat |
يَوْمَ يَأْتِ لَا تَكَلَّمُ نَفْسٌ إِلَّا بِإِذْنِهِ ۚ فَمِنْهُمْ شَقِيٌّ وَسَعِيدٌ (105)
El dia que això ocorri ningú parlarà sinó amb El seu permís. Dels homes, uns seran desgraciats, altres feliços |
فَأَمَّا الَّذِينَ شَقُوا فَفِي النَّارِ لَهُمْ فِيهَا زَفِيرٌ وَشَهِيقٌ (106)
Els desgraciats estaran en el Foc, gemegant i bramant |
خَالِدِينَ فِيهَا مَا دَامَتِ السَّمَاوَاتُ وَالْأَرْضُ إِلَّا مَا شَاءَ رَبُّكَ ۚ إِنَّ رَبَّكَ فَعَّالٌ لِّمَا يُرِيدُ (107)
eternament, mentre durin els cels i la terra, tret que el teu Senyor disposi altra cosa. El teu Senyor fa sempre el que vol |
۞ وَأَمَّا الَّذِينَ سُعِدُوا فَفِي الْجَنَّةِ خَالِدِينَ فِيهَا مَا دَامَتِ السَّمَاوَاتُ وَالْأَرْضُ إِلَّا مَا شَاءَ رَبُّكَ ۖ عَطَاءً غَيْرَ مَجْذُوذٍ (108)
Els feliços, en canvi, estaran en el Paradís, eternament, mentre durin els cels i la terra, tret que el teu Senyor disposi altra cosa. Serà un do ininterromput |
فَلَا تَكُ فِي مِرْيَةٍ مِّمَّا يَعْبُدُ هَٰؤُلَاءِ ۚ مَا يَعْبُدُونَ إِلَّا كَمَا يَعْبُدُ آبَاؤُهُم مِّن قَبْلُ ۚ وَإِنَّا لَمُوَفُّوهُمْ نَصِيبَهُمْ غَيْرَ مَنقُوصٍ (109)
No vives amb dubtes respecte al que serveixen aquestes gents. No serveixen sinó com servien abans els seus pares. Anem a donar-los, sense minva, la part que els correspon |
وَلَقَدْ آتَيْنَا مُوسَى الْكِتَابَ فَاخْتُلِفَ فِيهِ ۚ وَلَوْلَا كَلِمَةٌ سَبَقَتْ مِن رَّبِّكَ لَقُضِيَ بَيْنَهُمْ ۚ وَإِنَّهُمْ لَفِي شَكٍّ مِّنْهُ مُرِيبٍ (110)
I ja vam donar a Moisés l'Escriptura, però van discrepar sobre ella i, si no arriba a ésser per una paraula prèvia del teu Senyor, ja s'hauria decidit entre ells. I ells dubten seriosament d'ella |
وَإِنَّ كُلًّا لَّمَّا لَيُوَفِّيَنَّهُمْ رَبُّكَ أَعْمَالَهُمْ ۚ إِنَّهُ بِمَا يَعْمَلُونَ خَبِيرٌ (111)
Certament, el teu Senyor remunerarà a tots les seves obres sens falta. Està bé informat del que fan |
فَاسْتَقِمْ كَمَا أُمِرْتَ وَمَن تَابَ مَعَكَ وَلَا تَطْغَوْا ۚ إِنَّهُ بِمَا تَعْمَلُونَ بَصِيرٌ (112)
Sigues recte com se't ha ordenat i el mateix els que, amb tu, es penedeixin. No sigueu rebels! Ell veu bé el que feu |
وَلَا تَرْكَنُوا إِلَى الَّذِينَ ظَلَمُوا فَتَمَسَّكُمُ النَّارُ وَمَا لَكُم مِّن دُونِ اللَّهِ مِنْ أَوْلِيَاءَ ثُمَّ لَا تُنصَرُونَ (113)
I no us acosteu als impius, no sigui que el foc us arribi! No teniu, fora d'Al·là protectors. Després, no sereu auxiliats |
وَأَقِمِ الصَّلَاةَ طَرَفَيِ النَّهَارِ وَزُلَفًا مِّنَ اللَّيْلِ ۚ إِنَّ الْحَسَنَاتِ يُذْهِبْنَ السَّيِّئَاتِ ۚ ذَٰلِكَ ذِكْرَىٰ لِلذَّاكِرِينَ (114)
Feix la azalá en les dues hores extremes del dia i en les primeres de la nit. Les bones obres dissipen les males. Aquesta és una amonestació per als que recorden |
وَاصْبِرْ فَإِنَّ اللَّهَ لَا يُضِيعُ أَجْرَ الْمُحْسِنِينَ (115)
I tingues paciència! Al·là no deixa de remunerar a qui fan el bé |
فَلَوْلَا كَانَ مِنَ الْقُرُونِ مِن قَبْلِكُمْ أُولُو بَقِيَّةٍ يَنْهَوْنَ عَنِ الْفَسَادِ فِي الْأَرْضِ إِلَّا قَلِيلًا مِّمَّنْ أَنجَيْنَا مِنْهُمْ ۗ وَاتَّبَعَ الَّذِينَ ظَلَمُوا مَا أُتْرِفُوا فِيهِ وَكَانُوا مُجْرِمِينَ (116)
Entre les generacions que us van precedir, per què no va haver gents virtuoses que s'oposessin a la corrupció en la terra, excepte uns pocs que Nosaltres salvem, mentre que els impius persistien en el luxe que vivien i es feien culpables |
وَمَا كَانَ رَبُّكَ لِيُهْلِكَ الْقُرَىٰ بِظُلْمٍ وَأَهْلُهَا مُصْلِحُونَ (117)
No anava el teu Senyor a destruir les ciutats injustament mentre les seves poblacions es portaven correctament |
وَلَوْ شَاءَ رَبُّكَ لَجَعَلَ النَّاسَ أُمَّةً وَاحِدَةً ۖ وَلَا يَزَالُونَ مُخْتَلِفِينَ (118)
El teu Senyor, si hagués volgut, hauria fet dels homes una sola comunitat. Però no cessen en les seves discrepàncies |
إِلَّا مَن رَّحِمَ رَبُّكَ ۚ وَلِذَٰلِكَ خَلَقَهُمْ ۗ وَتَمَّتْ كَلِمَةُ رَبِّكَ لَأَمْلَأَنَّ جَهَنَّمَ مِنَ الْجِنَّةِ وَالنَّاسِ أَجْمَعِينَ (119)
excepte aquells que han estat objecte de la misericòrdia del teu Senyor, i per això els ha creat. S'ha complert la paraula del teu Senyor: «He d'omplir la Jahenam de genis i d'homes, de tots ells!» |
وَكُلًّا نَّقُصُّ عَلَيْكَ مِنْ أَنبَاءِ الرُّسُلِ مَا نُثَبِّتُ بِهِ فُؤَادَكَ ۚ وَجَاءَكَ فِي هَٰذِهِ الْحَقُّ وَمَوْعِظَةٌ وَذِكْرَىٰ لِلْمُؤْمِنِينَ (120)
Et contem tot això, tret de les històries dels Missatgers, per a confirmar el teu cor. Així t'arriben, amb elles, la Veritat, una exhortació i una amonestació per als creients |
وَقُل لِّلَّذِينَ لَا يُؤْمِنُونَ اعْمَلُوا عَلَىٰ مَكَانَتِكُمْ إِنَّا عَامِلُونَ (121)
I digues als que no creuen: «Obreu segons la vostra situació! Nosaltres també obrarem |
وَانتَظِرُوا إِنَّا مُنتَظِرُونَ (122)
I espereu! Nosaltres esperem!» |
وَلِلَّهِ غَيْبُ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ وَإِلَيْهِ يُرْجَعُ الْأَمْرُ كُلُّهُ فَاعْبُدْهُ وَتَوَكَّلْ عَلَيْهِ ۚ وَمَا رَبُّكَ بِغَافِلٍ عَمَّا تَعْمَلُونَ (123)
A Al·là pertany l'ocult dels cels i de la terra. Ell és la fi de tot. Serveix-li! Confia en Ell! El teu Senyor està atent al que feu |
