الر ۚ تِلْكَ آيَاتُ الْكِتَابِ الْحَكِيمِ (1)
Alif Laam Raae. Aquests són els versicles de l'Escriptura sàvia |
أَكَانَ لِلنَّاسِ عَجَبًا أَنْ أَوْحَيْنَا إِلَىٰ رَجُلٍ مِّنْهُمْ أَنْ أَنذِرِ النَّاسَ وَبَشِّرِ الَّذِينَ آمَنُوا أَنَّ لَهُمْ قَدَمَ صِدْقٍ عِندَ رَبِّهِمْ ۗ قَالَ الْكَافِرُونَ إِنَّ هَٰذَا لَسَاحِرٌ مُّبِينٌ (2)
Se sorprenen els homes que hàgim revelat a un d'ells: «Adverteix als homes i anuncia als creients la bona nova que, quan es presentin al seu Senyor, tindran una bona posició»? Els infidels diuen: «Aquest és, sí, una màgia manifesta» |
إِنَّ رَبَّكُمُ اللَّهُ الَّذِي خَلَقَ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضَ فِي سِتَّةِ أَيَّامٍ ثُمَّ اسْتَوَىٰ عَلَى الْعَرْشِ ۖ يُدَبِّرُ الْأَمْرَ ۖ مَا مِن شَفِيعٍ إِلَّا مِن بَعْدِ إِذْنِهِ ۚ ذَٰلِكُمُ اللَّهُ رَبُّكُمْ فَاعْبُدُوهُ ۚ أَفَلَا تَذَكَّرُونَ (3)
El vostre Senyor és Al·là, Que ha creat els cels i la terra en sis dies. Després, s'ha instal·lat en el tron per a disposar-lo tot. Ningú pot intercedir sense El seu permís. Aquest és Al·là, el vostre Senyor! Serviu-li, doncs! És que no us deixareu amonestar |
إِلَيْهِ مَرْجِعُكُمْ جَمِيعًا ۖ وَعْدَ اللَّهِ حَقًّا ۚ إِنَّهُ يَبْدَأُ الْخَلْقَ ثُمَّ يُعِيدُهُ لِيَجْزِيَ الَّذِينَ آمَنُوا وَعَمِلُوا الصَّالِحَاتِ بِالْقِسْطِ ۚ وَالَّذِينَ كَفَرُوا لَهُمْ شَرَابٌ مِّنْ حَمِيمٍ وَعَذَابٌ أَلِيمٌ بِمَا كَانُوا يَكْفُرُونَ (4)
Tots tornareu a Ell. Promesa d'Al·là, veritat! Ell inicia la creació i després la repeteix, per a remunerar amb equitat a qui han cregut i obrat bé. Quant a qui hagin estat infidels, se'ls donarà a beure aigua molt calenta i sofriran un càstig dolorós per no haver cregut |
هُوَ الَّذِي جَعَلَ الشَّمْسَ ضِيَاءً وَالْقَمَرَ نُورًا وَقَدَّرَهُ مَنَازِلَ لِتَعْلَمُوا عَدَدَ السِّنِينَ وَالْحِسَابَ ۚ مَا خَلَقَ اللَّهُ ذَٰلِكَ إِلَّا بِالْحَقِّ ۚ يُفَصِّلُ الْآيَاتِ لِقَوْمٍ يَعْلَمُونَ (5)
Ell és Qui ha fet del sol claredat i de la lluna llum, Qui ha determinat les fases d'aquesta perquè sapigueu el nombre d'anys i el còmput. Al·là no ha creat això sinó amb una fi. Ell explica els signes a gent que sap |
إِنَّ فِي اخْتِلَافِ اللَّيْلِ وَالنَّهَارِ وَمَا خَلَقَ اللَّهُ فِي السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ لَآيَاتٍ لِّقَوْمٍ يَتَّقُونَ (6)
En la successió de la nit i el dia i en tot el que Al·là ha creat en els cels i en la terra hi ha, certament, signes per a gent que Li tem |
إِنَّ الَّذِينَ لَا يَرْجُونَ لِقَاءَنَا وَرَضُوا بِالْحَيَاةِ الدُّنْيَا وَاطْمَأَنُّوا بِهَا وَالَّذِينَ هُمْ عَنْ آيَاتِنَا غَافِلُونَ (7)
Qui no conten amb trobar-nos i prefereixen la vida d'aquí, trobant en ella quietud, així com qui es despreocupan dels nostres signes |
أُولَٰئِكَ مَأْوَاهُمُ النَّارُ بِمَا كَانُوا يَكْسِبُونَ (8)
tindran el Foc com estatge pel que han comès |
إِنَّ الَّذِينَ آمَنُوا وَعَمِلُوا الصَّالِحَاتِ يَهْدِيهِمْ رَبُّهُم بِإِيمَانِهِمْ ۖ تَجْرِي مِن تَحْتِهِمُ الْأَنْهَارُ فِي جَنَّاتِ النَّعِيمِ (9)
A qui hagin cregut i obrat bé, el seu Senyor els dirigirà per mitjà de la seva fe. Als seus peus fluiran rierols en els jardins de la Delícia |
دَعْوَاهُمْ فِيهَا سُبْحَانَكَ اللَّهُمَّ وَتَحِيَّتُهُمْ فِيهَا سَلَامٌ ۚ وَآخِرُ دَعْوَاهُمْ أَنِ الْحَمْدُ لِلَّهِ رَبِّ الْعَالَمِينَ (10)
La seva invocació allí serà: «Glòria a Tu, Al·là!» La seva salutació allí serà: «Pau!» i acabaran amb aquesta invocació: «Lloat sigui Al·là, Senyor de l'univers!» |
۞ وَلَوْ يُعَجِّلُ اللَّهُ لِلنَّاسِ الشَّرَّ اسْتِعْجَالَهُم بِالْخَيْرِ لَقُضِيَ إِلَيْهِمْ أَجَلُهُمْ ۖ فَنَذَرُ الَّذِينَ لَا يَرْجُونَ لِقَاءَنَا فِي طُغْيَانِهِمْ يَعْمَهُونَ (11)
Si Al·là precipités el mal sobre els homes amb la mateixa pressa amb que aquests busquen el seu benestar, hauria ja arribat la seva fi. Deixem, doncs, a qui no conten amb trobar-nos que errin cecs en la seva rebel·lia |
وَإِذَا مَسَّ الْإِنسَانَ الضُّرُّ دَعَانَا لِجَنبِهِ أَوْ قَاعِدًا أَوْ قَائِمًا فَلَمَّا كَشَفْنَا عَنْهُ ضُرَّهُ مَرَّ كَأَن لَّمْ يَدْعُنَا إِلَىٰ ضُرٍّ مَّسَّهُ ۚ كَذَٰلِكَ زُيِّنَ لِلْمُسْرِفِينَ مَا كَانُوا يَعْمَلُونَ (12)
Quan l'home sofreix una desgràcia, Ens invoca, el mateix si està tirat que si està assegut o dempeus. Però, quan li lliurem de la seva desgràcia, continua el seu camí com si no Ens hagués invocat per la desgràcia que sofria. Així és com són engalanades les obres dels immoderats |
وَلَقَدْ أَهْلَكْنَا الْقُرُونَ مِن قَبْلِكُمْ لَمَّا ظَلَمُوا ۙ وَجَاءَتْهُمْ رُسُلُهُم بِالْبَيِّنَاتِ وَمَا كَانُوا لِيُؤْمِنُوا ۚ كَذَٰلِكَ نَجْزِي الْقَوْمَ الْمُجْرِمِينَ (13)
Abans de vosaltres havíem ja fet perir a generacions que havien estat impías. Les seves Missatgers els van portar les proves clares, però no estaven per a creure. Així retribuïm al poble pecador |
ثُمَّ جَعَلْنَاكُمْ خَلَائِفَ فِي الْأَرْضِ مِن بَعْدِهِمْ لِنَنظُرَ كَيْفَ تَعْمَلُونَ (14)
Després, us constituïm successors en la terra, després d'ells, per a veure com us portàveu |
وَإِذَا تُتْلَىٰ عَلَيْهِمْ آيَاتُنَا بَيِّنَاتٍ ۙ قَالَ الَّذِينَ لَا يَرْجُونَ لِقَاءَنَا ائْتِ بِقُرْآنٍ غَيْرِ هَٰذَا أَوْ بَدِّلْهُ ۚ قُلْ مَا يَكُونُ لِي أَنْ أُبَدِّلَهُ مِن تِلْقَاءِ نَفْسِي ۖ إِنْ أَتَّبِعُ إِلَّا مَا يُوحَىٰ إِلَيَّ ۖ إِنِّي أَخَافُ إِنْ عَصَيْتُ رَبِّي عَذَابَ يَوْمٍ عَظِيمٍ (15)
Quan se'ls reciten els nostres versicles com proves clares, qui no conten amb trobar-nos diuen: «Porta'ns altre Alcorà o modifica aquest!» Digues: «No em toca a mi modificar-ho per iniciativa pròpia. L'única cosa que faig és seguir el que se m'ha revelat. Temo, si desobeeixo al meu Senyor, el càstig d'un dia terrible» |
قُل لَّوْ شَاءَ اللَّهُ مَا تَلَوْتُهُ عَلَيْكُمْ وَلَا أَدْرَاكُم بِهِ ۖ فَقَدْ لَبِثْتُ فِيكُمْ عُمُرًا مِّن قَبْلِهِ ۚ أَفَلَا تَعْقِلُونَ (16)
Digues: «Si Al·là hagués volgut, jo no us ho hauria recitat i Ell no us ho hauria donat a conèixer. Abans d'ell, he romàs una vida amb vosaltres. És que no raoneu?» |
فَمَنْ أَظْلَمُ مِمَّنِ افْتَرَىٰ عَلَى اللَّهِ كَذِبًا أَوْ كَذَّبَ بِآيَاتِهِ ۚ إِنَّهُ لَا يُفْلِحُ الْمُجْرِمُونَ (17)
Hi ha algú que sigui més impiu que qui inventa una mentida contra Al·là o desmenteix Els seus signes? Els pecadors no prosperaran |
وَيَعْبُدُونَ مِن دُونِ اللَّهِ مَا لَا يَضُرُّهُمْ وَلَا يَنفَعُهُمْ وَيَقُولُونَ هَٰؤُلَاءِ شُفَعَاؤُنَا عِندَ اللَّهِ ۚ قُلْ أَتُنَبِّئُونَ اللَّهَ بِمَا لَا يَعْلَمُ فِي السَّمَاوَاتِ وَلَا فِي الْأَرْضِ ۚ سُبْحَانَهُ وَتَعَالَىٰ عَمَّا يُشْرِكُونَ (18)
En lloc de servir a Al·là, serveixen el que no pot ni danyar- los ni aprofitar-los, i diuen: «Aquests són els nostres intercesors davant Al·là!» Digues: «És que preteneu informar a Al·là d'alguna cosa, en els cels o en la terra, que Ell no sàpiga?» Glòria a Ell! Està per sobre del que Li associen |
وَمَا كَانَ النَّاسُ إِلَّا أُمَّةً وَاحِدَةً فَاخْتَلَفُوا ۚ وَلَوْلَا كَلِمَةٌ سَبَقَتْ مِن رَّبِّكَ لَقُضِيَ بَيْنَهُمْ فِيمَا فِيهِ يَخْتَلِفُونَ (19)
La Humanitat no constituïa sinó una sola comunitat. Després, van discrepar entre si, i si no arriba a ésser per una paraula prèvia del teu Senyor, ja s'hauria decidit entre ells sobre allò que discrepaven |
وَيَقُولُونَ لَوْلَا أُنزِلَ عَلَيْهِ آيَةٌ مِّن رَّبِّهِ ۖ فَقُلْ إِنَّمَا الْغَيْبُ لِلَّهِ فَانتَظِرُوا إِنِّي مَعَكُم مِّنَ الْمُنتَظِرِينَ (20)
Diuen: «Per què no se li ha revelat un signe procedent del seu Senyor?» Digues, doncs: «L'ocult pertany només a Al·là. Espereu, doncs! Jo també sóc dels quals esperen» |
وَإِذَا أَذَقْنَا النَّاسَ رَحْمَةً مِّن بَعْدِ ضَرَّاءَ مَسَّتْهُمْ إِذَا لَهُم مَّكْرٌ فِي آيَاتِنَا ۚ قُلِ اللَّهُ أَسْرَعُ مَكْرًا ۚ إِنَّ رُسُلَنَا يَكْتُبُونَ مَا تَمْكُرُونَ (21)
Tot just fem agradar als homes una misericòrdia, després d'haver sofert una desgràcia, a l'instant intriguen contra Els nostres signes. Digues: «Al·là és més ràpid a intrigar!» Els nostres Missatgers prenen nota de la vostra intriga |
هُوَ الَّذِي يُسَيِّرُكُمْ فِي الْبَرِّ وَالْبَحْرِ ۖ حَتَّىٰ إِذَا كُنتُمْ فِي الْفُلْكِ وَجَرَيْنَ بِهِم بِرِيحٍ طَيِّبَةٍ وَفَرِحُوا بِهَا جَاءَتْهَا رِيحٌ عَاصِفٌ وَجَاءَهُمُ الْمَوْجُ مِن كُلِّ مَكَانٍ وَظَنُّوا أَنَّهُمْ أُحِيطَ بِهِمْ ۙ دَعَوُا اللَّهَ مُخْلِصِينَ لَهُ الدِّينَ لَئِنْ أَنجَيْتَنَا مِنْ هَٰذِهِ لَنَكُونَنَّ مِنَ الشَّاكِرِينَ (22)
Ell és Qui us fa viatjar per terra o per mar. Quan, navegant amb vent favorable, contents amb ell, s'aixeca un vent tempestuós, assoten les ones pertot arreu i creuen arribada l'hora de la mort, invoquen a Al·là rendint-li culte sincer. «Si ens salves d'aquesta, serem, certament, dels agraïts» |
فَلَمَّا أَنجَاهُمْ إِذَا هُمْ يَبْغُونَ فِي الْأَرْضِ بِغَيْرِ الْحَقِّ ۗ يَا أَيُّهَا النَّاسُ إِنَّمَا بَغْيُكُمْ عَلَىٰ أَنفُسِكُم ۖ مَّتَاعَ الْحَيَاةِ الدُّنْيَا ۖ ثُمَّ إِلَيْنَا مَرْجِعُكُمْ فَنُنَبِّئُكُم بِمَا كُنتُمْ تَعْمَلُونَ (23)
I tot just els salva, ja en terra, a l'instant es insolentan injustament. «Homes! La vostra insolència es tornarà contra vosaltres! Tindreu breu gaudi de la vida d'aquí. Després, tornareu a Nosaltres i ja us informarem del que fèieu» |
إِنَّمَا مَثَلُ الْحَيَاةِ الدُّنْيَا كَمَاءٍ أَنزَلْنَاهُ مِنَ السَّمَاءِ فَاخْتَلَطَ بِهِ نَبَاتُ الْأَرْضِ مِمَّا يَأْكُلُ النَّاسُ وَالْأَنْعَامُ حَتَّىٰ إِذَا أَخَذَتِ الْأَرْضُ زُخْرُفَهَا وَازَّيَّنَتْ وَظَنَّ أَهْلُهَا أَنَّهُمْ قَادِرُونَ عَلَيْهَا أَتَاهَا أَمْرُنَا لَيْلًا أَوْ نَهَارًا فَجَعَلْنَاهَا حَصِيدًا كَأَن لَّمْ تَغْنَ بِالْأَمْسِ ۚ كَذَٰلِكَ نُفَصِّلُ الْآيَاتِ لِقَوْمٍ يَتَفَكَّرُونَ (24)
La vida d'aquí és com aigua que fem baixar del cel. Les plantes de la terra es xopen d'ella i alimenten als homes i als ramats, fins que, quan la terra s'ha adornat i engalanat, i creuen els homes que ja la dominen, arriba a ella La nostra ordre, de nit o de dia, i la deixem segada, com si, la vespra, no hagués estat florent. Així expliquem els signes a gent que reflexiona |
وَاللَّهُ يَدْعُو إِلَىٰ دَارِ السَّلَامِ وَيَهْدِي مَن يَشَاءُ إِلَىٰ صِرَاطٍ مُّسْتَقِيمٍ (25)
Al·là convida a l'Estatge de la Pau i dirigeix a qui Ell vol a una via recta |
۞ لِّلَّذِينَ أَحْسَنُوا الْحُسْنَىٰ وَزِيَادَةٌ ۖ وَلَا يَرْهَقُ وُجُوهَهُمْ قَتَرٌ وَلَا ذِلَّةٌ ۚ أُولَٰئِكَ أَصْحَابُ الْجَنَّةِ ۖ هُمْ فِيهَا خَالِدُونَ (26)
Per a qui obrin bé, el millor i més. Ni la pols ni la humiliació cobriran els seus rostres. Aquests habitaran en el Paradís eternament |
وَالَّذِينَ كَسَبُوا السَّيِّئَاتِ جَزَاءُ سَيِّئَةٍ بِمِثْلِهَا وَتَرْهَقُهُمْ ذِلَّةٌ ۖ مَّا لَهُم مِّنَ اللَّهِ مِنْ عَاصِمٍ ۖ كَأَنَّمَا أُغْشِيَتْ وُجُوهُهُمْ قِطَعًا مِّنَ اللَّيْلِ مُظْلِمًا ۚ أُولَٰئِكَ أَصْحَابُ النَّارِ ۖ هُمْ فِيهَا خَالِدُونَ (27)
A qui obrin malament, se'ls retribuirà amb altre tant. Els cobrirà la humiliació -no tindran qui els protegeixi d'Al·là-, com si esquinçalls de tenebres nocturnes cobrissin els seus rostres. Aquests habitaran en el Foc eternament |
وَيَوْمَ نَحْشُرُهُمْ جَمِيعًا ثُمَّ نَقُولُ لِلَّذِينَ أَشْرَكُوا مَكَانَكُمْ أَنتُمْ وَشُرَكَاؤُكُمْ ۚ فَزَيَّلْنَا بَيْنَهُمْ ۖ وَقَالَ شُرَكَاؤُهُم مَّا كُنتُمْ إِيَّانَا تَعْبُدُونَ (28)
El dia que els congreguem a tots, direm als associadors: «Quedeu-vos on esteu, vosaltres i els vostres associats!» Els separarem a uns d'uns altres i els seus associats diran: «No era a nosaltres a qui servíeu |
فَكَفَىٰ بِاللَّهِ شَهِيدًا بَيْنَنَا وَبَيْنَكُمْ إِن كُنَّا عَنْ عِبَادَتِكُمْ لَغَافِلِينَ (29)
Al·là basta com testimoni entre nosaltres i vosaltres que no fèiem cas del vostre servei» |
هُنَالِكَ تَبْلُو كُلُّ نَفْسٍ مَّا أَسْلَفَتْ ۚ وَرُدُّوا إِلَى اللَّهِ مَوْلَاهُمُ الْحَقِّ ۖ وَضَلَّ عَنْهُم مَّا كَانُوا يَفْتَرُونَ (30)
Allí, cadascun experimentarà de nou el que va fer en vida. Seran retornats a Al·là, el seu veritable Amo, i s'esfumaran les seves invencions |
قُلْ مَن يَرْزُقُكُم مِّنَ السَّمَاءِ وَالْأَرْضِ أَمَّن يَمْلِكُ السَّمْعَ وَالْأَبْصَارَ وَمَن يُخْرِجُ الْحَيَّ مِنَ الْمَيِّتِ وَيُخْرِجُ الْمَيِّتَ مِنَ الْحَيِّ وَمَن يُدَبِّرُ الْأَمْرَ ۚ فَسَيَقُولُونَ اللَّهُ ۚ فَقُلْ أَفَلَا تَتَّقُونَ (31)
Digues: «Qui us procura el sosteniment del cel i de la terra? Qui disposa de l'oïda i de la vista? Qui treu al viu del mort i al mort del viu? Qui ho disposa tot? Diran: «Al·là!» Digues, doncs: «I no aneu a témer-li?» |
فَذَٰلِكُمُ اللَّهُ رَبُّكُمُ الْحَقُّ ۖ فَمَاذَا بَعْدَ الْحَقِّ إِلَّا الضَّلَالُ ۖ فَأَنَّىٰ تُصْرَفُونَ (32)
Aquest és Al·là, el vostre veritable Senyor. I què hi ha més enllà de la Veritat, sinó la pèrdua? Com podeu, doncs, ser tan desviats |
كَذَٰلِكَ حَقَّتْ كَلِمَتُ رَبِّكَ عَلَى الَّذِينَ فَسَقُوا أَنَّهُمْ لَا يُؤْمِنُونَ (33)
Així s'ha complert la sentència del teu Senyor contra els perversos: no creuran |
قُلْ هَلْ مِن شُرَكَائِكُم مَّن يَبْدَأُ الْخَلْقَ ثُمَّ يُعِيدُهُ ۚ قُلِ اللَّهُ يَبْدَأُ الْخَلْقَ ثُمَّ يُعِيدُهُ ۖ فَأَنَّىٰ تُؤْفَكُونَ (34)
Digues: «Hi ha algun dels vostres associats que iniciï la creació i després la repeteixi » Digues: «Al·là inicia la creació i després la repeteix. Com podeu, doncs, ser tan desviats!» |
قُلْ هَلْ مِن شُرَكَائِكُم مَّن يَهْدِي إِلَى الْحَقِّ ۚ قُلِ اللَّهُ يَهْدِي لِلْحَقِّ ۗ أَفَمَن يَهْدِي إِلَى الْحَقِّ أَحَقُّ أَن يُتَّبَعَ أَمَّن لَّا يَهِدِّي إِلَّا أَن يُهْدَىٰ ۖ فَمَا لَكُمْ كَيْفَ تَحْكُمُونَ (35)
Digues: «Hi ha alguns dels vostres associats que dirigeixi a la Veritat?» Digues: «Al·là dirigeix a la Veritat. Qui té més dret a ser seguit: qui dirigeix a la Veritat o qui no dóna amb la bona senda, a menys de ser dirigit? Però què us passa?, quina manera de jutjar és aquesta?» |
وَمَا يَتَّبِعُ أَكْثَرُهُمْ إِلَّا ظَنًّا ۚ إِنَّ الظَّنَّ لَا يُغْنِي مِنَ الْحَقِّ شَيْئًا ۚ إِنَّ اللَّهَ عَلِيمٌ بِمَا يَفْعَلُونَ (36)
Però la majoria no segueixen sinó conjectures, i davant la Veritat, les conjectures no serveixen de res. Al·là sap bé el que fan |
وَمَا كَانَ هَٰذَا الْقُرْآنُ أَن يُفْتَرَىٰ مِن دُونِ اللَّهِ وَلَٰكِن تَصْدِيقَ الَّذِي بَيْنَ يَدَيْهِ وَتَفْصِيلَ الْكِتَابِ لَا رَيْبَ فِيهِ مِن رَّبِّ الْعَالَمِينَ (37)
Aquest Alcorà no pot haver-ho inventat ningú anés d'Al·là. No només això, sinó que ve a confirmar els missatges anteriors i a explicar detalladament l'Escriptura , eximeix de dubtes, que procedeix del Senyor de l'univers |
أَمْ يَقُولُونَ افْتَرَاهُ ۖ قُلْ فَأْتُوا بِسُورَةٍ مِّثْلِهِ وَادْعُوا مَنِ اسْتَطَعْتُم مِّن دُونِ اللَّهِ إِن كُنتُمْ صَادِقِينَ (38)
O diuen: «Ell ho ha inventat». Digues: «Si és veritat el que dieu, porteu un versicle semblant i crideu a qui pugueu, en lloc de cridar a Al·là!» |
بَلْ كَذَّبُوا بِمَا لَمْ يُحِيطُوا بِعِلْمِهِ وَلَمَّا يَأْتِهِمْ تَأْوِيلُهُ ۚ كَذَٰلِكَ كَذَّبَ الَّذِينَ مِن قَبْلِهِمْ ۖ فَانظُرْ كَيْفَ كَانَ عَاقِبَةُ الظَّالِمِينَ (39)
Al contrari, han desmentit el que no abasten en la seva ciència i allò la interpretació del_qual encara no han rebut. Així van desmentir els seus antecessors. I mira com van acabar els impius |
وَمِنْهُم مَّن يُؤْمِنُ بِهِ وَمِنْهُم مَّن لَّا يُؤْمِنُ بِهِ ۚ وَرَبُّكَ أَعْلَمُ بِالْمُفْسِدِينَ (40)
D'ells hi ha qui creu en ell i qui no, però el teu Senyor coneix millor que ningú als corruptors |
وَإِن كَذَّبُوكَ فَقُل لِّي عَمَلِي وَلَكُمْ عَمَلُكُمْ ۖ أَنتُم بَرِيئُونَ مِمَّا أَعْمَلُ وَأَنَا بَرِيءٌ مِّمَّا تَعْمَلُونَ (41)
Si et desmenteixen, digues: «Jo responc dels meus actes i vosaltres dels vostres. Vosaltres no sou responsables del que jo faci i jo no sóc responsable del que vosaltres feu» |
وَمِنْهُم مَّن يَسْتَمِعُونَ إِلَيْكَ ۚ أَفَأَنتَ تُسْمِعُ الصُّمَّ وَلَوْ كَانُوا لَا يَعْقِلُونَ (42)
D'ells hi ha qui t'escolten. Però pots tu fer que els sords escoltin, tot i que no comprenguin |
وَمِنْهُم مَّن يَنظُرُ إِلَيْكَ ۚ أَفَأَنتَ تَهْدِي الْعُمْيَ وَلَوْ كَانُوا لَا يُبْصِرُونَ (43)
D'ells hi ha qui et mira. Però pots tu dirigir als cecs, tot i que no vegin |
إِنَّ اللَّهَ لَا يَظْلِمُ النَّاسَ شَيْئًا وَلَٰكِنَّ النَّاسَ أَنفُسَهُمْ يَظْلِمُونَ (44)
Al·là no és gens injust amb els homes, sinó que són els homes els injusts amb si mateixos |
وَيَوْمَ يَحْشُرُهُمْ كَأَن لَّمْ يَلْبَثُوا إِلَّا سَاعَةً مِّنَ النَّهَارِ يَتَعَارَفُونَ بَيْنَهُمْ ۚ قَدْ خَسِرَ الَّذِينَ كَذَّبُوا بِلِقَاءِ اللَّهِ وَمَا كَانُوا مُهْتَدِينَ (45)
I el dia que els congregui, serà com si no haguessin romàs més d'una hora del dia. Es reconeixeran. Perdran qui hagin desmentit la trobada d'Al·là. No van ser ben dirigits |
وَإِمَّا نُرِيَنَّكَ بَعْضَ الَّذِي نَعِدُهُمْ أَوْ نَتَوَفَّيَنَّكَ فَإِلَيْنَا مَرْجِعُهُمْ ثُمَّ اللَّهُ شَهِيدٌ عَلَىٰ مَا يَفْعَلُونَ (46)
El mateix si et vam mostrar quelcom d'allò amb que els vam amenaçar que si et cridem tornaran a Nosaltres. Després, Al·là serà testimoni del que feien |
وَلِكُلِّ أُمَّةٍ رَّسُولٌ ۖ فَإِذَا جَاءَ رَسُولُهُمْ قُضِيَ بَيْنَهُم بِالْقِسْطِ وَهُمْ لَا يُظْلَمُونَ (47)
Cada comunitat té un Missatger. Quan venga el seu Missatger, es decidirà entre ells amb equitat i no seran tractats injustament |
وَيَقُولُونَ مَتَىٰ هَٰذَا الْوَعْدُ إِن كُنتُمْ صَادِقِينَ (48)
Diuen: «Quan es complirà aquesta amenaça, si és veritat el que dieu...?» |
قُل لَّا أَمْلِكُ لِنَفْسِي ضَرًّا وَلَا نَفْعًا إِلَّا مَا شَاءَ اللَّهُ ۗ لِكُلِّ أُمَّةٍ أَجَلٌ ۚ إِذَا جَاءَ أَجَلُهُمْ فَلَا يَسْتَأْخِرُونَ سَاعَةً ۖ وَلَا يَسْتَقْدِمُونَ (49)
Digues: «Jo no tinc poder per a danyar-me ni per a aprofitar-me sinó tant quant Al·là vulgui. Cada comunitat té un termini. Quan venç el seu termini, no poden retardar-ho ni avançar-ho una hora» |
قُلْ أَرَأَيْتُمْ إِنْ أَتَاكُمْ عَذَابُهُ بَيَاتًا أَوْ نَهَارًا مَّاذَا يَسْتَعْجِلُ مِنْهُ الْمُجْرِمُونَ (50)
Digues: «Què us sembla? Si us sorprengués El seu càstig de nit o de dia, voldrien els pecadors encara avançar-ho |
أَثُمَّ إِذَا مَا وَقَعَ آمَنتُم بِهِ ۚ آلْآنَ وَقَدْ كُنتُم بِهِ تَسْتَعْجِلُونَ (51)
Deixeu el creure en ell per a quan ocorri? Creieu ara, quan demaneu avançar-ho» |
ثُمَّ قِيلَ لِلَّذِينَ ظَلَمُوا ذُوقُوا عَذَابَ الْخُلْدِ هَلْ تُجْزَوْنَ إِلَّا بِمَا كُنتُمْ تَكْسِبُونَ (52)
Es dirà als impius: «Agradeu el càstig etern! Se us retribuïx per altra cosa que pel que heu merescut?» |
۞ وَيَسْتَنبِئُونَكَ أَحَقٌّ هُوَ ۖ قُلْ إِي وَرَبِّي إِنَّهُ لَحَقٌّ ۖ وَمَا أَنتُم بِمُعْجِزِينَ (53)
Et demanaran informació: «Llavors, això és veritat?» Digues: «Sí, pel meu Senyor!, que és veritat i no podreu escapar» |
وَلَوْ أَنَّ لِكُلِّ نَفْسٍ ظَلَمَتْ مَا فِي الْأَرْضِ لَافْتَدَتْ بِهِ ۗ وَأَسَرُّوا النَّدَامَةَ لَمَّا رَأَوُا الْعَذَابَ ۖ وَقُضِيَ بَيْنَهُم بِالْقِسْطِ ۚ وَهُمْ لَا يُظْلَمُونَ (54)
Tot impiu que posseís quant hi ha en la terra, ho oferiria com rescat. Dissimularan la seva pena quan vegin el càstig. Es decidirà entre ells amb equitat i no seran tractats injustament |
أَلَا إِنَّ لِلَّهِ مَا فِي السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ ۗ أَلَا إِنَّ وَعْدَ اللَّهِ حَقٌّ وَلَٰكِنَّ أَكْثَرَهُمْ لَا يَعْلَمُونَ (55)
No és d'Al·là el que està en els cels i en la terra? El que Al·là promet és veritat! Però la majoria no saben |
هُوَ يُحْيِي وَيُمِيتُ وَإِلَيْهِ تُرْجَعُونَ (56)
Ell dóna la vida i dóna la mort. I sereu retornats a Ell |
يَا أَيُّهَا النَّاسُ قَدْ جَاءَتْكُم مَّوْعِظَةٌ مِّن رَّبِّكُمْ وَشِفَاءٌ لِّمَا فِي الصُّدُورِ وَهُدًى وَرَحْمَةٌ لِّلْمُؤْمِنِينَ (57)
Homes! Heu rebut una exhortació procedent del vostre Senyor, remei per als mals dels vostres cors, guia i misericòrdia per als creients |
قُلْ بِفَضْلِ اللَّهِ وَبِرَحْمَتِهِ فَبِذَٰلِكَ فَلْيَفْرَحُوا هُوَ خَيْرٌ مِّمَّا يَجْمَعُونَ (58)
Digues: «Que s'alegrin del favor d'Al·là i de La seva misericòrdia. Això és millor que el que ells pasten» |
قُلْ أَرَأَيْتُم مَّا أَنزَلَ اللَّهُ لَكُم مِّن رِّزْقٍ فَجَعَلْتُم مِّنْهُ حَرَامًا وَحَلَالًا قُلْ آللَّهُ أَذِنَ لَكُمْ ۖ أَمْ عَلَى اللَّهِ تَفْتَرُونَ (59)
Digues: «Heu vist el sosteniment que Al·là ha fet baixar per a vosaltres? I heu declarat això lícit i allò il·lícit? És que Al·là us ho ha permès o ho heu inventat contra Al·là?» |
وَمَا ظَنُّ الَّذِينَ يَفْتَرُونَ عَلَى اللَّهِ الْكَذِبَ يَوْمَ الْقِيَامَةِ ۗ إِنَّ اللَّهَ لَذُو فَضْلٍ عَلَى النَّاسِ وَلَٰكِنَّ أَكْثَرَهُمْ لَا يَشْكُرُونَ (60)
El dia de la Resurrecció què pensaran els que van inventar la mentida contra Al·là? Sí, Al·là dispensa El seu favor als homes, però la majoria no agraïxen |
وَمَا تَكُونُ فِي شَأْنٍ وَمَا تَتْلُو مِنْهُ مِن قُرْآنٍ وَلَا تَعْمَلُونَ مِنْ عَمَلٍ إِلَّا كُنَّا عَلَيْكُمْ شُهُودًا إِذْ تُفِيضُونَ فِيهِ ۚ وَمَا يَعْزُبُ عَن رَّبِّكَ مِن مِّثْقَالِ ذَرَّةٍ فِي الْأَرْضِ وَلَا فِي السَّمَاءِ وَلَا أَصْغَرَ مِن ذَٰلِكَ وَلَا أَكْبَرَ إِلَّا فِي كِتَابٍ مُّبِينٍ (61)
En qualsevol situació que et trobis, qualsevol que sigui el passatge que recitis de l'Alcorà, qualsevol cosa que feu, Nosaltres som testimonis de vosaltres des del seu principi. Al teu Senyor no se Li passa desapercebut el pes d'un àtom en la terra ni en el cel. No hi ha gens, menor o major que això, que no estigui en una Escriptura clara |
أَلَا إِنَّ أَوْلِيَاءَ اللَّهِ لَا خَوْفٌ عَلَيْهِمْ وَلَا هُمْ يَحْزَنُونَ (62)
Certament, els protegits d'Al·là no han de témer i no estaran trists |
الَّذِينَ آمَنُوا وَكَانُوا يَتَّقُونَ (63)
Van creure i van témer a Al·là |
لَهُمُ الْبُشْرَىٰ فِي الْحَيَاةِ الدُّنْيَا وَفِي الْآخِرَةِ ۚ لَا تَبْدِيلَ لِكَلِمَاتِ اللَّهِ ۚ ذَٰلِكَ هُوَ الْفَوْزُ الْعَظِيمُ (64)
Rebran la bona nova en la vida d'aquí i en l'altra. No cap alteració en les paraules d'Al·là. Aquest és l'èxit grandiós |
وَلَا يَحْزُنكَ قَوْلُهُمْ ۘ إِنَّ الْعِزَّةَ لِلَّهِ جَمِيعًا ۚ هُوَ السَّمِيعُ الْعَلِيمُ (65)
Que no t'entristeixi el que diguin! El poder pertany, en la seva totalitat, a Al·là. Ell és Qui tot ho escolta, Qui tot ho sap |
أَلَا إِنَّ لِلَّهِ مَن فِي السَّمَاوَاتِ وَمَن فِي الْأَرْضِ ۗ وَمَا يَتَّبِعُ الَّذِينَ يَدْعُونَ مِن دُونِ اللَّهِ شُرَكَاءَ ۚ إِن يَتَّبِعُونَ إِلَّا الظَّنَّ وَإِنْ هُمْ إِلَّا يَخْرُصُونَ (66)
No és, per ventura, d'Al·là el que està en els cels i en la terra? Què segueixen, doncs, qui invoquen a altres associats, en lloc d'invocar a Al·là? No segueixen sinó conjectures, no formulen sinó mentides |
هُوَ الَّذِي جَعَلَ لَكُمُ اللَّيْلَ لِتَسْكُنُوا فِيهِ وَالنَّهَارَ مُبْصِرًا ۚ إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَآيَاتٍ لِّقَوْمٍ يَسْمَعُونَ (67)
Ell és Qui ha disposat per a vosaltres la nit perquè descanseu en ella, i el dia perquè pugueu veure clar. Certament, hi ha en això signes per a gent que escolta |
قَالُوا اتَّخَذَ اللَّهُ وَلَدًا ۗ سُبْحَانَهُ ۖ هُوَ الْغَنِيُّ ۖ لَهُ مَا فِي السَّمَاوَاتِ وَمَا فِي الْأَرْضِ ۚ إِنْ عِندَكُم مِّن سُلْطَانٍ بِهَٰذَا ۚ أَتَقُولُونَ عَلَى اللَّهِ مَا لَا تَعْلَمُونَ (68)
Diuen: «Al·là ha adoptat un fill». Glòria a Ell! Ell és Qui Es basta a Si mateix. Seu és el que està en els cels i en la terra. No teniu cap autoritat per a parlar així! Dieu contra Al·là el que no sabeu |
قُلْ إِنَّ الَّذِينَ يَفْتَرُونَ عَلَى اللَّهِ الْكَذِبَ لَا يُفْلِحُونَ (69)
Digues: «Qui inventin la mentida contra Al·là no prosperaran» |
مَتَاعٌ فِي الدُّنْيَا ثُمَّ إِلَيْنَا مَرْجِعُهُمْ ثُمَّ نُذِيقُهُمُ الْعَذَابَ الشَّدِيدَ بِمَا كَانُوا يَكْفُرُونَ (70)
Tindran breu gaudi en la vida d'aquí i, després, tornaran a Nosaltres. Després, els farem agradar el càstig sever per no haver cregut |
۞ وَاتْلُ عَلَيْهِمْ نَبَأَ نُوحٍ إِذْ قَالَ لِقَوْمِهِ يَا قَوْمِ إِن كَانَ كَبُرَ عَلَيْكُم مَّقَامِي وَتَذْكِيرِي بِآيَاتِ اللَّهِ فَعَلَى اللَّهِ تَوَكَّلْتُ فَأَجْمِعُوا أَمْرَكُمْ وَشُرَكَاءَكُمْ ثُمَّ لَا يَكُنْ أَمْرُكُمْ عَلَيْكُمْ غُمَّةً ثُمَّ اقْضُوا إِلَيَّ وَلَا تُنظِرُونِ (71)
Conta'ls la història de Noé, quan va dir als seus: «Poble! Si us molesta que estigui entre vosaltres i que us amonesti amb els signes d'Al·là, jo confio en Al·là. Conjumineu-vos, doncs, amb els vostres associats i no us preocupeu més. Decidiu, després, respecte a mi i no em feu esperar!» |
فَإِن تَوَلَّيْتُمْ فَمَا سَأَلْتُكُم مِّنْ أَجْرٍ ۖ إِنْ أَجْرِيَ إِلَّا عَلَى اللَّهِ ۖ وَأُمِرْتُ أَنْ أَكُونَ مِنَ الْمُسْلِمِينَ (72)
Però, si dais mitja... Jo no us he demanat un salari. El meu salari incumbeix només a Al·là. He rebut l'ordre d'ésser dels que se sotmeten a Al·là |
فَكَذَّبُوهُ فَنَجَّيْنَاهُ وَمَن مَّعَهُ فِي الْفُلْكِ وَجَعَلْنَاهُمْ خَلَائِفَ وَأَغْرَقْنَا الَّذِينَ كَذَّبُوا بِآيَاتِنَا ۖ فَانظُرْ كَيْفَ كَانَ عَاقِبَةُ الْمُنذَرِينَ (73)
Li van desmentir, però els salvem a ell i a qui estaven amb ell en la nau, i els vam fer successors. I neguem a qui van desmentir Els nostres signes. I mira com van acabar els que havien estat advertits |
ثُمَّ بَعَثْنَا مِن بَعْدِهِ رُسُلًا إِلَىٰ قَوْمِهِمْ فَجَاءُوهُم بِالْبَيِّنَاتِ فَمَا كَانُوا لِيُؤْمِنُوا بِمَا كَذَّبُوا بِهِ مِن قَبْلُ ۚ كَذَٰلِكَ نَطْبَعُ عَلَىٰ قُلُوبِ الْمُعْتَدِينَ (74)
Després d'ell, vam manar a altres Missatgers als seus pobles, que els van portar les proves clares, però no estaven per a creure en el que abans havien desmentit. Així és com segellem els cors dels transgressors |
ثُمَّ بَعَثْنَا مِن بَعْدِهِم مُّوسَىٰ وَهَارُونَ إِلَىٰ فِرْعَوْنَ وَمَلَئِهِ بِآيَاتِنَا فَاسْتَكْبَرُوا وَكَانُوا قَوْمًا مُّجْرِمِينَ (75)
I, després d'ells, vam enviar a Moisés i a Aarón amb Els nostres signes a Faraó i als seus dignataris. Però van ser altius. Eren gent pecadora |
فَلَمَّا جَاءَهُمُ الْحَقُّ مِنْ عِندِنَا قَالُوا إِنَّ هَٰذَا لَسِحْرٌ مُّبِينٌ (76)
Quan van rebre la Veritat, vinguda de Nosaltres, van dir: «Això és, certament, manifesta màgia!» |
قَالَ مُوسَىٰ أَتَقُولُونَ لِلْحَقِّ لَمَّا جَاءَكُمْ ۖ أَسِحْرٌ هَٰذَا وَلَا يُفْلِحُ السَّاحِرُونَ (77)
Moisés va dir: «Us atreviu a ratllar de màgia la Veritat que heu rebut?» Els mags no prosperaran |
قَالُوا أَجِئْتَنَا لِتَلْفِتَنَا عَمَّا وَجَدْنَا عَلَيْهِ آبَاءَنَا وَتَكُونَ لَكُمَا الْكِبْرِيَاءُ فِي الْأَرْضِ وَمَا نَحْنُ لَكُمَا بِمُؤْمِنِينَ (78)
Van dir: «Has vingut a nosaltres a fi d'apartar-nos del que els nostres pares seguien, perquè la dominació de la terra passe a vosaltres dos? No tenim fe en vosaltres!» |
وَقَالَ فِرْعَوْنُ ائْتُونِي بِكُلِّ سَاحِرٍ عَلِيمٍ (79)
Faraó va dir: «Porteu-me aquí a tot mag entès!» |
فَلَمَّا جَاءَ السَّحَرَةُ قَالَ لَهُم مُّوسَىٰ أَلْقُوا مَا أَنتُم مُّلْقُونَ (80)
I quan van arribar els mags, Moisés els va dir: «Llenceu el que aneu a llençar!» |
فَلَمَّا أَلْقَوْا قَالَ مُوسَىٰ مَا جِئْتُم بِهِ السِّحْرُ ۖ إِنَّ اللَّهَ سَيُبْطِلُهُ ۖ إِنَّ اللَّهَ لَا يُصْلِحُ عَمَلَ الْمُفْسِدِينَ (81)
I quan van llençar, va dir Moisés: «El que heu portat és màgia. Al·là va a destruir-ho. Al·là no permet que prosperi l'obra dels corruptors |
وَيُحِقُّ اللَّهُ الْحَقَّ بِكَلِمَاتِهِ وَلَوْ كَرِهَ الْمُجْرِمُونَ (82)
I Al·là fa triomfar la Veritat amb Les seves paraules, a despit dels pecadors» |
فَمَا آمَنَ لِمُوسَىٰ إِلَّا ذُرِّيَّةٌ مِّن قَوْمِهِ عَلَىٰ خَوْفٍ مِّن فِرْعَوْنَ وَمَلَئِهِمْ أَن يَفْتِنَهُمْ ۚ وَإِنَّ فِرْعَوْنَ لَعَالٍ فِي الْأَرْضِ وَإِنَّهُ لَمِنَ الْمُسْرِفِينَ (83)
Només una minoria del seu poble va creure en Moisés, perquè tenien por que Faraó i els seus dignataris els posessin a prova. Certament, Faraó es conduïa altivament en el país i era dels immoderats |
وَقَالَ مُوسَىٰ يَا قَوْمِ إِن كُنتُمْ آمَنتُم بِاللَّهِ فَعَلَيْهِ تَوَكَّلُوا إِن كُنتُم مُّسْلِمِينَ (84)
Moisés va dir: «Poble! Si creeu en Al·là, confieu en Ell! Si és que esteu sotmesos a Ell...» |
فَقَالُوا عَلَى اللَّهِ تَوَكَّلْنَا رَبَّنَا لَا تَجْعَلْنَا فِتْنَةً لِّلْقَوْمِ الظَّالِمِينَ (85)
Van dir: «Confiem en Al·là! Senyor! No facis de nosaltres instruments de temptació per al poble impiu |
وَنَجِّنَا بِرَحْمَتِكَ مِنَ الْقَوْمِ الْكَافِرِينَ (86)
Salva'ns per La teva misericòrdia del poble infidel!» |
وَأَوْحَيْنَا إِلَىٰ مُوسَىٰ وَأَخِيهِ أَن تَبَوَّآ لِقَوْمِكُمَا بِمِصْرَ بُيُوتًا وَاجْعَلُوا بُيُوتَكُمْ قِبْلَةً وَأَقِيمُوا الصَّلَاةَ ۗ وَبَشِّرِ الْمُؤْمِنِينَ (87)
I vam inspirar a Moisés i al seu germà: «Establiu cases per al vostre poble a Egipte i feu de les vostres cases llocs de culte! I feu la azalá!» I anuncia la bona nova als creients |
وَقَالَ مُوسَىٰ رَبَّنَا إِنَّكَ آتَيْتَ فِرْعَوْنَ وَمَلَأَهُ زِينَةً وَأَمْوَالًا فِي الْحَيَاةِ الدُّنْيَا رَبَّنَا لِيُضِلُّوا عَن سَبِيلِكَ ۖ رَبَّنَا اطْمِسْ عَلَىٰ أَمْوَالِهِمْ وَاشْدُدْ عَلَىٰ قُلُوبِهِمْ فَلَا يُؤْمِنُوا حَتَّىٰ يَرَوُا الْعَذَابَ الْأَلِيمَ (88)
Moisés va dir: «Senyor! Tu has donat a Faraó i als seus dignataris luxe i béns en la vida d'aquí per a acabar, Senyor! extraviant a uns altres del teu camí. Senyor! Esborra els seus béns i endureix els seus cors a fi que no creen fins que vegin el càstig dolorós!» |
قَالَ قَدْ أُجِيبَت دَّعْوَتُكُمَا فَاسْتَقِيمَا وَلَا تَتَّبِعَانِّ سَبِيلَ الَّذِينَ لَا يَعْلَمُونَ (89)
Va dir: «La vostra pregària ha estat escoltada. Aneu els dos per la via recta i no seguiu el camí dels que no saben!» |
۞ وَجَاوَزْنَا بِبَنِي إِسْرَائِيلَ الْبَحْرَ فَأَتْبَعَهُمْ فِرْعَوْنُ وَجُنُودُهُ بَغْيًا وَعَدْوًا ۖ حَتَّىٰ إِذَا أَدْرَكَهُ الْغَرَقُ قَالَ آمَنتُ أَنَّهُ لَا إِلَٰهَ إِلَّا الَّذِي آمَنَتْ بِهِ بَنُو إِسْرَائِيلَ وَأَنَا مِنَ الْمُسْلِمِينَ (90)
Vam fer que els Fills d'Israel travessessin el mar. Faraó i les seves tropes els van perseguir amb esperit de rebel·lia i hostilitat fins que, a punt d'ofegar-se va dir: «Sí, creo que no hi ha més déu que Aquell en Qui els Fills d'Israel creuen! I sóc dels que se sotmeten a Ell» |
آلْآنَ وَقَدْ عَصَيْتَ قَبْلُ وَكُنتَ مِنَ الْمُفْسِدِينَ (91)
«Ara? Després d'haver desobeït i d'haver estat dels corruptors |
فَالْيَوْمَ نُنَجِّيكَ بِبَدَنِكَ لِتَكُونَ لِمَنْ خَلْفَكَ آيَةً ۚ وَإِنَّ كَثِيرًا مِّنَ النَّاسِ عَنْ آيَاتِنَا لَغَافِلُونَ (92)
No obstant això, avui et salvarem en quant al teu cos a fi que siguis signe per als que et succeeixin». Són molts, en veritat, els homes que no es preocupen dels nostres signes |
وَلَقَدْ بَوَّأْنَا بَنِي إِسْرَائِيلَ مُبَوَّأَ صِدْقٍ وَرَزَقْنَاهُم مِّنَ الطَّيِّبَاتِ فَمَا اخْتَلَفُوا حَتَّىٰ جَاءَهُمُ الْعِلْمُ ۚ إِنَّ رَبَّكَ يَقْضِي بَيْنَهُمْ يَوْمَ الْقِيَامَةِ فِيمَا كَانُوا فِيهِ يَخْتَلِفُونَ (93)
Hem instal·lat als Fills d'Israel en un lloc bo i els hem proveït de coses bones. I no van discrepar sinó després d'haver rebut la Ciència. El teu Senyor decidirà entre ells el dia de la Resurrecció sobre allò que discrepaven |
فَإِن كُنتَ فِي شَكٍّ مِّمَّا أَنزَلْنَا إِلَيْكَ فَاسْأَلِ الَّذِينَ يَقْرَءُونَ الْكِتَابَ مِن قَبْلِكَ ۚ لَقَدْ جَاءَكَ الْحَقُّ مِن رَّبِّكَ فَلَا تَكُونَنَّ مِنَ الْمُمْتَرِينَ (94)
Si tens algun dubte sobre el que t'hem revelat, pregunta a qui, abans de tu, ja llegien l'Escriptura. T'ha vingut, del teu Senyor, la Veritat. No siguis, doncs, dels que dubten |
وَلَا تَكُونَنَّ مِنَ الَّذِينَ كَذَّبُوا بِآيَاتِ اللَّهِ فَتَكُونَ مِنَ الْخَاسِرِينَ (95)
I guarda't d'ésser dels que desmenteixen els signes d'Al·là; si no, seràs dels que perden |
إِنَّ الَّذِينَ حَقَّتْ عَلَيْهِمْ كَلِمَتُ رَبِّكَ لَا يُؤْمِنُونَ (96)
Aquells contra qui s'ha complert la sentència del teu Senyor no creuran |
وَلَوْ جَاءَتْهُمْ كُلُّ آيَةٍ حَتَّىٰ يَرَوُا الْعَذَابَ الْأَلِيمَ (97)
encara que rebin tots els signes, fins que vegin el càstig dolorós |
فَلَوْلَا كَانَتْ قَرْيَةٌ آمَنَتْ فَنَفَعَهَا إِيمَانُهَا إِلَّا قَوْمَ يُونُسَ لَمَّا آمَنُوا كَشَفْنَا عَنْهُمْ عَذَابَ الْخِزْيِ فِي الْحَيَاةِ الدُّنْيَا وَمَتَّعْنَاهُمْ إِلَىٰ حِينٍ (98)
Per què no hi ha hagut cap ciutat que hagi cregut i a la qual la seva fe hagi aprofitat, fora del poble de Jonás...? Quan van creure, els evitem el càstig vergonyós en la vida d'aquí i els permetem gaudir encara per algun temps |
وَلَوْ شَاءَ رَبُّكَ لَآمَنَ مَن فِي الْأَرْضِ كُلُّهُمْ جَمِيعًا ۚ أَفَأَنتَ تُكْرِهُ النَّاسَ حَتَّىٰ يَكُونُوا مُؤْمِنِينَ (99)
Si el teu Senyor hagués volgut, tots els habitants de la terra, absolutament tots, haurien cregut. I vas tu a forçar als homes que siguin creients |
وَمَا كَانَ لِنَفْسٍ أَن تُؤْمِنَ إِلَّا بِإِذْنِ اللَّهِ ۚ وَيَجْعَلُ الرِّجْسَ عَلَى الَّذِينَ لَا يَعْقِلُونَ (100)
sent així que ningú està per a creure si Al·là no ho permet? I S'irrita contra qui no raonen |
قُلِ انظُرُوا مَاذَا فِي السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ ۚ وَمَا تُغْنِي الْآيَاتُ وَالنُّذُرُ عَن قَوْمٍ لَّا يُؤْمِنُونَ (101)
Digues: «Mireu el que està en els cels i en la terra!» Però ni els signes ni els advertiments serveixen de res a gent que no creu |
فَهَلْ يَنتَظِرُونَ إِلَّا مِثْلَ أَيَّامِ الَّذِينَ خَلَوْا مِن قَبْلِهِمْ ۚ قُلْ فَانتَظِرُوا إِنِّي مَعَكُم مِّنَ الْمُنتَظِرِينَ (102)
Què esperen, doncs, sinó dies com els de qui van passar abans d'ells? Digues: «Espereu! Jo també sóc dels que esperen» |
ثُمَّ نُنَجِّي رُسُلَنَا وَالَّذِينَ آمَنُوا ۚ كَذَٰلِكَ حَقًّا عَلَيْنَا نُنجِ الْمُؤْمِنِينَ (103)
Després, salvarem als nostres Missatgers i als que hagin cregut. Salvar als creients és deure Nostre |
قُلْ يَا أَيُّهَا النَّاسُ إِن كُنتُمْ فِي شَكٍّ مِّن دِينِي فَلَا أَعْبُدُ الَّذِينَ تَعْبُدُونَ مِن دُونِ اللَّهِ وَلَٰكِنْ أَعْبُدُ اللَّهَ الَّذِي يَتَوَفَّاكُمْ ۖ وَأُمِرْتُ أَنْ أَكُونَ مِنَ الْمُؤْمِنِينَ (104)
Digues: «Homes! Si dubteu de la meva religió, jo no serveixo a qui vosaltres serviu en lloc de servir a Al·là, sinó que serveixo a Al·là, Que us cridarà! He rebut l'ordre d'ésser dels creients» |
وَأَنْ أَقِمْ وَجْهَكَ لِلدِّينِ حَنِيفًا وَلَا تَكُونَنَّ مِنَ الْمُشْرِكِينَ (105)
I: «Professa la Religió com hanif i no siguis associador!» |
وَلَا تَدْعُ مِن دُونِ اللَّهِ مَا لَا يَنفَعُكَ وَلَا يَضُرُّكَ ۖ فَإِن فَعَلْتَ فَإِنَّكَ إِذًا مِّنَ الظَّالِمِينَ (106)
No invoquis, en lloc d'invocar a Al·là, el que no pot aprofitar-te ni danyar-te. Si ho fessis, llavors, series dels impius |
وَإِن يَمْسَسْكَ اللَّهُ بِضُرٍّ فَلَا كَاشِفَ لَهُ إِلَّا هُوَ ۖ وَإِن يُرِدْكَ بِخَيْرٍ فَلَا رَادَّ لِفَضْلِهِ ۚ يُصِيبُ بِهِ مَن يَشَاءُ مِنْ عِبَادِهِ ۚ وَهُوَ الْغَفُورُ الرَّحِيمُ (107)
Si Al·là t'afligeix amb una desgràcia, ningú sinó Ell podrà lliurar-te d'ella. Si Ell et desitja un bé, ningú podrà oposar-se al seu favor. L'hi concedeix a qui Ell vol dels seus serfs. Ell és l'Indulgent, el Misericordiós |
قُلْ يَا أَيُّهَا النَّاسُ قَدْ جَاءَكُمُ الْحَقُّ مِن رَّبِّكُمْ ۖ فَمَنِ اهْتَدَىٰ فَإِنَّمَا يَهْتَدِي لِنَفْسِهِ ۖ وَمَن ضَلَّ فَإِنَّمَا يَضِلُّ عَلَيْهَا ۖ وَمَا أَنَا عَلَيْكُم بِوَكِيلٍ (108)
Digues: «Homes! Us ha vingut, del vostre Senyor, la Veritat. Qui segueix la via recta, la segueix, en realitat, en profit propi. I qui s'extravia, s'extravia en realitat, en detriment propi. Jo no sóc el vostre protector» |
وَاتَّبِعْ مَا يُوحَىٰ إِلَيْكَ وَاصْبِرْ حَتَّىٰ يَحْكُمَ اللَّهُ ۚ وَهُوَ خَيْرُ الْحَاكِمِينَ (109)
Segueix el que se't ha revelat i tingues paciència fins que Al·là decideixi! Ell és el Millor a decidir |
