| وَالصَّافَّاتِ صَفًّا (1) Pels llocs en fila |
| فَالزَّاجِرَاتِ زَجْرًا (2) que arruixen violentament |
| فَالتَّالِيَاتِ ذِكْرًا (3) i reciten una amonestació |
| إِنَّ إِلَٰهَكُمْ لَوَاحِدٌ (4) En veritat, el vostre Déu és U |
| رَّبُّ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ وَمَا بَيْنَهُمَا وَرَبُّ الْمَشَارِقِ (5) Senyor dels cels, de la terra i del que entre ells està, Senyor dels Orients |
| إِنَّا زَيَّنَّا السَّمَاءَ الدُّنْيَا بِزِينَةٍ الْكَوَاكِبِ (6) Hem engalanat el cel més baix amb estrelles |
| وَحِفْظًا مِّن كُلِّ شَيْطَانٍ مَّارِدٍ (7) com protecció contra tot dimoni rebel |
| لَّا يَسَّمَّعُونَ إِلَى الْمَلَإِ الْأَعْلَىٰ وَيُقْذَفُونَ مِن كُلِّ جَانِبٍ (8) Així, els dimonis no poden escoltar al Consell Suprem, perquè pertot arreu es veuen fustigats |
| دُحُورًا ۖ وَلَهُمْ عَذَابٌ وَاصِبٌ (9) repel·lits. Tindran un càstig perpetu |
| إِلَّا مَنْ خَطِفَ الْخَطْفَةَ فَأَتْبَعَهُ شِهَابٌ ثَاقِبٌ (10) Tret que algun s'assabenti d'alguna cosa per casualitat: a aquest tal li perseguirà una flama de penetrant llum |
| فَاسْتَفْتِهِمْ أَهُمْ أَشَدُّ خَلْقًا أَم مَّنْ خَلَقْنَا ۚ إِنَّا خَلَقْنَاهُم مِّن طِينٍ لَّازِبٍ (11) Pregunta'ls si crear-los a ells ha resultat més difícil per a Nosaltres que crear als altres. Els hem creat d'argila apegalosa |
| بَلْ عَجِبْتَ وَيَسْخَرُونَ (12) Però no! Et sorprens i ells es mofen |
| وَإِذَا ذُكِّرُوا لَا يَذْكُرُونَ (13) Si se'ls recorda alguna cosa, no s'acorden |
| وَإِذَا رَأَوْا آيَةً يَسْتَسْخِرُونَ (14) I, si veuen un signe, ho posen en ridícul |
| وَقَالُوا إِنْ هَٰذَا إِلَّا سِحْرٌ مُّبِينٌ (15) i diuen: «Això no és sinó manifesta màgia |
| أَإِذَا مِتْنَا وَكُنَّا تُرَابًا وَعِظَامًا أَإِنَّا لَمَبْعُوثُونَ (16) Quan morim i siguem terra i ossos, se'ns ressuscitarà per ventura |
| أَوَآبَاؤُنَا الْأَوَّلُونَ (17) I també als nostres avantpassats?» |
| قُلْ نَعَمْ وَأَنتُمْ دَاخِرُونَ (18) Digues: «Sí, i vosaltres us humiliareu!» |
| فَإِنَّمَا هِيَ زَجْرَةٌ وَاحِدَةٌ فَإِذَا هُمْ يَنظُرُونَ (19) Un sol Crit, gens més, i veuran |
| وَقَالُوا يَا وَيْلَنَا هَٰذَا يَوْمُ الدِّينِ (20) Diran: «Ai de nosaltres! Aquest és el dia del Judici!» |
| هَٰذَا يَوْمُ الْفَصْلِ الَّذِي كُنتُم بِهِ تُكَذِّبُونَ (21) «Aquest és el dia del Veredicte, que vosaltres desmentíeu» |
| ۞ احْشُرُوا الَّذِينَ ظَلَمُوا وَأَزْوَاجَهُمْ وَمَا كَانُوا يَعْبُدُونَ (22) «Congregueu als impius, als seus consocis i el que ells servien |
| مِن دُونِ اللَّهِ فَاهْدُوهُمْ إِلَىٰ صِرَاطِ الْجَحِيمِ (23) en lloc de servir a Al·là, i conduïu-los a la via del Jaheem |
| وَقِفُوهُمْ ۖ إِنَّهُم مَّسْئُولُونَ (24) Detingueu-los, que se'ls va a demanar comptes!» |
| مَا لَكُمْ لَا تَنَاصَرُونَ (25) «Per què no us auxilieu ara mútuament?» |
| بَلْ هُمُ الْيَوْمَ مُسْتَسْلِمُونَ (26) Però no! Aquest dia voldran fer acte de submissió |
| وَأَقْبَلَ بَعْضُهُمْ عَلَىٰ بَعْضٍ يَتَسَاءَلُونَ (27) I es tornaran uns a altres per a preguntar-se |
| قَالُوا إِنَّكُمْ كُنتُمْ تَأْتُونَنَا عَنِ الْيَمِينِ (28) Diran: «Vau vindre a nosaltres per la dreta» |
| قَالُوا بَل لَّمْ تَكُونُوا مُؤْمِنِينَ (29) Diran: «No, no éreu creients |
| وَمَا كَانَ لَنَا عَلَيْكُم مِّن سُلْطَانٍ ۖ بَلْ كُنتُمْ قَوْمًا طَاغِينَ (30) I no teníem cap poder sobre vosaltres. No! Éreu un poble rebel |
| فَحَقَّ عَلَيْنَا قَوْلُ رَبِّنَا ۖ إِنَّا لَذَائِقُونَ (31) La sentència del nostre Senyor s'ha complert contra nosaltres. Anem, sí, a agradar |
| فَأَغْوَيْنَاكُمْ إِنَّا كُنَّا غَاوِينَ (32) Us esgarriem. Nosaltres mateixos estàvem esgarriats!» |
| فَإِنَّهُمْ يَوْمَئِذٍ فِي الْعَذَابِ مُشْتَرِكُونَ (33) Aquest dia compartiran el càstig |
| إِنَّا كَذَٰلِكَ نَفْعَلُ بِالْمُجْرِمِينَ (34) Així farem amb els pecadors |
| إِنَّهُمْ كَانُوا إِذَا قِيلَ لَهُمْ لَا إِلَٰهَ إِلَّا اللَّهُ يَسْتَكْبِرُونَ (35) Quan se'ls deia: «No hi ha més déu que Al·là!» es mostraven altius |
| وَيَقُولُونَ أَئِنَّا لَتَارِكُو آلِهَتِنَا لِشَاعِرٍ مَّجْنُونٍ (36) i deien: «Anem a deixar als nostres déus per un poeta possés?» |
| بَلْ جَاءَ بِالْحَقِّ وَصَدَّقَ الْمُرْسَلِينَ (37) Però no! Ell ha portat la Veritat i ha confirmat als Missatgers |
| إِنَّكُمْ لَذَائِقُو الْعَذَابِ الْأَلِيمِ (38) Aneu, sí, a agradar el càstig dolorós |
| وَمَا تُجْزَوْنَ إِلَّا مَا كُنتُمْ تَعْمَلُونَ (39) No se us retribuirà, emperò, sinó per les obres que van fer |
| إِلَّا عِبَادَ اللَّهِ الْمُخْلَصِينَ (40) En canvi, els serfs escollits d'Al·là |
| أُولَٰئِكَ لَهُمْ رِزْقٌ مَّعْلُومٌ (41) tindran un sustento conegut |
| فَوَاكِهُ ۖ وَهُم مُّكْرَمُونَ (42) fruita. I seran honrats |
| فِي جَنَّاتِ النَّعِيمِ (43) en els Jardins de la Delícia |
| عَلَىٰ سُرُرٍ مُّتَقَابِلِينَ (44) en jaços, uns enfront d'uns altres |
| يُطَافُ عَلَيْهِم بِكَأْسٍ مِّن مَّعِينٍ (45) fent-se circular entre ells una copa d'aigua viva |
| بَيْضَاءَ لَذَّةٍ لِّلشَّارِبِينَ (46) clara, delícia pels bevedors |
| لَا فِيهَا غَوْلٌ وَلَا هُمْ عَنْهَا يُنزَفُونَ (47) que no atordirà ni s'esgotarà |
| وَعِندَهُمْ قَاصِرَاتُ الطَّرْفِ عِينٌ (48) I amb ells,tindran a les de pudorosa mirada, de grans ulls |
| كَأَنَّهُنَّ بَيْضٌ مَّكْنُونٌ (49) com ous bé guardats |
| فَأَقْبَلَ بَعْضُهُمْ عَلَىٰ بَعْضٍ يَتَسَاءَلُونَ (50) I es tornaran uns a altres per a preguntar-se |
| قَالَ قَائِلٌ مِّنْهُمْ إِنِّي كَانَ لِي قَرِينٌ (51) Uneixo d'ells dirà: «Jo tenia un company |
| يَقُولُ أَإِنَّكَ لَمِنَ الْمُصَدِّقِينَ (52) que deia: 'Per ventura ets dels quals confirmen |
| أَإِذَا مِتْنَا وَكُنَّا تُرَابًا وَعِظَامًا أَإِنَّا لَمَدِينُونَ (53) Quan morim i siguem terra i ossos, se'ns jutjarà per ventura?'» |
| قَالَ هَلْ أَنتُم مُّطَّلِعُونَ (54) Dirà: «Veieu una mica des d'aquí dalt?» |
| فَاطَّلَعَ فَرَآهُ فِي سَوَاءِ الْجَحِيمِ (55) Mirarà baix i li veurà enmig de la Jahenam |
| قَالَ تَاللَّهِ إِن كِدتَّ لَتُرْدِينِ (56) I dirà: «Per Al·là, que gairebé em perds |
| وَلَوْلَا نِعْمَةُ رَبِّي لَكُنتُ مِنَ الْمُحْضَرِينَ (57) Si no arriba a ésser per la gràcia del meu Senyor, hauria figurat jo entre els rèprobes |
| أَفَمَا نَحْنُ بِمَيِّتِينَ (58) Doncs que! No hem mort |
| إِلَّا مَوْتَتَنَا الْأُولَىٰ وَمَا نَحْنُ بِمُعَذَّبِينَ (59) només una vegada primera sense haver sofert càstig |
| إِنَّ هَٰذَا لَهُوَ الْفَوْزُ الْعَظِيمُ (60) Sí, aquest és l'èxit grandiós!» |
| لِمِثْلِ هَٰذَا فَلْيَعْمَلِ الْعَامِلُونَ (61) Val la pena treballar per aconseguir quelcom semblant |
| أَذَٰلِكَ خَيْرٌ نُّزُلًا أَمْ شَجَرَةُ الزَّقُّومِ (62) És això millor com allotjament o l'arbre de Zaqqum |
| إِنَّا جَعَلْنَاهَا فِتْنَةً لِّلظَّالِمِينَ (63) Hem fet d'aquest temptació per als impius |
| إِنَّهَا شَجَرَةٌ تَخْرُجُ فِي أَصْلِ الْجَحِيمِ (64) És un arbre que creix en el fons de la Jahenam |
| طَلْعُهَا كَأَنَّهُ رُءُوسُ الشَّيَاطِينِ (65) de fruits semblats a caps de dimonis |
| فَإِنَّهُمْ لَآكِلُونَ مِنْهَا فَمَالِئُونَ مِنْهَا الْبُطُونَ (66) D'ell menjaran i ompliran el ventre |
| ثُمَّ إِنَّ لَهُمْ عَلَيْهَا لَشَوْبًا مِّنْ حَمِيمٍ (67) Després, haurien de, a més, una barreja d'aigua molt calenta |
| ثُمَّ إِنَّ مَرْجِعَهُمْ لَإِلَى الْجَحِيمِ (68) i tornaran, després, al Jaheem |
| إِنَّهُمْ أَلْفَوْا آبَاءَهُمْ ضَالِّينَ (69) Van trobar als seus pares extraviats |
| فَهُمْ عَلَىٰ آثَارِهِمْ يُهْرَعُونَ (70) i van córrer després de les seves petjades |
| وَلَقَدْ ضَلَّ قَبْلَهُمْ أَكْثَرُ الْأَوَّلِينَ (71) Ja es van extraviar la majoria dels antics |
| وَلَقَدْ أَرْسَلْنَا فِيهِم مُّنذِرِينَ (72) encara que els havíem enviat qui advertissin |
| فَانظُرْ كَيْفَ كَانَ عَاقِبَةُ الْمُنذَرِينَ (73) I mira com van acabar aquells que havien estat advertits |
| إِلَّا عِبَادَ اللَّهِ الْمُخْلَصِينَ (74) No, en canvi, els serfs escollits d'Al·là |
| وَلَقَدْ نَادَانَا نُوحٌ فَلَنِعْمَ الْمُجِيبُونَ (75) Noé Ens havia invocat. Quins bons Vam ser escoltant-li |
| وَنَجَّيْنَاهُ وَأَهْلَهُ مِنَ الْكَرْبِ الْعَظِيمِ (76) Els salvem, a ell i a la seva família, del greu compromís |
| وَجَعَلْنَا ذُرِّيَّتَهُ هُمُ الْبَاقِينَ (77) Vam fer que les seves descendents sobrevisquessin |
| وَتَرَكْنَا عَلَيْهِ فِي الْآخِرِينَ (78) i perpetuem el seu record en la posteritat |
| سَلَامٌ عَلَىٰ نُوحٍ فِي الْعَالَمِينَ (79) Pau sobri Noé, entre totes les creatures |
| إِنَّا كَذَٰلِكَ نَجْزِي الْمُحْسِنِينَ (80) Així retribuïm a qui fan el bé |
| إِنَّهُ مِنْ عِبَادِنَا الْمُؤْمِنِينَ (81) És un dels nostres serfs creients |
| ثُمَّ أَغْرَقْنَا الْآخَرِينَ (82) Després, neguem als altres |
| ۞ وَإِنَّ مِن شِيعَتِهِ لَإِبْرَاهِيمَ (83) Abraham era, sí, dels seus |
| إِذْ جَاءَ رَبَّهُ بِقَلْبٍ سَلِيمٍ (84) Quan va venir al seu Senyor amb cor sa |
| إِذْ قَالَ لِأَبِيهِ وَقَوْمِهِ مَاذَا تَعْبُدُونَ (85) Quan va dir al seu pare i al seu poble: «Què serviu |
| أَئِفْكًا آلِهَةً دُونَ اللَّهِ تُرِيدُونَ (86) Voleu, mentiderament, déus en lloc d'Al·là |
| فَمَا ظَنُّكُم بِرَبِّ الْعَالَمِينَ (87) Què opineu, doncs, del Senyor de l'univers?» |
| فَنَظَرَ نَظْرَةً فِي النُّجُومِ (88) Va dirigir una mirada als astres |
| فَقَالَ إِنِّي سَقِيمٌ (89) i va dir: «Vaig a trobar-me indisposat» |
| فَتَوَلَّوْا عَنْهُ مُدْبِرِينَ (90) i van donar mitja volta, apartant-se d'ell |
| فَرَاغَ إِلَىٰ آلِهَتِهِمْ فَقَالَ أَلَا تَأْكُلُونَ (91) Llavors, es va tornar cap als seus déus i va dir: «No mengeu |
| مَا لَكُمْ لَا تَنطِقُونَ (92) Per què no parleu?» |
| فَرَاغَ عَلَيْهِمْ ضَرْبًا بِالْيَمِينِ (93) I es va precipitar contra ells copejant-los amb la destra |
| فَأَقْبَلُوا إِلَيْهِ يَزِفُّونَ (94) Van córrer cap a ell |
| قَالَ أَتَعْبُدُونَ مَا تَنْحِتُونَ (95) Va dir: «Serviu el que vosaltres mateixos heu esculpit |
| وَاللَّهُ خَلَقَكُمْ وَمَا تَعْمَلُونَ (96) mentre que Al·là us ha creat, a vosaltres i el que feu?» |
| قَالُوا ابْنُوا لَهُ بُنْيَانًا فَأَلْقُوهُ فِي الْجَحِيمِ (97) Van dir: «Feu-li un forn i llanceu-li al foc flamejant!» |
| فَأَرَادُوا بِهِ كَيْدًا فَجَعَلْنَاهُمُ الْأَسْفَلِينَ (98) Van Voler emprar manyes contra ell, però Vam fer que fossin ells els humiliats |
| وَقَالَ إِنِّي ذَاهِبٌ إِلَىٰ رَبِّي سَيَهْدِينِ (99) Va dir: «Vaig al meu Senyor! Ell em dirigirà |
| رَبِّ هَبْ لِي مِنَ الصَّالِحِينَ (100) Senyor! Regala'm un fill just!» |
| فَبَشَّرْنَاهُ بِغُلَامٍ حَلِيمٍ (101) Llavors, li Vam donar la bona nova d'un noi benigne |
| فَلَمَّا بَلَغَ مَعَهُ السَّعْيَ قَالَ يَا بُنَيَّ إِنِّي أَرَىٰ فِي الْمَنَامِ أَنِّي أَذْبَحُكَ فَانظُرْ مَاذَا تَرَىٰ ۚ قَالَ يَا أَبَتِ افْعَلْ مَا تُؤْمَرُ ۖ سَتَجِدُنِي إِن شَاءَ اللَّهُ مِنَ الصَّابِرِينَ (102) I, quan va tenir bastant edat com per a anar amb el seu pare, va dir: «Fillet! He somiat que t'immolava. Mira, doncs, què et sembla!» Va dir: «Pare! Fes el que se't ordena! Trobaràs, si Al·là vol, que sóc dels pacients» |
| فَلَمَّا أَسْلَمَا وَتَلَّهُ لِلْجَبِينِ (103) Quan ja s'havien sotmès els dos i li havia posat contra el sòl |
| وَنَادَيْنَاهُ أَن يَا إِبْرَاهِيمُ (104) I li cridem: «Abraham |
| قَدْ صَدَّقْتَ الرُّؤْيَا ۚ إِنَّا كَذَٰلِكَ نَجْزِي الْمُحْسِنِينَ (105) Has cregut el somni. Així retribuïm a qui fan el bé» |
| إِنَّ هَٰذَا لَهُوَ الْبَلَاءُ الْمُبِينُ (106) Si, aquesta era la prova manifesta |
| وَفَدَيْنَاهُ بِذِبْحٍ عَظِيمٍ (107) Li rescatem mitjançant un esplèndid sacrifici |
| وَتَرَكْنَا عَلَيْهِ فِي الْآخِرِينَ (108) i perpetuem el seu record en la posteritat |
| سَلَامٌ عَلَىٰ إِبْرَاهِيمَ (109) Pau sobre Abraham |
| كَذَٰلِكَ نَجْزِي الْمُحْسِنِينَ (110) Així retribuïm a qui fan el bé |
| إِنَّهُ مِنْ عِبَادِنَا الْمُؤْمِنِينَ (111) És un dels nostres serfs creients |
| وَبَشَّرْنَاهُ بِإِسْحَاقَ نَبِيًّا مِّنَ الصَّالِحِينَ (112) I li anunciem el naixement de Isaac, profeta, dels justs |
| وَبَارَكْنَا عَلَيْهِ وَعَلَىٰ إِسْحَاقَ ۚ وَمِن ذُرِّيَّتِهِمَا مُحْسِنٌ وَظَالِمٌ لِّنَفْسِهِ مُبِينٌ (113) Els Vam beneir, a ell i a Isaac. I entre els seus descendents uns van fer el bé, però uns altres van ser clarament injusts amb si mateixos |
| وَلَقَدْ مَنَنَّا عَلَىٰ مُوسَىٰ وَهَارُونَ (114) Ja agraciem a Moisés i a Aarón |
| وَنَجَّيْنَاهُمَا وَقَوْمَهُمَا مِنَ الْكَرْبِ الْعَظِيمِ (115) Els salvem, a ells i al seu poble, d'un greu desastre |
| وَنَصَرْنَاهُمْ فَكَانُوا هُمُ الْغَالِبِينَ (116) Els auxiliem i van ser ells els quals van guanyar |
| وَآتَيْنَاهُمَا الْكِتَابَ الْمُسْتَبِينَ (117) Els Vam donar l'Escriptura clara |
| وَهَدَيْنَاهُمَا الصِّرَاطَ الْمُسْتَقِيمَ (118) Els dirigim per la via recta |
| وَتَرَكْنَا عَلَيْهِمَا فِي الْآخِرِينَ (119) i perpetuem el seu record en la posteritat |
| سَلَامٌ عَلَىٰ مُوسَىٰ وَهَارُونَ (120) Pau sobre Moisés i Aarón |
| إِنَّا كَذَٰلِكَ نَجْزِي الْمُحْسِنِينَ (121) Així retribuïm a qui fan el bé |
| إِنَّهُمَا مِنْ عِبَادِنَا الْمُؤْمِنِينَ (122) Van ser dos dels nostres serfs creients |
| وَإِنَّ إِلْيَاسَ لَمِنَ الْمُرْسَلِينَ (123) Elías va anar, certament, un dels Missatgers |
| إِذْ قَالَ لِقَوْمِهِ أَلَا تَتَّقُونَ (124) Quan va dir al seu poble: «És que no aneu a témer a Al·là |
| أَتَدْعُونَ بَعْلًا وَتَذَرُونَ أَحْسَنَ الْخَالِقِينَ (125) Invocareu a Baal, deixant al Millor dels creadors |
| اللَّهَ رَبَّكُمْ وَرَبَّ آبَائِكُمُ الْأَوَّلِينَ (126) a Al·là, Senyor vostre i Senyor dels vostres avantpassats?» |
| فَكَذَّبُوهُ فَإِنَّهُمْ لَمُحْضَرُونَ (127) Li van desmentir i se'ls farà, certament, comparèixer |
| إِلَّا عِبَادَ اللَّهِ الْمُخْلَصِينَ (128) no, en canvi, als serfs escollits d'Al·là |
| وَتَرَكْنَا عَلَيْهِ فِي الْآخِرِينَ (129) I perpetuem el seu record en la posteritat |
| سَلَامٌ عَلَىٰ إِلْ يَاسِينَ (130) Pau sobre Elías |
| إِنَّا كَذَٰلِكَ نَجْزِي الْمُحْسِنِينَ (131) Així retribuïm a qui fan el bé |
| إِنَّهُ مِنْ عِبَادِنَا الْمُؤْمِنِينَ (132) Va ser un dels nostres serfs creients |
| وَإِنَّ لُوطًا لَّمِنَ الْمُرْسَلِينَ (133) Lot va ser, certament, un dels Missatgers |
| إِذْ نَجَّيْنَاهُ وَأَهْلَهُ أَجْمَعِينَ (134) Quan els salvem, a ell i a la seva família, a tots |
| إِلَّا عَجُوزًا فِي الْغَابِرِينَ (135) excepte a una vella entre els quals es va ressagar-se |
| ثُمَّ دَمَّرْنَا الْآخَرِينَ (136) Després, Vam aniquilar als altres |
| وَإِنَّكُمْ لَتَمُرُّونَ عَلَيْهِم مُّصْبِحِينَ (137) Passeu, sí, sobre ells, matí |
| وَبِاللَّيْلِ ۗ أَفَلَا تَعْقِلُونَ (138) i tarda. És que no compreneu |
| وَإِنَّ يُونُسَ لَمِنَ الْمُرْسَلِينَ (139) Jonás va ser, certament, un dels Missatgers |
| إِذْ أَبَقَ إِلَى الْفُلْكِ الْمَشْحُونِ (140) Quan es va escapar a la nau abarrotat |
| فَسَاهَمَ فَكَانَ مِنَ الْمُدْحَضِينَ (141) Va tirar sorts i va perdre |
| فَالْتَقَمَهُ الْحُوتُ وَهُوَ مُلِيمٌ (142) El peix l'hi va empassar, havia incorregut en censura |
| فَلَوْلَا أَنَّهُ كَانَ مِنَ الْمُسَبِّحِينَ (143) Si no hagués estat dels que glorifiquen |
| لَلَبِثَ فِي بَطْنِهِ إِلَىٰ يَوْمِ يُبْعَثُونَ (144) hauria romàs en el seu ventre fins al dia de la Resurrecció |
| ۞ فَنَبَذْنَاهُ بِالْعَرَاءِ وَهُوَ سَقِيمٌ (145) Li llancem, indisposat, a una costa nua |
| وَأَنبَتْنَا عَلَيْهِ شَجَرَةً مِّن يَقْطِينٍ (146) i Vam fer créixer sobre ell una carabassera |
| وَأَرْسَلْنَاهُ إِلَىٰ مِائَةِ أَلْفٍ أَوْ يَزِيدُونَ (147) I li enviem a cent mil o més |
| فَآمَنُوا فَمَتَّعْنَاهُمْ إِلَىٰ حِينٍ (148) Van creure i els permetem gaudir per algun temps |
| فَاسْتَفْتِهِمْ أَلِرَبِّكَ الْبَنَاتُ وَلَهُمُ الْبَنُونَ (149) Pregunta'ls, doncs, si el teu Senyor té filles com ells tenen fills |
| أَمْ خَلَقْنَا الْمَلَائِكَةَ إِنَاثًا وَهُمْ شَاهِدُونَ (150) si hem creat als àngels de sexe femení en la seva presència |
| أَلَا إِنَّهُم مِّنْ إِفْكِهِمْ لَيَقُولُونَ (151) Menteixen tant que arriben a dir |
| وَلَدَ اللَّهُ وَإِنَّهُمْ لَكَاذِبُونَ (152) «Al·là ha engendrat». Menteixen, certament |
| أَصْطَفَى الْبَنَاتِ عَلَى الْبَنِينَ (153) Anava Ell a preferir tenir filles a tenir fills |
| مَا لَكُمْ كَيْفَ تَحْكُمُونَ (154) Què us passa? Quina manera de jutjar és aquesta |
| أَفَلَا تَذَكَّرُونَ (155) És que no us deixareu amonestar |
| أَمْ لَكُمْ سُلْطَانٌ مُّبِينٌ (156) O és que teniu una autoritat clara |
| فَأْتُوا بِكِتَابِكُمْ إِن كُنتُمْ صَادِقِينَ (157) Porteu, doncs, la vostra Escriptura, si és veritat el que dieu |
| وَجَعَلُوا بَيْنَهُ وَبَيْنَ الْجِنَّةِ نَسَبًا ۚ وَلَقَدْ عَلِمَتِ الْجِنَّةُ إِنَّهُمْ لَمُحْضَرُونَ (158) Han establert un parentiu entre Ell i els genis. Però saben els genis que se'ls farà comparèixer |
| سُبْحَانَ اللَّهِ عَمَّا يَصِفُونَ (159) glòria a Al·là, que està per sobre del que Li atribuïxen |
| إِلَّا عِبَادَ اللَّهِ الْمُخْلَصِينَ (160) no, en canvi, als serfs escollits d'Al·là |
| فَإِنَّكُمْ وَمَا تَعْبُدُونَ (161) Vosaltres i el que serviu |
| مَا أَنتُمْ عَلَيْهِ بِفَاتِنِينَ (162) no podreu seduir contra Ell |
| إِلَّا مَنْ هُوَ صَالِ الْجَحِيمِ (163) sinó a qui vagi a cremar en el Jaheem |
| وَمَا مِنَّا إِلَّا لَهُ مَقَامٌ مَّعْلُومٌ (164) «No hi ha ningú entre nosaltres que no tingui un lloc assenyalat |
| وَإِنَّا لَنَحْنُ الصَّافُّونَ (165) Sí, som nosaltres els que estan formats |
| وَإِنَّا لَنَحْنُ الْمُسَبِّحُونَ (166) Sí, som nosaltres els que glorifiquen» |
| وَإِن كَانُوا لَيَقُولُونَ (167) Sí, solien dir |
| لَوْ أَنَّ عِندَنَا ذِكْرًا مِّنَ الْأَوَّلِينَ (168) «Si tinguéssim una amonestació que vingués dels antics |
| لَكُنَّا عِبَادَ اللَّهِ الْمُخْلَصِينَ (169) seríem serfs escollits d'Al·là» |
| فَكَفَرُوا بِهِ ۖ فَسَوْفَ يَعْلَمُونَ (170) Però no creuen en ella. Van a veure |
| وَلَقَدْ سَبَقَتْ كَلِمَتُنَا لِعِبَادِنَا الْمُرْسَلِينَ (171) Ha precedit ja La nostra paraula als nostres serfs, Els Missatgers |
| إِنَّهُمْ لَهُمُ الْمَنصُورُونَ (172) són ells els que seran, certament, auxiliats |
| وَإِنَّ جُندَنَا لَهُمُ الْغَالِبُونَ (173) i és El nostre exèrcit el qual, certament, vencerà |
| فَتَوَلَّ عَنْهُمْ حَتَّىٰ حِينٍ (174) Aparta't d'ells, per algun temps |
| وَأَبْصِرْهُمْ فَسَوْفَ يُبْصِرُونَ (175) i observa'ls! Veuran |
| أَفَبِعَذَابِنَا يَسْتَعْجِلُونَ (176) Volen, llavors, avançar El nostre castic |
| فَإِذَا نَزَلَ بِسَاحَتِهِمْ فَسَاءَ صَبَاحُ الْمُنذَرِينَ (177) Quan descàrrega sobre ells, mal despertar tindran els que ja havien sigut advertits |
| وَتَوَلَّ عَنْهُمْ حَتَّىٰ حِينٍ (178) Aparta't d'ells, per algun temps |
| وَأَبْصِرْ فَسَوْفَ يُبْصِرُونَ (179) i observa! Veuran |
| سُبْحَانَ رَبِّكَ رَبِّ الْعِزَّةِ عَمَّا يَصِفُونَ (180) Glòria al teu Senyor, Senyor del Poder, que està per sobre del que Li atribuïxen |
| وَسَلَامٌ عَلَى الْمُرْسَلِينَ (181) I pau sobre els Missatgers |
| وَالْحَمْدُ لِلَّهِ رَبِّ الْعَالَمِينَ (182) I lloat sigui Al·là, Senyor de l'univers |