×

سورة الصافات باللغة الكاتالونية

ترجمات القرآنباللغة الكاتالونية ⬅ سورة الصافات

ترجمة معاني سورة الصافات باللغة الكاتالونية - Catalan

القرآن باللغة الكاتالونية - سورة الصافات مترجمة إلى اللغة الكاتالونية، Surah Assaaffat in Catalan. نوفر ترجمة دقيقة سورة الصافات باللغة الكاتالونية - Catalan, الآيات 182 - رقم السورة 37 - الصفحة 446.

بسم الله الرحمن الرحيم

وَالصَّافَّاتِ صَفًّا (1)
Pels llocs en fila
فَالزَّاجِرَاتِ زَجْرًا (2)
que arruixen violentament
فَالتَّالِيَاتِ ذِكْرًا (3)
i reciten una amonestació
إِنَّ إِلَٰهَكُمْ لَوَاحِدٌ (4)
En veritat, el vostre Déu és U
رَّبُّ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ وَمَا بَيْنَهُمَا وَرَبُّ الْمَشَارِقِ (5)
Senyor dels cels, de la terra i del que entre ells està, Senyor dels Orients
إِنَّا زَيَّنَّا السَّمَاءَ الدُّنْيَا بِزِينَةٍ الْكَوَاكِبِ (6)
Hem engalanat el cel més baix amb estrelles
وَحِفْظًا مِّن كُلِّ شَيْطَانٍ مَّارِدٍ (7)
com protecció contra tot dimoni rebel
لَّا يَسَّمَّعُونَ إِلَى الْمَلَإِ الْأَعْلَىٰ وَيُقْذَفُونَ مِن كُلِّ جَانِبٍ (8)
Així, els dimonis no poden escoltar al Consell Suprem, perquè pertot arreu es veuen fustigats
دُحُورًا ۖ وَلَهُمْ عَذَابٌ وَاصِبٌ (9)
repel·lits. Tindran un càstig perpetu
إِلَّا مَنْ خَطِفَ الْخَطْفَةَ فَأَتْبَعَهُ شِهَابٌ ثَاقِبٌ (10)
Tret que algun s'assabenti d'alguna cosa per casualitat: a aquest tal li perseguirà una flama de penetrant llum
فَاسْتَفْتِهِمْ أَهُمْ أَشَدُّ خَلْقًا أَم مَّنْ خَلَقْنَا ۚ إِنَّا خَلَقْنَاهُم مِّن طِينٍ لَّازِبٍ (11)
Pregunta'ls si crear-los a ells ha resultat més difícil per a Nosaltres que crear als altres. Els hem creat d'argila apegalosa
بَلْ عَجِبْتَ وَيَسْخَرُونَ (12)
Però no! Et sorprens i ells es mofen
وَإِذَا ذُكِّرُوا لَا يَذْكُرُونَ (13)
Si se'ls recorda alguna cosa, no s'acorden
وَإِذَا رَأَوْا آيَةً يَسْتَسْخِرُونَ (14)
I, si veuen un signe, ho posen en ridícul
وَقَالُوا إِنْ هَٰذَا إِلَّا سِحْرٌ مُّبِينٌ (15)
i diuen: «Això no és sinó manifesta màgia
أَإِذَا مِتْنَا وَكُنَّا تُرَابًا وَعِظَامًا أَإِنَّا لَمَبْعُوثُونَ (16)
Quan morim i siguem terra i ossos, se'ns ressuscitarà per ventura
أَوَآبَاؤُنَا الْأَوَّلُونَ (17)
I també als nostres avantpassats?»
قُلْ نَعَمْ وَأَنتُمْ دَاخِرُونَ (18)
Digues: «Sí, i vosaltres us humiliareu!»
فَإِنَّمَا هِيَ زَجْرَةٌ وَاحِدَةٌ فَإِذَا هُمْ يَنظُرُونَ (19)
Un sol Crit, gens més, i veuran
وَقَالُوا يَا وَيْلَنَا هَٰذَا يَوْمُ الدِّينِ (20)
Diran: «Ai de nosaltres! Aquest és el dia del Judici!»
هَٰذَا يَوْمُ الْفَصْلِ الَّذِي كُنتُم بِهِ تُكَذِّبُونَ (21)
«Aquest és el dia del Veredicte, que vosaltres desmentíeu»
۞ احْشُرُوا الَّذِينَ ظَلَمُوا وَأَزْوَاجَهُمْ وَمَا كَانُوا يَعْبُدُونَ (22)
«Congregueu als impius, als seus consocis i el que ells servien
مِن دُونِ اللَّهِ فَاهْدُوهُمْ إِلَىٰ صِرَاطِ الْجَحِيمِ (23)
en lloc de servir a Al·là, i conduïu-los a la via del Jaheem
وَقِفُوهُمْ ۖ إِنَّهُم مَّسْئُولُونَ (24)
Detingueu-los, que se'ls va a demanar comptes!»
مَا لَكُمْ لَا تَنَاصَرُونَ (25)
«Per què no us auxilieu ara mútuament?»
بَلْ هُمُ الْيَوْمَ مُسْتَسْلِمُونَ (26)
Però no! Aquest dia voldran fer acte de submissió
وَأَقْبَلَ بَعْضُهُمْ عَلَىٰ بَعْضٍ يَتَسَاءَلُونَ (27)
I es tornaran uns a altres per a preguntar-se
قَالُوا إِنَّكُمْ كُنتُمْ تَأْتُونَنَا عَنِ الْيَمِينِ (28)
Diran: «Vau vindre a nosaltres per la dreta»
قَالُوا بَل لَّمْ تَكُونُوا مُؤْمِنِينَ (29)
Diran: «No, no éreu creients
وَمَا كَانَ لَنَا عَلَيْكُم مِّن سُلْطَانٍ ۖ بَلْ كُنتُمْ قَوْمًا طَاغِينَ (30)
I no teníem cap poder sobre vosaltres. No! Éreu un poble rebel
فَحَقَّ عَلَيْنَا قَوْلُ رَبِّنَا ۖ إِنَّا لَذَائِقُونَ (31)
La sentència del nostre Senyor s'ha complert contra nosaltres. Anem, sí, a agradar
فَأَغْوَيْنَاكُمْ إِنَّا كُنَّا غَاوِينَ (32)
Us esgarriem. Nosaltres mateixos estàvem esgarriats!»
فَإِنَّهُمْ يَوْمَئِذٍ فِي الْعَذَابِ مُشْتَرِكُونَ (33)
Aquest dia compartiran el càstig
إِنَّا كَذَٰلِكَ نَفْعَلُ بِالْمُجْرِمِينَ (34)
Així farem amb els pecadors
إِنَّهُمْ كَانُوا إِذَا قِيلَ لَهُمْ لَا إِلَٰهَ إِلَّا اللَّهُ يَسْتَكْبِرُونَ (35)
Quan se'ls deia: «No hi ha més déu que Al·là!» es mostraven altius
وَيَقُولُونَ أَئِنَّا لَتَارِكُو آلِهَتِنَا لِشَاعِرٍ مَّجْنُونٍ (36)
i deien: «Anem a deixar als nostres déus per un poeta possés?»
بَلْ جَاءَ بِالْحَقِّ وَصَدَّقَ الْمُرْسَلِينَ (37)
Però no! Ell ha portat la Veritat i ha confirmat als Missatgers
إِنَّكُمْ لَذَائِقُو الْعَذَابِ الْأَلِيمِ (38)
Aneu, sí, a agradar el càstig dolorós
وَمَا تُجْزَوْنَ إِلَّا مَا كُنتُمْ تَعْمَلُونَ (39)
No se us retribuirà, emperò, sinó per les obres que van fer
إِلَّا عِبَادَ اللَّهِ الْمُخْلَصِينَ (40)
En canvi, els serfs escollits d'Al·là
أُولَٰئِكَ لَهُمْ رِزْقٌ مَّعْلُومٌ (41)
tindran un sustento conegut
فَوَاكِهُ ۖ وَهُم مُّكْرَمُونَ (42)
fruita. I seran honrats
فِي جَنَّاتِ النَّعِيمِ (43)
en els Jardins de la Delícia
عَلَىٰ سُرُرٍ مُّتَقَابِلِينَ (44)
en jaços, uns enfront d'uns altres
يُطَافُ عَلَيْهِم بِكَأْسٍ مِّن مَّعِينٍ (45)
fent-se circular entre ells una copa d'aigua viva
بَيْضَاءَ لَذَّةٍ لِّلشَّارِبِينَ (46)
clara, delícia pels bevedors
لَا فِيهَا غَوْلٌ وَلَا هُمْ عَنْهَا يُنزَفُونَ (47)
que no atordirà ni s'esgotarà
وَعِندَهُمْ قَاصِرَاتُ الطَّرْفِ عِينٌ (48)
I amb ells,tindran a les de pudorosa mirada, de grans ulls
كَأَنَّهُنَّ بَيْضٌ مَّكْنُونٌ (49)
com ous bé guardats
فَأَقْبَلَ بَعْضُهُمْ عَلَىٰ بَعْضٍ يَتَسَاءَلُونَ (50)
I es tornaran uns a altres per a preguntar-se
قَالَ قَائِلٌ مِّنْهُمْ إِنِّي كَانَ لِي قَرِينٌ (51)
Uneixo d'ells dirà: «Jo tenia un company
يَقُولُ أَإِنَّكَ لَمِنَ الْمُصَدِّقِينَ (52)
que deia: 'Per ventura ets dels quals confirmen
أَإِذَا مِتْنَا وَكُنَّا تُرَابًا وَعِظَامًا أَإِنَّا لَمَدِينُونَ (53)
Quan morim i siguem terra i ossos, se'ns jutjarà per ventura?'»
قَالَ هَلْ أَنتُم مُّطَّلِعُونَ (54)
Dirà: «Veieu una mica des d'aquí dalt?»
فَاطَّلَعَ فَرَآهُ فِي سَوَاءِ الْجَحِيمِ (55)
Mirarà baix i li veurà enmig de la Jahenam
قَالَ تَاللَّهِ إِن كِدتَّ لَتُرْدِينِ (56)
I dirà: «Per Al·là, que gairebé em perds
وَلَوْلَا نِعْمَةُ رَبِّي لَكُنتُ مِنَ الْمُحْضَرِينَ (57)
Si no arriba a ésser per la gràcia del meu Senyor, hauria figurat jo entre els rèprobes
أَفَمَا نَحْنُ بِمَيِّتِينَ (58)
Doncs que! No hem mort
إِلَّا مَوْتَتَنَا الْأُولَىٰ وَمَا نَحْنُ بِمُعَذَّبِينَ (59)
només una vegada primera sense haver sofert càstig
إِنَّ هَٰذَا لَهُوَ الْفَوْزُ الْعَظِيمُ (60)
Sí, aquest és l'èxit grandiós!»
لِمِثْلِ هَٰذَا فَلْيَعْمَلِ الْعَامِلُونَ (61)
Val la pena treballar per aconseguir quelcom semblant
أَذَٰلِكَ خَيْرٌ نُّزُلًا أَمْ شَجَرَةُ الزَّقُّومِ (62)
És això millor com allotjament o l'arbre de Zaqqum
إِنَّا جَعَلْنَاهَا فِتْنَةً لِّلظَّالِمِينَ (63)
Hem fet d'aquest temptació per als impius
إِنَّهَا شَجَرَةٌ تَخْرُجُ فِي أَصْلِ الْجَحِيمِ (64)
És un arbre que creix en el fons de la Jahenam
طَلْعُهَا كَأَنَّهُ رُءُوسُ الشَّيَاطِينِ (65)
de fruits semblats a caps de dimonis
فَإِنَّهُمْ لَآكِلُونَ مِنْهَا فَمَالِئُونَ مِنْهَا الْبُطُونَ (66)
D'ell menjaran i ompliran el ventre
ثُمَّ إِنَّ لَهُمْ عَلَيْهَا لَشَوْبًا مِّنْ حَمِيمٍ (67)
Després, haurien de, a més, una barreja d'aigua molt calenta
ثُمَّ إِنَّ مَرْجِعَهُمْ لَإِلَى الْجَحِيمِ (68)
i tornaran, després, al Jaheem
إِنَّهُمْ أَلْفَوْا آبَاءَهُمْ ضَالِّينَ (69)
Van trobar als seus pares extraviats
فَهُمْ عَلَىٰ آثَارِهِمْ يُهْرَعُونَ (70)
i van córrer després de les seves petjades
وَلَقَدْ ضَلَّ قَبْلَهُمْ أَكْثَرُ الْأَوَّلِينَ (71)
Ja es van extraviar la majoria dels antics
وَلَقَدْ أَرْسَلْنَا فِيهِم مُّنذِرِينَ (72)
encara que els havíem enviat qui advertissin
فَانظُرْ كَيْفَ كَانَ عَاقِبَةُ الْمُنذَرِينَ (73)
I mira com van acabar aquells que havien estat advertits
إِلَّا عِبَادَ اللَّهِ الْمُخْلَصِينَ (74)
No, en canvi, els serfs escollits d'Al·là
وَلَقَدْ نَادَانَا نُوحٌ فَلَنِعْمَ الْمُجِيبُونَ (75)
Noé Ens havia invocat. Quins bons Vam ser escoltant-li
وَنَجَّيْنَاهُ وَأَهْلَهُ مِنَ الْكَرْبِ الْعَظِيمِ (76)
Els salvem, a ell i a la seva família, del greu compromís
وَجَعَلْنَا ذُرِّيَّتَهُ هُمُ الْبَاقِينَ (77)
Vam fer que les seves descendents sobrevisquessin
وَتَرَكْنَا عَلَيْهِ فِي الْآخِرِينَ (78)
i perpetuem el seu record en la posteritat
سَلَامٌ عَلَىٰ نُوحٍ فِي الْعَالَمِينَ (79)
Pau sobri Noé, entre totes les creatures
إِنَّا كَذَٰلِكَ نَجْزِي الْمُحْسِنِينَ (80)
Així retribuïm a qui fan el bé
إِنَّهُ مِنْ عِبَادِنَا الْمُؤْمِنِينَ (81)
És un dels nostres serfs creients
ثُمَّ أَغْرَقْنَا الْآخَرِينَ (82)
Després, neguem als altres
۞ وَإِنَّ مِن شِيعَتِهِ لَإِبْرَاهِيمَ (83)
Abraham era, sí, dels seus
إِذْ جَاءَ رَبَّهُ بِقَلْبٍ سَلِيمٍ (84)
Quan va venir al seu Senyor amb cor sa
إِذْ قَالَ لِأَبِيهِ وَقَوْمِهِ مَاذَا تَعْبُدُونَ (85)
Quan va dir al seu pare i al seu poble: «Què serviu
أَئِفْكًا آلِهَةً دُونَ اللَّهِ تُرِيدُونَ (86)
Voleu, mentiderament, déus en lloc d'Al·là
فَمَا ظَنُّكُم بِرَبِّ الْعَالَمِينَ (87)
Què opineu, doncs, del Senyor de l'univers?»
فَنَظَرَ نَظْرَةً فِي النُّجُومِ (88)
Va dirigir una mirada als astres
فَقَالَ إِنِّي سَقِيمٌ (89)
i va dir: «Vaig a trobar-me indisposat»
فَتَوَلَّوْا عَنْهُ مُدْبِرِينَ (90)
i van donar mitja volta, apartant-se d'ell
فَرَاغَ إِلَىٰ آلِهَتِهِمْ فَقَالَ أَلَا تَأْكُلُونَ (91)
Llavors, es va tornar cap als seus déus i va dir: «No mengeu
مَا لَكُمْ لَا تَنطِقُونَ (92)
Per què no parleu?»
فَرَاغَ عَلَيْهِمْ ضَرْبًا بِالْيَمِينِ (93)
I es va precipitar contra ells copejant-los amb la destra
فَأَقْبَلُوا إِلَيْهِ يَزِفُّونَ (94)
Van córrer cap a ell
قَالَ أَتَعْبُدُونَ مَا تَنْحِتُونَ (95)
Va dir: «Serviu el que vosaltres mateixos heu esculpit
وَاللَّهُ خَلَقَكُمْ وَمَا تَعْمَلُونَ (96)
mentre que Al·là us ha creat, a vosaltres i el que feu?»
قَالُوا ابْنُوا لَهُ بُنْيَانًا فَأَلْقُوهُ فِي الْجَحِيمِ (97)
Van dir: «Feu-li un forn i llanceu-li al foc flamejant!»
فَأَرَادُوا بِهِ كَيْدًا فَجَعَلْنَاهُمُ الْأَسْفَلِينَ (98)
Van Voler emprar manyes contra ell, però Vam fer que fossin ells els humiliats
وَقَالَ إِنِّي ذَاهِبٌ إِلَىٰ رَبِّي سَيَهْدِينِ (99)
Va dir: «Vaig al meu Senyor! Ell em dirigirà
رَبِّ هَبْ لِي مِنَ الصَّالِحِينَ (100)
Senyor! Regala'm un fill just!»
فَبَشَّرْنَاهُ بِغُلَامٍ حَلِيمٍ (101)
Llavors, li Vam donar la bona nova d'un noi benigne
فَلَمَّا بَلَغَ مَعَهُ السَّعْيَ قَالَ يَا بُنَيَّ إِنِّي أَرَىٰ فِي الْمَنَامِ أَنِّي أَذْبَحُكَ فَانظُرْ مَاذَا تَرَىٰ ۚ قَالَ يَا أَبَتِ افْعَلْ مَا تُؤْمَرُ ۖ سَتَجِدُنِي إِن شَاءَ اللَّهُ مِنَ الصَّابِرِينَ (102)
I, quan va tenir bastant edat com per a anar amb el seu pare, va dir: «Fillet! He somiat que t'immolava. Mira, doncs, què et sembla!» Va dir: «Pare! Fes el que se't ordena! Trobaràs, si Al·là vol, que sóc dels pacients»
فَلَمَّا أَسْلَمَا وَتَلَّهُ لِلْجَبِينِ (103)
Quan ja s'havien sotmès els dos i li havia posat contra el sòl
وَنَادَيْنَاهُ أَن يَا إِبْرَاهِيمُ (104)
I li cridem: «Abraham
قَدْ صَدَّقْتَ الرُّؤْيَا ۚ إِنَّا كَذَٰلِكَ نَجْزِي الْمُحْسِنِينَ (105)
Has cregut el somni. Així retribuïm a qui fan el bé»
إِنَّ هَٰذَا لَهُوَ الْبَلَاءُ الْمُبِينُ (106)
Si, aquesta era la prova manifesta
وَفَدَيْنَاهُ بِذِبْحٍ عَظِيمٍ (107)
Li rescatem mitjançant un esplèndid sacrifici
وَتَرَكْنَا عَلَيْهِ فِي الْآخِرِينَ (108)
i perpetuem el seu record en la posteritat
سَلَامٌ عَلَىٰ إِبْرَاهِيمَ (109)
Pau sobre Abraham
كَذَٰلِكَ نَجْزِي الْمُحْسِنِينَ (110)
Així retribuïm a qui fan el bé
إِنَّهُ مِنْ عِبَادِنَا الْمُؤْمِنِينَ (111)
És un dels nostres serfs creients
وَبَشَّرْنَاهُ بِإِسْحَاقَ نَبِيًّا مِّنَ الصَّالِحِينَ (112)
I li anunciem el naixement de Isaac, profeta, dels justs
وَبَارَكْنَا عَلَيْهِ وَعَلَىٰ إِسْحَاقَ ۚ وَمِن ذُرِّيَّتِهِمَا مُحْسِنٌ وَظَالِمٌ لِّنَفْسِهِ مُبِينٌ (113)
Els Vam beneir, a ell i a Isaac. I entre els seus descendents uns van fer el bé, però uns altres van ser clarament injusts amb si mateixos
وَلَقَدْ مَنَنَّا عَلَىٰ مُوسَىٰ وَهَارُونَ (114)
Ja agraciem a Moisés i a Aarón
وَنَجَّيْنَاهُمَا وَقَوْمَهُمَا مِنَ الْكَرْبِ الْعَظِيمِ (115)
Els salvem, a ells i al seu poble, d'un greu desastre
وَنَصَرْنَاهُمْ فَكَانُوا هُمُ الْغَالِبِينَ (116)
Els auxiliem i van ser ells els quals van guanyar
وَآتَيْنَاهُمَا الْكِتَابَ الْمُسْتَبِينَ (117)
Els Vam donar l'Escriptura clara
وَهَدَيْنَاهُمَا الصِّرَاطَ الْمُسْتَقِيمَ (118)
Els dirigim per la via recta
وَتَرَكْنَا عَلَيْهِمَا فِي الْآخِرِينَ (119)
i perpetuem el seu record en la posteritat
سَلَامٌ عَلَىٰ مُوسَىٰ وَهَارُونَ (120)
Pau sobre Moisés i Aarón
إِنَّا كَذَٰلِكَ نَجْزِي الْمُحْسِنِينَ (121)
Així retribuïm a qui fan el bé
إِنَّهُمَا مِنْ عِبَادِنَا الْمُؤْمِنِينَ (122)
Van ser dos dels nostres serfs creients
وَإِنَّ إِلْيَاسَ لَمِنَ الْمُرْسَلِينَ (123)
Elías va anar, certament, un dels Missatgers
إِذْ قَالَ لِقَوْمِهِ أَلَا تَتَّقُونَ (124)
Quan va dir al seu poble: «És que no aneu a témer a Al·là
أَتَدْعُونَ بَعْلًا وَتَذَرُونَ أَحْسَنَ الْخَالِقِينَ (125)
Invocareu a Baal, deixant al Millor dels creadors
اللَّهَ رَبَّكُمْ وَرَبَّ آبَائِكُمُ الْأَوَّلِينَ (126)
a Al·là, Senyor vostre i Senyor dels vostres avantpassats?»
فَكَذَّبُوهُ فَإِنَّهُمْ لَمُحْضَرُونَ (127)
Li van desmentir i se'ls farà, certament, comparèixer
إِلَّا عِبَادَ اللَّهِ الْمُخْلَصِينَ (128)
no, en canvi, als serfs escollits d'Al·là
وَتَرَكْنَا عَلَيْهِ فِي الْآخِرِينَ (129)
I perpetuem el seu record en la posteritat
سَلَامٌ عَلَىٰ إِلْ يَاسِينَ (130)
Pau sobre Elías
إِنَّا كَذَٰلِكَ نَجْزِي الْمُحْسِنِينَ (131)
Així retribuïm a qui fan el bé
إِنَّهُ مِنْ عِبَادِنَا الْمُؤْمِنِينَ (132)
Va ser un dels nostres serfs creients
وَإِنَّ لُوطًا لَّمِنَ الْمُرْسَلِينَ (133)
Lot va ser, certament, un dels Missatgers
إِذْ نَجَّيْنَاهُ وَأَهْلَهُ أَجْمَعِينَ (134)
Quan els salvem, a ell i a la seva família, a tots
إِلَّا عَجُوزًا فِي الْغَابِرِينَ (135)
excepte a una vella entre els quals es va ressagar-se
ثُمَّ دَمَّرْنَا الْآخَرِينَ (136)
Després, Vam aniquilar als altres
وَإِنَّكُمْ لَتَمُرُّونَ عَلَيْهِم مُّصْبِحِينَ (137)
Passeu, sí, sobre ells, matí
وَبِاللَّيْلِ ۗ أَفَلَا تَعْقِلُونَ (138)
i tarda. És que no compreneu
وَإِنَّ يُونُسَ لَمِنَ الْمُرْسَلِينَ (139)
Jonás va ser, certament, un dels Missatgers
إِذْ أَبَقَ إِلَى الْفُلْكِ الْمَشْحُونِ (140)
Quan es va escapar a la nau abarrotat
فَسَاهَمَ فَكَانَ مِنَ الْمُدْحَضِينَ (141)
Va tirar sorts i va perdre
فَالْتَقَمَهُ الْحُوتُ وَهُوَ مُلِيمٌ (142)
El peix l'hi va empassar, havia incorregut en censura
فَلَوْلَا أَنَّهُ كَانَ مِنَ الْمُسَبِّحِينَ (143)
Si no hagués estat dels que glorifiquen
لَلَبِثَ فِي بَطْنِهِ إِلَىٰ يَوْمِ يُبْعَثُونَ (144)
hauria romàs en el seu ventre fins al dia de la Resurrecció
۞ فَنَبَذْنَاهُ بِالْعَرَاءِ وَهُوَ سَقِيمٌ (145)
Li llancem, indisposat, a una costa nua
وَأَنبَتْنَا عَلَيْهِ شَجَرَةً مِّن يَقْطِينٍ (146)
i Vam fer créixer sobre ell una carabassera
وَأَرْسَلْنَاهُ إِلَىٰ مِائَةِ أَلْفٍ أَوْ يَزِيدُونَ (147)
I li enviem a cent mil o més
فَآمَنُوا فَمَتَّعْنَاهُمْ إِلَىٰ حِينٍ (148)
Van creure i els permetem gaudir per algun temps
فَاسْتَفْتِهِمْ أَلِرَبِّكَ الْبَنَاتُ وَلَهُمُ الْبَنُونَ (149)
Pregunta'ls, doncs, si el teu Senyor té filles com ells tenen fills
أَمْ خَلَقْنَا الْمَلَائِكَةَ إِنَاثًا وَهُمْ شَاهِدُونَ (150)
si hem creat als àngels de sexe femení en la seva presència
أَلَا إِنَّهُم مِّنْ إِفْكِهِمْ لَيَقُولُونَ (151)
Menteixen tant que arriben a dir
وَلَدَ اللَّهُ وَإِنَّهُمْ لَكَاذِبُونَ (152)
«Al·là ha engendrat». Menteixen, certament
أَصْطَفَى الْبَنَاتِ عَلَى الْبَنِينَ (153)
Anava Ell a preferir tenir filles a tenir fills
مَا لَكُمْ كَيْفَ تَحْكُمُونَ (154)
Què us passa? Quina manera de jutjar és aquesta
أَفَلَا تَذَكَّرُونَ (155)
És que no us deixareu amonestar
أَمْ لَكُمْ سُلْطَانٌ مُّبِينٌ (156)
O és que teniu una autoritat clara
فَأْتُوا بِكِتَابِكُمْ إِن كُنتُمْ صَادِقِينَ (157)
Porteu, doncs, la vostra Escriptura, si és veritat el que dieu
وَجَعَلُوا بَيْنَهُ وَبَيْنَ الْجِنَّةِ نَسَبًا ۚ وَلَقَدْ عَلِمَتِ الْجِنَّةُ إِنَّهُمْ لَمُحْضَرُونَ (158)
Han establert un parentiu entre Ell i els genis. Però saben els genis que se'ls farà comparèixer
سُبْحَانَ اللَّهِ عَمَّا يَصِفُونَ (159)
glòria a Al·là, que està per sobre del que Li atribuïxen
إِلَّا عِبَادَ اللَّهِ الْمُخْلَصِينَ (160)
no, en canvi, als serfs escollits d'Al·là
فَإِنَّكُمْ وَمَا تَعْبُدُونَ (161)
Vosaltres i el que serviu
مَا أَنتُمْ عَلَيْهِ بِفَاتِنِينَ (162)
no podreu seduir contra Ell
إِلَّا مَنْ هُوَ صَالِ الْجَحِيمِ (163)
sinó a qui vagi a cremar en el Jaheem
وَمَا مِنَّا إِلَّا لَهُ مَقَامٌ مَّعْلُومٌ (164)
«No hi ha ningú entre nosaltres que no tingui un lloc assenyalat
وَإِنَّا لَنَحْنُ الصَّافُّونَ (165)
Sí, som nosaltres els que estan formats
وَإِنَّا لَنَحْنُ الْمُسَبِّحُونَ (166)
Sí, som nosaltres els que glorifiquen»
وَإِن كَانُوا لَيَقُولُونَ (167)
Sí, solien dir
لَوْ أَنَّ عِندَنَا ذِكْرًا مِّنَ الْأَوَّلِينَ (168)
«Si tinguéssim una amonestació que vingués dels antics
لَكُنَّا عِبَادَ اللَّهِ الْمُخْلَصِينَ (169)
seríem serfs escollits d'Al·là»
فَكَفَرُوا بِهِ ۖ فَسَوْفَ يَعْلَمُونَ (170)
Però no creuen en ella. Van a veure
وَلَقَدْ سَبَقَتْ كَلِمَتُنَا لِعِبَادِنَا الْمُرْسَلِينَ (171)
Ha precedit ja La nostra paraula als nostres serfs, Els Missatgers
إِنَّهُمْ لَهُمُ الْمَنصُورُونَ (172)
són ells els que seran, certament, auxiliats
وَإِنَّ جُندَنَا لَهُمُ الْغَالِبُونَ (173)
i és El nostre exèrcit el qual, certament, vencerà
فَتَوَلَّ عَنْهُمْ حَتَّىٰ حِينٍ (174)
Aparta't d'ells, per algun temps
وَأَبْصِرْهُمْ فَسَوْفَ يُبْصِرُونَ (175)
i observa'ls! Veuran
أَفَبِعَذَابِنَا يَسْتَعْجِلُونَ (176)
Volen, llavors, avançar El nostre castic
فَإِذَا نَزَلَ بِسَاحَتِهِمْ فَسَاءَ صَبَاحُ الْمُنذَرِينَ (177)
Quan descàrrega sobre ells, mal despertar tindran els que ja havien sigut advertits
وَتَوَلَّ عَنْهُمْ حَتَّىٰ حِينٍ (178)
Aparta't d'ells, per algun temps
وَأَبْصِرْ فَسَوْفَ يُبْصِرُونَ (179)
i observa! Veuran
سُبْحَانَ رَبِّكَ رَبِّ الْعِزَّةِ عَمَّا يَصِفُونَ (180)
Glòria al teu Senyor, Senyor del Poder, que està per sobre del que Li atribuïxen
وَسَلَامٌ عَلَى الْمُرْسَلِينَ (181)
I pau sobre els Missatgers
وَالْحَمْدُ لِلَّهِ رَبِّ الْعَالَمِينَ (182)
I lloat sigui Al·là, Senyor de l'univers
❮ السورة السابقة السورة التـالية ❯

قراءة المزيد من سور القرآن الكريم :

1- الفاتحة2- البقرة3- آل عمران
4- النساء5- المائدة6- الأنعام
7- الأعراف8- الأنفال9- التوبة
10- يونس11- هود12- يوسف
13- الرعد14- إبراهيم15- الحجر
16- النحل17- الإسراء18- الكهف
19- مريم20- طه21- الأنبياء
22- الحج23- المؤمنون24- النور
25- الفرقان26- الشعراء27- النمل
28- القصص29- العنكبوت30- الروم
31- لقمان32- السجدة33- الأحزاب
34- سبأ35- فاطر36- يس
37- الصافات38- ص39- الزمر
40- غافر41- فصلت42- الشورى
43- الزخرف44- الدخان45- الجاثية
46- الأحقاف47- محمد48- الفتح
49- الحجرات50- ق51- الذاريات
52- الطور53- النجم54- القمر
55- الرحمن56- الواقعة57- الحديد
58- المجادلة59- الحشر60- الممتحنة
61- الصف62- الجمعة63- المنافقون
64- التغابن65- الطلاق66- التحريم
67- الملك68- القلم69- الحاقة
70- المعارج71- نوح72- الجن
73- المزمل74- المدثر75- القيامة
76- الإنسان77- المرسلات78- النبأ
79- النازعات80- عبس81- التكوير
82- الإنفطار83- المطففين84- الانشقاق
85- البروج86- الطارق87- الأعلى
88- الغاشية89- الفجر90- البلد
91- الشمس92- الليل93- الضحى
94- الشرح95- التين96- العلق
97- القدر98- البينة99- الزلزلة
100- العاديات101- القارعة102- التكاثر
103- العصر104- الهمزة105- الفيل
106- قريش107- الماعون108- الكوثر
109- الكافرون110- النصر111- المسد
112- الإخلاص113- الفلق114- الناس