| حم (1) Haa Miim |
| وَالْكِتَابِ الْمُبِينِ (2) Per l'Escriptura clara |
| إِنَّا أَنزَلْنَاهُ فِي لَيْلَةٍ مُّبَارَكَةٍ ۚ إِنَّا كُنَّا مُنذِرِينَ (3) L'hem revelat en una nit beneïda! Hem advertit |
| فِيهَا يُفْرَقُ كُلُّ أَمْرٍ حَكِيمٍ (4) En ella es decideix tot assumpte sàviament |
| أَمْرًا مِّنْ عِندِنَا ۚ إِنَّا كُنَّا مُرْسِلِينَ (5) com cosa vinguda de Nosaltres. Manem a Missatgers |
| رَحْمَةً مِّن رَّبِّكَ ۚ إِنَّهُ هُوَ السَّمِيعُ الْعَلِيمُ (6) com misericòrdia vinguda del teu Senyor. Ell és Qui tot ho escolta, Qui tot ho sap |
| رَبِّ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ وَمَا بَيْنَهُمَا ۖ إِن كُنتُم مُّوقِنِينَ (7) Senyor dels cels, de la terra i del que entre ells està. Si estiguéssiu convençuts |
| لَا إِلَٰهَ إِلَّا هُوَ يُحْيِي وَيُمِيتُ ۖ رَبُّكُمْ وَرَبُّ آبَائِكُمُ الْأَوَّلِينَ (8) No hi ha més déu que Ell. Ell dóna la vida i dóna la mort. El vostre Senyor i Senyor dels vostres avantpassats |
| بَلْ هُمْ فِي شَكٍّ يَلْعَبُونَ (9) Però no! Ells dubten i no ho prenen de debò |
| فَارْتَقِبْ يَوْمَ تَأْتِي السَّمَاءُ بِدُخَانٍ مُّبِينٍ (10) Espera, doncs, el dia que el cel porti un fum visible |
| يَغْشَى النَّاسَ ۖ هَٰذَا عَذَابٌ أَلِيمٌ (11) que cobreixi als homes! Serà un càstig dolorós |
| رَّبَّنَا اكْشِفْ عَنَّا الْعَذَابَ إِنَّا مُؤْمِنُونَ (12) «Senyor! Aparta de nosaltres el càstig! Creiem!» |
| أَنَّىٰ لَهُمُ الذِّكْرَىٰ وَقَدْ جَاءَهُمْ رَسُولٌ مُّبِينٌ (13) De quin els servirà l'amonestació, si ha vingut a ells un Missatger que parla clar |
| ثُمَّ تَوَلَّوْا عَنْهُ وَقَالُوا مُعَلَّمٌ مَّجْنُونٌ (14) i s'han apartat d'ell i dita: «És un a qui s'ha instruït, un possès!» |
| إِنَّا كَاشِفُو الْعَذَابِ قَلِيلًا ۚ إِنَّكُمْ عَائِدُونَ (15) «Anem a apartar de vosaltres el càstig per algun temps. Però reincidireu» |
| يَوْمَ نَبْطِشُ الْبَطْشَةَ الْكُبْرَىٰ إِنَّا مُنتَقِمُونَ (16) El dia que fem ús del màxim rigor, Ens venjarem |
| ۞ وَلَقَدْ فَتَنَّا قَبْلَهُمْ قَوْمَ فِرْعَوْنَ وَجَاءَهُمْ رَسُولٌ كَرِيمٌ (17) Abans d´ells, havíem provat al poble de Faraó. Un Missatger noble vi a ells |
| أَنْ أَدُّوا إِلَيَّ عِبَادَ اللَّهِ ۖ إِنِّي لَكُمْ رَسُولٌ أَمِينٌ (18) «Entregueu-me als serfs d'Al·là! Teniu en mi a un Missatger digne de confiança |
| وَأَن لَّا تَعْلُوا عَلَى اللَّهِ ۖ إِنِّي آتِيكُم بِسُلْطَانٍ مُّبِينٍ (19) No us mostreu altius amb Al·là! Vinc a vosaltres amb autoritat manifesta |
| وَإِنِّي عُذْتُ بِرَبِّي وَرَبِّكُمْ أَن تَرْجُمُونِ (20) Em refugio en el meu Senyor i Senyor vostre contra el vostre intent de lapidar-me |
| وَإِن لَّمْ تُؤْمِنُوا لِي فَاعْتَزِلُونِ (21) Si no us fieu de mi, deixeu-me!» |
| فَدَعَا رَبَّهُ أَنَّ هَٰؤُلَاءِ قَوْمٌ مُّجْرِمُونَ (22) Llavors, va invocar al seu Senyor. «Aquesta és gent pecadora!» |
| فَأَسْرِ بِعِبَادِي لَيْلًا إِنَّكُم مُّتَّبَعُونَ (23) «Sal de nit amb Els meus serfs! Us perseguiran |
| وَاتْرُكِ الْبَحْرَ رَهْوًا ۖ إِنَّهُمْ جُندٌ مُّغْرَقُونَ (24) Deixa el mar en calma! Són un exèrcit que serà negat» |
| كَمْ تَرَكُوا مِن جَنَّاتٍ وَعُيُونٍ (25) Quants jardins i fonts van abandonar |
| وَزُرُوعٍ وَمَقَامٍ كَرِيمٍ (26) quants camps conreats, quantes suntuosas residències |
| وَنَعْمَةٍ كَانُوا فِيهَا فَاكِهِينَ (27) quant benestar, en el qual vivien feliços |
| كَذَٰلِكَ ۖ وَأَوْرَثْنَاهَا قَوْمًا آخَرِينَ (28) Així va anar i l'hi vam donar en herència a altre poble |
| فَمَا بَكَتْ عَلَيْهِمُ السَّمَاءُ وَالْأَرْضُ وَمَا كَانُوا مُنظَرِينَ (29) Ni el cel ni la terra els van plorar. No se'ls va concedir pròrroga |
| وَلَقَدْ نَجَّيْنَا بَنِي إِسْرَائِيلَ مِنَ الْعَذَابِ الْمُهِينِ (30) I vam salvar als Fills d'Israel del humiliant càstig |
| مِن فِرْعَوْنَ ۚ إِنَّهُ كَانَ عَالِيًا مِّنَ الْمُسْرِفِينَ (31) de Faraó. Era altiu, dels immoderats |
| وَلَقَدِ اخْتَرْنَاهُمْ عَلَىٰ عِلْمٍ عَلَى الْعَالَمِينَ (32) Els vam triar conscientment d'entre tots els pobles |
| وَآتَيْنَاهُم مِّنَ الْآيَاتِ مَا فِيهِ بَلَاءٌ مُّبِينٌ (33) Els vam donar signes amb els quals els vam posar clarament a prova |
| إِنَّ هَٰؤُلَاءِ لَيَقُولُونَ (34) Aquests diuen, si |
| إِنْ هِيَ إِلَّا مَوْتَتُنَا الْأُولَىٰ وَمَا نَحْنُ بِمُنشَرِينَ (35) «No morirem més que una sola vegada i no serem ressuscitats |
| فَأْتُوا بِآبَائِنَا إِن كُنتُمْ صَادِقِينَ (36) Feu, doncs, tornar als nostres pares, si és veritat el que dieu!» |
| أَهُمْ خَيْرٌ أَمْ قَوْمُ تُبَّعٍ وَالَّذِينَ مِن قَبْلِهِمْ ۚ أَهْلَكْنَاهُمْ ۖ إِنَّهُمْ كَانُوا مُجْرِمِينَ (37) Eren millors ells que el poble de Tubba i que els seus antecessors? Els vam fer perir, eren pecadors |
| وَمَا خَلَقْنَا السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضَ وَمَا بَيْنَهُمَا لَاعِبِينَ (38) No hem creat els cels, la terra i el que entre ells està per pur joc |
| مَا خَلَقْنَاهُمَا إِلَّا بِالْحَقِّ وَلَٰكِنَّ أَكْثَرَهُمْ لَا يَعْلَمُونَ (39) No els creguem sinó amb una fi, però la majoria no saben |
| إِنَّ يَوْمَ الْفَصْلِ مِيقَاتُهُمْ أَجْمَعِينَ (40) En el dia d´El Judici es donaran tots cita |
| يَوْمَ لَا يُغْنِي مَوْلًى عَن مَّوْلًى شَيْئًا وَلَا هُمْ يُنصَرُونَ (41) Dia que ningú podrà protegir gens a ningú, ningú serà auxiliat |
| إِلَّا مَن رَّحِمَ اللَّهُ ۚ إِنَّهُ هُوَ الْعَزِيزُ الرَّحِيمُ (42) excepte aquell de qui Al·là s´apiade. Ell és el Poderós, el Misericordiós |
| إِنَّ شَجَرَتَ الزَّقُّومِ (43) L'arbre de Zaqqum |
| طَعَامُ الْأَثِيمِ (44) és l'aliment del pecador |
| كَالْمُهْلِ يَغْلِي فِي الْبُطُونِ (45) És com metall fos, bull en les entranyes |
| كَغَلْيِ الْحَمِيمِ (46) com aigua bullent |
| خُذُوهُ فَاعْتِلُوهُ إِلَىٰ سَوَاءِ الْجَحِيمِ (47) «Agafeu-li i dueu-li enmig del Jaheem |
| ثُمَّ صُبُّوا فَوْقَ رَأْسِهِ مِنْ عَذَابِ الْحَمِيمِ (48) Castigueu-li, després, vessant en el seu cap aigualit bullent |
| ذُقْ إِنَّكَ أَنتَ الْعَزِيزُ الْكَرِيمُ (49) «Agrada! Tu “ets el poderós”, “el generós”!» |
| إِنَّ هَٰذَا مَا كُنتُم بِهِ تَمْتَرُونَ (50) Això és allò que dubtàveu |
| إِنَّ الْمُتَّقِينَ فِي مَقَامٍ أَمِينٍ (51) Els quals temin a Al·là estaran, en canvi, en lloc segur |
| فِي جَنَّاتٍ وَعُيُونٍ (52) entre jardins i fonts |
| يَلْبَسُونَ مِن سُندُسٍ وَإِسْتَبْرَقٍ مُّتَقَابِلِينَ (53) vestits de setí i de brocat, uns enfront d'uns altres |
| كَذَٰلِكَ وَزَوَّجْنَاهُم بِحُورٍ عِينٍ (54) Així serà. I els donarem per esposes a hurís de grans ulls |
| يَدْعُونَ فِيهَا بِكُلِّ فَاكِهَةٍ آمِنِينَ (55) Demanaran allí en seguretat, tota classe de fruites |
| لَا يَذُوقُونَ فِيهَا الْمَوْتَ إِلَّا الْمَوْتَةَ الْأُولَىٰ ۖ وَوَقَاهُمْ عَذَابَ الْجَحِيمِ (56) No agradaran alli altra mort que la primera i Ell els preservarà del càstig del Jaheem |
| فَضْلًا مِّن رَّبِّكَ ۚ ذَٰلِكَ هُوَ الْفَوْزُ الْعَظِيمُ (57) com favor del teu Senyor. Aquest és l'èxit grandiós |
| فَإِنَّمَا يَسَّرْنَاهُ بِلِسَانِكَ لَعَلَّهُمْ يَتَذَكَّرُونَ (58) En veritat, ho hem fet fàcil en la teva llengua. Potser, així, es deixin amonestar |
| فَارْتَقِبْ إِنَّهُم مُّرْتَقِبُونَ (59) Observa, doncs! Ells observen |