ق ۚ وَالْقُرْآنِ الْمَجِيدِ (1)
Qaaf. Pel gloriós Alcorà |
بَلْ عَجِبُوا أَن جَاءَهُم مُّنذِرٌ مِّنْهُمْ فَقَالَ الْكَافِرُونَ هَٰذَا شَيْءٌ عَجِيبٌ (2)
Però se sorprenen que un sortit d'ells hagi vingut a advertir- los. I diuen els infidels: «Això és quelcom sorprenent |
أَإِذَا مِتْنَا وَكُنَّا تُرَابًا ۖ ذَٰلِكَ رَجْعٌ بَعِيدٌ (3)
És que quan morim i siguem terra...? És tornar des de lluny...» |
قَدْ عَلِمْنَا مَا تَنقُصُ الْأَرْضُ مِنْهُمْ ۖ وَعِندَنَا كِتَابٌ حَفِيظٌ (4)
Ja sabem què és el que d'ells consumeix la terra. Tenim una Escriptura que conserva |
بَلْ كَذَّبُوا بِالْحَقِّ لَمَّا جَاءَهُمْ فَهُمْ فِي أَمْرٍ مَّرِيجٍ (5)
Però han desmentit la Veritat quan ha vingut a ells i es troben en un estat de confusió |
أَفَلَمْ يَنظُرُوا إِلَى السَّمَاءِ فَوْقَهُمْ كَيْفَ بَنَيْنَاهَا وَزَيَّنَّاهَا وَمَا لَهَا مِن فُرُوجٍ (6)
No veuen el cel que tenen damunt, com ho hem edificat i engalanat i no s'ha esquerdat |
وَالْأَرْضَ مَدَدْنَاهَا وَأَلْقَيْنَا فِيهَا رَوَاسِيَ وَأَنبَتْنَا فِيهَا مِن كُلِّ زَوْجٍ بَهِيجٍ (7)
Hem estès la terra, col·locat en ella fermes muntanyes i fet créixer en ella tota espècie primorosa |
تَبْصِرَةً وَذِكْرَىٰ لِكُلِّ عَبْدٍ مُّنِيبٍ (8)
com il·lustració i amonestació per a tot serf penedit |
وَنَزَّلْنَا مِنَ السَّمَاءِ مَاءً مُّبَارَكًا فَأَنبَتْنَا بِهِ جَنَّاتٍ وَحَبَّ الْحَصِيدِ (9)
Hem fet baixar del cel aigua beneïda, mitjançant la qual fem que creixin jardins i el gra de la collita |
وَالنَّخْلَ بَاسِقَاتٍ لَّهَا طَلْعٌ نَّضِيدٌ (10)
esveltes palmeres d'atapeïts penjolls |
رِّزْقًا لِّلْعِبَادِ ۖ وَأَحْيَيْنَا بِهِ بَلْدَةً مَّيْتًا ۚ كَذَٰلِكَ الْخُرُوجُ (11)
a sostenimemt pel serfs. I, gràcies a ella, retornem la vida a un país mort. Així serà la Resurrecció |
كَذَّبَتْ قَبْلَهُمْ قَوْمُ نُوحٍ وَأَصْحَابُ الرَّسِّ وَثَمُودُ (12)
Abans d'això, ja havien desmentit el poble de Noé, els habitants de Ar-Ras, Els Tamudís |
وَعَادٌ وَفِرْعَوْنُ وَإِخْوَانُ لُوطٍ (13)
Els Adites, Faraó, els germans de Lot |
وَأَصْحَابُ الْأَيْكَةِ وَقَوْمُ تُبَّعٍ ۚ كُلٌّ كَذَّبَ الرُّسُلَ فَحَقَّ وَعِيدِ (14)
els habitants del Bosc Espés i el Poble de Tubba. Tots ells van desmentir als Missatgers. I es va complir La meva amenaça |
أَفَعَيِينَا بِالْخَلْقِ الْأَوَّلِ ۚ بَلْ هُمْ فِي لَبْسٍ مِّنْ خَلْقٍ جَدِيدٍ (15)
És que Ens va cansar la primera creació? Doncs ells dubten d'una nova creació |
وَلَقَدْ خَلَقْنَا الْإِنسَانَ وَنَعْلَمُ مَا تُوَسْوِسُ بِهِ نَفْسُهُ ۖ وَنَحْنُ أَقْرَبُ إِلَيْهِ مِنْ حَبْلِ الْوَرِيدِ (16)
Sí, hem creat a l'home. Sabem el que la seva ment li suggereix. Estem més prop d'ell que la seva mateixa vena yugular |
إِذْ يَتَلَقَّى الْمُتَلَقِّيَانِ عَنِ الْيَمِينِ وَعَنِ الشِّمَالِ قَعِيدٌ (17)
Quan els dos encarregats de recollir recullin, asseguts l'u a la dreta i l'altre a l'esquerra |
مَّا يَلْفِظُ مِن قَوْلٍ إِلَّا لَدَيْهِ رَقِيبٌ عَتِيدٌ (18)
no pronunciarà cap paraula que no tingui sempre al seu costat a un observador preparat |
وَجَاءَتْ سَكْرَةُ الْمَوْتِ بِالْحَقِّ ۖ ذَٰلِكَ مَا كُنتَ مِنْهُ تَحِيدُ (19)
L'agonia del moribund portarà la Veritat: «Aquí tens el que defugies!» |
وَنُفِخَ فِي الصُّورِ ۚ ذَٰلِكَ يَوْمُ الْوَعِيدِ (20)
Es tocarà la trompeta. Aquest és el dia de l'Amenaça |
وَجَاءَتْ كُلُّ نَفْسٍ مَّعَهَا سَائِقٌ وَشَهِيدٌ (21)
Cadascun vindrà acompanyat d'un conductor i d'un testimoni |
لَّقَدْ كُنتَ فِي غَفْلَةٍ مِّنْ هَٰذَا فَكَشَفْنَا عَنكَ غِطَاءَكَ فَبَصَرُكَ الْيَوْمَ حَدِيدٌ (22)
«Aquestes coses et portaven sense cura. T'hem llevat el vel i, avui, la teva vista és penetrant» |
وَقَالَ قَرِينُهُ هَٰذَا مَا لَدَيَّ عَتِيدٌ (23)
El seu company dirà: «Això és el que tinc preparat» |
أَلْقِيَا فِي جَهَنَّمَ كُلَّ كَفَّارٍ عَنِيدٍ (24)
«Llanceu a la Jahenam a tot infidel pertinaç, desviat |
مَّنَّاعٍ لِّلْخَيْرِ مُعْتَدٍ مُّرِيبٍ (25)
adversari del bé, violador de la llei, escèptic |
الَّذِي جَعَلَ مَعَ اللَّهِ إِلَٰهًا آخَرَ فَأَلْقِيَاهُ فِي الْعَذَابِ الشَّدِيدِ (26)
que posava, juntament amb Al·là, a altre déu! Llanceu-lo al càstig sever!» |
۞ قَالَ قَرِينُهُ رَبَّنَا مَا أَطْغَيْتُهُ وَلَٰكِن كَانَ فِي ضَلَالٍ بَعِيدٍ (27)
El seu company dirà: «Senyor! No sóc jo qui li va fer rebel·lar-se, sinó que ell estava ja profundament extraviat» |
قَالَ لَا تَخْتَصِمُوا لَدَيَّ وَقَدْ قَدَّمْتُ إِلَيْكُم بِالْوَعِيدِ (28)
Dirà: «No discutiu davant meu! Ja us vaig amenaçar a compte |
مَا يُبَدَّلُ الْقَوْلُ لَدَيَّ وَمَا أَنَا بِظَلَّامٍ لِّلْعَبِيدِ (29)
La meva sentència és immutable. Jo no sóc injust amb Els meus serfs» |
يَوْمَ نَقُولُ لِجَهَنَّمَ هَلِ امْتَلَأْتِ وَتَقُولُ هَلْ مِن مَّزِيدٍ (30)
El dia que diguem a la Jahenam: «Estàs ja plena?», ella dirà: «Encara hi ha més?» |
وَأُزْلِفَتِ الْجَنَّةُ لِلْمُتَّقِينَ غَيْرَ بَعِيدٍ (31)
I el Paradís serà acostat a qui hagin temut a Al·là, bé prop |
هَٰذَا مَا تُوعَدُونَ لِكُلِّ أَوَّابٍ حَفِيظٍ (32)
«Això és el que se us havia promès, a tot home sincerament penedit, observador |
مَّنْ خَشِيَ الرَّحْمَٰنَ بِالْغَيْبِ وَجَاءَ بِقَلْبٍ مُّنِيبٍ (33)
temorós,en secret, del Compassiu i ve amb cor contrit |
ادْخُلُوهَا بِسَلَامٍ ۖ ذَٰلِكَ يَوْمُ الْخُلُودِ (34)
Entreu en ell en pau! Aquest és el dia de l'Eternitat!» |
لَهُم مَّا يَشَاءُونَ فِيهَا وَلَدَيْنَا مَزِيدٌ (35)
Tindran allí quant desitgin i encara disposarem de més |
وَكَمْ أَهْلَكْنَا قَبْلَهُم مِّن قَرْنٍ هُمْ أَشَدُّ مِنْهُم بَطْشًا فَنَقَّبُوا فِي الْبِلَادِ هَلْ مِن مَّحِيصٍ (36)
A quantes generacions hem fet abans perir, més temibles que ells i que van recórrer el país a la recerca d'escapi |
إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَذِكْرَىٰ لِمَن كَانَ لَهُ قَلْبٌ أَوْ أَلْقَى السَّمْعَ وَهُوَ شَهِيدٌ (37)
Hi ha en això, sí, una amonestació per a qui té enteniment, per a qui agusa l'oïda i és testimoni |
وَلَقَدْ خَلَقْنَا السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضَ وَمَا بَيْنَهُمَا فِي سِتَّةِ أَيَّامٍ وَمَا مَسَّنَا مِن لُّغُوبٍ (38)
Creem els cels, la terra i el que entre ells està en sis dies, sense sofrir cansament |
فَاصْبِرْ عَلَىٰ مَا يَقُولُونَ وَسَبِّحْ بِحَمْدِ رَبِّكَ قَبْلَ طُلُوعِ الشَّمْسِ وَقَبْلَ الْغُرُوبِ (39)
Tingues paciència, doncs, amb el que diuen i celebra les lloances del teu Senyor abans de la sortida del sol i de la seva posada |
وَمِنَ اللَّيْلِ فَسَبِّحْهُ وَأَدْبَارَ السُّجُودِ (40)
Glorifica-li durant la nit i després de la azalá |
وَاسْتَمِعْ يَوْمَ يُنَادِ الْمُنَادِ مِن مَّكَانٍ قَرِيبٍ (41)
Estigues atent al dia que el pregoner cridi de prop |
يَوْمَ يَسْمَعُونَ الصَّيْحَةَ بِالْحَقِّ ۚ ذَٰلِكَ يَوْمُ الْخُرُوجِ (42)
al dia que s'escolti, de debò, el Crit! Aquest serà el dia de la Resurrecció |
إِنَّا نَحْنُ نُحْيِي وَنُمِيتُ وَإِلَيْنَا الْمَصِيرُ (43)
Som Nosaltres Qui donem la vida i donem la mort. Som Nosaltres la fi de tot |
يَوْمَ تَشَقَّقُ الْأَرْضُ عَنْهُمْ سِرَاعًا ۚ ذَٰلِكَ حَشْرٌ عَلَيْنَا يَسِيرٌ (44)
El dia que la terra s'obri acomiadant-los, ràpids..., Aquesta és una reunió fàcil per a Nosaltres |
نَّحْنُ أَعْلَمُ بِمَا يَقُولُونَ ۖ وَمَا أَنتَ عَلَيْهِم بِجَبَّارٍ ۖ فَذَكِّرْ بِالْقُرْآنِ مَن يَخَافُ وَعِيدِ (45)
Sabem bé el que diuen... No has de tu forçar-los! Amonesta, més aviat, per l'Alcorà a qui temi La meva amenaça |
