وَالنَّجْمِ إِذَا هَوَىٰ (1)
Per l'Estrella, quan declina |
مَا ضَلَّ صَاحِبُكُمْ وَمَا غَوَىٰ (2)
El vostre paisà no s'extravia, ni es descarría |
وَمَا يَنطِقُ عَنِ الْهَوَىٰ (3)
No parla per propi impuls |
إِنْ هُوَ إِلَّا وَحْيٌ يُوحَىٰ (4)
No és sinó una revelació que s'ha fet |
عَلَّمَهُ شَدِيدُ الْقُوَىٰ (5)
La hi ha ensenyat el molt poderós |
ذُو مِرَّةٍ فَاسْتَوَىٰ (6)
fort, majestuós |
وَهُوَ بِالْأُفُقِ الْأَعْلَىٰ (7)
mentre ell estava en el més alt de l'horitzó |
ثُمَّ دَنَا فَتَدَلَّىٰ (8)
Després, es va acostar i va quedar suspès en l'aire |
فَكَانَ قَابَ قَوْسَيْنِ أَوْ أَدْنَىٰ (9)
estava a dues mesures d'arc o menys |
فَأَوْحَىٰ إِلَىٰ عَبْدِهِ مَا أَوْحَىٰ (10)
Va revelar al seu serf el que va revelar |
مَا كَذَبَ الْفُؤَادُ مَا رَأَىٰ (11)
No ha mentit el cor en el que va veure |
أَفَتُمَارُونَهُ عَلَىٰ مَا يَرَىٰ (12)
Disputareu, doncs, amb ell sobre el que veu |
وَلَقَدْ رَآهُ نَزْلَةً أُخْرَىٰ (13)
Ja li havia vist descendir en altra ocasió |
عِندَ سِدْرَةِ الْمُنتَهَىٰ (14)
als confins del coneixement humà |
عِندَهَا جَنَّةُ الْمَأْوَىٰ (15)
al costat del com es troba el jardí de l'Estatge |
إِذْ يَغْشَى السِّدْرَةَ مَا يَغْشَىٰ (16)
quan el ginjoler estava cobert per allò |
مَا زَاغَ الْبَصَرُ وَمَا طَغَىٰ (17)
No es va desviar la mirada. I no va errar |
لَقَدْ رَأَىٰ مِنْ آيَاتِ رَبِّهِ الْكُبْرَىٰ (18)
Va veure, certament, part dels signes tan grans del seu Senyor |
أَفَرَأَيْتُمُ اللَّاتَ وَالْعُزَّىٰ (19)
I què us semblen Al-Lat, Al-Uzza |
وَمَنَاةَ الثَّالِثَةَ الْأُخْرَىٰ (20)
i l'altra, Manat, la tercera |
أَلَكُمُ الذَّكَرُ وَلَهُ الْأُنثَىٰ (21)
Per a vosaltres els barons i per a Ell les femelles |
تِلْكَ إِذًا قِسْمَةٌ ضِيزَىٰ (22)
Seria un repartiment injust |
إِنْ هِيَ إِلَّا أَسْمَاءٌ سَمَّيْتُمُوهَا أَنتُمْ وَآبَاؤُكُم مَّا أَنزَلَ اللَّهُ بِهَا مِن سُلْطَانٍ ۚ إِن يَتَّبِعُونَ إِلَّا الظَّنَّ وَمَا تَهْوَى الْأَنفُسُ ۖ وَلَقَدْ جَاءَهُم مِّن رَّبِّهِمُ الْهُدَىٰ (23)
No són sinó noms que heu posat, vosaltres i els vostres pares, als quals Al·là no ha conferit cap autoritat. No segueixen sinó conjectures i la concupiscéncia de les seves ànimes, sent així que ja els ha vingut del seu Senyor la Guia |
أَمْ لِلْإِنسَانِ مَا تَمَنَّىٰ (24)
Obtindrà l'home el que desitja |
فَلِلَّهِ الْآخِرَةُ وَالْأُولَىٰ (25)
Però l'altra vida i aquesta vida pertanyen a Al·là |
۞ وَكَم مِّن مَّلَكٍ فِي السَّمَاوَاتِ لَا تُغْنِي شَفَاعَتُهُمْ شَيْئًا إِلَّا مِن بَعْدِ أَن يَأْذَنَ اللَّهُ لِمَن يَشَاءُ وَيَرْضَىٰ (26)
Quants àngels hi ha en els cels, la intercessió dels quals no servirà de res, tret que abans doni Al·là permís a qui Ell vulgui, a qui Li plagui |
إِنَّ الَّذِينَ لَا يُؤْمِنُونَ بِالْآخِرَةِ لَيُسَمُّونَ الْمَلَائِكَةَ تَسْمِيَةَ الْأُنثَىٰ (27)
Qui no creuen en l'altra vida posen, sí, als àngels noms femenins |
وَمَا لَهُم بِهِ مِنْ عِلْمٍ ۖ إِن يَتَّبِعُونَ إِلَّا الظَّنَّ ۖ وَإِنَّ الظَّنَّ لَا يُغْنِي مِنَ الْحَقِّ شَيْئًا (28)
No tenen cap coneixement d'això. No segueixen més que conjectures, i aquestes, enfront de la Veritat, no serveixen de res |
فَأَعْرِضْ عَن مَّن تَوَلَّىٰ عَن ذِكْرِنَا وَلَمْ يُرِدْ إِلَّا الْحَيَاةَ الدُّنْيَا (29)
Aparta't de qui torna l'esquena a La nostra Amonestació i no desitja sinó la vida d'aquí |
ذَٰلِكَ مَبْلَغُهُم مِّنَ الْعِلْمِ ۚ إِنَّ رَبَّكَ هُوَ أَعْلَمُ بِمَن ضَلَّ عَن سَبِيلِهِ وَهُوَ أَعْلَمُ بِمَنِ اهْتَدَىٰ (30)
Aquesta és tota la ciència al que poden arribar. Al·là coneix bé a qui s'extravia del seu camí i coneix bé a qui segueix la bona direcció |
وَلِلَّهِ مَا فِي السَّمَاوَاتِ وَمَا فِي الْأَرْضِ لِيَجْزِيَ الَّذِينَ أَسَاءُوا بِمَا عَمِلُوا وَيَجْزِيَ الَّذِينَ أَحْسَنُوا بِالْحُسْنَى (31)
D'Al·là és el que està en els cels i en la terra, per a retribuir als que obrin malament pel que facin i retribuir als que obrin bé donant-los el millor |
الَّذِينَ يَجْتَنِبُونَ كَبَائِرَ الْإِثْمِ وَالْفَوَاحِشَ إِلَّا اللَّمَمَ ۚ إِنَّ رَبَّكَ وَاسِعُ الْمَغْفِرَةِ ۚ هُوَ أَعْلَمُ بِكُمْ إِذْ أَنشَأَكُم مِّنَ الْأَرْضِ وَإِذْ أَنتُمْ أَجِنَّةٌ فِي بُطُونِ أُمَّهَاتِكُمْ ۖ فَلَا تُزَكُّوا أَنفُسَكُمْ ۖ هُوَ أَعْلَمُ بِمَنِ اتَّقَىٰ (32)
Qui eviten els pecats greus i les deshonestedats i només cometen pecats lleus... El teu Senyor és immensament indulgent. Us coneixia bé quan us creava de la terra i quan éreu un embrió en el seno de la vostra mare. No us vaneu, doncs, de purs! Ell coneix bé als que Li temen |
أَفَرَأَيْتَ الَّذِي تَوَلَّىٰ (33)
I, què et sembla el que torna l'esquena |
وَأَعْطَىٰ قَلِيلًا وَأَكْدَىٰ (34)
Dóna poc, és mesquí |
أَعِندَهُ عِلْمُ الْغَيْبِ فَهُوَ يَرَىٰ (35)
Té la ciència de l'ocult, que li permeti veure |
أَمْ لَمْ يُنَبَّأْ بِمَا فِي صُحُفِ مُوسَىٰ (36)
No se li ha informat del contingut de les Fulles de Moisés |
وَإِبْرَاهِيمَ الَّذِي وَفَّىٰ (37)
i d'Abraham, que va complir |
أَلَّا تَزِرُ وَازِرَةٌ وِزْرَ أُخْرَىٰ (38)
que ningú carregarà amb la càrrega aliena |
وَأَن لَّيْسَ لِلْإِنسَانِ إِلَّا مَا سَعَىٰ (39)
que l'home només serà sancionat conformement al seu propi esforç |
وَأَنَّ سَعْيَهُ سَوْفَ يُرَىٰ (40)
que es veurà el resultat del seu esforç |
ثُمَّ يُجْزَاهُ الْجَزَاءَ الْأَوْفَىٰ (41)
que serà, després, retribuït generosament |
وَأَنَّ إِلَىٰ رَبِّكَ الْمُنتَهَىٰ (42)
que la fi de tot és el teu Senyor |
وَأَنَّهُ هُوَ أَضْحَكَ وَأَبْكَىٰ (43)
que és Ell Qui fa riure i fa plorar |
وَأَنَّهُ هُوَ أَمَاتَ وَأَحْيَا (44)
que és Ell Qui dóna la mort i dóna la vida |
وَأَنَّهُ خَلَقَ الزَّوْجَيْنِ الذَّكَرَ وَالْأُنثَىٰ (45)
que Ell crea la parella, baró i femella |
مِن نُّطْفَةٍ إِذَا تُمْنَىٰ (46)
d'una gota quan és ejaculat |
وَأَنَّ عَلَيْهِ النَّشْأَةَ الْأُخْرَىٰ (47)
que a Ell incumbeix l'altra creació |
وَأَنَّهُ هُوَ أَغْنَىٰ وَأَقْنَىٰ (48)
que és Ell Qui dóna riqueses i possessions |
وَأَنَّهُ هُوَ رَبُّ الشِّعْرَىٰ (49)
que és Ell el Senyor de Ax-xira |
وَأَنَّهُ أَهْلَكَ عَادًا الْأُولَىٰ (50)
que Ell va fer perir als antics Adites |
وَثَمُودَ فَمَا أَبْقَىٰ (51)
i als Tamudís, sense deixar un solament amb vida |
وَقَوْمَ نُوحٍ مِّن قَبْلُ ۖ إِنَّهُمْ كَانُوا هُمْ أَظْلَمَ وَأَطْغَىٰ (52)
i, abans, al poble de Noé, que va ser tan impiu i rebel |
وَالْمُؤْتَفِكَةَ أَهْوَىٰ (53)
i va aniquilar de dalt a baix els pobles de la Plana |
فَغَشَّاهَا مَا غَشَّىٰ (54)
cobrint-les com les va cobrir |
فَبِأَيِّ آلَاءِ رَبِّكَ تَتَمَارَىٰ (55)
Quin, doncs, dels beneficis del teu Senyor posaràs en dubte |
هَٰذَا نَذِيرٌ مِّنَ النُّذُرِ الْأُولَىٰ (56)
Aquest és un advertiment a l'estil dels advertiments antics |
أَزِفَتِ الْآزِفَةُ (57)
Amenaça la Imminent |
لَيْسَ لَهَا مِن دُونِ اللَّهِ كَاشِفَةٌ (58)
Ningú, fora d'Al·là, pot llevar-la |
أَفَمِنْ هَٰذَا الْحَدِيثِ تَعْجَبُونَ (59)
Us sorpreneu, doncs, d'aquest discurs |
وَتَضْحَكُونَ وَلَا تَبْكُونَ (60)
I rieu, en lloc de plorar |
وَأَنتُمْ سَامِدُونَ (61)
romanent indiferents |
فَاسْجُدُوا لِلَّهِ وَاعْبُدُوا ۩ (62)
Prosternaos, doncs, davant Al·là i serviu-li |
