اقْتَرَبَتِ السَّاعَةُ وَانشَقَّ الْقَمَرُ (1)
S'acosta l'Hora, s´esberla la lluna |
وَإِن يَرَوْا آيَةً يُعْرِضُوا وَيَقُولُوا سِحْرٌ مُّسْتَمِرٌّ (2)
Si veuen un signe, s'aparten i diuen: «És una màgia contínua!» |
وَكَذَّبُوا وَاتَّبَعُوا أَهْوَاءَهُمْ ۚ وَكُلُّ أَمْرٍ مُّسْتَقِرٌّ (3)
Desmenteixen i segueixen les seves passions. Però tot està decretat |
وَلَقَدْ جَاءَهُم مِّنَ الْأَنبَاءِ مَا فِيهِ مُزْدَجَرٌ (4)
Ja han rebut notícies disuasivas |
حِكْمَةٌ بَالِغَةٌ ۖ فَمَا تُغْنِ النُّذُرُ (5)
consumat saviesa. Però els advertiments no serveixen |
فَتَوَلَّ عَنْهُمْ ۘ يَوْمَ يَدْعُ الدَّاعِ إِلَىٰ شَيْءٍ نُّكُرٍ (6)
Aparta't, doncs, d'ells! El dia que el Pregoner els convoqui per a quelcom horrible |
خُشَّعًا أَبْصَارُهُمْ يَخْرُجُونَ مِنَ الْأَجْدَاثِ كَأَنَّهُمْ جَرَادٌ مُّنتَشِرٌ (7)
abatuda la mirada, sortiran de les sepultures com si fossin llagostes espargides |
مُّهْطِعِينَ إِلَى الدَّاعِ ۖ يَقُولُ الْكَافِرُونَ هَٰذَا يَوْمٌ عَسِرٌ (8)
corrent amb el coll estès cap al Pregoner. Diran els infidels: «Aquest és un dia difícil!» |
۞ كَذَّبَتْ قَبْلَهُمْ قَوْمُ نُوحٍ فَكَذَّبُوا عَبْدَنَا وَقَالُوا مَجْنُونٌ وَازْدُجِرَ (9)
Abans d'això, ja el poble de Noé havia desmentit. Van desmentir al nostre serf i van dir: «Un possès!», i va ser rebutjat |
فَدَعَا رَبَّهُ أَنِّي مَغْلُوبٌ فَانتَصِرْ (10)
Llavors, va invocar al seu Senyor. «Estic vençut! Defensa't!» |
فَفَتَحْنَا أَبْوَابَ السَّمَاءِ بِمَاءٍ مُّنْهَمِرٍ (11)
Obrim les portes del cel a una pluja torrencial |
وَفَجَّرْنَا الْأَرْضَ عُيُونًا فَالْتَقَى الْمَاءُ عَلَىٰ أَمْرٍ قَدْ قُدِرَ (12)
i en la terra vam fer brollar fonts. I l'aigua es va trobar segons una ordre decretada |
وَحَمَلْنَاهُ عَلَىٰ ذَاتِ أَلْوَاحٍ وَدُسُرٍ (13)
Li embarquem en allò de planxes i de claus |
تَجْرِي بِأَعْيُنِنَا جَزَاءً لِّمَن كَانَ كُفِرَ (14)
que va navegar sota La nostra mirada com retribució d'aquell que havia estat negat |
وَلَقَد تَّرَكْنَاهَا آيَةً فَهَلْ مِن مُّدَّكِرٍ (15)
La deixem com signe. Però hi ha algú que es deixi amonestar |
فَكَيْفَ كَانَ عَذَابِي وَنُذُرِ (16)
I quins no van ser El meu càstig i Els meus advertiments |
وَلَقَدْ يَسَّرْنَا الْقُرْآنَ لِلذِّكْرِ فَهَلْ مِن مُّدَّكِرٍ (17)
Hem facilitat l'Alcorà perquè pugui servir d'amonestació. Però hi ha algú que es deixi amonestar |
كَذَّبَتْ عَادٌ فَكَيْفَ كَانَ عَذَابِي وَنُذُرِ (18)
Els Adites van desmentir i quins no van ser El meu càstig i Els meus advertiments |
إِنَّا أَرْسَلْنَا عَلَيْهِمْ رِيحًا صَرْصَرًا فِي يَوْمِ نَحْسٍ مُّسْتَمِرٍّ (19)
En un dia nefast i interminable enviem contra ells un vent glacial |
تَنزِعُ النَّاسَ كَأَنَّهُمْ أَعْجَازُ نَخْلٍ مُّنقَعِرٍ (20)
que arrencava als homes com si haguessin estat troncs de palmeres arrabassades |
فَكَيْفَ كَانَ عَذَابِي وَنُذُرِ (21)
I quins no van ser El meu càstig i Els meus advertiments |
وَلَقَدْ يَسَّرْنَا الْقُرْآنَ لِلذِّكْرِ فَهَلْ مِن مُّدَّكِرٍ (22)
Hem facilitat l'Alcorà perquè pugui servir d'amonestació. Però hi ha algú que es deixi amonestar |
كَذَّبَتْ ثَمُودُ بِالنُّذُرِ (23)
Els Tamudís van desmentir els advertiments |
فَقَالُوا أَبَشَرًا مِّنَّا وَاحِدًا نَّتَّبِعُهُ إِنَّا إِذًا لَّفِي ضَلَالٍ وَسُعُرٍ (24)
i van dir: «Anem a seguir a un sol mortal, sortit de nosaltres? Estaríem extraviats i deliraríem |
أَأُلْقِيَ الذِّكْرُ عَلَيْهِ مِن بَيْنِنَا بَلْ هُوَ كَذَّابٌ أَشِرٌ (25)
A ell, entre nosaltres, se li anava a confiar l'Amonestació? No, sinó que és un mentider, un insolent!» |
سَيَعْلَمُونَ غَدًا مَّنِ الْكَذَّابُ الْأَشِرُ (26)
Demà veuran qui és el mentider, el insolent |
إِنَّا مُرْسِلُو النَّاقَةِ فِتْنَةً لَّهُمْ فَارْتَقِبْهُمْ وَاصْطَبِرْ (27)
Anem a enviar-los la camella per a temptar-los. Observa'ls i tingues paciència |
وَنَبِّئْهُمْ أَنَّ الْمَاءَ قِسْمَةٌ بَيْنَهُمْ ۖ كُلُّ شِرْبٍ مُّحْتَضَرٌ (28)
Informa'ls que l'aigua ha de repartir-se entre ells i que beuran per torn |
فَنَادَوْا صَاحِبَهُمْ فَتَعَاطَىٰ فَعَقَرَ (29)
Van cridar al seu paisà, que es va fer càrrec i la va degollar |
فَكَيْفَ كَانَ عَذَابِي وَنُذُرِ (30)
I quins no van ser El meu càstig i Els meus advertiments |
إِنَّا أَرْسَلْنَا عَلَيْهِمْ صَيْحَةً وَاحِدَةً فَكَانُوا كَهَشِيمِ الْمُحْتَظِرِ (31)
Els llancem un sol Crit i van anar com herba seca que s'empra per a aixecar una prop |
وَلَقَدْ يَسَّرْنَا الْقُرْآنَ لِلذِّكْرِ فَهَلْ مِن مُّدَّكِرٍ (32)
Hem facilitat l'Alcorà perquè pugui servir d'amonestació. Però hi ha algú que es deixi amonestar |
كَذَّبَتْ قَوْمُ لُوطٍ بِالنُّذُرِ (33)
El poble de Lot va desmentir els advertiments |
إِنَّا أَرْسَلْنَا عَلَيْهِمْ حَاصِبًا إِلَّا آلَ لُوطٍ ۖ نَّجَّيْنَاهُم بِسَحَرٍ (34)
Enviem contra ells una tempestat de sorra. Exceptuem a la família de Lot, a la qual vam salvar al rompent de l'alba |
نِّعْمَةً مِّنْ عِندِنَا ۚ كَذَٰلِكَ نَجْزِي مَن شَكَرَ (35)
en virtut d'una gràcia vinguda de Nosaltres. Així retribuïm a l'agraït |
وَلَقَدْ أَنذَرَهُم بَطْشَتَنَا فَتَمَارَوْا بِالنُّذُرِ (36)
Els havia previngut contra El nostre rigor, però van posar en dubte els advertiments |
وَلَقَدْ رَاوَدُوهُ عَن ضَيْفِهِ فَطَمَسْنَا أَعْيُنَهُمْ فَذُوقُوا عَذَابِي وَنُذُرِ (37)
Li van exigir als seus hostes i els apaguem els ulls. «Agradeu El meu càstig i Els meus advertiments!» |
وَلَقَدْ صَبَّحَهُم بُكْرَةً عَذَابٌ مُّسْتَقِرٌّ (38)
Al matí següent, d'hora, els va sorprendre un càstig durador |
فَذُوقُوا عَذَابِي وَنُذُرِ (39)
«Agradeu El meu càstig i Els meus advertiments!» |
وَلَقَدْ يَسَّرْنَا الْقُرْآنَ لِلذِّكْرِ فَهَلْ مِن مُّدَّكِرٍ (40)
Hem facilitat l'Alcorà perquè pugui servir d'amonestació. Però hi ha algú que es deixi amonestar |
وَلَقَدْ جَاءَ آلَ فِرْعَوْنَ النُّذُرُ (41)
I, certament, la gent de Faraó va ser advertida |
كَذَّبُوا بِآيَاتِنَا كُلِّهَا فَأَخَذْنَاهُمْ أَخْذَ عَزِيزٍ مُّقْتَدِرٍ (42)
Van desmentir tots Els nostres signes i els vam sorprendre com sorprèn Un poderós, podíssim |
أَكُفَّارُكُمْ خَيْرٌ مِّنْ أُولَٰئِكُمْ أَمْ لَكُم بَرَاءَةٌ فِي الزُّبُرِ (43)
Són els vostres infidels millors que aquells? O hi ha en les Escriptures un quelcom que us immunitzi |
أَمْ يَقُولُونَ نَحْنُ جَمِيعٌ مُّنتَصِرٌ (44)
O diuen: «Som un conjunt capaç de defensar-se» |
سَيُهْزَمُ الْجَمْعُ وَيُوَلُّونَ الدُّبُرَ (45)
Tots seran derrotats i fugiran |
بَلِ السَّاعَةُ مَوْعِدُهُمْ وَالسَّاعَةُ أَدْهَىٰ وَأَمَرُّ (46)
Però l'Hora és el temps que se'ls ha fixat i l'Hora és cruelíssima, amarguísima |
إِنَّ الْمُجْرِمِينَ فِي ضَلَالٍ وَسُعُرٍ (47)
Els pecadors estan extraviats i deliren |
يَوْمَ يُسْحَبُونَ فِي النَّارِ عَلَىٰ وُجُوهِهِمْ ذُوقُوا مَسَّ سَقَرَ (48)
El dia que siguin arrossegats de cap per avall al Foc: «Agradeu el contacte del Saqar !» |
إِنَّا كُلَّ شَيْءٍ خَلَقْنَاهُ بِقَدَرٍ (49)
Tot ho hem creat amb mesura |
وَمَا أَمْرُنَا إِلَّا وَاحِدَةٌ كَلَمْحٍ بِالْبَصَرِ (50)
La nostra ordre no consisteix sinó en una sola paraula, com un obrir i tancar d'ulls |
وَلَقَدْ أَهْلَكْنَا أَشْيَاعَكُمْ فَهَلْ مِن مُّدَّكِرٍ (51)
Hem fet perir als vostres semblants. Però hi ha algú que es deixi amonestar |
وَكُلُّ شَيْءٍ فَعَلُوهُ فِي الزُّبُرِ (52)
Tot el que han fet consta en les Escriptures |
وَكُلُّ صَغِيرٍ وَكَبِيرٍ مُّسْتَطَرٌ (53)
Tot, gran o petit, està amb signat |
إِنَّ الْمُتَّقِينَ فِي جَنَّاتٍ وَنَهَرٍ (54)
Els temerosos d'Al·là estaran entre jardins i rierols |
فِي مَقْعَدِ صِدْقٍ عِندَ مَلِيكٍ مُّقْتَدِرٍ (55)
en una seu bona, al costat d'un potíssim Monarca |
