وَالشَّمْسِ وَضُحَاهَا (1)
Pel sol i la seva claredat |
وَالْقَمَرِ إِذَا تَلَاهَا (2)
Per la lluna quan li segueix |
وَالنَّهَارِ إِذَا جَلَّاهَا (3)
Pel dia quan ho mostra brillant |
وَاللَّيْلِ إِذَا يَغْشَاهَا (4)
A la nit quan ho vetlla |
وَالسَّمَاءِ وَمَا بَنَاهَا (5)
Pel cel i Qui ho ha edificat |
وَالْأَرْضِ وَمَا طَحَاهَا (6)
Per la terra i Qui l'ha extenuat |
وَنَفْسٍ وَمَا سَوَّاهَا (7)
Per l'ànima i Qui li ha donat forma harmoniosa |
فَأَلْهَمَهَا فُجُورَهَا وَتَقْوَاهَا (8)
instruint-li sobre la seva propensió al pecat i el seu temor de Déu |
قَدْ أَفْلَحَ مَن زَكَّاهَا (9)
Benaventurat qui la purifiqui |
وَقَدْ خَابَ مَن دَسَّاهَا (10)
Decebut aquest qui la corrompi |
كَذَّبَتْ ثَمُودُ بِطَغْوَاهَا (11)
Els Tamudís, en la seva arrogància, van desmentir |
إِذِ انبَعَثَ أَشْقَاهَا (12)
Quan el més miserable d'entre ells es va alçar |
فَقَالَ لَهُمْ رَسُولُ اللَّهِ نَاقَةَ اللَّهِ وَسُقْيَاهَا (13)
El Missatger d´Al-là els va dir: «Deixeu a la camella d´Al- là i que begui!» |
فَكَذَّبُوهُ فَعَقَرُوهَا فَدَمْدَمَ عَلَيْهِمْ رَبُّهُم بِذَنبِهِمْ فَسَوَّاهَا (14)
Li van desmentir i la degollaren. El seu Senyor, llavors, els va aniquilar pel seu pecat, a tots per igual |
وَلَا يَخَافُ عُقْبَاهَا (15)
sense témer les conseqüències d'això |
