وَاللَّيْلِ إِذَا يَغْشَىٰ (1)
Per la nit quan estén el seu vel |
وَالنَّهَارِ إِذَا تَجَلَّىٰ (2)
Pel dia quan resplandeix |
وَمَا خَلَقَ الذَّكَرَ وَالْأُنثَىٰ (3)
Per Qui ha creat al baró i a la femella |
إِنَّ سَعْيَكُمْ لَشَتَّىٰ (4)
El vostre esforç, en veritat, dóna resultats diversos |
فَأَمَّا مَنْ أَعْطَىٰ وَاتَّقَىٰ (5)
A qui dóna, tem (a Déu) |
وَصَدَّقَ بِالْحُسْنَىٰ (6)
i creu en el més bell |
فَسَنُيَسِّرُهُ لِلْيُسْرَىٰ (7)
li facilitarem l'accés a la major felicitat |
وَأَمَّا مَن بَخِلَ وَاسْتَغْنَىٰ (8)
En canvi, a qui és avar, creu bastar-se a si mateix |
وَكَذَّبَ بِالْحُسْنَىٰ (9)
i desmenteix el més bell |
فَسَنُيَسِّرُهُ لِلْعُسْرَىٰ (10)
li facilitarem l'accés a la major adversitat |
وَمَا يُغْنِي عَنْهُ مَالُهُ إِذَا تَرَدَّىٰ (11)
i de res li servirà la seva hisenda quan sigui precipitat |
إِنَّ عَلَيْنَا لَلْهُدَىٰ (12)
Sí, és de incumbencia Nostra Guia |
وَإِنَّ لَنَا لَلْآخِرَةَ وَالْأُولَىٰ (13)
Sí, és cosa Nostra l'altra vida i aquesta |
فَأَنذَرْتُكُمْ نَارًا تَلَظَّىٰ (14)
Us he previngut contra un foc flamejant |
لَا يَصْلَاهَا إِلَّا الْأَشْقَى (15)
en el qual només cremarà l'infame |
الَّذِي كَذَّبَ وَتَوَلَّىٰ (16)
que desmenteix i es desvia |
وَسَيُجَنَّبُهَا الْأَتْقَى (17)
mentres que l´evitarà el temorós |
الَّذِي يُؤْتِي مَالَهُ يَتَزَكَّىٰ (18)
que dóna la seva hisenda per a purificar-se |
وَمَا لِأَحَدٍ عِندَهُ مِن نِّعْمَةٍ تُجْزَىٰ (19)
que, quan fa un favor, no ho fa amb ànim de ser retribuït |
إِلَّا ابْتِغَاءَ وَجْهِ رَبِّهِ الْأَعْلَىٰ (20)
sinó tan sols per desig d'agradar al seu altíssim Senyor |
وَلَسَوْفَ يَرْضَىٰ (21)
Sí, aquest quedarà satisfet |
