| هَلْ أَتَىٰ عَلَى الْإِنسَانِ حِينٌ مِّنَ الدَّهْرِ لَمْ يَكُن شَيْئًا مَّذْكُورًا (1) Ha passat l'home per un període de temps que no era gens digne d'esment |
| إِنَّا خَلَقْنَا الْإِنسَانَ مِن نُّطْفَةٍ أَمْشَاجٍ نَّبْتَلِيهِ فَجَعَلْنَاهُ سَمِيعًا بَصِيرًا (2) Hem creat a l'home d'una gota, d'ingredients, per a posar-li a prova. Li hem donat l'oïda, la vista |
| إِنَّا هَدَيْنَاهُ السَّبِيلَ إِمَّا شَاكِرًا وَإِمَّا كَفُورًا (3) Agraït o desagraït, li hem dirigit pel camí |
| إِنَّا أَعْتَدْنَا لِلْكَافِرِينَ سَلَاسِلَ وَأَغْلَالًا وَسَعِيرًا (4) Per als infidels hem preparat cadenes, argolles i foc ardent |
| إِنَّ الْأَبْرَارَ يَشْرَبُونَ مِن كَأْسٍ كَانَ مِزَاجُهَا كَافُورًا (5) Els justs beuran de copes d'una barreja camforada |
| عَيْنًا يَشْرَبُ بِهَا عِبَادُ اللَّهِ يُفَجِّرُونَهَا تَفْجِيرًا (6) d'una font de la qual beuran els serfs d'Al·là i que faran rajar en abundància |
| يُوفُونَ بِالنَّذْرِ وَيَخَافُونَ يَوْمًا كَانَ شَرُّهُ مُسْتَطِيرًا (7) Van ser fidels a les seves promeses i van témer un dia que el seu malament serà d'abast universal |
| وَيُطْعِمُونَ الطَّعَامَ عَلَىٰ حُبِّهِ مِسْكِينًا وَيَتِيمًا وَأَسِيرًا (8) Per molt amor que tinguessin a l'aliment, l'hi donaven al pobre, a l'orfe i al captiu |
| إِنَّمَا نُطْعِمُكُمْ لِوَجْهِ اللَّهِ لَا نُرِيدُ مِنكُمْ جَزَاءً وَلَا شُكُورًا (9) «Us alimentem només per agradar a Al·là. No volem de vosaltres retribució ni gratitud |
| إِنَّا نَخَافُ مِن رَّبِّنَا يَوْمًا عَبُوسًا قَمْطَرِيرًا (10) Temem, del nostre Senyor, un dia terrible, calamitós» |
| فَوَقَاهُمُ اللَّهُ شَرَّ ذَٰلِكَ الْيَوْمِ وَلَقَّاهُمْ نَضْرَةً وَسُرُورًا (11) Al·là els preservarà del mal d'aquest dia i els omplirà d'esplendor i alegria |
| وَجَزَاهُم بِمَا صَبَرُوا جَنَّةً وَحَرِيرًا (12) Els retribuirà, per haver tingut paciència, amb un Jardí i vestidures de seda |
| مُّتَّكِئِينَ فِيهَا عَلَى الْأَرَائِكِ ۖ لَا يَرَوْنَ فِيهَا شَمْسًا وَلَا زَمْهَرِيرًا (13) Reclinats allí en sofàs, protegits de la calor i del fred excessiu |
| وَدَانِيَةً عَلَيْهِمْ ظِلَالُهَا وَذُلِّلَتْ قُطُوفُهَا تَذْلِيلًا (14) Prop d'ells, els cobriran les seves ombres; els seus penjolls penjat baix en humilitat |
| وَيُطَافُ عَلَيْهِم بِآنِيَةٍ مِّن فِضَّةٍ وَأَكْوَابٍ كَانَتْ قَوَارِيرَا (15) Es faran circular entre ells coberts de plata i copes de cristall |
| قَوَارِيرَ مِن فِضَّةٍ قَدَّرُوهَا تَقْدِيرًا (16) d'un cristall de plata, de mesures determinades |
| وَيُسْقَوْنَ فِيهَا كَأْسًا كَانَ مِزَاجُهَا زَنجَبِيلًا (17) Allí se'ls servirà una copa que contindrà una barreja de gingebre |
| عَيْنًا فِيهَا تُسَمَّىٰ سَلْسَبِيلًا (18) presa d'una font d'allí, que es diu Salsabil |
| ۞ وَيَطُوفُ عَلَيْهِمْ وِلْدَانٌ مُّخَلَّدُونَ إِذَا رَأَيْتَهُمْ حَسِبْتَهُمْ لُؤْلُؤًا مَّنثُورًا (19) I circularan entre ells criats joves d'eterna joventut. Veient- los, se'ls creuria perles escampades |
| وَإِذَا رَأَيْتَ ثَمَّ رَأَيْتَ نَعِيمًا وَمُلْكًا كَبِيرًا (20) Quan es mira allà, no es veu sinó delícia i sumptuositat |
| عَالِيَهُمْ ثِيَابُ سُندُسٍ خُضْرٌ وَإِسْتَبْرَقٌ ۖ وَحُلُّوا أَسَاوِرَ مِن فِضَّةٍ وَسَقَاهُمْ رَبُّهُمْ شَرَابًا طَهُورًا (21) Vestiran de verd setí i de brocat i duran braçalets de plata. El seu Senyor els servirà una beguda pura |
| إِنَّ هَٰذَا كَانَ لَكُمْ جَزَاءً وَكَانَ سَعْيُكُم مَّشْكُورًا (22) «Això se us ha donat com retribució. El vostre esforç ha estat agraït» |
| إِنَّا نَحْنُ نَزَّلْنَا عَلَيْكَ الْقُرْآنَ تَنزِيلًا (23) Som Nosaltres Qui et hem revelat l'Alcorà de fet |
| فَاصْبِرْ لِحُكْمِ رَبِّكَ وَلَا تُطِعْ مِنْهُمْ آثِمًا أَوْ كَفُورًا (24) Espera, doncs, pacient, la decisió del teu Senyor i no obeeixis a qui d'ells sigui pecador o desagraït |
| وَاذْكُرِ اسْمَ رَبِّكَ بُكْرَةً وَأَصِيلًا (25) I esmenta el nom del teu Senyor matí i tarda |
| وَمِنَ اللَّيْلِ فَاسْجُدْ لَهُ وَسَبِّحْهُ لَيْلًا طَوِيلًا (26) I part de la nit, prosternar´t a Ell! I Glorifica´l a través d´una llarga nit |
| إِنَّ هَٰؤُلَاءِ يُحِبُّونَ الْعَاجِلَةَ وَيَذَرُونَ وَرَاءَهُمْ يَوْمًا ثَقِيلًا (27) Aquests estimen la vida fugaç i descuren un dia greu |
| نَّحْنُ خَلَقْنَاهُمْ وَشَدَدْنَا أَسْرَهُمْ ۖ وَإِذَا شِئْنَا بَدَّلْنَا أَمْثَالَهُمْ تَبْدِيلًا (28) Nosaltres els hem creat i hem enfortit la seva constitució. Si volguéssim, podríem substituir-los per altres semblants |
| إِنَّ هَٰذِهِ تَذْكِرَةٌ ۖ فَمَن شَاءَ اتَّخَذَ إِلَىٰ رَبِّهِ سَبِيلًا (29) Això és un Record. El que vulgui que emprengui camí cap al seu Senyor |
| وَمَا تَشَاءُونَ إِلَّا أَن يَشَاءَ اللَّهُ ۚ إِنَّ اللَّهَ كَانَ عَلِيمًا حَكِيمًا (30) Però vosaltres no ho voldreu, tret que Al·là vulgui. Al·là és omniscient, savi |
| يُدْخِلُ مَن يَشَاءُ فِي رَحْمَتِهِ ۚ وَالظَّالِمِينَ أَعَدَّ لَهُمْ عَذَابًا أَلِيمًا (31) introduïx en La seva misericòrdia a qui Ell vol. Però als impius els ha preparat un càstig dolorós |