وَاللَّيْلِ إِذَا يَغْشَىٰ (1) Per la nit quan estén el seu vel |
وَالنَّهَارِ إِذَا تَجَلَّىٰ (2) Pel dia quan resplandeix |
وَمَا خَلَقَ الذَّكَرَ وَالْأُنثَىٰ (3) Per Qui ha creat al baró i a la femella |
إِنَّ سَعْيَكُمْ لَشَتَّىٰ (4) El vostre esforç, en veritat, dóna resultats diversos |
فَأَمَّا مَنْ أَعْطَىٰ وَاتَّقَىٰ (5) A qui dóna, tem (a Déu) |
وَصَدَّقَ بِالْحُسْنَىٰ (6) i creu en el més bell |
فَسَنُيَسِّرُهُ لِلْيُسْرَىٰ (7) li facilitarem l'accés a la major felicitat |
وَأَمَّا مَن بَخِلَ وَاسْتَغْنَىٰ (8) En canvi, a qui és avar, creu bastar-se a si mateix |
وَكَذَّبَ بِالْحُسْنَىٰ (9) i desmenteix el més bell |
فَسَنُيَسِّرُهُ لِلْعُسْرَىٰ (10) li facilitarem l'accés a la major adversitat |
وَمَا يُغْنِي عَنْهُ مَالُهُ إِذَا تَرَدَّىٰ (11) i de res li servirà la seva hisenda quan sigui precipitat |
إِنَّ عَلَيْنَا لَلْهُدَىٰ (12) Sí, és de incumbencia Nostra Guia |
وَإِنَّ لَنَا لَلْآخِرَةَ وَالْأُولَىٰ (13) Sí, és cosa Nostra l'altra vida i aquesta |
فَأَنذَرْتُكُمْ نَارًا تَلَظَّىٰ (14) Us he previngut contra un foc flamejant |
لَا يَصْلَاهَا إِلَّا الْأَشْقَى (15) en el qual només cremarà l'infame |
الَّذِي كَذَّبَ وَتَوَلَّىٰ (16) que desmenteix i es desvia |
وَسَيُجَنَّبُهَا الْأَتْقَى (17) mentres que l´evitarà el temorós |
الَّذِي يُؤْتِي مَالَهُ يَتَزَكَّىٰ (18) que dóna la seva hisenda per a purificar-se |
وَمَا لِأَحَدٍ عِندَهُ مِن نِّعْمَةٍ تُجْزَىٰ (19) que, quan fa un favor, no ho fa amb ànim de ser retribuït |
إِلَّا ابْتِغَاءَ وَجْهِ رَبِّهِ الْأَعْلَىٰ (20) sinó tan sols per desig d'agradar al seu altíssim Senyor |
وَلَسَوْفَ يَرْضَىٰ (21) Sí, aquest quedarà satisfet |