| عَمَّ يَتَسَاءَلُونَ (1) Per quina cosa es pregunten uns a uns altres |
| عَنِ النَّبَإِ الْعَظِيمِ (2) Per l'Enorme Notícia |
| الَّذِي هُمْ فِيهِ مُخْتَلِفُونَ (3) sobre la qual discrepen |
| كَلَّا سَيَعْلَمُونَ (4) No! Ja veuran |
| ثُمَّ كَلَّا سَيَعْلَمُونَ (5) No i no! Ja veuran |
| أَلَمْ نَجْعَلِ الْأَرْضَ مِهَادًا (6) No hem fet de la terra jaç |
| وَالْجِبَالَ أَوْتَادًا (7) i de les muntanyes estaques |
| وَخَلَقْنَاكُمْ أَزْوَاجًا (8) I us hem creat per parelles |
| وَجَعَلْنَا نَوْمَكُمْ سُبَاتًا (9) fet del vostre somni descans |
| وَجَعَلْنَا اللَّيْلَ لِبَاسًا (10) de la nit vestidura |
| وَجَعَلْنَا النَّهَارَ مَعَاشًا (11) del dia mig de subsistència |
| وَبَنَيْنَا فَوْقَكُمْ سَبْعًا شِدَادًا (12) I hem edificat damunt de vosaltres set cels ferms |
| وَجَعَلْنَا سِرَاجًا وَهَّاجًا (13) i col·locat una llum resplendent |
| وَأَنزَلْنَا مِنَ الْمُعْصِرَاتِ مَاءً ثَجَّاجًا (14) I hem fet baixar dels núvols un aigua abundant |
| لِّنُخْرِجَ بِهِ حَبًّا وَنَبَاتًا (15) per a, mitjançant ella, treure gra, plantes |
| وَجَنَّاتٍ أَلْفَافًا (16) i frondosos jardins |
| إِنَّ يَوْمَ الْفَصْلِ كَانَ مِيقَاتًا (17) El dia del Veredicte està ja assenyalat |
| يَوْمَ يُنفَخُ فِي الصُّورِ فَتَأْتُونَ أَفْوَاجًا (18) Dia que es tocarà la trompeta i acudireu en massa |
| وَفُتِحَتِ السَّمَاءُ فَكَانَتْ أَبْوَابًا (19) El cel s'obrirà, tot portes |
| وَسُيِّرَتِ الْجِبَالُ فَكَانَتْ سَرَابًا (20) les muntanyes, engegades, seran miratge |
| إِنَّ جَهَنَّمَ كَانَتْ مِرْصَادًا (21) La Jahenam, a l'aguait |
| لِّلطَّاغِينَ مَآبًا (22) serà refugi dels rebels |
| لَّابِثِينَ فِيهَا أَحْقَابًا (23) que romandran en ella durant generacions |
| لَّا يَذُوقُونَ فِيهَا بَرْدًا وَلَا شَرَابًا (24) sense provar frescor ni beguda |
| إِلَّا حَمِيمًا وَغَسَّاقًا (25) fora d'aigua molt calenta i pudent líquid |
| جَزَاءً وِفَاقًا (26) retribució adequada |
| إِنَّهُمْ كَانُوا لَا يَرْجُونَ حِسَابًا (27) No contaven amb l'ajustament de comptes |
| وَكَذَّبُوا بِآيَاتِنَا كِذَّابًا (28) i van desmentir descaradament Els nostres signes |
| وَكُلَّ شَيْءٍ أَحْصَيْنَاهُ كِتَابًا (29) sent així que havíem consignat tot en una Escriptura |
| فَذُوقُوا فَلَن نَّزِيدَكُمْ إِلَّا عَذَابًا (30) «Agradeu, doncs! No farem sinó augmentar-vos el càstig!» |
| إِنَّ لِلْمُتَّقِينَ مَفَازًا (31) En canvi, als temorosos(d'Al·là) se'ls oferirà l'èxit |
| حَدَائِقَ وَأَعْنَابًا (32) vergelles i vinyers |
| وَكَوَاعِبَ أَتْرَابًا (33) i dones de túrgides senos, d'una mateixa edat |
| وَكَأْسًا دِهَاقًا (34) copa desbordant |
| لَّا يَسْمَعُونَ فِيهَا لَغْوًا وَلَا كِذَّابًا (35) No escoltaran allí xerrameca, ni falsedat |
| جَزَاءً مِّن رَّبِّكَ عَطَاءً حِسَابًا (36) És una retribució del teu Senyor, regal bé pensat |
| رَّبِّ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ وَمَا بَيْنَهُمَا الرَّحْمَٰنِ ۖ لَا يَمْلِكُونَ مِنْهُ خِطَابًا (37) del Senyor dels cels, de la terra i del que entre ells està, del Compassiu, a Qui no podran dirigir la paraula |
| يَوْمَ يَقُومُ الرُّوحُ وَالْمَلَائِكَةُ صَفًّا ۖ لَّا يَتَكَلَّمُونَ إِلَّا مَنْ أَذِنَ لَهُ الرَّحْمَٰنُ وَقَالَ صَوَابًا (38) Dia que l'Esperit i els àngels estaran dempeus, en fila, sense parlar, excepte aquell a qui el Compassiu l'hi permeti i digui quelcom oportú |
| ذَٰلِكَ الْيَوْمُ الْحَقُّ ۖ فَمَن شَاءَ اتَّخَذَ إِلَىٰ رَبِّهِ مَآبًا (39) Aquest serà el dia de la Veritat. El qual vulgui trobarà refugi al costat del seu Senyor |
| إِنَّا أَنذَرْنَاكُمْ عَذَابًا قَرِيبًا يَوْمَ يَنظُرُ الْمَرْءُ مَا قَدَّمَتْ يَدَاهُ وَيَقُولُ الْكَافِرُ يَا لَيْتَنِي كُنتُ تُرَابًا (40) Us hem previngut contra un càstig proper, el dia que l'home mediti en les seves obres passades i digui l'infidel: «Tant de bo fos jo terra!» |