| وَيْلٌ لِّلْمُطَفِّفِينَ (1) Que penes dels defraudadors |
| الَّذِينَ إِذَا اكْتَالُوا عَلَى النَّاسِ يَسْتَوْفُونَ (2) que, quan demanen a uns altres la mesura, l'exigeixen exacta |
| وَإِذَا كَالُوهُمْ أَو وَّزَنُوهُمْ يُخْسِرُونَ (3) però que, quan ells amiden o pesen per a uns altres, donen menys del degut |
| أَلَا يَظُنُّ أُولَٰئِكَ أَنَّهُم مَّبْعُوثُونَ (4) No compten amb ser ressuscitats en |
| لِيَوْمٍ عَظِيمٍ (5) un dia terrible |
| يَوْمَ يَقُومُ النَّاسُ لِرَبِّ الْعَالَمِينَ (6) el dia que compareguin els homes davant el Senyor de l'univers |
| كَلَّا إِنَّ كِتَابَ الْفُجَّارِ لَفِي سِجِّينٍ (7) No! L'Escriptura dels pecadors està, certament, en Sijíin |
| وَمَا أَدْرَاكَ مَا سِجِّينٌ (8) I com sabràs què és Sijíin |
| كِتَابٌ مَّرْقُومٌ (9) És una Escriptura marcada |
| وَيْلٌ يَوْمَئِذٍ لِّلْمُكَذِّبِينَ (10) Aquest dia,que penes pels desmentidors |
| الَّذِينَ يُكَذِّبُونَ بِيَوْمِ الدِّينِ (11) que desmenteixen el dia del Judici |
| وَمَا يُكَذِّبُ بِهِ إِلَّا كُلُّ مُعْتَدٍ أَثِيمٍ (12) I no ho desmenteix sinó tot violador de la llei, pecador |
| إِذَا تُتْلَىٰ عَلَيْهِ آيَاتُنَا قَالَ أَسَاطِيرُ الْأَوَّلِينَ (13) que, al ser-li recitades Els Nostres versicles, diu: «Faules dels antics!» |
| كَلَّا ۖ بَلْ ۜ رَانَ عَلَىٰ قُلُوبِهِم مَّا كَانُوا يَكْسِبُونَ (14) Però no! El que han comès ha cobert de rovell els seus cors |
| كَلَّا إِنَّهُمْ عَن رَّبِّهِمْ يَوْمَئِذٍ لَّمَحْجُوبُونَ (15) No! Aquest dia seran separats del seu Senyor per un vel |
| ثُمَّ إِنَّهُمْ لَصَالُو الْجَحِيمِ (16) Després, cremaran, sí, en el Jaheem |
| ثُمَّ يُقَالُ هَٰذَا الَّذِي كُنتُم بِهِ تُكَذِّبُونَ (17) Després, es dirà: «Heus aquí el que desmentíeu!» |
| كَلَّا إِنَّ كِتَابَ الْأَبْرَارِ لَفِي عِلِّيِّينَ (18) No! L'Escriptura dels justs està, certament, en Illiyyíin |
| وَمَا أَدْرَاكَ مَا عِلِّيُّونَ (19) I com sabràs què és Illiyyíin |
| كِتَابٌ مَّرْقُومٌ (20) És una Escriptura marcada |
| يَشْهَدُهُ الْمُقَرَّبُونَ (21) que veuran els més proxims |
| إِنَّ الْأَبْرَارَ لَفِي نَعِيمٍ (22) Sí, els justs estaran en delícia |
| عَلَى الْأَرَائِكِ يَنظُرُونَ (23) en sofàs, observant |
| تَعْرِفُ فِي وُجُوهِهِمْ نَضْرَةَ النَّعِيمِ (24) Es reconeixerà en els seus rostres la lluentor de la delícia |
| يُسْقَوْنَ مِن رَّحِيقٍ مَّخْتُومٍ (25) Se'ls donarà de beure un vi generós i segellat |
| خِتَامُهُ مِسْكٌ ۚ وَفِي ذَٰلِكَ فَلْيَتَنَافَسِ الْمُتَنَافِسُونَ (26) amb un gust d’almesc -que ho cobegin els cobejosos |
| وَمِزَاجُهُ مِن تَسْنِيمٍ (27) barrejat amb aigua de Tasnim |
| عَيْنًا يَشْرَبُ بِهَا الْمُقَرَّبُونَ (28) font de la qual beuran els afins |
| إِنَّ الَّذِينَ أَجْرَمُوا كَانُوا مِنَ الَّذِينَ آمَنُوا يَضْحَكُونَ (29) Els pecadors es reien dels creients |
| وَإِذَا مَرُّوا بِهِمْ يَتَغَامَزُونَ (30) Quan passaven al costat d'ells, es guinyaven l'ull |
| وَإِذَا انقَلَبُوا إِلَىٰ أَهْلِهِمُ انقَلَبُوا فَكِهِينَ (31) quan regressaven als seus, regressaven burlant-se |
| وَإِذَا رَأَوْهُمْ قَالُوا إِنَّ هَٰؤُلَاءِ لَضَالُّونَ (32) quan els veien, deien: «Sí, aquests estan extraviats!» |
| وَمَا أُرْسِلُوا عَلَيْهِمْ حَافِظِينَ (33) Però no han estat enviats per a vetllar per ells |
| فَالْيَوْمَ الَّذِينَ آمَنُوا مِنَ الْكُفَّارِ يَضْحَكُونَ (34) Aquest dia, els creients es riuran dels infidels |
| عَلَى الْأَرَائِكِ يَنظُرُونَ (35) en sofàs, observant |
| هَلْ ثُوِّبَ الْكُفَّارُ مَا كَانُوا يَفْعَلُونَ (36) No hauran sigut retribuïts els infidels per allò que van fer |