Quan sofreix l'home una desgràcia, invoca al seu Senyor, tornant-se a Ell 39:8 Catalan translation

﴿۞ وَإِذَا مَسَّ ٱلۡإِنسَٰنَ ضُرّٞ دَعَا رَبَّهُۥ مُنِيبًا إِلَيۡهِ ثُمَّ إِذَا خَوَّلَهُۥ نِعۡمَةٗ مِّنۡهُ نَسِيَ مَا كَانَ يَدۡعُوٓاْ إِلَيۡهِ مِن قَبۡلُ وَجَعَلَ لِلَّهِ أَندَادٗا لِّيُضِلَّ عَن سَبِيلِهِۦۚ قُلۡ تَمَتَّعۡ بِكُفۡرِكَ قَلِيلًا إِنَّكَ مِنۡ أَصۡحَٰبِ ٱلنَّارِ ﴾
[الزُّمَر: 8]

Quan sofreix l'home una desgràcia, invoca al seu Senyor, tornant-se a Ell penedit. Després, quan Ell li ha dispensat una gràcia Seva, s'oblida de l'objecte de la seva invocació anterior i atribuïx iguals a Al·là per a extraviar a uns altres del seu camí. Digues: «Gaudeix un poc de la teva incredulitat! Seràs dels habitants del Foc»

ترجمة: وإذا مس الإنسان ضر دعا ربه منيبا إليه ثم إذا خوله نعمة, باللغة الكاتالونية

﴿وإذا مس الإنسان ضر دعا ربه منيبا إليه ثم إذا خوله نعمة﴾ [الزُّمَر: 8]