| الر ۚ تِلْكَ آيَاتُ الْكِتَابِ وَقُرْآنٍ مُّبِينٍ (1) Alif Laam Raa. Aquestes són els versicles de l'Escriptura i d'un Alcorà clar |
| رُّبَمَا يَوَدُّ الَّذِينَ كَفَرُوا لَوْ كَانُوا مُسْلِمِينَ (2) Pot ser que els infidels desitgin haver estat musulmans |
| ذَرْهُمْ يَأْكُلُوا وَيَتَمَتَّعُوا وَيُلْهِهِمُ الْأَمَلُ ۖ فَسَوْفَ يَعْلَمُونَ (3) Deixa'ls que mengin i que gaudeixin per breu temps! Que es distreguin amb l'esperança! Van a veure |
| وَمَا أَهْلَكْنَا مِن قَرْيَةٍ إِلَّا وَلَهَا كِتَابٌ مَّعْلُومٌ (4) Mai destruïm ciutat la sort de la qual no estigués decidida |
| مَّا تَسْبِقُ مِنْ أُمَّةٍ أَجَلَهَا وَمَا يَسْتَأْخِرُونَ (5) Cap comunitat pot avançar ni retardar el seu termini |
| وَقَالُوا يَا أَيُّهَا الَّذِي نُزِّلَ عَلَيْهِ الذِّكْرُ إِنَّكَ لَمَجْنُونٌ (6) Diuen: «Eh, tu, a qui s'ha fet baixar l'Amonestació! Ets, certament, un possès |
| لَّوْ مَا تَأْتِينَا بِالْمَلَائِكَةِ إِن كُنتَ مِنَ الصَّادِقِينَ (7) Si és veritat el que dius, per què no ens portes als àngels?» |
| مَا نُنَزِّلُ الْمَلَائِكَةَ إِلَّا بِالْحَقِّ وَمَا كَانُوا إِذًا مُّنظَرِينَ (8) Farem descendir als àngels de bo i, llavors, ja no els serà donat esperar |
| إِنَّا نَحْنُ نَزَّلْنَا الذِّكْرَ وَإِنَّا لَهُ لَحَافِظُونَ (9) Som Nosaltres Qui hem revelat l'Amonestació i som Nosaltres els seus custodis |
| وَلَقَدْ أَرْسَلْنَا مِن قَبْلِكَ فِي شِيَعِ الْأَوَّلِينَ (10) Abans de tu, vam manar a altres Missatgers als pobles antics |
| وَمَا يَأْتِيهِم مِّن رَّسُولٍ إِلَّا كَانُوا بِهِ يَسْتَهْزِئُونَ (11) No va venir a ells Missatger que no es burlessin d'ell |
| كَذَٰلِكَ نَسْلُكُهُ فِي قُلُوبِ الْمُجْرِمِينَ (12) Així l'hi vam insinuar ara als pecadors |
| لَا يُؤْمِنُونَ بِهِ ۖ وَقَدْ خَلَتْ سُنَّةُ الْأَوَّلِينَ (13) però no creuen en ell, a pesar de l'exemple que han deixat els antics |
| وَلَوْ فَتَحْنَا عَلَيْهِم بَابًا مِّنَ السَّمَاءِ فَظَلُّوا فِيهِ يَعْرُجُونَ (14) Inclús si els obríssim una porta del cel i poguessin ascendir a ell |
| لَقَالُوا إِنَّمَا سُكِّرَتْ أَبْصَارُنَا بَلْ نَحْنُ قَوْمٌ مَّسْحُورُونَ (15) dirien: «La nostra vista ha estat enterbolida gens més, o, més aviat, som gent a qui s'ha fetillat» |
| وَلَقَدْ جَعَلْنَا فِي السَّمَاءِ بُرُوجًا وَزَيَّنَّاهَا لِلنَّاظِرِينَ (16) Sí, hem posat constel·lacions en el cel, les hem engalanat a les mirades |
| وَحَفِظْنَاهَا مِن كُلِّ شَيْطَانٍ رَّجِيمٍ (17) i les hem protegit contra tot dimoni maleït |
| إِلَّا مَنِ اسْتَرَقَ السَّمْعَ فَأَتْبَعَهُ شِهَابٌ مُّبِينٌ (18) Però, si un d'ells escolta d'amagatotis, llavors, li persegueix una flama brillant |
| وَالْأَرْضَ مَدَدْنَاهَا وَأَلْقَيْنَا فِيهَا رَوَاسِيَ وَأَنبَتْنَا فِيهَا مِن كُلِّ شَيْءٍ مَّوْزُونٍ (19) Hem estès la terra, col·locat en ella fermes muntanyes i fet créixer en ella de tot en la deguda proporció |
| وَجَعَلْنَا لَكُمْ فِيهَا مَعَايِشَ وَمَن لَّسْتُمْ لَهُ بِرَازِقِينَ (20) I hem posat en ella subsistències per a vosaltres i per a qui no depèn del vostre sosteniment |
| وَإِن مِّن شَيْءٍ إِلَّا عِندَنَا خَزَائِنُهُ وَمَا نُنَزِّلُهُ إِلَّا بِقَدَرٍ مَّعْلُومٍ (21) No hi ha gens que no disposem Nosaltres dels seus tresors. Però no ho fem baixar sinó conformement a una mesura determinada |
| وَأَرْسَلْنَا الرِّيَاحَ لَوَاقِحَ فَأَنزَلْنَا مِنَ السَّمَاءِ مَاءً فَأَسْقَيْنَاكُمُوهُ وَمَا أَنتُمْ لَهُ بِخَازِنِينَ (22) Hem enviat els vents, que fecunden, i fem baixar del cel aigua, de la qual us donem a beure i que no sabeu conservar |
| وَإِنَّا لَنَحْنُ نُحْيِي وَنُمِيتُ وَنَحْنُ الْوَارِثُونَ (23) Som Nosaltres, sí, Qui donem la vida i la mort, Nosaltres els Hereus |
| وَلَقَدْ عَلِمْنَا الْمُسْتَقْدِمِينَ مِنكُمْ وَلَقَدْ عَلِمْنَا الْمُسْتَأْخِرِينَ (24) Certament, coneixem als que de vosaltres s'avancen i, certament, coneixem als que es retarden |
| وَإِنَّ رَبَّكَ هُوَ يَحْشُرُهُمْ ۚ إِنَّهُ حَكِيمٌ عَلِيمٌ (25) El teu Senyor és Qui els congregarà. Ell és savi, omniscient |
| وَلَقَدْ خَلَقْنَا الْإِنسَانَ مِن صَلْصَالٍ مِّنْ حَمَإٍ مَّسْنُونٍ (26) Hem creat a l'home de fang argilenc, maleable |
| وَالْجَانَّ خَلَقْنَاهُ مِن قَبْلُ مِن نَّارِ السَّمُومِ (27) mentre que als genis els havíem creat abans de foc de vent abrasador |
| وَإِذْ قَالَ رَبُّكَ لِلْمَلَائِكَةِ إِنِّي خَالِقٌ بَشَرًا مِّن صَلْصَالٍ مِّنْ حَمَإٍ مَّسْنُونٍ (28) I quan el teu Senyor va dir als àngels: «Vaig a crear a un mortal de fang argilenc, maleable |
| فَإِذَا سَوَّيْتُهُ وَنَفَخْتُ فِيهِ مِن رُّوحِي فَقَعُوا لَهُ سَاجِدِينَ (29) i, quan ho hagi format harmoniosament i infós en ell del meu Esperit, caieu prosternats davant ell» |
| فَسَجَدَ الْمَلَائِكَةُ كُلُّهُمْ أَجْمَعُونَ (30) Tot els àngels, junts, es prosternaren |
| إِلَّا إِبْلِيسَ أَبَىٰ أَن يَكُونَ مَعَ السَّاجِدِينَ (31) excepte Iblis, que va refusar unir-se als que es prosternaven |
| قَالَ يَا إِبْلِيسُ مَا لَكَ أَلَّا تَكُونَ مَعَ السَّاجِدِينَ (32) Va dir: «Iblis! Què tens, que no t'uneixes als que es prosternan?» |
| قَالَ لَمْ أَكُن لِّأَسْجُدَ لِبَشَرٍ خَلَقْتَهُ مِن صَلْصَالٍ مِّنْ حَمَإٍ مَّسْنُونٍ (33) Va dir: «Jo no vaig a prosternarme davant un mortal que Tu has creat de fang argilenc, maleable» |
| قَالَ فَاخْرُجْ مِنْهَا فَإِنَّكَ رَجِيمٌ (34) Va dir: «Sal d'aquí! Ets un maleït |
| وَإِنَّ عَلَيْكَ اللَّعْنَةَ إِلَىٰ يَوْمِ الدِّينِ (35) La maledicció et perseguirà fins al dia del Judici!» |
| قَالَ رَبِّ فَأَنظِرْنِي إِلَىٰ يَوْمِ يُبْعَثُونَ (36) Va dir, «Senyor, deixa'm esperar fins al dia de la Resurreció!» |
| قَالَ فَإِنَّكَ مِنَ الْمُنظَرِينَ (37) Va dir: «Llavors, seràs d'aquells a qui s'ha concedit de pròrroga |
| إِلَىٰ يَوْمِ الْوَقْتِ الْمَعْلُومِ (38) fins al dia assenyalat!» |
| قَالَ رَبِّ بِمَا أَغْوَيْتَنِي لَأُزَيِّنَنَّ لَهُمْ فِي الْأَرْضِ وَلَأُغْوِيَنَّهُمْ أَجْمَعِينَ (39) Va dir: «Senyor! Per haver-me Tu esgarriat, he d'engalanar-los en la terra i he d'esgarriar-los a tots |
| إِلَّا عِبَادَكَ مِنْهُمُ الْمُخْلَصِينَ (40) salvo a aquells que siguin serfs Teus escollits» |
| قَالَ هَٰذَا صِرَاطٌ عَلَيَّ مُسْتَقِيمٌ (41) Va dir: «Això és, per a Mi, una via recta |
| إِنَّ عِبَادِي لَيْسَ لَكَ عَلَيْهِمْ سُلْطَانٌ إِلَّا مَنِ اتَّبَعَكَ مِنَ الْغَاوِينَ (42) Tu no tens poder algun sobre Els meus serfs, salvo sobre els esgarriats que et segueixin» |
| وَإِنَّ جَهَنَّمَ لَمَوْعِدُهُمْ أَجْمَعِينَ (43) La Jahenam és el lloc de cita de tots ells |
| لَهَا سَبْعَةُ أَبْوَابٍ لِّكُلِّ بَابٍ مِّنْهُمْ جُزْءٌ مَّقْسُومٌ (44) Té set portes i cadascuna tindrà un grup definit d'ells |
| إِنَّ الْمُتَّقِينَ فِي جَنَّاتٍ وَعُيُونٍ (45) Els temerosos d'Al·là estaran entre jardins i fonts |
| ادْخُلُوهَا بِسَلَامٍ آمِنِينَ (46) «Entreu en ells, en pau, segurs!» |
| وَنَزَعْنَا مَا فِي صُدُورِهِم مِّنْ غِلٍّ إِخْوَانًا عَلَىٰ سُرُرٍ مُّتَقَابِلِينَ (47) Extirparem el rancor que quedi en els seus pits. Seran com germans, en jaços, uns enfront d'uns altres |
| لَا يَمَسُّهُمْ فِيهَا نَصَبٌ وَمَا هُم مِّنْهَا بِمُخْرَجِينَ (48) Allí no sofriran pena, ni seran expulsats |
| ۞ نَبِّئْ عِبَادِي أَنِّي أَنَا الْغَفُورُ الرَّحِيمُ (49) Informa als meus serfs que Jo sóc l'Indulgent, el Misericordiós |
| وَأَنَّ عَذَابِي هُوَ الْعَذَابُ الْأَلِيمُ (50) però que El meu càstig és el càstig dolorós |
| وَنَبِّئْهُمْ عَن ضَيْفِ إِبْرَاهِيمَ (51) Informa'ls del que va passar amb els hostes d'Abraham |
| إِذْ دَخَلُوا عَلَيْهِ فَقَالُوا سَلَامًا قَالَ إِنَّا مِنكُمْ وَجِلُونَ (52) quan, entrats on ell estava, van dir: «Pau!» Va dir: «Ens dais por!» |
| قَالُوا لَا تَوْجَلْ إِنَّا نُبَشِّرُكَ بِغُلَامٍ عَلِيمٍ (53) «No tinguis por!», van dir. «T'anunciem la bona notícia d'un noi ple de ciència» |
| قَالَ أَبَشَّرْتُمُونِي عَلَىٰ أَن مَّسَّنِيَ الْكِبَرُ فَبِمَ تُبَشِّرُونَ (54) Va dir: «M'anuncieu bones notícies, a pesar de la meva avançada edat? I què és el que m'anuncieu?» |
| قَالُوا بَشَّرْنَاكَ بِالْحَقِّ فَلَا تَكُن مِّنَ الْقَانِطِينَ (55) Van dir: «T'anunciem la bona notícia de la Veritat. No estiguis dels desesperats!» |
| قَالَ وَمَن يَقْنَطُ مِن رَّحْمَةِ رَبِّهِ إِلَّا الضَّالُّونَ (56) Va dir: «I qui podria desesperar de la misericòrdia del seu Senyor, sinó els extraviats!?» |
| قَالَ فَمَا خَطْبُكُمْ أَيُّهَا الْمُرْسَلُونَ (57) Va dir: «Què és el que us porta, Missatgers!?» |
| قَالُوا إِنَّا أُرْسِلْنَا إِلَىٰ قَوْمٍ مُّجْرِمِينَ (58) Van dir: «Se'ns ha enviat a un poble pecador |
| إِلَّا آلَ لُوطٍ إِنَّا لَمُنَجُّوهُمْ أَجْمَعِينَ (59) No incloem a la família de Lot, als que salvarem, a tots |
| إِلَّا امْرَأَتَهُ قَدَّرْنَا ۙ إِنَّهَا لَمِنَ الْغَابِرِينَ (60) salvo a la seva dona». Determinem: seria dels que es ressaguessin |
| فَلَمَّا جَاءَ آلَ لُوطٍ الْمُرْسَلُونَ (61) Quan els Missatgers van arribar a la família de Lot |
| قَالَ إِنَّكُمْ قَوْمٌ مُّنكَرُونَ (62) va dir: «Sou gent desconeguda» |
| قَالُوا بَلْ جِئْنَاكَ بِمَا كَانُوا فِيهِ يَمْتَرُونَ (63) Van dir: «No, sinó que et portem allò que han dubtat |
| وَأَتَيْنَاكَ بِالْحَقِّ وَإِنَّا لَصَادِقُونَ (64) Et portem la Veritat. Sí, és com diem |
| فَأَسْرِ بِأَهْلِكَ بِقِطْعٍ مِّنَ اللَّيْلِ وَاتَّبِعْ أَدْبَارَهُمْ وَلَا يَلْتَفِتْ مِنكُمْ أَحَدٌ وَامْضُوا حَيْثُ تُؤْمَرُونَ (65) Posa't en camí amb la teva família, durant la nit! Veu l'últim i que cap de vosaltres es torni! Aneu on se us ordena!» |
| وَقَضَيْنَا إِلَيْهِ ذَٰلِكَ الْأَمْرَ أَنَّ دَابِرَ هَٰؤُلَاءِ مَقْطُوعٌ مُّصْبِحِينَ (66) I vam decidir respecte a ell aquest assumpte: anaven a clarejar tots ells, fins a l'últim, trossejats |
| وَجَاءَ أَهْلُ الْمَدِينَةِ يَسْتَبْشِرُونَ (67) La població de la ciutat va venir, ompli d'alegria |
| قَالَ إِنَّ هَٰؤُلَاءِ ضَيْفِي فَلَا تَفْضَحُونِ (68) Va dir: «Aquests són hostes meus! No em deshonréis |
| وَاتَّقُوا اللَّهَ وَلَا تُخْزُونِ (69) Temeu a Al·là i no m'ompliu de vergonya!» |
| قَالُوا أَوَلَمْ نَنْهَكَ عَنِ الْعَالَمِينَ (70) Van dir: «No t'havíem prohibit que portessis a ningú?» |
| قَالَ هَٰؤُلَاءِ بَنَاتِي إِن كُنتُمْ فَاعِلِينَ (71) Va dir: «Aquí teniu a les meves filles, si és que us ho heu proposat...!» |
| لَعَمْرُكَ إِنَّهُمْ لَفِي سَكْرَتِهِمْ يَعْمَهُونَ (72) Per la teva vida!, que erraven en la seva ofuscació |
| فَأَخَذَتْهُمُ الصَّيْحَةُ مُشْرِقِينَ (73) I els va sorprendre el Crit a la sortida del sol |
| فَجَعَلْنَا عَالِيَهَا سَافِلَهَا وَأَمْطَرْنَا عَلَيْهِمْ حِجَارَةً مِّن سِجِّيلٍ (74) La vam tornar de dalt a baix i vam fer ploure sobre ells pedres d'argila |
| إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَآيَاتٍ لِّلْمُتَوَسِّمِينَ (75) Certament, hi ha en això signes per als que paren esment |
| وَإِنَّهَا لَبِسَبِيلٍ مُّقِيمٍ (76) Està situada, certament, en un camí que encara existeix |
| إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَآيَةً لِّلْمُؤْمِنِينَ (77) Certament, hi ha en això un signe per als creients |
| وَإِن كَانَ أَصْحَابُ الْأَيْكَةِ لَظَالِمِينَ (78) Els habitants de l'Espessor van ser, sí impius |
| فَانتَقَمْنَا مِنْهُمْ وَإِنَّهُمَا لَبِإِمَامٍ مُّبِينٍ (79) i ens vinguem d'ells. Els dos casos són típics i clars |
| وَلَقَدْ كَذَّبَ أَصْحَابُ الْحِجْرِ الْمُرْسَلِينَ (80) Els habitants del-Hijr van desmentir als Missatgers |
| وَآتَيْنَاهُمْ آيَاتِنَا فَكَانُوا عَنْهَا مُعْرِضِينَ (81) Els vam portar Els nostres signes i es van apartar d'ells |
| وَكَانُوا يَنْحِتُونَ مِنَ الْجِبَالِ بُيُوتًا آمِنِينَ (82) Excavaven, tranquils, cases en les muntanyes |
| فَأَخَذَتْهُمُ الصَّيْحَةُ مُصْبِحِينَ (83) Els va sorprendre el Crit al matí |
| فَمَا أَغْنَىٰ عَنْهُم مَّا كَانُوا يَكْسِبُونَ (84) i les seves possessions no els van servir de res |
| وَمَا خَلَقْنَا السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضَ وَمَا بَيْنَهُمَا إِلَّا بِالْحَقِّ ۗ وَإِنَّ السَّاعَةَ لَآتِيَةٌ ۖ فَاصْفَحِ الصَّفْحَ الْجَمِيلَ (85) No hem creat sinó amb una fi els cels, la terra i el que entre ells hi ha. Sí, l'Hora arriba! Perdona, doncs, generosament |
| إِنَّ رَبَّكَ هُوَ الْخَلَّاقُ الْعَلِيمُ (86) El teu Senyor és el Creador de tot, el Omniscient |
| وَلَقَدْ آتَيْنَاكَ سَبْعًا مِّنَ الْمَثَانِي وَالْقُرْآنَ الْعَظِيمَ (87) T'hem donat Set_de_Les_Mazani i el sublim Alcorà |
| لَا تَمُدَّنَّ عَيْنَيْكَ إِلَىٰ مَا مَتَّعْنَا بِهِ أَزْوَاجًا مِّنْهُمْ وَلَا تَحْزَنْ عَلَيْهِمْ وَاخْفِضْ جَنَاحَكَ لِلْمُؤْمِنِينَ (88) No cobegis els gaudis efímers que hem concedit a alguns d'ells i no estiguis trist per ells! I sé benèvol amb els creients |
| وَقُلْ إِنِّي أَنَا النَّذِيرُ الْمُبِينُ (89) Digues: «Sóc el monitor que parla clar!» |
| كَمَا أَنزَلْنَا عَلَى الْمُقْتَسِمِينَ (90) com hem infligit un càstig als conjurats |
| الَّذِينَ جَعَلُوا الْقُرْآنَ عِضِينَ (91) que han fet trossos l'Alcorà |
| فَوَرَبِّكَ لَنَسْأَلَنَّهُمْ أَجْمَعِينَ (92) Pel teu Senyor, que hem de demanar comptes a tots ells |
| عَمَّا كَانُوا يَعْمَلُونَ (93) dels seus actes |
| فَاصْدَعْ بِمَا تُؤْمَرُ وَأَعْرِضْ عَنِ الْمُشْرِكِينَ (94) Anuncia el que se't ordena i aparta't dels associadors |
| إِنَّا كَفَيْنَاكَ الْمُسْتَهْزِئِينَ (95) Nosaltres et bastem contra els que es burlen |
| الَّذِينَ يَجْعَلُونَ مَعَ اللَّهِ إِلَٰهًا آخَرَ ۚ فَسَوْفَ يَعْلَمُونَ (96) que posen, juntament amb Al·là, a altre déu. Van a veure |
| وَلَقَدْ نَعْلَمُ أَنَّكَ يَضِيقُ صَدْرُكَ بِمَا يَقُولُونَ (97) Bé sabem que t'angoixes pel que diuen |
| فَسَبِّحْ بِحَمْدِ رَبِّكَ وَكُن مِّنَ السَّاجِدِينَ (98) Però tu celebra les lloances del teu Senyor i sé dels que es prosternan |
| وَاعْبُدْ رَبَّكَ حَتَّىٰ يَأْتِيَكَ الْيَقِينُ (99) I serveix al teu Senyor fins que venga a tu la certesa |