تَبَارَكَ الَّذِي نَزَّلَ الْفُرْقَانَ عَلَىٰ عَبْدِهِ لِيَكُونَ لِلْعَالَمِينَ نَذِيرًا (1)
Beneït sigui Qui ha revelat El Criteri al seu serf a fi que sigui monitor per a tot el món |
الَّذِي لَهُ مُلْكُ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ وَلَمْ يَتَّخِذْ وَلَدًا وَلَمْ يَكُن لَّهُ شَرِيكٌ فِي الْمُلْكِ وَخَلَقَ كُلَّ شَيْءٍ فَقَدَّرَهُ تَقْدِيرًا (2)
Qui posseïx el domini dels cels i de la terra, no ha adoptat un fill ni té associat en el domini, ho ha creat tot i ho ha determinat per complet |
وَاتَّخَذُوا مِن دُونِهِ آلِهَةً لَّا يَخْلُقُونَ شَيْئًا وَهُمْ يُخْلَقُونَ وَلَا يَمْلِكُونَ لِأَنفُسِهِمْ ضَرًّا وَلَا نَفْعًا وَلَا يَمْلِكُونَ مَوْتًا وَلَا حَيَاةً وَلَا نُشُورًا (3)
En lloc de prendre-li a Ell, han pres a déus que no creen res, sinó que ells mateixos són creats, que no disposen, ni tan sols per a si mateixos, del que pot danyar o aprofitar, i no tenen poder sobre la mort, ni sobre la vida, ni sobre la resurrecció |
وَقَالَ الَّذِينَ كَفَرُوا إِنْ هَٰذَا إِلَّا إِفْكٌ افْتَرَاهُ وَأَعَانَهُ عَلَيْهِ قَوْمٌ آخَرُونَ ۖ فَقَدْ جَاءُوا ظُلْمًا وَزُورًا (4)
Diuen els infidels: «Això no és sinó una mentida, que ell s'ha inventat i en la que altra gent li ha ajudat». Obren impía i dolosament |
وَقَالُوا أَسَاطِيرُ الْأَوَّلِينَ اكْتَتَبَهَا فَهِيَ تُمْلَىٰ عَلَيْهِ بُكْرَةً وَأَصِيلًا (5)
I diuen: «Faules dels antics que ell s'ha apuntat. Les hi dicten matí i tarda» |
قُلْ أَنزَلَهُ الَّذِي يَعْلَمُ السِّرَّ فِي السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ ۚ إِنَّهُ كَانَ غَفُورًا رَّحِيمًا (6)
Digues: «Ho ha revelat Qui coneix el secret en els cels i en la terra. És indulgent, misericordiós» |
وَقَالُوا مَالِ هَٰذَا الرَّسُولِ يَأْكُلُ الطَّعَامَ وَيَمْشِي فِي الْأَسْوَاقِ ۙ لَوْلَا أُنزِلَ إِلَيْهِ مَلَكٌ فَيَكُونَ مَعَهُ نَذِيرًا (7)
I diuen: «Quina classe de Missatger és aquest que s'alimenta i passeja pels mercats. Per què no se li ha manat de l'alt un àngel que sigui, al costat d'ell, monitor |
أَوْ يُلْقَىٰ إِلَيْهِ كَنزٌ أَوْ تَكُونُ لَهُ جَنَّةٌ يَأْكُلُ مِنْهَا ۚ وَقَالَ الظَّالِمُونَ إِن تَتَّبِعُونَ إِلَّا رَجُلًا مَّسْحُورًا (8)
Per què no se li ha donat un tresor o per què no té un jardí de fruits del qual pugui menjar...?» Els impius diuen: «No seguiu sinó a un home fetillat» |
انظُرْ كَيْفَ ضَرَبُوا لَكَ الْأَمْثَالَ فَضَلُّوا فَلَا يَسْتَطِيعُونَ سَبِيلًا (9)
Mira a quin et comparen! S'extravien i no poden trobar un camí |
تَبَارَكَ الَّذِي إِن شَاءَ جَعَلَ لَكَ خَيْرًا مِّن ذَٰلِكَ جَنَّاتٍ تَجْرِي مِن تَحْتِهَا الْأَنْهَارُ وَيَجْعَل لَّكَ قُصُورًا (10)
Beneït sigui Qui, si vol, pot donar-te millor que això: jardins pels baixos dels quals fluïxen rierols i, també, pot fer-te palaus |
بَلْ كَذَّبُوا بِالسَّاعَةِ ۖ وَأَعْتَدْنَا لِمَن كَذَّبَ بِالسَّاعَةِ سَعِيرًا (11)
Però no! Desmenteixen l'Hora i hem preparat un Foc Flamejant per a qui desmenteixen l'Hora |
إِذَا رَأَتْهُم مِّن مَّكَانٍ بَعِيدٍ سَمِعُوا لَهَا تَغَيُّظًا وَزَفِيرًا (12)
Quan els veu, lluny encara, escoltaran el seu furor i bram |
وَإِذَا أُلْقُوا مِنْهَا مَكَانًا ضَيِّقًا مُّقَرَّنِينَ دَعَوْا هُنَالِكَ ثُبُورًا (13)
Quan, lligats uns a uns altres, siguen precipitats en un lloc estret d'ell, invocaran llavors la destrucció |
لَّا تَدْعُوا الْيَوْمَ ثُبُورًا وَاحِدًا وَادْعُوا ثُبُورًا كَثِيرًا (14)
«No invoqueu avui una sola destrucció sinó moltes destruccions!» |
قُلْ أَذَٰلِكَ خَيْرٌ أَمْ جَنَّةُ الْخُلْدِ الَّتِي وُعِدَ الْمُتَّقُونَ ۚ كَانَتْ لَهُمْ جَزَاءً وَمَصِيرًا (15)
Digues: «Val més això que el Jardí d'immortalitat que s'ha promès als temerosos d'Al·là com retribució i fi última?» |
لَّهُمْ فِيهَا مَا يَشَاءُونَ خَالِدِينَ ۚ كَانَ عَلَىٰ رَبِّكَ وَعْدًا مَّسْئُولًا (16)
Immortals, tindran quant desitgen. És una promesa que obliga al teu Senyor |
وَيَوْمَ يَحْشُرُهُمْ وَمَا يَعْبُدُونَ مِن دُونِ اللَّهِ فَيَقُولُ أَأَنتُمْ أَضْلَلْتُمْ عِبَادِي هَٰؤُلَاءِ أَمْ هُمْ ضَلُّوا السَّبِيلَ (17)
El dia que Ell els congregue, a ells i als que servien en lloc de servir a Al·là, dirà: «Sou vosaltres els que heu extraviat a aquests serfs meus o ells sols s'han extraviat del Camí?» |
قَالُوا سُبْحَانَكَ مَا كَانَ يَنبَغِي لَنَا أَن نَّتَّخِذَ مِن دُونِكَ مِنْ أَوْلِيَاءَ وَلَٰكِن مَّتَّعْتَهُمْ وَآبَاءَهُمْ حَتَّىٰ نَسُوا الذِّكْرَ وَكَانُوا قَوْمًا بُورًا (18)
Diran: «Glòria a Tu! No ens estava bé que prenguéssim a uns altres com protectors, en lloc de prendre't a Tu. Però els vas permetre gaudir tant, a ells i als seus pares, que van oblidar l'Amonestació i van ser gent perduda» |
فَقَدْ كَذَّبُوكُم بِمَا تَقُولُونَ فَمَا تَسْتَطِيعُونَ صَرْفًا وَلَا نَصْرًا ۚ وَمَن يَظْلِم مِّنكُمْ نُذِقْهُ عَذَابًا كَبِيرًا (19)
«Us desmenteixen el que diuen. No podren escapar al càstig ni trobar qui els auxiliï. A qui de vosaltres obri impíament li farem agradar un gran càstig» |
وَمَا أَرْسَلْنَا قَبْلَكَ مِنَ الْمُرْسَلِينَ إِلَّا إِنَّهُمْ لَيَأْكُلُونَ الطَّعَامَ وَيَمْشُونَ فِي الْأَسْوَاقِ ۗ وَجَعَلْنَا بَعْضَكُمْ لِبَعْضٍ فِتْنَةً أَتَصْبِرُونَ ۗ وَكَانَ رَبُّكَ بَصِيرًا (20)
Abans de tu no manem més que a Missatgers que s'alimentaven i passejaven pels mercats. Hem posat a alguns de vosaltres com prova per als altres, a veure si teniu paciència. El teu Senyor ho veu tot |
۞ وَقَالَ الَّذِينَ لَا يَرْجُونَ لِقَاءَنَا لَوْلَا أُنزِلَ عَلَيْنَا الْمَلَائِكَةُ أَوْ نَرَىٰ رَبَّنَا ۗ لَقَدِ اسْتَكْبَرُوا فِي أَنفُسِهِمْ وَعَتَوْا عُتُوًّا كَبِيرًا (21)
Els que no conten amb trobar-nos, diuen: «Per què no se'ns han enviat de l'alt àngels o per què no veiem al nostre Senyor?» Van ser altius en el seu interior i es insolentaren en gran manera |
يَوْمَ يَرَوْنَ الْمَلَائِكَةَ لَا بُشْرَىٰ يَوْمَئِذٍ لِّلْمُجْرِمِينَ وَيَقُولُونَ حِجْرًا مَّحْجُورًا (22)
El dia que vegen als àngels, no haurà, aquest dia, bones noves per als pecadors. Diran: «Límit infranquejable!» |
وَقَدِمْنَا إِلَىٰ مَا عَمِلُوا مِنْ عَمَلٍ فَجَعَلْنَاهُ هَبَاءً مَّنثُورًا (23)
Examinarem les seves obres i farem d'elles pols dispersa en l'aire |
أَصْحَابُ الْجَنَّةِ يَوْمَئِذٍ خَيْرٌ مُّسْتَقَرًّا وَأَحْسَنُ مَقِيلًا (24)
Aquest dia els habitants del Paradís gaudiran del millor estatge i del més bell descansador |
وَيَوْمَ تَشَقَّقُ السَّمَاءُ بِالْغَمَامِ وَنُزِّلَ الْمَلَائِكَةُ تَنزِيلًا (25)
El dia que s'esgarre el cel amb nuvolot i siguin enviats baix els àngels |
الْمُلْكُ يَوْمَئِذٍ الْحَقُّ لِلرَّحْمَٰنِ ۚ وَكَانَ يَوْمًا عَلَى الْكَافِرِينَ عَسِيرًا (26)
aquest dia, el domini, el veritable, serà del Compassiu, i serà un dia difícil per als infidels |
وَيَوْمَ يَعَضُّ الظَّالِمُ عَلَىٰ يَدَيْهِ يَقُولُ يَا لَيْتَنِي اتَّخَذْتُ مَعَ الرَّسُولِ سَبِيلًا (27)
el dia que el impiu es mossegui les mans dient: «Tant de bo hagués seguit un mateix camí que El Missatger |
يَا وَيْلَتَىٰ لَيْتَنِي لَمْ أَتَّخِذْ فُلَانًا خَلِيلًا (28)
Ai de mi! Tant de bo no hagués pres a “aquest” bergant com amic íntim |
لَّقَدْ أَضَلَّنِي عَنِ الذِّكْرِ بَعْدَ إِذْ جَاءَنِي ۗ وَكَانَ الشَّيْطَانُ لِلْإِنسَانِ خَذُولًا (29)
M'ha desviat de l'Amonestació, després d'haver vingut a mi». El Dimoni sempre deixa penjat a l'home |
وَقَالَ الرَّسُولُ يَا رَبِّ إِنَّ قَوْمِي اتَّخَذُوا هَٰذَا الْقُرْآنَ مَهْجُورًا (30)
El Missatger diu: «Senyor! El meu poble ha deixat a aquest Alcorà abandonat!» |
وَكَذَٰلِكَ جَعَلْنَا لِكُلِّ نَبِيٍّ عَدُوًّا مِّنَ الْمُجْرِمِينَ ۗ وَكَفَىٰ بِرَبِّكَ هَادِيًا وَنَصِيرًا (31)
Així hem assignat a cada profeta un enemic d'entre els pecadors. Però el teu Senyor basta com guia i auxili |
وَقَالَ الَّذِينَ كَفَرُوا لَوْلَا نُزِّلَ عَلَيْهِ الْقُرْآنُ جُمْلَةً وَاحِدَةً ۚ كَذَٰلِكَ لِنُثَبِّتَ بِهِ فُؤَادَكَ ۖ وَرَتَّلْنَاهُ تَرْتِيلًا (32)
Els infidels diuen: «Per què no se li ha revelat l'Alcorà d'una vegada?» Per a, així, confirmar amb ell el teu cor. I ho hem fet recitar lenta i clarament |
وَلَا يَأْتُونَكَ بِمَثَلٍ إِلَّا جِئْنَاكَ بِالْحَقِّ وَأَحْسَنَ تَفْسِيرًا (33)
No et proposen cap paràbola que no t'aportem Nosaltres el veritable sentit i la millor interpretació |
الَّذِينَ يُحْشَرُونَ عَلَىٰ وُجُوهِهِمْ إِلَىٰ جَهَنَّمَ أُولَٰئِكَ شَرٌّ مَّكَانًا وَأَضَلُّ سَبِيلًا (34)
Aquells que siguin congregats, de cap per avall, cap a la Jahenam seran els que es troben en la situació pitjor i els més extraviats del Camí |
وَلَقَدْ آتَيْنَا مُوسَى الْكِتَابَ وَجَعَلْنَا مَعَهُ أَخَاهُ هَارُونَ وَزِيرًا (35)
Vam donar a Moisés l'Escriptura i vam posar al seu germà Aarón com a ajudant seu |
فَقُلْنَا اذْهَبَا إِلَى الْقَوْمِ الَّذِينَ كَذَّبُوا بِآيَاتِنَا فَدَمَّرْنَاهُمْ تَدْمِيرًا (36)
I vam dir: «Aneu al poble que ha desmentit Els nostres signes!» I els aniquilem |
وَقَوْمَ نُوحٍ لَّمَّا كَذَّبُوا الرُّسُلَ أَغْرَقْنَاهُمْ وَجَعَلْنَاهُمْ لِلنَّاسِ آيَةً ۖ وَأَعْتَدْنَا لِلظَّالِمِينَ عَذَابًا أَلِيمًا (37)
I al poble de Noé. Quan va desmentir als Missatgers, li vam negar i fer d'ell un signe per als homes. I hem preparat un càstig dolorós per als impius |
وَعَادًا وَثَمُودَ وَأَصْحَابَ الرَّسِّ وَقُرُونًا بَيْنَ ذَٰلِكَ كَثِيرًا (38)
Als Adites, als Tamudís, als Habitants de Ar-Rass i a moltes generacions intermèdies |
وَكُلًّا ضَرَبْنَا لَهُ الْأَمْثَالَ ۖ وَكُلًّا تَبَّرْنَا تَتْبِيرًا (39)
A tots els vam donar exemples i a tots els exterminem |
وَلَقَدْ أَتَوْا عَلَى الْقَرْيَةِ الَّتِي أُمْطِرَتْ مَطَرَ السَّوْءِ ۚ أَفَلَمْ يَكُونُوا يَرَوْنَهَا ۚ بَلْ كَانُوا لَا يَرْجُونَ نُشُورًا (40)
Han passat per les ruïnes de la ciutat sobre la qual va caure una pluja malèfica. Es diria que no l'han vist, perquè no esperen una resurrecció |
وَإِذَا رَأَوْكَ إِن يَتَّخِذُونَكَ إِلَّا هُزُوًا أَهَٰذَا الَّذِي بَعَثَ اللَّهُ رَسُولًا (41)
Quan et veuen, no fan sinó prendre't a burla: «És aquest el que Al·là ha manat com Missatger |
إِن كَادَ لَيُضِلُّنَا عَنْ آلِهَتِنَا لَوْلَا أَن صَبَرْنَا عَلَيْهَا ۚ وَسَوْفَ يَعْلَمُونَ حِينَ يَرَوْنَ الْعَذَابَ مَنْ أَضَلُّ سَبِيلًا (42)
Si no ens hauríem mantingut fidels als nostres déus, ens hauria gairebé desviat d'ells». Però, quan vegen el càstig, sabran qui s'ha extraviat més del Camí |
أَرَأَيْتَ مَنِ اتَّخَذَ إِلَٰهَهُ هَوَاهُ أَفَأَنتَ تَكُونُ عَلَيْهِ وَكِيلًا (43)
Què et sembla qui ha divinitzat la seva passió? Vas a ser tu el seu protector |
أَمْ تَحْسَبُ أَنَّ أَكْثَرَهُمْ يَسْمَعُونَ أَوْ يَعْقِلُونَ ۚ إِنْ هُمْ إِلَّا كَالْأَنْعَامِ ۖ بَلْ هُمْ أَضَلُّ سَبِيلًا (44)
Creus que la majoria escolten o entenen? No són sinó com ramats. No, més extraviats encara del Camí |
أَلَمْ تَرَ إِلَىٰ رَبِّكَ كَيْفَ مَدَّ الظِّلَّ وَلَوْ شَاءَ لَجَعَلَهُ سَاكِنًا ثُمَّ جَعَلْنَا الشَّمْسَ عَلَيْهِ دَلِيلًا (45)
No veus com fa el teu Senyor que es llisqui l'ombra? Si volgués, podria fer-la fixa. A més, hem fet del sol guia per a ella |
ثُمَّ قَبَضْنَاهُ إِلَيْنَا قَبْضًا يَسِيرًا (46)
Després, l'atraiem cap a Nosaltres amb facilitat |
وَهُوَ الَّذِي جَعَلَ لَكُمُ اللَّيْلَ لِبَاسًا وَالنَّوْمَ سُبَاتًا وَجَعَلَ النَّهَارَ نُشُورًا (47)
Ell és Qui ha fet per a vosaltres de la nit vestidura, del somni descans, del dia resurrecció |
وَهُوَ الَّذِي أَرْسَلَ الرِّيَاحَ بُشْرًا بَيْنَ يَدَيْ رَحْمَتِهِ ۚ وَأَنزَلْنَا مِنَ السَّمَاءِ مَاءً طَهُورًا (48)
Ell és Qui envia els vents com nuncis que precedeixen a La seva misericòrdia. Fem baixar del cel aigua pura |
لِّنُحْيِيَ بِهِ بَلْدَةً مَّيْتًا وَنُسْقِيَهُ مِمَّا خَلَقْنَا أَنْعَامًا وَأَنَاسِيَّ كَثِيرًا (49)
per a vivificar amb ella un país mort i donar de beure, entre el que hem creat, a la multitud de ramats i éssers humans |
وَلَقَدْ صَرَّفْنَاهُ بَيْنَهُمْ لِيَذَّكَّرُوا فَأَبَىٰ أَكْثَرُ النَّاسِ إِلَّا كُفُورًا (50)
L'hem distribuït entre ells perquè es deixen amonestar, però la majoria dels homes no volen sinó ser infidels |
وَلَوْ شِئْنَا لَبَعَثْنَا فِي كُلِّ قَرْيَةٍ نَّذِيرًا (51)
Si haguéssim volgut, hauríem enviat a cada ciutat un monitor |
فَلَا تُطِعِ الْكَافِرِينَ وَجَاهِدْهُم بِهِ جِهَادًا كَبِيرًا (52)
No obeïx, doncs, als infidels i lluita, per mitjà d'ell, coratjosament contra ells |
۞ وَهُوَ الَّذِي مَرَجَ الْبَحْرَيْنِ هَٰذَا عَذْبٌ فُرَاتٌ وَهَٰذَا مِلْحٌ أُجَاجٌ وَجَعَلَ بَيْنَهُمَا بَرْزَخًا وَحِجْرًا مَّحْجُورًا (53)
Ell és Qui ha fet que les dues grans masses d'aigua flueixen: una, dolça, agradable; una altra, salobre, amarga. Ha col·locat entre elles una barrera i límit infranquejable |
وَهُوَ الَّذِي خَلَقَ مِنَ الْمَاءِ بَشَرًا فَجَعَلَهُ نَسَبًا وَصِهْرًا ۗ وَكَانَ رَبُّكَ قَدِيرًا (54)
Ell és qui ha creat de l'aigua un ésser humà, fent d'ell el parentiu per consanguinitat o per afinitat. El teu Senyor és omnipotent |
وَيَعْبُدُونَ مِن دُونِ اللَّهِ مَا لَا يَنفَعُهُمْ وَلَا يَضُرُّهُمْ ۗ وَكَانَ الْكَافِرُ عَلَىٰ رَبِّهِ ظَهِيرًا (55)
Però, en lloc de servir a Al·là, serveixen el que no pot aprofitar-los ni danyar-los. L'infidel és un auxiliar contra el seu Senyor |
وَمَا أَرْسَلْنَاكَ إِلَّا مُبَشِّرًا وَنَذِيرًا (56)
A tu no t'hem enviat sinó com nunci de bones noves i com monitor |
قُلْ مَا أَسْأَلُكُمْ عَلَيْهِ مِنْ أَجْرٍ إِلَّا مَن شَاءَ أَن يَتَّخِذَ إِلَىٰ رَبِّهِ سَبِيلًا (57)
Digues: «No us demano a canvi cap salari. Només que, qui vulgui, que emprenga camí cap al seu Senyor!» |
وَتَوَكَّلْ عَلَى الْحَيِّ الَّذِي لَا يَمُوتُ وَسَبِّحْ بِحَمْدِهِ ۚ وَكَفَىٰ بِهِ بِذُنُوبِ عِبَادِهِ خَبِيرًا (58)
I confia en El Vivent, Que no mor! Celebra Les seves lloances! L'està suficientment informat dels pecats dels seus serfs |
الَّذِي خَلَقَ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضَ وَمَا بَيْنَهُمَا فِي سِتَّةِ أَيَّامٍ ثُمَّ اسْتَوَىٰ عَلَى الْعَرْشِ ۚ الرَّحْمَٰنُ فَاسْأَلْ بِهِ خَبِيرًا (59)
Ell és Qui ha creat en sis dies els cels, la terra i el que entre ells hi ha. Després, s'ha instal·lat en el Tron. El Compassiu. Interroga a qui estigui bé informat d'Ell |
وَإِذَا قِيلَ لَهُمُ اسْجُدُوا لِلرَّحْمَٰنِ قَالُوا وَمَا الرَّحْمَٰنُ أَنَسْجُدُ لِمَا تَأْمُرُنَا وَزَادَهُمْ نُفُورًا ۩ (60)
Quan se'ls diu: «Prosterneu-vos davant el Compassiu!», diuen: «I què és 'el Compassiu'? Anem a prosternarnos només perquè tu ho ordenes?» I això acreix la seva repulsa |
تَبَارَكَ الَّذِي جَعَلَ فِي السَّمَاءِ بُرُوجًا وَجَعَلَ فِيهَا سِرَاجًا وَقَمَرًا مُّنِيرًا (61)
Beneït sigui Qui ha posat constel·lacions en el cel i entre elles un lluminer i una lluna lluminosa |
وَهُوَ الَّذِي جَعَلَ اللَّيْلَ وَالنَّهَارَ خِلْفَةً لِّمَنْ أَرَادَ أَن يَذَّكَّرَ أَوْ أَرَادَ شُكُورًا (62)
Ell és Qui ha disposat que se succeïxen la nit i el dia per a qui vulgui deixar-se amonestar o vulgui donar gràcies |
وَعِبَادُ الرَّحْمَٰنِ الَّذِينَ يَمْشُونَ عَلَى الْأَرْضِ هَوْنًا وَإِذَا خَاطَبَهُمُ الْجَاهِلُونَ قَالُوا سَلَامًا (63)
Els serfs del Compassiu són els que van per la terra humilment i que, quan els ignorants els dirigeixen la paraula, diuen: «Pau!» |
وَالَّذِينَ يَبِيتُونَ لِرَبِّهِمْ سُجَّدًا وَقِيَامًا (64)
Passen la nit davant el seu Senyor, postrats o dempeus |
وَالَّذِينَ يَقُولُونَ رَبَّنَا اصْرِفْ عَنَّا عَذَابَ جَهَنَّمَ ۖ إِنَّ عَذَابَهَا كَانَ غَرَامًا (65)
Diuen: «Senyor! Allunya de nosaltres el càstig de la Jahenam!» El seu càstig és perpetu |
إِنَّهَا سَاءَتْ مُسْتَقَرًّا وَمُقَامًا (66)
Sí que és roín com estatge i residència |
وَالَّذِينَ إِذَا أَنفَقُوا لَمْ يُسْرِفُوا وَلَمْ يَقْتُرُوا وَكَانَ بَيْنَ ذَٰلِكَ قَوَامًا (67)
Quan gasten, no ho fan amb prodigalidat ni amb tacanyería, -el terme mig és el just |
وَالَّذِينَ لَا يَدْعُونَ مَعَ اللَّهِ إِلَٰهًا آخَرَ وَلَا يَقْتُلُونَ النَّفْسَ الَّتِي حَرَّمَ اللَّهُ إِلَّا بِالْحَقِّ وَلَا يَزْنُونَ ۚ وَمَن يَفْعَلْ ذَٰلِكَ يَلْقَ أَثَامًا (68)
No invoquen a altre déu juntament amb Al·là, no maten a ningú que Al·là hagi prohibit, si no és amb just motiu, no forniquen. Qui comet tal, incorre en càstig |
يُضَاعَفْ لَهُ الْعَذَابُ يَوْمَ الْقِيَامَةِ وَيَخْلُدْ فِيهِ مُهَانًا (69)
El dia de la Resurrecció se li doblarà el càstig i ho sofrirà eternament humiliat |
إِلَّا مَن تَابَ وَآمَنَ وَعَمِلَ عَمَلًا صَالِحًا فَأُولَٰئِكَ يُبَدِّلُ اللَّهُ سَيِّئَاتِهِمْ حَسَنَاتٍ ۗ وَكَانَ اللَّهُ غَفُورًا رَّحِيمًا (70)
No així qui es penedix, crea i fa bones obres. A aquests Al·là els canviarà les seves dolentes obres en bones. Al·là és indulgent, misericordiós |
وَمَن تَابَ وَعَمِلَ صَالِحًا فَإِنَّهُ يَتُوبُ إِلَى اللَّهِ مَتَابًا (71)
Qui es penedix i obra bé donarà mostres d'un penediment sincer |
وَالَّذِينَ لَا يَشْهَدُونَ الزُّورَ وَإِذَا مَرُّوا بِاللَّغْوِ مَرُّوا كِرَامًا (72)
Aquests qui no presten fals testimoniatge i, quan passen i escolten xarrameca, prossegueixen la marxa ingnorant-la |
وَالَّذِينَ إِذَا ذُكِّرُوا بِآيَاتِ رَبِّهِمْ لَمْ يَخِرُّوا عَلَيْهَا صُمًّا وَعُمْيَانًا (73)
Quan se'ls amonesta amb els signes del seu Senyor, no cauen al sòl davant ells, sords i cecs |
وَالَّذِينَ يَقُولُونَ رَبَّنَا هَبْ لَنَا مِنْ أَزْوَاجِنَا وَذُرِّيَّاتِنَا قُرَّةَ أَعْيُنٍ وَاجْعَلْنَا لِلْمُتَّقِينَ إِمَامًا (74)
Diuen: «Senyor! Fes-nos el regal que les nostres esposes i descendència siguin la nostra alegria, feix que siguem model per als temerosos d'Al·là!» |
أُولَٰئِكَ يُجْزَوْنَ الْغُرْفَةَ بِمَا صَبَرُوا وَيُلَقَّوْنَ فِيهَا تَحِيَّةً وَسَلَامًا (75)
Aquests seran retribuïts amb una cambra alta perquè van tenir paciència. Se'ls acollirà allí amb paraules de salutación i de pau |
خَالِدِينَ فِيهَا ۚ حَسُنَتْ مُسْتَقَرًّا وَمُقَامًا (76)
Eterns allí... Quins bell lloc com estatge i com residència |
قُلْ مَا يَعْبَأُ بِكُمْ رَبِّي لَوْلَا دُعَاؤُكُمْ ۖ فَقَدْ كَذَّبْتُمْ فَسَوْفَ يَكُونُ لِزَامًا (77)
Digues: «El meu Senyor no es cuidaria de vosaltres si no Li invoquéssiu. Però heu desmentit i és ineludible» |
