| سُبْحَانَ الَّذِي أَسْرَىٰ بِعَبْدِهِ لَيْلًا مِّنَ الْمَسْجِدِ الْحَرَامِ إِلَى الْمَسْجِدِ الْأَقْصَى الَّذِي بَارَكْنَا حَوْلَهُ لِنُرِيَهُ مِنْ آيَاتِنَا ۚ إِنَّهُ هُوَ السَّمِيعُ الْبَصِيرُ (1) Glòria a Qui va fer viatjar al seu Serf de nit, des de la Mesquita Sagrada a la Mesquita Llunyana, els voltants de la qual hem beneït, per a mostrar-li part dels nostres signes! Ell és Qui tot ho escolta, tot ho veu |
| وَآتَيْنَا مُوسَى الْكِتَابَ وَجَعَلْنَاهُ هُدًى لِّبَنِي إِسْرَائِيلَ أَلَّا تَتَّخِذُوا مِن دُونِي وَكِيلًا (2) Vam donar a Moisés l'Escriptura i vam fer d'ella guia per als Fills d'Israel «No prengueu protector fora de Mi |
| ذُرِّيَّةَ مَنْ حَمَلْنَا مَعَ نُوحٍ ۚ إِنَّهُ كَانَ عَبْدًا شَكُورًا (3) descendents dels que portem amb Noé!» Aquest va ser un serf molt agraït |
| وَقَضَيْنَا إِلَىٰ بَنِي إِسْرَائِيلَ فِي الْكِتَابِ لَتُفْسِدُنَّ فِي الْأَرْضِ مَرَّتَيْنِ وَلَتَعْلُنَّ عُلُوًّا كَبِيرًا (4) Decretem en l'Escriptura respecte als Fills d'Israel: Certament, corrompreu en la terra dues vegades i us conduireu amb gran altivesa |
| فَإِذَا جَاءَ وَعْدُ أُولَاهُمَا بَعَثْنَا عَلَيْكُمْ عِبَادًا لَّنَا أُولِي بَأْسٍ شَدِيدٍ فَجَاسُوا خِلَالَ الدِّيَارِ ۚ وَكَانَ وَعْدًا مَّفْعُولًا (5) Quan, de les dues amenaces, es compleixi la primera, suscitarem contra vosaltres a serfs Nostres, dotats de gran valor i penetraran en l'interior de les cases. Amenaça que es complirà» |
| ثُمَّ رَدَدْنَا لَكُمُ الْكَرَّةَ عَلَيْهِمْ وَأَمْدَدْنَاكُم بِأَمْوَالٍ وَبَنِينَ وَجَعَلْنَاكُمْ أَكْثَرَ نَفِيرًا (6) Més tard, us permetem rescabalar-vos d'ells. Us vam donar més hisenda i fills, i vam fer de vosaltres un poble nombrós |
| إِنْ أَحْسَنتُمْ أَحْسَنتُمْ لِأَنفُسِكُمْ ۖ وَإِنْ أَسَأْتُمْ فَلَهَا ۚ فَإِذَا جَاءَ وَعْدُ الْآخِرَةِ لِيَسُوءُوا وُجُوهَكُمْ وَلِيَدْخُلُوا الْمَسْجِدَ كَمَا دَخَلُوهُ أَوَّلَ مَرَّةٍ وَلِيُتَبِّرُوا مَا عَلَوْا تَتْبِيرًا (7) El bé o mal que feu redundarà en profit o detriment vostre. «Quan es compleixi l'última amenaça, us afligiran i entraran en el Temple com van entrar una vegada primera i exterminaran tot allò que s'apoderin» |
| عَسَىٰ رَبُّكُمْ أَن يَرْحَمَكُمْ ۚ وَإِنْ عُدتُّمْ عُدْنَا ۘ وَجَعَلْنَا جَهَنَّمَ لِلْكَافِرِينَ حَصِيرًا (8) Potser el vostre Senyor es apiade de vosaltres. Però, si reincidiu, Nosaltres també reincidirem. Hem fet de la Jahenam presó per als infidels |
| إِنَّ هَٰذَا الْقُرْآنَ يَهْدِي لِلَّتِي هِيَ أَقْوَمُ وَيُبَشِّرُ الْمُؤْمِنِينَ الَّذِينَ يَعْمَلُونَ الصَّالِحَاتِ أَنَّ لَهُمْ أَجْرًا كَبِيرًا (9) Aquest Alcorà dirigeix al que és més recte i anuncia als creients que obren bé la bona nova d'una gran recompensa |
| وَأَنَّ الَّذِينَ لَا يُؤْمِنُونَ بِالْآخِرَةِ أَعْتَدْنَا لَهُمْ عَذَابًا أَلِيمًا (10) i que als que no creuen en l'altra vida els hem preparat un càstig dolorós |
| وَيَدْعُ الْإِنسَانُ بِالشَّرِّ دُعَاءَهُ بِالْخَيْرِ ۖ وَكَانَ الْإِنسَانُ عَجُولًا (11) L'home invoca el mal amb la mateixa facilitat amb que invoca el bé: l'home és molt precipitat |
| وَجَعَلْنَا اللَّيْلَ وَالنَّهَارَ آيَتَيْنِ ۖ فَمَحَوْنَا آيَةَ اللَّيْلِ وَجَعَلْنَا آيَةَ النَّهَارِ مُبْصِرَةً لِّتَبْتَغُوا فَضْلًا مِّن رَّبِّكُمْ وَلِتَعْلَمُوا عَدَدَ السِّنِينَ وَالْحِسَابَ ۚ وَكُلَّ شَيْءٍ فَصَّلْنَاهُ تَفْصِيلًا (12) Hem fet de la nit i del dia dos signes. Hem apagat el signe de la nit i fet visible el signe del dia, perquè busqueu favor del vostre Senyor i sapigueu el nombre d'anys i el còmput: tot ho hem explicat detalladament |
| وَكُلَّ إِنسَانٍ أَلْزَمْنَاهُ طَائِرَهُ فِي عُنُقِهِ ۖ وَنُخْرِجُ لَهُ يَوْمَ الْقِيَامَةِ كِتَابًا يَلْقَاهُ مَنشُورًا (13) Hem assignat a cada home la seva sort, i el dia de la Resurrecció li traurem una Escriptura que trobarà desenrotllada |
| اقْرَأْ كِتَابَكَ كَفَىٰ بِنَفْسِكَ الْيَوْمَ عَلَيْكَ حَسِيبًا (14) «Llegix la teva Escriptura ! Avui bastes tu per a ajustar-te comptes!» |
| مَّنِ اهْتَدَىٰ فَإِنَّمَا يَهْتَدِي لِنَفْسِهِ ۖ وَمَن ضَلَّ فَإِنَّمَا يَضِلُّ عَلَيْهَا ۚ وَلَا تَزِرُ وَازِرَةٌ وِزْرَ أُخْرَىٰ ۗ وَمَا كُنَّا مُعَذِّبِينَ حَتَّىٰ نَبْعَثَ رَسُولًا (15) Qui segueix la via recta la segueix, en realitat, en profit propi, i qui s'extravia, s'extravia, en realitat, en detriment propi. Ningú carregarà amb la càrrega aliena. Mai hem castigat sense haver manat abans a un Missatger |
| وَإِذَا أَرَدْنَا أَن نُّهْلِكَ قَرْيَةً أَمَرْنَا مُتْرَفِيهَا فَفَسَقُوا فِيهَا فَحَقَّ عَلَيْهَا الْقَوْلُ فَدَمَّرْنَاهَا تَدْمِيرًا (16) Quan volem destruir una ciutat, vam ordenar a les seves rics i ells es lliuren en ella a la iniquitat. Llavors, la sentència contra ella es complix i l'aniquilem |
| وَكَمْ أَهْلَكْنَا مِنَ الْقُرُونِ مِن بَعْدِ نُوحٍ ۗ وَكَفَىٰ بِرَبِّكَ بِذُنُوبِ عِبَادِهِ خَبِيرًا بَصِيرًا (17) A quantes generacions hem fet perir després de Noé! El teu Senyor està prou informat dels pecats dels seus serfs |
| مَّن كَانَ يُرِيدُ الْعَاجِلَةَ عَجَّلْنَا لَهُ فِيهَا مَا نَشَاءُ لِمَن نُّرِيدُ ثُمَّ جَعَلْنَا لَهُ جَهَنَّمَ يَصْلَاهَا مَذْمُومًا مَّدْحُورًا (18) Si algú desitja la vida fugaç, Nosaltres ens apressarem a donar-li en ella el que volem -i a qui volem. Després, li destinem la Jahenam, on cremarà denigrat, rebutjat |
| وَمَنْ أَرَادَ الْآخِرَةَ وَسَعَىٰ لَهَا سَعْيَهَا وَهُوَ مُؤْمِنٌ فَأُولَٰئِكَ كَانَ سَعْيُهُم مَّشْكُورًا (19) Al creient que desitgi l'altra vida i s'esforci per aconseguir- la, se li reconeixerà el seu esforç |
| كُلًّا نُّمِدُّ هَٰؤُلَاءِ وَهَٰؤُلَاءِ مِنْ عَطَاءِ رَبِّكَ ۚ وَمَا كَانَ عَطَاءُ رَبِّكَ مَحْظُورًا (20) A uns i a uns altres, a tots, els concedirem en abundància dels dons del teu Senyor. Els dons del teu Senyor no es neguen a ningú |
| انظُرْ كَيْفَ فَضَّلْنَا بَعْضَهُمْ عَلَىٰ بَعْضٍ ۚ وَلَلْآخِرَةُ أَكْبَرُ دَرَجَاتٍ وَأَكْبَرُ تَفْضِيلًا (21) Mira com hem preferit a uns més que a uns altres! En l'altra vida haurà, no obstant això , categories més elevades i una major distinció |
| لَّا تَجْعَلْ مَعَ اللَّهِ إِلَٰهًا آخَرَ فَتَقْعُدَ مَذْمُومًا مَّخْذُولًا (22) No posis juntament amb Al·là a altre déu; si no, et trobaràs denigrat, abandonat |
| ۞ وَقَضَىٰ رَبُّكَ أَلَّا تَعْبُدُوا إِلَّا إِيَّاهُ وَبِالْوَالِدَيْنِ إِحْسَانًا ۚ إِمَّا يَبْلُغَنَّ عِندَكَ الْكِبَرَ أَحَدُهُمَا أَوْ كِلَاهُمَا فَلَا تَقُل لَّهُمَا أُفٍّ وَلَا تَنْهَرْهُمَا وَقُل لَّهُمَا قَوْلًا كَرِيمًا (23) El teu Senyor ha decretat que no heu de servir sinó a Ell i que heu de ser bons amb els vostres pares. Si un d'ells o ambdós envelleixen en la teva casa, no els diguis: «Uf!» i tractis amb antipatia, sinó sigues afectuós amb ells |
| وَاخْفِضْ لَهُمَا جَنَاحَ الذُّلِّ مِنَ الرَّحْمَةِ وَقُل رَّبِّ ارْحَمْهُمَا كَمَا رَبَّيَانِي صَغِيرًا (24) Per pietat, mostra't deferent amb ells i digues: «Senyor, tingues misericòrdia d'ells com ells la van tenir quan em van educar sent nen!» |
| رَّبُّكُمْ أَعْلَمُ بِمَا فِي نُفُوسِكُمْ ۚ إِن تَكُونُوا صَالِحِينَ فَإِنَّهُ كَانَ لِلْأَوَّابِينَ غَفُورًا (25) El vostre Senyor coneix bé els vostres pensaments. Si sou justs... Ell és indulgent amb els que es penedeixen sincerament |
| وَآتِ ذَا الْقُرْبَىٰ حَقَّهُ وَالْمِسْكِينَ وَابْنَ السَّبِيلِ وَلَا تُبَذِّرْ تَبْذِيرًا (26) Dóna el que és de dret al parent, així com al pobre i al viatger, però sense prodigar-te massa |
| إِنَّ الْمُبَذِّرِينَ كَانُوا إِخْوَانَ الشَّيَاطِينِ ۖ وَكَانَ الشَّيْطَانُ لِرَبِّهِ كَفُورًا (27) que els pròdigs són germans dels dimonis, i el Dimoni és desagraït envers el seu Senyor |
| وَإِمَّا تُعْرِضَنَّ عَنْهُمُ ابْتِغَاءَ رَحْمَةٍ مِّن رَّبِّكَ تَرْجُوهَا فَقُل لَّهُمْ قَوْلًا مَّيْسُورًا (28) Si, buscant una misericòrdia vinguda del teu Senyor, que esperes, has d'apartar-te d'aquells, digues-los, almenys, una paraula amable |
| وَلَا تَجْعَلْ يَدَكَ مَغْلُولَةً إِلَىٰ عُنُقِكَ وَلَا تَبْسُطْهَا كُلَّ الْبَسْطِ فَتَقْعُدَ مَلُومًا مَّحْسُورًا (29) No duguis la mà tancada al teu coll, ni l'estenguis massa; si no, et trobaràs censurat, mancat de recursos |
| إِنَّ رَبَّكَ يَبْسُطُ الرِّزْقَ لِمَن يَشَاءُ وَيَقْدِرُ ۚ إِنَّهُ كَانَ بِعِبَادِهِ خَبِيرًا بَصِيرًا (30) El teu Senyor dispensa el sosteniment a qui Ell vol: a uns amb llarguesa, a uns altres amb mesura. Està bé informat dels seus serfs, els veu bé |
| وَلَا تَقْتُلُوا أَوْلَادَكُمْ خَشْيَةَ إِمْلَاقٍ ۖ نَّحْنُ نَرْزُقُهُمْ وَإِيَّاكُمْ ۚ إِنَّ قَتْلَهُمْ كَانَ خِطْئًا كَبِيرًا (31) No mateu als vostres fills de por d'empobrir-vos! Som Nosaltres Qui els proveïm, i a vosaltres també. Matar-los és un gran pecat |
| وَلَا تَقْرَبُوا الزِّنَا ۖ إِنَّهُ كَانَ فَاحِشَةً وَسَاءَ سَبِيلًا (32) Eviteu la fornicació: és una deshonestidat! Mal camí |
| وَلَا تَقْتُلُوا النَّفْسَ الَّتِي حَرَّمَ اللَّهُ إِلَّا بِالْحَقِّ ۗ وَمَن قُتِلَ مَظْلُومًا فَقَدْ جَعَلْنَا لِوَلِيِّهِ سُلْطَانًا فَلَا يُسْرِف فِّي الْقَتْلِ ۖ إِنَّهُ كَانَ مَنصُورًا (33) No mateu a ningú que Déu hagi prohibit, sinó amb just motiu. Si es mata a algú sense raó, donem autoritat al seu parent pròxim, però que aquest no s'excedeixi en la venjança. Se li auxiliarà |
| وَلَا تَقْرَبُوا مَالَ الْيَتِيمِ إِلَّا بِالَّتِي هِيَ أَحْسَنُ حَتَّىٰ يَبْلُغَ أَشُدَّهُ ۚ وَأَوْفُوا بِالْعَهْدِ ۖ إِنَّ الْعَهْدَ كَانَ مَسْئُولًا (34) No toqueu la hisenda de l'orfe sinó de manera convenient fins que arribi a la maduresa. Compliu tot compromís, perquè es demanarà compte d'ell |
| وَأَوْفُوا الْكَيْلَ إِذَا كِلْتُمْ وَزِنُوا بِالْقِسْطَاسِ الْمُسْتَقِيمِ ۚ ذَٰلِكَ خَيْرٌ وَأَحْسَنُ تَأْوِيلًا (35) Quan amideu, doneu la mesura justa i peseu amb una balança exacta. És millor i dóna molt bon resultat |
| وَلَا تَقْفُ مَا لَيْسَ لَكَ بِهِ عِلْمٌ ۚ إِنَّ السَّمْعَ وَالْبَصَرَ وَالْفُؤَادَ كُلُّ أُولَٰئِكَ كَانَ عَنْهُ مَسْئُولًا (36) No vagis després de quelcom del que no tens cap coneixement. De l'oïda, de la vista, de l'intel·lecte, de tot això es demanarà compte |
| وَلَا تَمْشِ فِي الْأَرْضِ مَرَحًا ۖ إِنَّكَ لَن تَخْرِقَ الْأَرْضَ وَلَن تَبْلُغَ الْجِبَالَ طُولًا (37) No vagis per la terra amb insolència, que no ets capaç d´esberlar la terra, ni d'alçar-te a l'altura de les muntanyes |
| كُلُّ ذَٰلِكَ كَانَ سَيِّئُهُ عِندَ رَبِّكَ مَكْرُوهًا (38) El teu Senyor detesta l'inconvenient que en això hi ha |
| ذَٰلِكَ مِمَّا أَوْحَىٰ إِلَيْكَ رَبُّكَ مِنَ الْحِكْمَةِ ۗ وَلَا تَجْعَلْ مَعَ اللَّهِ إِلَٰهًا آخَرَ فَتُلْقَىٰ فِي جَهَنَّمَ مَلُومًا مَّدْحُورًا (39) Això forma part de la saviesa que el teu Senyor t'ha inspirat. No posis juntament amb Al·là a altre déu; si no, seràs precipitat en la Jahenam, censurat, rebutjat |
| أَفَأَصْفَاكُمْ رَبُّكُم بِالْبَنِينَ وَاتَّخَذَ مِنَ الْمَلَائِكَةِ إِنَاثًا ۚ إِنَّكُمْ لَتَقُولُونَ قَوْلًا عَظِيمًا (40) És que el vostre Senyor, que ha escollit donar-vos fills, anava a prendre per a Si filles d'entre els àngels? Dieu, en veritat, alguna cosa molt greu |
| وَلَقَدْ صَرَّفْنَا فِي هَٰذَا الْقُرْآنِ لِيَذَّكَّرُوا وَمَا يَزِيدُهُمْ إِلَّا نُفُورًا (41) Hem exposat en aquest Alcorà perquè es deixin amonestar, però això no fa sinó acréixer la seva repulsa |
| قُل لَّوْ كَانَ مَعَهُ آلِهَةٌ كَمَا يَقُولُونَ إِذًا لَّابْتَغَوْا إِلَىٰ ذِي الْعَرْشِ سَبِيلًا (42) Digues: «Si hagués déus a més d'Ell, com diuen, buscarien un camí que els conduís fins al Senyor del Tron |
| سُبْحَانَهُ وَتَعَالَىٰ عَمَّا يَقُولُونَ عُلُوًّا كَبِيرًا (43) Glòria a Ell! Està per sobre del que diuen!» |
| تُسَبِّحُ لَهُ السَّمَاوَاتُ السَّبْعُ وَالْأَرْضُ وَمَن فِيهِنَّ ۚ وَإِن مِّن شَيْءٍ إِلَّا يُسَبِّحُ بِحَمْدِهِ وَلَٰكِن لَّا تَفْقَهُونَ تَسْبِيحَهُمْ ۗ إِنَّهُ كَانَ حَلِيمًا غَفُورًا (44) Li glorifiquen els set cels, la terra i els seus habitants. No hi ha gens que no celebri Les seves lloances, però no compreneu la seva glorificació. Ell és benigne, indulgent |
| وَإِذَا قَرَأْتَ الْقُرْآنَ جَعَلْنَا بَيْنَكَ وَبَيْنَ الَّذِينَ لَا يُؤْمِنُونَ بِالْآخِرَةِ حِجَابًا مَّسْتُورًا (45) Quan recites l'Alcorà, tendim un vel opac entre tu i els que no creuen en l'altra vida |
| وَجَعَلْنَا عَلَىٰ قُلُوبِهِمْ أَكِنَّةً أَن يَفْقَهُوهُ وَفِي آذَانِهِمْ وَقْرًا ۚ وَإِذَا ذَكَرْتَ رَبَّكَ فِي الْقُرْآنِ وَحْدَهُ وَلَّوْا عَلَىٰ أَدْبَارِهِمْ نُفُورًا (46) vetllem els seus cors i endurim les seves oïdes perquè no ho entenguin. Quan invoques en l'Alcorà al teu Senyor Sol, tornen l'esquena en repulsa |
| نَّحْنُ أَعْلَمُ بِمَا يَسْتَمِعُونَ بِهِ إِذْ يَسْتَمِعُونَ إِلَيْكَ وَإِذْ هُمْ نَجْوَىٰ إِذْ يَقُولُ الظَّالِمُونَ إِن تَتَّبِعُونَ إِلَّا رَجُلًا مَّسْحُورًا (47) Nosaltres sabem bé el que escolten quan t'escolten o quan estan en conciliábuls, quan diuen els impius: «No seguiu sinó a un home fetillat» |
| انظُرْ كَيْفَ ضَرَبُوا لَكَ الْأَمْثَالَ فَضَلُّوا فَلَا يَسْتَطِيعُونَ سَبِيلًا (48) Mira a quin et comparen! S'extravien i no poden trobar camí |
| وَقَالُوا أَإِذَا كُنَّا عِظَامًا وَرُفَاتًا أَإِنَّا لَمَبْعُوثُونَ خَلْقًا جَدِيدًا (49) Diuen: «Quan siguem ossos i pols, és veritat que se'ns ressuscitarà a una nova creació?» |
| ۞ قُلْ كُونُوا حِجَارَةً أَوْ حَدِيدًا (50) Digues: «Encara que sigueu pedra, ferro |
| أَوْ خَلْقًا مِّمَّا يَكْبُرُ فِي صُدُورِكُمْ ۚ فَسَيَقُولُونَ مَن يُعِيدُنَا ۖ قُلِ الَّذِي فَطَرَكُمْ أَوَّلَ مَرَّةٍ ۚ فَسَيُنْغِضُونَ إِلَيْكَ رُءُوسَهُمْ وَيَقُولُونَ مَتَىٰ هُوَ ۖ قُلْ عَسَىٰ أَن يَكُونَ قَرِيبًا (51) o qualsevol substància que imagineu difícil...» Diran: «I qui ens tornarà!» Digues: «Qui us va crear una vegada primera». I, sacsejant els seus caps cap a tu, diran: «Quan?» Digues: «Tal vegada prompte» |
| يَوْمَ يَدْعُوكُمْ فَتَسْتَجِيبُونَ بِحَمْدِهِ وَتَظُنُّونَ إِن لَّبِثْتُمْ إِلَّا قَلِيلًا (52) El dia que us cridi, respondreu lloant-li i creureu no haver romàs sinó poc temps |
| وَقُل لِّعِبَادِي يَقُولُوا الَّتِي هِيَ أَحْسَنُ ۚ إِنَّ الشَّيْطَانَ يَنزَغُ بَيْنَهُمْ ۚ إِنَّ الشَّيْطَانَ كَانَ لِلْإِنسَانِ عَدُوًّا مُّبِينًا (53) Digues als meus serfs que parlin de la millor manera que puguin. El Dimoni sembra la discòrdia entre ells. El Dimoni és per a l'home un enemic declarat |
| رَّبُّكُمْ أَعْلَمُ بِكُمْ ۖ إِن يَشَأْ يَرْحَمْكُمْ أَوْ إِن يَشَأْ يُعَذِّبْكُمْ ۚ وَمَا أَرْسَلْنَاكَ عَلَيْهِمْ وَكِيلًا (54) El vostre Senyor us coneix bé. Si vol, es apiadará de vosaltres i, si vol, us castigarà. No t'hem enviat perquè siguis el seu protector |
| وَرَبُّكَ أَعْلَمُ بِمَن فِي السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ ۗ وَلَقَدْ فَضَّلْنَا بَعْضَ النَّبِيِّينَ عَلَىٰ بَعْضٍ ۖ وَآتَيْنَا دَاوُودَ زَبُورًا (55) El teu Senyor coneix bé a qui estan en els cels i en la terra. Hem preferit a uns profetes més que a uns altres. I vam donar a David Salms |
| قُلِ ادْعُوا الَّذِينَ زَعَمْتُم مِّن دُونِهِ فَلَا يَمْلِكُونَ كَشْفَ الضُّرِّ عَنكُمْ وَلَا تَحْوِيلًا (56) Digues: «Invoqueu als quals, en lloc d'Ell, preteneu! No poden evitar-vos la desgràcia ni modificar-la!» |
| أُولَٰئِكَ الَّذِينَ يَدْعُونَ يَبْتَغُونَ إِلَىٰ رَبِّهِمُ الْوَسِيلَةَ أَيُّهُمْ أَقْرَبُ وَيَرْجُونَ رَحْمَتَهُ وَيَخَافُونَ عَذَابَهُ ۚ إِنَّ عَذَابَ رَبِّكَ كَانَ مَحْذُورًا (57) Els mateixos a qui invoquen busquen el mitjà d'acostar-se al seu Senyor. Esperen en La seva misericòrdia i temen El seu càstig. El càstig del teu Senyor és temible |
| وَإِن مِّن قَرْيَةٍ إِلَّا نَحْنُ مُهْلِكُوهَا قَبْلَ يَوْمِ الْقِيَامَةِ أَوْ مُعَذِّبُوهَا عَذَابًا شَدِيدًا ۚ كَانَ ذَٰلِكَ فِي الْكِتَابِ مَسْطُورًا (58) No hi ha cap ciutat que no destruïm o que no castiguem severament abans del dia de la Resurreción. Està anotat en l'Escriptura |
| وَمَا مَنَعَنَا أَن نُّرْسِلَ بِالْآيَاتِ إِلَّا أَن كَذَّبَ بِهَا الْأَوَّلُونَ ۚ وَآتَيْنَا ثَمُودَ النَّاقَةَ مُبْصِرَةً فَظَلَمُوا بِهَا ۚ وَمَا نُرْسِلُ بِالْآيَاتِ إِلَّا تَخْوِيفًا (59) No Ens ha impedit obrar miracles sinó que els antics els desmentissin. Vam donar la camella als Tamudís com miracle palpable, però van obrar impíament amb ella. No obrem els miracles sinó per a atemorir |
| وَإِذْ قُلْنَا لَكَ إِنَّ رَبَّكَ أَحَاطَ بِالنَّاسِ ۚ وَمَا جَعَلْنَا الرُّؤْيَا الَّتِي أَرَيْنَاكَ إِلَّا فِتْنَةً لِّلنَّاسِ وَالشَّجَرَةَ الْمَلْعُونَةَ فِي الْقُرْآنِ ۚ وَنُخَوِّفُهُمْ فَمَا يَزِيدُهُمْ إِلَّا طُغْيَانًا كَبِيرًا (60) I quan et vam dir: «El teu Senyor envolta als homes». No vam fer del somni que et vam mostrar i de l'arbre maleït esmentat en l'Alcorà sinó(com a) temptació per als homes. Com més els acoquinem, més augmenta la seva rebel·lia |
| وَإِذْ قُلْنَا لِلْمَلَائِكَةِ اسْجُدُوا لِآدَمَ فَسَجَدُوا إِلَّا إِبْلِيسَ قَالَ أَأَسْجُدُ لِمَنْ خَلَقْتَ طِينًا (61) I quan vam dir als àngels: «Prosterneu-vos davant Adán!». Es prosternaren, excepte Iblis, que va dir: «Vaig a prosternar-me davant qui has creat d'argila?» |
| قَالَ أَرَأَيْتَكَ هَٰذَا الَّذِي كَرَّمْتَ عَلَيَّ لَئِنْ أَخَّرْتَنِ إِلَىٰ يَوْمِ الْقِيَامَةِ لَأَحْتَنِكَنَّ ذُرِّيَّتَهُ إِلَّا قَلِيلًا (62) Va dir: «Què Et sembla? Aquest a qui has honrat més que a mi. Si em remets fins al dia de la Resurrecció, dominaré a tots les seves descendents, salvo a uns pocs» |
| قَالَ اذْهَبْ فَمَن تَبِعَكَ مِنْهُمْ فَإِنَّ جَهَنَّمَ جَزَاؤُكُمْ جَزَاءً مَّوْفُورًا (63) Va dir: «Veti! La Jahenam serà àmplia retribució per a tu i per als teus sequaços |
| وَاسْتَفْزِزْ مَنِ اسْتَطَعْتَ مِنْهُم بِصَوْتِكَ وَأَجْلِبْ عَلَيْهِم بِخَيْلِكَ وَرَجِلِكَ وَشَارِكْهُمْ فِي الْأَمْوَالِ وَالْأَوْلَادِ وَعِدْهُمْ ۚ وَمَا يَعِدُهُمُ الشَّيْطَانُ إِلَّا غُرُورًا (64) Arruixa amb la teva veu a tots els que puguis! Ataca'ls amb la teva cavalleria i amb la teva infanteria! Associa't a ells en la hisenda i en els fills! Promet-los!». Però el Dimoni no els promet sinó fal·làcia |
| إِنَّ عِبَادِي لَيْسَ لَكَ عَلَيْهِمْ سُلْطَانٌ ۚ وَكَفَىٰ بِرَبِّكَ وَكِيلًا (65) «Però no tens cap autoritat sobre Els meus serfs». El teu Senyor basta com protector |
| رَّبُّكُمُ الَّذِي يُزْجِي لَكُمُ الْفُلْكَ فِي الْبَحْرِ لِتَبْتَغُوا مِن فَضْلِهِ ۚ إِنَّهُ كَانَ بِكُمْ رَحِيمًا (66) El vostre Senyor és Qui, per a vosaltres, fa que solquin les naus el mar, perquè busqueu El seu favor. És misericordiós amb vosaltres |
| وَإِذَا مَسَّكُمُ الضُّرُّ فِي الْبَحْرِ ضَلَّ مَن تَدْعُونَ إِلَّا إِيَّاهُ ۖ فَلَمَّا نَجَّاكُمْ إِلَى الْبَرِّ أَعْرَضْتُمْ ۚ وَكَانَ الْإِنسَانُ كَفُورًا (67) Si sofriu una desgràcia en el mar, els que invoqueu s'esfumen, Ell no. Però, quan us salva duent-vos a terra ferma, us aparteu. L'home és molt desagraït |
| أَفَأَمِنتُمْ أَن يَخْسِفَ بِكُمْ جَانِبَ الْبَرِّ أَوْ يُرْسِلَ عَلَيْكُمْ حَاصِبًا ثُمَّ لَا تَجِدُوا لَكُمْ وَكِيلًا (68) Esteu, doncs, a salvo de que Al·là faci que la terra us empassi o que enviï contra vosaltres una tempestat de sorra? No podries trobar protector |
| أَمْ أَمِنتُمْ أَن يُعِيدَكُمْ فِيهِ تَارَةً أُخْرَىٰ فَيُرْسِلَ عَلَيْكُمْ قَاصِفًا مِّنَ الرِّيحِ فَيُغْرِقَكُم بِمَا كَفَرْتُمْ ۙ ثُمَّ لَا تَجِدُوا لَكُمْ عَلَيْنَا بِهِ تَبِيعًا (69) O esteu a salvo de que ho repeteixi una segona vegada, enviant contra vosaltres un vent huracanat i negant-vos per haver estat desagraïts? No trobaríeu a ningú que, en el vostre favor, Ens demandés per això |
| ۞ وَلَقَدْ كَرَّمْنَا بَنِي آدَمَ وَحَمَلْنَاهُمْ فِي الْبَرِّ وَالْبَحْرِ وَرَزَقْنَاهُم مِّنَ الطَّيِّبَاتِ وَفَضَّلْنَاهُمْ عَلَىٰ كَثِيرٍ مِّمَّنْ خَلَقْنَا تَفْضِيلًا (70) Hem honrat als fills d'Adán. Els hem dut per terra i per mar, els hem proveït de coses bones i els hem preferit marcadament a moltes altres creatures |
| يَوْمَ نَدْعُو كُلَّ أُنَاسٍ بِإِمَامِهِمْ ۖ فَمَنْ أُوتِيَ كِتَابَهُ بِيَمِينِهِ فَأُولَٰئِكَ يَقْرَءُونَ كِتَابَهُمْ وَلَا يُظْلَمُونَ فَتِيلًا (71) El dia que cridem a tots els homes amb el seu Llibre, aquells a qui es doni la seva Escriptura en la destra, aquests llegiran la seva Escriptura i no seran tractats injustament en menys_de_res |
| وَمَن كَانَ فِي هَٰذِهِ أَعْمَىٰ فَهُوَ فِي الْآخِرَةِ أَعْمَىٰ وَأَضَلُّ سَبِيلًا (72) Qui hagi estat cec en aquesta vida continuarà cec en l'altra i encara s'extraviarà més del Camí |
| وَإِن كَادُوا لَيَفْتِنُونَكَ عَنِ الَّذِي أَوْحَيْنَا إِلَيْكَ لِتَفْتَرِيَ عَلَيْنَا غَيْرَهُ ۖ وَإِذًا لَّاتَّخَذُوكَ خَلِيلًا (73) En veritat, gairebé han aconseguit desviar-te del que t'havíem revelat, a fi de que inventessis contra Nosaltres altra cosa. T'haurien pres com amic íntim |
| وَلَوْلَا أَن ثَبَّتْنَاكَ لَقَدْ كِدتَّ تَرْكَنُ إِلَيْهِمْ شَيْئًا قَلِيلًا (74) Si no t'haguéssim confirmat, gairebé t'hauries acostat algun poc cap a ells |
| إِذًا لَّأَذَقْنَاكَ ضِعْفَ الْحَيَاةِ وَضِعْفَ الْمَمَاتِ ثُمَّ لَا تَجِدُ لَكَ عَلَيْنَا نَصِيرًا (75) T'hauríem fet agradar el doble en la vida i el doble en la mort. I no hauries trobat qui t'auxiliés contra Nosaltres |
| وَإِن كَادُوا لَيَسْتَفِزُّونَكَ مِنَ الْأَرْضِ لِيُخْرِجُوكَ مِنْهَا ۖ وَإِذًا لَّا يَلْبَثُونَ خِلَافَكَ إِلَّا قَلِيلًا (76) En veritat, gairebé et van incitar a fugir del país a fi de fer- te sortir d'ell -en aquest cas no s'haurien quedat en ell després de tu sinó per poc temps |
| سُنَّةَ مَن قَدْ أَرْسَلْنَا قَبْلَكَ مِن رُّسُلِنَا ۖ وَلَا تَجِدُ لِسُنَّتِنَا تَحْوِيلًا (77) el mateix que va ocórrer amb els Missatgers que manem abans de tu, pràctica Nostra que trobaràs immutable |
| أَقِمِ الصَّلَاةَ لِدُلُوكِ الشَّمْسِ إِلَىٰ غَسَقِ اللَّيْلِ وَقُرْآنَ الْفَجْرِ ۖ إِنَّ قُرْآنَ الْفَجْرِ كَانَ مَشْهُودًا (78) Feix la azalá a l'ocàs fins a la caiguda de la nit, i la recitació de l'alba, que la recitació de l'alba té testimonis |
| وَمِنَ اللَّيْلِ فَتَهَجَّدْ بِهِ نَافِلَةً لَّكَ عَسَىٰ أَن يَبْعَثَكَ رَبُّكَ مَقَامًا مَّحْمُودًا (79) Part de la nit, vela: serà per a tu una obra supererogatoria. Potser el teu Senyor et ressusciti a un estat digne d'encomi |
| وَقُل رَّبِّ أَدْخِلْنِي مُدْخَلَ صِدْقٍ وَأَخْرِجْنِي مُخْرَجَ صِدْقٍ وَاجْعَل لِّي مِن لَّدُنكَ سُلْطَانًا نَّصِيرًا (80) I digues: «Senyor! Fes-me entrar bé, fes-me sortir bé! Concedeix-me, de Tu, una autoritat que m'auxiliï!» |
| وَقُلْ جَاءَ الْحَقُّ وَزَهَقَ الْبَاطِلُ ۚ إِنَّ الْبَاطِلَ كَانَ زَهُوقًا (81) I digues: «Ha vingut la Veritat i s'ha dissipat la falsedat! La falsedat ha de dissipar-se!» |
| وَنُنَزِّلُ مِنَ الْقُرْآنِ مَا هُوَ شِفَاءٌ وَرَحْمَةٌ لِّلْمُؤْمِنِينَ ۙ وَلَا يَزِيدُ الظَّالِمِينَ إِلَّا خَسَارًا (82) Fem descendir, per mitjà de l'Alcorà, el que és curació i misericòrdia per als creients, però això no fa sinó perdre més als impius |
| وَإِذَا أَنْعَمْنَا عَلَى الْإِنسَانِ أَعْرَضَ وَنَأَىٰ بِجَانِبِهِ ۖ وَإِذَا مَسَّهُ الشَّرُّ كَانَ يَئُوسًا (83) Quan vam agraciar a l'home, aquest es desvia i s'allunya. Però, si sofreix un mal, es desespera |
| قُلْ كُلٌّ يَعْمَلُ عَلَىٰ شَاكِلَتِهِ فَرَبُّكُمْ أَعْلَمُ بِمَنْ هُوَ أَهْدَىٰ سَبِيلًا (84) Digues: «Cadascun obra a la seva manera, però el vostre Senyor coneix bé al que va millor dirigit pel camí» |
| وَيَسْأَلُونَكَ عَنِ الرُّوحِ ۖ قُلِ الرُّوحُ مِنْ أَمْرِ رَبِّي وَمَا أُوتِيتُم مِّنَ الْعِلْمِ إِلَّا قَلِيلًا (85) Et pregunten per l'esperit. Digues: «L'esperit procedeix de l'ordre del meu Senyor». Però no heu rebut sinó poca ciència |
| وَلَئِن شِئْنَا لَنَذْهَبَنَّ بِالَّذِي أَوْحَيْنَا إِلَيْكَ ثُمَّ لَا تَجِدُ لَكَ بِهِ عَلَيْنَا وَكِيلًا (86) Si volguéssim, retiraríem el que t'hem revelat i no trobaries qui et protegís en això contra Nosaltres |
| إِلَّا رَحْمَةً مِّن رَّبِّكَ ۚ إِنَّ فَضْلَهُ كَانَ عَلَيْكَ كَبِيرًا (87) No és sinó una misericòrdia vinguda del teu Senyor, Que t'ha afavorit granment |
| قُل لَّئِنِ اجْتَمَعَتِ الْإِنسُ وَالْجِنُّ عَلَىٰ أَن يَأْتُوا بِمِثْلِ هَٰذَا الْقُرْآنِ لَا يَأْتُونَ بِمِثْلِهِ وَلَوْ كَانَ بَعْضُهُمْ لِبَعْضٍ ظَهِيرًا (88) Digues: «Si els homes i els genis s'unissin per a produir un Alcorà com aquest, no podrien aconseguir-ho, encara que s'ajudessin mútuament» |
| وَلَقَدْ صَرَّفْنَا لِلنَّاسِ فِي هَٰذَا الْقُرْآنِ مِن كُلِّ مَثَلٍ فَأَبَىٰ أَكْثَرُ النَّاسِ إِلَّا كُفُورًا (89) En aquest Alcorà hem exposat als homes tota classe d'exemples. Però la majoria dels homes no volen sinó ser infidels |
| وَقَالُوا لَن نُّؤْمِنَ لَكَ حَتَّىٰ تَفْجُرَ لَنَا مِنَ الْأَرْضِ يَنبُوعًا (90) I diuen: «No creurem en tu fins que ens facis brollar una deu de la terra |
| أَوْ تَكُونَ لَكَ جَنَّةٌ مِّن نَّخِيلٍ وَعِنَبٍ فَتُفَجِّرَ الْأَنْهَارَ خِلَالَهَا تَفْجِيرًا (91) o que tinguis un jardí amb palmeres i vinyes entre els quals facis brollar cabalosos rierols |
| أَوْ تُسْقِطَ السَّمَاءَ كَمَا زَعَمْتَ عَلَيْنَا كِسَفًا أَوْ تَأْتِيَ بِاللَّهِ وَالْمَلَائِكَةِ قَبِيلًا (92) o que, com pretens, facis caure sobre nosaltres part del cel o ens portis tots plegats a Al·là i als àngels |
| أَوْ يَكُونَ لَكَ بَيْتٌ مِّن زُخْرُفٍ أَوْ تَرْقَىٰ فِي السَّمَاءِ وَلَن نُّؤْمِنَ لِرُقِيِّكَ حَتَّىٰ تُنَزِّلَ عَلَيْنَا كِتَابًا نَّقْرَؤُهُ ۗ قُلْ سُبْحَانَ رَبِّي هَلْ كُنتُ إِلَّا بَشَرًا رَّسُولًا (93) o que tinguis una casa suntuosa, o t'elevis en l'aire. Però tampoc anem a creure en la teva elevació mentre no ens facis baixar una Escriptura que puguem llegir». Digues: «Glòria al meu Senyor! I què sóc jo sinó un mortal, un Missatger?» |
| وَمَا مَنَعَ النَّاسَ أَن يُؤْمِنُوا إِذْ جَاءَهُمُ الْهُدَىٰ إِلَّا أَن قَالُوا أَبَعَثَ اللَّهُ بَشَرًا رَّسُولًا (94) No ha impedit als homes creure quan els ha arribat La Guia sinó l'haver aquest: «Ha manat Al·là a un mortal com Missatger?» |
| قُل لَّوْ كَانَ فِي الْأَرْضِ مَلَائِكَةٌ يَمْشُونَ مُطْمَئِنِّينَ لَنَزَّلْنَا عَلَيْهِم مِّنَ السَّمَاءِ مَلَكًا رَّسُولًا (95) Digues: «Si hagués hagut en la terra àngels caminant tranquil·lament, hauríem fet que els baixés del cel un àngel com Missatger» |
| قُلْ كَفَىٰ بِاللَّهِ شَهِيدًا بَيْنِي وَبَيْنَكُمْ ۚ إِنَّهُ كَانَ بِعِبَادِهِ خَبِيرًا بَصِيرًا (96) Digues: «Al·là basta com testimoni entre jo i vosaltres. Està bé informat sobre Els seus serfs, els veu bé» |
| وَمَن يَهْدِ اللَّهُ فَهُوَ الْمُهْتَدِ ۖ وَمَن يُضْلِلْ فَلَن تَجِدَ لَهُمْ أَوْلِيَاءَ مِن دُونِهِ ۖ وَنَحْشُرُهُمْ يَوْمَ الْقِيَامَةِ عَلَىٰ وُجُوهِهِمْ عُمْيًا وَبُكْمًا وَصُمًّا ۖ مَّأْوَاهُمْ جَهَنَّمُ ۖ كُلَّمَا خَبَتْ زِدْنَاهُمْ سَعِيرًا (97) Aquell a qui Al·là dirigeix està bé dirigit. Però no trobaràs protectors, fora d'Ell, per a aquells a qui Ell extravia. Els congregarem el dia de la Resurrecció de cap per avall, cecs, muts, sords. Tindran la Jahenam per estatge. Sempre que el foc vagi a apagar-se, se l´atiarem |
| ذَٰلِكَ جَزَاؤُهُم بِأَنَّهُمْ كَفَرُوا بِآيَاتِنَا وَقَالُوا أَإِذَا كُنَّا عِظَامًا وَرُفَاتًا أَإِنَّا لَمَبْعُوثُونَ خَلْقًا جَدِيدًا (98) Aquesta serà la seva retribució per no haver cregut en Els nostres signes i per haver dit: «Quan siguem ossos i pols, és veritat que se'ns ressuscitarà a una nova creació?» |
| ۞ أَوَلَمْ يَرَوْا أَنَّ اللَّهَ الَّذِي خَلَقَ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضَ قَادِرٌ عَلَىٰ أَن يَخْلُقَ مِثْلَهُمْ وَجَعَلَ لَهُمْ أَجَلًا لَّا رَيْبَ فِيهِ فَأَبَى الظَّالِمُونَ إِلَّا كُفُورًا (99) És que no veuen que Al·là, Que ha creat els cels i la terra, és capaç de crear semblants a ells? Els ha assenyalat un termini indubitable, però els impius no volen sinó ser infidels |
| قُل لَّوْ أَنتُمْ تَمْلِكُونَ خَزَائِنَ رَحْمَةِ رَبِّي إِذًا لَّأَمْسَكْتُمْ خَشْيَةَ الْإِنفَاقِ ۚ وَكَانَ الْإِنسَانُ قَتُورًا (100) Digues: «Si posseíssiu els tresors de misericòrdia del meu Senyor, llavors, els retindríeu per por de gastar-los». L'home és gasiu |
| وَلَقَدْ آتَيْنَا مُوسَىٰ تِسْعَ آيَاتٍ بَيِّنَاتٍ ۖ فَاسْأَلْ بَنِي إِسْرَائِيلَ إِذْ جَاءَهُمْ فَقَالَ لَهُ فِرْعَوْنُ إِنِّي لَأَظُنُّكَ يَا مُوسَىٰ مَسْحُورًا (101) Vam donar a Moisés nou signes clars. Pregunta als Fills d'Israel quins va passar, quan va venir a ells i Faraó li va dir: «Moisés! Jo crec, sí, que estàs fetillat!» |
| قَالَ لَقَدْ عَلِمْتَ مَا أَنزَلَ هَٰؤُلَاءِ إِلَّا رَبُّ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ بَصَائِرَ وَإِنِّي لَأَظُنُّكَ يَا فِرْعَوْنُ مَثْبُورًا (102) Va dir: «Tu saps bé que només el Senyor dels cels i de la terra ha fet baixar aquests com proves evidents. Jo crec, Faraó, sí, que estàs perdut!» |
| فَأَرَادَ أَن يَسْتَفِزَّهُم مِّنَ الْأَرْضِ فَأَغْرَقْنَاهُ وَمَن مَّعَهُ جَمِيعًا (103) Va Voler arruixar-los del país i li neguem amb tots els seus |
| وَقُلْنَا مِن بَعْدِهِ لِبَنِي إِسْرَائِيلَ اسْكُنُوا الْأَرْضَ فَإِذَا جَاءَ وَعْدُ الْآخِرَةِ جِئْنَا بِكُمْ لَفِيفًا (104) I, després d'ell, vam dir als Fills d'Israel: «Habiteu la terra i, quan es compleixi la promesa de l'altra vida, us durem a patolls» |
| وَبِالْحَقِّ أَنزَلْنَاهُ وَبِالْحَقِّ نَزَلَ ۗ وَمَا أَرْسَلْنَاكَ إِلَّا مُبَشِّرًا وَنَذِيرًا (105) Ho hem fet descendir amb la Veritat i amb la Veritat ha descendit. No t'hem enviat sinó com nunci de bones noves i com monitor |
| وَقُرْآنًا فَرَقْنَاهُ لِتَقْرَأَهُ عَلَى النَّاسِ عَلَىٰ مُكْثٍ وَنَزَّلْنَاهُ تَنزِيلًا (106) És un Alcorà que hem dividit perquè ho recitis a la gent reposadament. Ho hem revelat de fet |
| قُلْ آمِنُوا بِهِ أَوْ لَا تُؤْمِنُوا ۚ إِنَّ الَّذِينَ أُوتُوا الْعِلْمَ مِن قَبْلِهِ إِذَا يُتْلَىٰ عَلَيْهِمْ يَخِرُّونَ لِلْأَذْقَانِ سُجَّدًا (107) Digues: «Creeu en ell o no, qui han rebut abans la Ciència, quan els és recitat, cauen prosternats, rostre en terra |
| وَيَقُولُونَ سُبْحَانَ رَبِّنَا إِن كَانَ وَعْدُ رَبِّنَا لَمَفْعُولًا (108) i diuen: 'Glòria al nostre Senyor! S'ha complert, sí, la promesa del nostre Senyor |
| وَيَخِرُّونَ لِلْأَذْقَانِ يَبْكُونَ وَيَزِيدُهُمْ خُشُوعًا ۩ (109) I continuen rostre en terra, plorant i creixent en humilitat» |
| قُلِ ادْعُوا اللَّهَ أَوِ ادْعُوا الرَّحْمَٰنَ ۖ أَيًّا مَّا تَدْعُوا فَلَهُ الْأَسْمَاءُ الْحُسْنَىٰ ۚ وَلَا تَجْهَرْ بِصَلَاتِكَ وَلَا تُخَافِتْ بِهَا وَابْتَغِ بَيْنَ ذَٰلِكَ سَبِيلًا (110) Digues: «Invoqueu a 'Al·là' o invoqueu al 'Compassiu'! Com vulgui que invoqueu, Ell posseïx els noms més bells». No facis la azalá en veu massa alta, ni massa baixa, sinó amb veu moderada |
| وَقُلِ الْحَمْدُ لِلَّهِ الَّذِي لَمْ يَتَّخِذْ وَلَدًا وَلَمْ يَكُن لَّهُ شَرِيكٌ فِي الْمُلْكِ وَلَمْ يَكُن لَّهُ وَلِيٌّ مِّنَ الذُّلِّ ۖ وَكَبِّرْهُ تَكْبِيرًا (111) I digues: «Lloat sigui Al·là, Que no ha adoptat un fill, ni té associat en el domini, ni confrare enfront de la humiliació!» I enalteix La seva grandesa |