| طسم (1) Taa Siin Miim |
| تِلْكَ آيَاتُ الْكِتَابِ الْمُبِينِ (2) Aquestes són els versicles de l'Escriptura sàvia |
| لَعَلَّكَ بَاخِعٌ نَّفْسَكَ أَلَّا يَكُونُوا مُؤْمِنِينَ (3) Tu, potser, et consumes de pena perquè no creuen |
| إِن نَّشَأْ نُنَزِّلْ عَلَيْهِم مِّنَ السَّمَاءِ آيَةً فَظَلَّتْ أَعْنَاقُهُمْ لَهَا خَاضِعِينَ (4) Si volguéssim, faríem baixar del cel sobre ells un signe i doblegarien davant d´ell bescoll |
| وَمَا يَأْتِيهِم مِّن ذِكْرٍ مِّنَ الرَّحْمَٰنِ مُحْدَثٍ إِلَّا كَانُوا عَنْهُ مُعْرِضِينَ (5) No els arriba una nova amonestació del Compassiu que no s'apartin d'ella |
| فَقَدْ كَذَّبُوا فَسَيَأْتِيهِمْ أَنبَاءُ مَا كَانُوا بِهِ يَسْتَهْزِئُونَ (6) Han desmentit, però rebran notícies d'allò que es burlaven |
| أَوَلَمْ يَرَوْا إِلَى الْأَرْضِ كَمْ أَنبَتْنَا فِيهَا مِن كُلِّ زَوْجٍ كَرِيمٍ (7) No han vist quanta espècie generosa de tota classe hem fet créixer en la terra |
| إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَآيَةً ۖ وَمَا كَانَ أَكْثَرُهُم مُّؤْمِنِينَ (8) Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen |
| وَإِنَّ رَبَّكَ لَهُوَ الْعَزِيزُ الرَّحِيمُ (9) En veritat, el teu Senyor és El Poderós, El Misericordiós |
| وَإِذْ نَادَىٰ رَبُّكَ مُوسَىٰ أَنِ ائْتِ الْقَوْمَ الظَّالِمِينَ (10) I quan el teu Senyor va cridar a Moisés: «Veu al poble impiu |
| قَوْمَ فِرْعَوْنَ ۚ أَلَا يَتَّقُونَ (11) al poble de Faraó. No van a témer-me ?» |
| قَالَ رَبِّ إِنِّي أَخَافُ أَن يُكَذِّبُونِ (12) Va dir: «Senyor! Temo que em desmenteixin |
| وَيَضِيقُ صَدْرِي وَلَا يَنطَلِقُ لِسَانِي فَأَرْسِلْ إِلَىٰ هَارُونَ (13) M'angoixo, se'm trava la llengua. Envia per Aarón |
| وَلَهُمْ عَلَيَّ ذَنبٌ فَأَخَافُ أَن يَقْتُلُونِ (14) M'acusen d'un crim i temo que em matin» |
| قَالَ كَلَّا ۖ فَاذْهَبَا بِآيَاتِنَا ۖ إِنَّا مَعَكُم مُّسْتَمِعُونَ (15) Va dir: «No! Aneu els dos amb Els nostres signes! Estem amb vosaltres, vam escoltar |
| فَأْتِيَا فِرْعَوْنَ فَقُولَا إِنَّا رَسُولُ رَبِّ الْعَالَمِينَ (16) Aneu a Faraó i digueu: 'Ens ha enviat el Senyor de l'univers |
| أَنْ أَرْسِلْ مَعَنَا بَنِي إِسْرَائِيلَ (17) Deixa marxar amb nosaltres als Fills d'Israel!'» |
| قَالَ أَلَمْ نُرَبِّكَ فِينَا وَلِيدًا وَلَبِثْتَ فِينَا مِنْ عُمُرِكَ سِنِينَ (18) Va dir: «No t'hem educat, com a nen, entre nosaltres? No has viscut durant anys de la teva vida entre nosaltres |
| وَفَعَلْتَ فَعْلَتَكَ الَّتِي فَعَلْتَ وَأَنتَ مِنَ الْكَافِرِينَ (19) Desagraït, vas fer el que vas fer» |
| قَالَ فَعَلْتُهَا إِذًا وَأَنَا مِنَ الضَّالِّينَ (20) Va dir: «Ho vaig fer quan estava extraviat |
| فَفَرَرْتُ مِنكُمْ لَمَّا خِفْتُكُمْ فَوَهَبَ لِي رَبِّي حُكْمًا وَجَعَلَنِي مِنَ الْمُرْسَلِينَ (21) Vaig tenir por de vosaltres i em vaig escapar. El meu Senyor m'ha regalat judici i ha fet de mi un dels Missatgers |
| وَتِلْكَ نِعْمَةٌ تَمُنُّهَا عَلَيَّ أَنْ عَبَّدتَّ بَنِي إِسْرَائِيلَ (22) És aquesta una gràcia que em tires en cara, tu que has esclavitzat als Fills d'Israel?» |
| قَالَ فِرْعَوْنُ وَمَا رَبُّ الْعَالَمِينَ (23) Faraó va dir: «I què és 'el Senyor de l'univers'?» |
| قَالَ رَبُّ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ وَمَا بَيْنَهُمَا ۖ إِن كُنتُم مُّوقِنِينَ (24) Va dir: «És el Senyor dels cels, de la terra i del que entre ells està. Si estiguéssiu convençuts...» |
| قَالَ لِمَنْ حَوْلَهُ أَلَا تَسْتَمِعُونَ (25) Va dir als circumstants: «Heu escoltat?» |
| قَالَ رَبُّكُمْ وَرَبُّ آبَائِكُمُ الْأَوَّلِينَ (26) Va dir. «És el vostre Senyor i Senyor dels vostres avantpassats...» |
| قَالَ إِنَّ رَسُولَكُمُ الَّذِي أُرْسِلَ إِلَيْكُمْ لَمَجْنُونٌ (27) Va dir: «El Missatger que se us ha manat és; certament, un possès!» |
| قَالَ رَبُّ الْمَشْرِقِ وَالْمَغْرِبِ وَمَا بَيْنَهُمَا ۖ إِن كُنتُمْ تَعْقِلُونَ (28) Va dir: «...el Senyor de l'Orient i de l'Occident i del que entre ells està. Si raonéssiu...» |
| قَالَ لَئِنِ اتَّخَذْتَ إِلَٰهًا غَيْرِي لَأَجْعَلَنَّكَ مِنَ الْمَسْجُونِينَ (29) Va dir: «Si preses per déu a altre diferent de mi, he d'enviar-te a la presó!» |
| قَالَ أَوَلَوْ جِئْتُكَ بِشَيْءٍ مُّبِينٍ (30) Va dir: «I si et portés quelcom clar?» |
| قَالَ فَأْتِ بِهِ إِن كُنتَ مِنَ الصَّادِقِينَ (31) Va dir: «Porta'l? si és veritat el que dius!» |
| فَأَلْقَىٰ عَصَاهُ فَإِذَا هِيَ ثُعْبَانٌ مُّبِينٌ (32) Moisés va llençar la seva vara i heus aquí que aquesta es va convertir en una autèntica serp |
| وَنَزَعَ يَدَهُ فَإِذَا هِيَ بَيْضَاءُ لِلنَّاظِرِينَ (33) Va treure la seva mà i heus aquí que va aparèixer blanca als ulls dels presents |
| قَالَ لِلْمَلَإِ حَوْلَهُ إِنَّ هَٰذَا لَسَاحِرٌ عَلِيمٌ (34) Va dir als dignataris que li envoltaven: «Sí, aquest és un mag molt entès |
| يُرِيدُ أَن يُخْرِجَكُم مِّنْ أَرْضِكُم بِسِحْرِهِ فَمَاذَا تَأْمُرُونَ (35) que vol expulsar-os de la vostra terra amb la seva màgia. Què ordeneu?» |
| قَالُوا أَرْجِهْ وَأَخَاهُ وَابْعَثْ فِي الْمَدَائِنِ حَاشِرِينَ (36) Van dir: «Dóna'ls llargues, a ell i al seu germà, i envia a les ciutats a agents que convoquin |
| يَأْتُوكَ بِكُلِّ سَحَّارٍ عَلِيمٍ (37) que et portin als mags més entesos, a tots» |
| فَجُمِعَ السَّحَرَةُ لِمِيقَاتِ يَوْمٍ مَّعْلُومٍ (38) Els mags van ser convocats per un temps determinat del dia convingut |
| وَقِيلَ لِلنَّاسِ هَلْ أَنتُم مُّجْتَمِعُونَ (39) i es va dir a la gent: «No voleu assistir |
| لَعَلَّنَا نَتَّبِعُ السَّحَرَةَ إِن كَانُوا هُمُ الْغَالِبِينَ (40) Potser, així, seguim als mags, si són ells els guanyadors» |
| فَلَمَّا جَاءَ السَّحَرَةُ قَالُوا لِفِرْعَوْنَ أَئِنَّ لَنَا لَأَجْرًا إِن كُنَّا نَحْنُ الْغَالِبِينَ (41) Quan van arribar els mags van dir a Faraó: «Si guanyem, rebrem una recompensa, no?» |
| قَالَ نَعَمْ وَإِنَّكُمْ إِذًا لَّمِنَ الْمُقَرَّبِينَ (42) Va dir: «Si! I sereu llavors, certament, dels meus proxìms» |
| قَالَ لَهُم مُّوسَىٰ أَلْقُوا مَا أَنتُم مُّلْقُونَ (43) Moisés els va dir: «Llenceu el que aneu a llençar!» |
| فَأَلْقَوْا حِبَالَهُمْ وَعِصِيَّهُمْ وَقَالُوا بِعِزَّةِ فِرْعَوْنَ إِنَّا لَنَحْنُ الْغَالِبُونَ (44) I van llençar les seves cordes i vares, i van dir: «Pel poder de Faraó, que vencerem!» |
| فَأَلْقَىٰ مُوسَىٰ عَصَاهُ فَإِذَا هِيَ تَلْقَفُ مَا يَأْفِكُونَ (45) Moisés va llençar la seva vara i heus aquí que aquesta engolí les seves mentides |
| فَأُلْقِيَ السَّحَرَةُ سَاجِدِينَ (46) I els mags van caure prosternats |
| قَالُوا آمَنَّا بِرَبِّ الْعَالَمِينَ (47) Van dir: «Creiem en el Senyor de l'univers |
| رَبِّ مُوسَىٰ وَهَارُونَ (48) el Senyor de Moisés i de Aarón!» |
| قَالَ آمَنتُمْ لَهُ قَبْلَ أَنْ آذَنَ لَكُمْ ۖ إِنَّهُ لَكَبِيرُكُمُ الَّذِي عَلَّمَكُمُ السِّحْرَ فَلَسَوْفَ تَعْلَمُونَ ۚ لَأُقَطِّعَنَّ أَيْدِيَكُمْ وَأَرْجُلَكُم مِّنْ خِلَافٍ وَلَأُصَلِّبَنَّكُمْ أَجْمَعِينَ (49) Va dir: «Li heu cregut abans que jo us autoritze a això! És el vostre mestre, que us ha ensenyat la màgia! Aneu a veure! He de fer-vos amputar les mans i els peus oposats! I he de fer-vos crucificar a tots!» |
| قَالُوا لَا ضَيْرَ ۖ إِنَّا إِلَىٰ رَبِّنَا مُنقَلِبُونَ (50) Van dir: «No importa! Ens tornem al nostre Senyor |
| إِنَّا نَطْمَعُ أَن يَغْفِرَ لَنَا رَبُّنَا خَطَايَانَا أَن كُنَّا أَوَّلَ الْمُؤْمِنِينَ (51) Vam anhelar que el nostre Senyor ens perdoni els nostres pecats, ja que hem estat els primers a creure» |
| ۞ وَأَوْحَيْنَا إِلَىٰ مُوسَىٰ أَنْ أَسْرِ بِعِبَادِي إِنَّكُم مُّتَّبَعُونَ (52) I vam inspirar a Moisés: «Parteix de nit amb Els meus serfs! Sereu perseguits!» |
| فَأَرْسَلَ فِرْعَوْنُ فِي الْمَدَائِنِ حَاشِرِينَ (53) Faraó va enviar a les ciutats a agents que convoquessin |
| إِنَّ هَٰؤُلَاءِ لَشِرْذِمَةٌ قَلِيلُونَ (54) «Són una banda insignificant |
| وَإِنَّهُمْ لَنَا لَغَائِظُونَ (55) i, certament, ens han irritat |
| وَإِنَّا لَجَمِيعٌ حَاذِرُونَ (56) Nosaltres, en canvi, som tot un exèrcit i estem bé previnguts» |
| فَأَخْرَجْنَاهُم مِّن جَنَّاتٍ وَعُيُونٍ (57) Els expulsem dels seus jardins i fonts |
| وَكُنُوزٍ وَمَقَامٍ كَرِيمٍ (58) dels seus tresors i sumptuoses residències |
| كَذَٰلِكَ وَأَوْرَثْنَاهَا بَنِي إِسْرَائِيلَ (59) Així va ser, i l'hi vam donar en herència als Fills d'Israel |
| فَأَتْبَعُوهُم مُّشْرِقِينَ (60) A la sortida del sol, els van perseguir |
| فَلَمَّا تَرَاءَى الْجَمْعَانِ قَالَ أَصْحَابُ مُوسَىٰ إِنَّا لَمُدْرَكُونَ (61) Quan els dos grups es van divisar, van dir els companys de Moisés: «Ens ha arribat!» |
| قَالَ كَلَّا ۖ إِنَّ مَعِيَ رَبِّي سَيَهْدِينِ (62) Va dir: «No! El meu Senyor està amb mi, Ell em dirigirà!» |
| فَأَوْحَيْنَا إِلَىٰ مُوسَىٰ أَنِ اضْرِب بِّعَصَاكَ الْبَحْرَ ۖ فَانفَلَقَ فَكَانَ كُلُّ فِرْقٍ كَالطَّوْدِ الْعَظِيمِ (63) I vam inspirar a Moisés: «Copeja el mar amb la teva vara!» El mar, llavors, es va partir i cada part era com una imponent muntanya |
| وَأَزْلَفْنَا ثَمَّ الْآخَرِينَ (64) Vam fer que els altres s'acostessin allà |
| وَأَنجَيْنَا مُوسَىٰ وَمَن مَّعَهُ أَجْمَعِينَ (65) i vam salvar a Moisés i a tots els que amb ell estaven |
| ثُمَّ أَغْرَقْنَا الْآخَرِينَ (66) Després, negàrem als altres |
| إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَآيَةً ۖ وَمَا كَانَ أَكْثَرُهُم مُّؤْمِنِينَ (67) Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen |
| وَإِنَّ رَبَّكَ لَهُوَ الْعَزِيزُ الرَّحِيمُ (68) Sí, el teu Senyor és el Poderós, el Misericordiós |
| وَاتْلُ عَلَيْهِمْ نَبَأَ إِبْرَاهِيمَ (69) Conta'ls la història d'Abraham |
| إِذْ قَالَ لِأَبِيهِ وَقَوْمِهِ مَا تَعْبُدُونَ (70) Quan va dir al seu pare i al seu poble: «Què serviu?» |
| قَالُوا نَعْبُدُ أَصْنَامًا فَنَظَلُّ لَهَا عَاكِفِينَ (71) Van dir: «Servim a ídols i continuarem lliurant-nos al seu culte» |
| قَالَ هَلْ يَسْمَعُونَكُمْ إِذْ تَدْعُونَ (72) Va dir: «I us escolten quan els invoqueu |
| أَوْ يَنفَعُونَكُمْ أَوْ يَضُرُّونَ (73) Poden aprofitar-vos o fer-vos mal?» |
| قَالُوا بَلْ وَجَدْنَا آبَاءَنَا كَذَٰلِكَ يَفْعَلُونَ (74) Van dir: «No, però vam trobar que els nostres avantpassats feien el mateix!» |
| قَالَ أَفَرَأَيْتُم مَّا كُنتُمْ تَعْبُدُونَ (75) Va dir: «I heu vist el que servíeu |
| أَنتُمْ وَآبَاؤُكُمُ الْأَقْدَمُونَ (76) vosaltres i els vostres llunyans avantpassats |
| فَإِنَّهُمْ عَدُوٌّ لِّي إِلَّا رَبَّ الْعَالَمِينَ (77) Són els meus enemics, a diferència del Senyor de l'univers |
| الَّذِي خَلَقَنِي فَهُوَ يَهْدِينِ (78) Que m'ha creat i em dirigeix |
| وَالَّذِي هُوَ يُطْعِمُنِي وَيَسْقِينِ (79) em dóna per a mejar i de beure |
| وَإِذَا مَرِضْتُ فَهُوَ يَشْفِينِ (80) em guareix quan malalt |
| وَالَّذِي يُمِيتُنِي ثُمَّ يُحْيِينِ (81) em farà morir i, després, em tornarà a la vida |
| وَالَّذِي أَطْمَعُ أَن يَغْفِرَ لِي خَطِيئَتِي يَوْمَ الدِّينِ (82) de Qui anhelo el perdó de les meves faltes el dia del Judici |
| رَبِّ هَبْ لِي حُكْمًا وَأَلْحِقْنِي بِالصَّالِحِينَ (83) Senyor! Regala'm judici i reuneix-me amb els justs |
| وَاجْعَل لِّي لِسَانَ صِدْقٍ فِي الْآخِرِينَ (84) Feix que tingui una bona reputació en la meva posteritat |
| وَاجْعَلْنِي مِن وَرَثَةِ جَنَّةِ النَّعِيمِ (85) Conta'm entre els hereus del Jardí de la Delícia |
| وَاغْفِرْ لِأَبِي إِنَّهُ كَانَ مِنَ الضَّالِّينَ (86) Perdona al meu pare, estava extraviat |
| وَلَا تُخْزِنِي يَوْمَ يُبْعَثُونَ (87) No m'avergonyeixis el dia de la Resurrecció |
| يَوْمَ لَا يَنفَعُ مَالٌ وَلَا بَنُونَ (88) el dia que no aprofitin ni hisenda ni fills |
| إِلَّا مَنْ أَتَى اللَّهَ بِقَلْبٍ سَلِيمٍ (89) excepte a qui vagi a Al·là amb cor sa» |
| وَأُزْلِفَتِ الْجَنَّةُ لِلْمُتَّقِينَ (90) El Jardí serà acostat a qui hagin temut a Al·là |
| وَبُرِّزَتِ الْجَحِيمُ لِلْغَاوِينَ (91) i la Jahenam apareixerà davant els esgarriats |
| وَقِيلَ لَهُمْ أَيْنَ مَا كُنتُمْ تَعْبُدُونَ (92) Se'ls dirà: «On està el que servíeu |
| مِن دُونِ اللَّهِ هَلْ يَنصُرُونَكُمْ أَوْ يَنتَصِرُونَ (93) en lloc de servir a Al·là? Poden auxiliar-vos o auxiliar-se a si mateixos?» |
| فَكُبْكِبُوا فِيهَا هُمْ وَالْغَاوُونَ (94) Ells i els esgarriats seran precipitats en ell |
| وَجُنُودُ إِبْلِيسَ أَجْمَعُونَ (95) així com les hosts de Iblis, totes |
| قَالُوا وَهُمْ فِيهَا يَخْتَصِمُونَ (96) Ja en ell diran mentre disputen |
| تَاللَّهِ إِن كُنَّا لَفِي ضَلَالٍ مُّبِينٍ (97) «Per Al·là, que estàvem, sí, evidentment extraviats |
| إِذْ نُسَوِّيكُم بِرَبِّ الْعَالَمِينَ (98) quan us equiparàvem al Senyor de l'univers |
| وَمَا أَضَلَّنَا إِلَّا الْمُجْرِمُونَ (99) Ningú sinó els pecadors ens van extraviar |
| فَمَا لَنَا مِن شَافِعِينَ (100) i, ara, no tenim a ningú que intercedeixi |
| وَلَا صَدِيقٍ حَمِيمٍ (101) a cap amic fervent |
| فَلَوْ أَنَّ لَنَا كَرَّةً فَنَكُونَ مِنَ الْمُؤْمِنِينَ (102) Si poguéssim tornar per a ser creients...» |
| إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَآيَةً ۖ وَمَا كَانَ أَكْثَرُهُم مُّؤْمِنِينَ (103) Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen |
| وَإِنَّ رَبَّكَ لَهُوَ الْعَزِيزُ الرَّحِيمُ (104) El teu Senyor és, certament, El Poderós, El Misericordiós |
| كَذَّبَتْ قَوْمُ نُوحٍ الْمُرْسَلِينَ (105) El poble de Noé va desmentir als Missatgers |
| إِذْ قَالَ لَهُمْ أَخُوهُمْ نُوحٌ أَلَا تَتَّقُونَ (106) Quan el seu germà Noé els va dir: «És que no aneu a témer (a Al·là) |
| إِنِّي لَكُمْ رَسُولٌ أَمِينٌ (107) Teniu en mi a un Missatger digne de confiança |
| فَاتَّقُوا اللَّهَ وَأَطِيعُونِ (108) Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me |
| وَمَا أَسْأَلُكُمْ عَلَيْهِ مِنْ أَجْرٍ ۖ إِنْ أَجْرِيَ إِلَّا عَلَىٰ رَبِّ الْعَالَمِينَ (109) No us demano per això cap salari. El meu salari no incumbeix sinó al Senyor de l'univers |
| فَاتَّقُوا اللَّهَ وَأَطِيعُونِ (110) Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me!» |
| ۞ قَالُوا أَنُؤْمِنُ لَكَ وَاتَّبَعَكَ الْأَرْذَلُونَ (111) Van dir: «Anem a creure't a tu, sent així que són els més vils els quals et segueixen?» |
| قَالَ وَمَا عِلْمِي بِمَا كَانُوا يَعْمَلُونَ (112) Va dir: «I què sigues jo de les seves obres |
| إِنْ حِسَابُهُمْ إِلَّا عَلَىٰ رَبِّي ۖ لَوْ تَشْعُرُونَ (113) Només al meu Senyor han d'adonar. Si us adonéssiu |
| وَمَا أَنَا بِطَارِدِ الْمُؤْمِنِينَ (114) No vaig jo a rebutjar als creients |
| إِنْ أَنَا إِلَّا نَذِيرٌ مُّبِينٌ (115) Jo no sóc més que un monitor que parla clar!» |
| قَالُوا لَئِن لَّمْ تَنتَهِ يَا نُوحُ لَتَكُونَنَّ مِنَ الْمَرْجُومِينَ (116) Van dir: «Noé! Si no pares, hem de lapidar-te!» |
| قَالَ رَبِّ إِنَّ قَوْمِي كَذَّبُونِ (117) Va dir: «Senyor! El meu poble em desmenteix |
| فَافْتَحْ بَيْنِي وَبَيْنَهُمْ فَتْحًا وَنَجِّنِي وَمَن مَّعِيَ مِنَ الْمُؤْمِنِينَ (118) Jutjes, doncs, entre jo i ells, i salva'm, juntament amb els creients que estan amb mi!» |
| فَأَنجَيْنَاهُ وَمَن مَّعَهُ فِي الْفُلْكِ الْمَشْحُونِ (119) Els salvem, doncs, a ell i a qui estaven amb ell en la nau abarrotat |
| ثُمَّ أَغْرَقْنَا بَعْدُ الْبَاقِينَ (120) Després, negàrem a la resta |
| إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَآيَةً ۖ وَمَا كَانَ أَكْثَرُهُم مُّؤْمِنِينَ (121) Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen |
| وَإِنَّ رَبَّكَ لَهُوَ الْعَزِيزُ الرَّحِيمُ (122) En veritat, el teu Senyor és el Poderós, el Misericordiós |
| كَذَّبَتْ عَادٌ الْمُرْسَلِينَ (123) Els Adites van desmentir als Missatgers |
| إِذْ قَالَ لَهُمْ أَخُوهُمْ هُودٌ أَلَا تَتَّقُونَ (124) Quan el seu germà Hud els va dir: «És que no aneu a témer (a Al·là) |
| إِنِّي لَكُمْ رَسُولٌ أَمِينٌ (125) Teniu en mi a un Missatger digne de confiança |
| فَاتَّقُوا اللَّهَ وَأَطِيعُونِ (126) Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me |
| وَمَا أَسْأَلُكُمْ عَلَيْهِ مِنْ أَجْرٍ ۖ إِنْ أَجْرِيَ إِلَّا عَلَىٰ رَبِّ الْعَالَمِينَ (127) No us demano per això cap salari. El meu salari no incumbeix sinó al Senyor de l'univers |
| أَتَبْنُونَ بِكُلِّ رِيعٍ آيَةً تَعْبَثُونَ (128) Construís en cada pujol un monument per a divertir-vos |
| وَتَتَّخِذُونَ مَصَانِعَ لَعَلَّكُمْ تَخْلُدُونَ (129) i feu construccions esperant, potser, ser immortals |
| وَإِذَا بَطَشْتُم بَطَشْتُمْ جَبَّارِينَ (130) Quan useu de violència ho feu sense pietat |
| فَاتَّقُوا اللَّهَ وَأَطِيعُونِ (131) Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me |
| وَاتَّقُوا الَّذِي أَمَدَّكُم بِمَا تَعْلَمُونَ (132) Temeu a Qui us ha proveït del que sabeu |
| أَمَدَّكُم بِأَنْعَامٍ وَبَنِينَ (133) de ramats i fills |
| وَجَنَّاتٍ وَعُيُونٍ (134) de jardins i fonts |
| إِنِّي أَخَافُ عَلَيْكُمْ عَذَابَ يَوْمٍ عَظِيمٍ (135) Temo per vosaltres el càstig d'un dia terrible!» |
| قَالُوا سَوَاءٌ عَلَيْنَا أَوَعَظْتَ أَمْ لَمْ تَكُن مِّنَ الْوَاعِظِينَ (136) Van dir: «Ens dóna el mateix que ens amonestis o no |
| إِنْ هَٰذَا إِلَّا خُلُقُ الْأَوَّلِينَ (137) No fem sinó el que acostumaven a fer els antics |
| وَمَا نَحْنُ بِمُعَذَّبِينَ (138) No se'ns castigarà!» |
| فَكَذَّبُوهُ فَأَهْلَكْنَاهُمْ ۗ إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَآيَةً ۖ وَمَا كَانَ أَكْثَرُهُم مُّؤْمِنِينَ (139) Li van desmentir i els aniquilem. Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen |
| وَإِنَّ رَبَّكَ لَهُوَ الْعَزِيزُ الرَّحِيمُ (140) En veritat, el teu Senyor és el Poderós, el Misericordiós |
| كَذَّبَتْ ثَمُودُ الْمُرْسَلِينَ (141) Els tamudís van desmentir als Missatgers |
| إِذْ قَالَ لَهُمْ أَخُوهُمْ صَالِحٌ أَلَا تَتَّقُونَ (142) Quan el seu germà Salih els va dir: «És que no aneu a témer (a Al·là) |
| إِنِّي لَكُمْ رَسُولٌ أَمِينٌ (143) Teniu en mi a un Missatger digne de confiança |
| فَاتَّقُوا اللَّهَ وَأَطِيعُونِ (144) Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me |
| وَمَا أَسْأَلُكُمْ عَلَيْهِ مِنْ أَجْرٍ ۖ إِنْ أَجْرِيَ إِلَّا عَلَىٰ رَبِّ الْعَالَمِينَ (145) No us demano per això cap salari. El meu salari no incumbeix sinó al Senyor de l'univers |
| أَتُتْرَكُونَ فِي مَا هَاهُنَا آمِنِينَ (146) Se us va a deixar en seguretat amb el que aquí baix teniu |
| فِي جَنَّاتٍ وَعُيُونٍ (147) entre jardins i fonts |
| وَزُرُوعٍ وَنَخْلٍ طَلْعُهَا هَضِيمٌ (148) entre camps conreats i esveltes palmeres |
| وَتَنْحِتُونَ مِنَ الْجِبَالِ بُيُوتًا فَارِهِينَ (149) i continuareu excavant, hàbilment, cases en les muntanyes |
| فَاتَّقُوا اللَّهَ وَأَطِيعُونِ (150) Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me |
| وَلَا تُطِيعُوا أَمْرَ الْمُسْرِفِينَ (151) No obeïu les ordres dels immoderats |
| الَّذِينَ يُفْسِدُونَ فِي الْأَرْضِ وَلَا يُصْلِحُونَ (152) que corrompen en la terra i no la reformen!» |
| قَالُوا إِنَّمَا أَنتَ مِنَ الْمُسَحَّرِينَ (153) Van dir: «Ets només un fetillat |
| مَا أَنتَ إِلَّا بَشَرٌ مِّثْلُنَا فَأْتِ بِآيَةٍ إِن كُنتَ مِنَ الصَّادِقِينَ (154) No ets sinó un mortal com nosaltres! Porta un signe, si és veritat el que dius!» |
| قَالَ هَٰذِهِ نَاقَةٌ لَّهَا شِرْبٌ وَلَكُمْ شِرْبُ يَوْمٍ مَّعْلُومٍ (155) Va dir: «Heus aquí una camella. Un dia li tocarà beure a ella i altre dia a vosaltres |
| وَلَا تَمَسُّوهَا بِسُوءٍ فَيَأْخُذَكُمْ عَذَابُ يَوْمٍ عَظِيمٍ (156) No li feu malament! Si no, us sorprendrà el càstig d'un dia terrible!» |
| فَعَقَرُوهَا فَأَصْبَحُوا نَادِمِينَ (157) Però ells la degollaren... i es van penedir |
| فَأَخَذَهُمُ الْعَذَابُ ۗ إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَآيَةً ۖ وَمَا كَانَ أَكْثَرُهُم مُّؤْمِنِينَ (158) I els va sorprendre el Càstig. Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen |
| وَإِنَّ رَبَّكَ لَهُوَ الْعَزِيزُ الرَّحِيمُ (159) En veritat, el teu Senyor és El Poderós, El Misericordiós |
| كَذَّبَتْ قَوْمُ لُوطٍ الْمُرْسَلِينَ (160) El poble de Lot va desmentir als Missatgers |
| إِذْ قَالَ لَهُمْ أَخُوهُمْ لُوطٌ أَلَا تَتَّقُونَ (161) Quan el seu germà Lot els va dir: «És que no aneu a témer (a Al·là) |
| إِنِّي لَكُمْ رَسُولٌ أَمِينٌ (162) Teniu en mi a un Missatger digne de confiança |
| فَاتَّقُوا اللَّهَ وَأَطِيعُونِ (163) Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me |
| وَمَا أَسْأَلُكُمْ عَلَيْهِ مِنْ أَجْرٍ ۖ إِنْ أَجْرِيَ إِلَّا عَلَىٰ رَبِّ الْعَالَمِينَ (164) No us demano per això cap salari. El meu salari no incumbeix sinó al Senyor de l'univers |
| أَتَأْتُونَ الذُّكْرَانَ مِنَ الْعَالَمِينَ (165) Us dirigiu a barons que a altres creatures |
| وَتَذَرُونَ مَا خَلَقَ لَكُمْ رَبُّكُم مِّنْ أَزْوَاجِكُم ۚ بَلْ أَنتُمْ قَوْمٌ عَادُونَ (166) i descuideu a les vostres esposes, que el vostre Senyor ha creat per a vosaltres? Sí, sou gent que viola la llei» |
| قَالُوا لَئِن لَّمْ تَنتَهِ يَا لُوطُ لَتَكُونَنَّ مِنَ الْمُخْرَجِينَ (167) Van dir: «Si no pares, Lot, seràs, certament, expulsat» |
| قَالَ إِنِّي لِعَمَلِكُم مِّنَ الْقَالِينَ (168) Va dir: «Deteste la vostra conducta |
| رَبِّ نَجِّنِي وَأَهْلِي مِمَّا يَعْمَلُونَ (169) Senyor! Salva'ns, a mi i a la meva família, del que fan!» |
| فَنَجَّيْنَاهُ وَأَهْلَهُ أَجْمَعِينَ (170) I els salvem, a ell i a la seva família, a tots |
| إِلَّا عَجُوزًا فِي الْغَابِرِينَ (171) salvo a una vella entre els que es van ressagar |
| ثُمَّ دَمَّرْنَا الْآخَرِينَ (172) Després, vam aniquilar als altres |
| وَأَمْطَرْنَا عَلَيْهِم مَّطَرًا ۖ فَسَاءَ مَطَرُ الْمُنذَرِينَ (173) I vam fer ploure sobre ells una pluja. Pluja fatal per als que havien estat advertits |
| إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَآيَةً ۖ وَمَا كَانَ أَكْثَرُهُم مُّؤْمِنِينَ (174) Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen |
| وَإِنَّ رَبَّكَ لَهُوَ الْعَزِيزُ الرَّحِيمُ (175) En veritat el teu Senyor és El Poderós, El Misericordiós |
| كَذَّبَ أَصْحَابُ الْأَيْكَةِ الْمُرْسَلِينَ (176) Els Habitants de l'Espessor van desmentir als Missatgers |
| إِذْ قَالَ لَهُمْ شُعَيْبٌ أَلَا تَتَّقُونَ (177) Quan Xuayb els va dir: «És que no aneu a témer (a Al·là) |
| إِنِّي لَكُمْ رَسُولٌ أَمِينٌ (178) Teniu en mi a un Missatger digne de confiança |
| فَاتَّقُوا اللَّهَ وَأَطِيعُونِ (179) Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me |
| وَمَا أَسْأَلُكُمْ عَلَيْهِ مِنْ أَجْرٍ ۖ إِنْ أَجْرِيَ إِلَّا عَلَىٰ رَبِّ الْعَالَمِينَ (180) No us demano per això cap salari. El meu salari no incumbeix sinó al Senyor de l'univers |
| ۞ أَوْفُوا الْكَيْلَ وَلَا تَكُونُوا مِنَ الْمُخْسِرِينَ (181) Doneu la mesura justa, no feu trampa |
| وَزِنُوا بِالْقِسْطَاسِ الْمُسْتَقِيمِ (182) Peseu amb una balança exacta |
| وَلَا تَبْخَسُوا النَّاسَ أَشْيَاءَهُمْ وَلَا تَعْثَوْا فِي الْأَرْضِ مُفْسِدِينَ (183) No danyeu a ningú en les seves coses i no obreu malament en la terra corrompent |
| وَاتَّقُوا الَّذِي خَلَقَكُمْ وَالْجِبِلَّةَ الْأَوَّلِينَ (184) Temeu a Qui us ha creat, a vosaltres i a les generacions antigues!» |
| قَالُوا إِنَّمَا أَنتَ مِنَ الْمُسَحَّرِينَ (185) Van dir: «Ets només un fetillat |
| وَمَا أَنتَ إِلَّا بَشَرٌ مِّثْلُنَا وَإِن نَّظُنُّكَ لَمِنَ الْكَاذِبِينَ (186) No ets sinó un mortal com nosaltres. Creiem que esmentis |
| فَأَسْقِطْ عَلَيْنَا كِسَفًا مِّنَ السَّمَاءِ إِن كُنتَ مِنَ الصَّادِقِينَ (187) Si és veritat el que dius, feix que caigui sobre nosaltres part del cel!» |
| قَالَ رَبِّي أَعْلَمُ بِمَا تَعْمَلُونَ (188) Va dir: «El meu Senyor sap bé el que feu» |
| فَكَذَّبُوهُ فَأَخَذَهُمْ عَذَابُ يَوْمِ الظُّلَّةِ ۚ إِنَّهُ كَانَ عَذَابَ يَوْمٍ عَظِيمٍ (189) Li van desmentir. I el càstig del Dia de l'Ombra els va sorprendre: va ser el càstig d'un dia terrible |
| إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَآيَةً ۖ وَمَا كَانَ أَكْثَرُهُم مُّؤْمِنِينَ (190) Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen |
| وَإِنَّ رَبَّكَ لَهُوَ الْعَزِيزُ الرَّحِيمُ (191) En veritat, el teu Senyor és El Poderós, El Misericordiós |
| وَإِنَّهُ لَتَنزِيلُ رَبِّ الْعَالَمِينَ (192) És, en veritat, La Revelació del Senyor de l'univers |
| نَزَلَ بِهِ الرُّوحُ الْأَمِينُ (193) L'Esperit digne de confiança ho ha baixat |
| عَلَىٰ قَلْبِكَ لِتَكُونَ مِنَ الْمُنذِرِينَ (194) al teu cor, perquè siguis un que adverteix |
| بِلِسَانٍ عَرَبِيٍّ مُّبِينٍ (195) En llengua àrab clara |
| وَإِنَّهُ لَفِي زُبُرِ الْأَوَّلِينَ (196) i estava, certament, en les Escriptures dels antics |
| أَوَلَمْ يَكُن لَّهُمْ آيَةً أَن يَعْلَمَهُ عُلَمَاءُ بَنِي إِسْرَائِيلَ (197) No és per a ells un signe que els doctors dels Fills d'Israel ho coneguin |
| وَلَوْ نَزَّلْنَاهُ عَلَىٰ بَعْضِ الْأَعْجَمِينَ (198) Si ho haguéssim revelat a un no àrab |
| فَقَرَأَهُ عَلَيْهِم مَّا كَانُوا بِهِ مُؤْمِنِينَ (199) i aquest l'hi hagués recitat, no haurien cregut en ell |
| كَذَٰلِكَ سَلَكْنَاهُ فِي قُلُوبِ الْمُجْرِمِينَ (200) Així l'hi hem insinuat als pecadors |
| لَا يُؤْمِنُونَ بِهِ حَتَّىٰ يَرَوُا الْعَذَابَ الْأَلِيمَ (201) però no creuran en ell fins que vegin el càstig dolorós |
| فَيَأْتِيَهُم بَغْتَةً وَهُمْ لَا يَشْعُرُونَ (202) que els vindrà de cop i volta, sense pressentir-ho |
| فَيَقُولُوا هَلْ نَحْنُ مُنظَرُونَ (203) Llavors, diran: «Se'ns diferirà?» |
| أَفَبِعَذَابِنَا يَسْتَعْجِلُونَ (204) Volen, llavors, avançar El nostre càstig |
| أَفَرَأَيْتَ إِن مَّتَّعْنَاهُمْ سِنِينَ (205) I què et sembla? Si els deixéssim gaudir durant anys |
| ثُمَّ جَاءَهُم مَّا كَانُوا يُوعَدُونَ (206) i, després, es complís en ells l'amenaça |
| مَا أَغْنَىٰ عَنْهُم مَّا كَانُوا يُمَتَّعُونَ (207) no els serviria de res l'haver gaudit tant |
| وَمَا أَهْلَكْنَا مِن قَرْيَةٍ إِلَّا لَهَا مُنذِرُونَ (208) No hem destruït mai una ciutat sense haver-li enviat abans qui advertissin |
| ذِكْرَىٰ وَمَا كُنَّا ظَالِمِينَ (209) com amonestació. No som injusts |
| وَمَا تَنَزَّلَتْ بِهِ الشَّيَاطِينُ (210) No són els dimonis qui ho han baixat |
| وَمَا يَنبَغِي لَهُمْ وَمَا يَسْتَطِيعُونَ (211) ni els estava bé, ni podien fer-ho |
| إِنَّهُمْ عَنِ السَّمْعِ لَمَعْزُولُونَ (212) Estan, en veritat, lluny d'escoltar-ho |
| فَلَا تَدْعُ مَعَ اللَّهِ إِلَٰهًا آخَرَ فَتَكُونَ مِنَ الْمُعَذَّبِينَ (213) No invoquis a altres déus juntament amb Al·là si no, seràs castigat |
| وَأَنذِرْ عَشِيرَتَكَ الْأَقْرَبِينَ (214) Adverteix als membres més reunits de la teva tribu |
| وَاخْفِضْ جَنَاحَكَ لِمَنِ اتَّبَعَكَ مِنَ الْمُؤْمِنِينَ (215) Sigues benèvol amb els creients que et segueixen |
| فَإِنْ عَصَوْكَ فَقُلْ إِنِّي بَرِيءٌ مِّمَّا تَعْمَلُونَ (216) Si et desobeïxen, digues: «Sóc innocent del que feu» |
| وَتَوَكَّلْ عَلَى الْعَزِيزِ الرَّحِيمِ (217) Confia en El Poderós, El Misericordiós |
| الَّذِي يَرَاكَ حِينَ تَقُومُ (218) Que et veu quan estàs dempeus |
| وَتَقَلُّبَكَ فِي السَّاجِدِينَ (219) i veu les postures que adoptes entre els que es prosternen |
| إِنَّهُ هُوَ السَّمِيعُ الْعَلِيمُ (220) Ell és Qui tot ho escolta, Qui tot ho sap |
| هَلْ أُنَبِّئُكُمْ عَلَىٰ مَن تَنَزَّلُ الشَّيَاطِينُ (221) He d'informar-vos de sobre qui descendeixen els dimonis |
| تَنَزَّلُ عَلَىٰ كُلِّ أَفَّاكٍ أَثِيمٍ (222) Descendeixen sobretot mentider pecador |
| يُلْقُونَ السَّمْعَ وَأَكْثَرُهُمْ كَاذِبُونَ (223) Agusen l'oïda... I la majoria menteixen |
| وَالشُّعَرَاءُ يَتَّبِعُهُمُ الْغَاوُونَ (224) Quant als poetes, els segueixen els esgarriats |
| أَلَمْ تَرَ أَنَّهُمْ فِي كُلِّ وَادٍ يَهِيمُونَ (225) No has vist que van errant per tots les valls |
| وَأَنَّهُمْ يَقُولُونَ مَا لَا يَفْعَلُونَ (226) i que diuen el que no fan |
| إِلَّا الَّذِينَ آمَنُوا وَعَمِلُوا الصَّالِحَاتِ وَذَكَرُوا اللَّهَ كَثِيرًا وَانتَصَرُوا مِن بَعْدِ مَا ظُلِمُوا ۗ وَسَيَعْلَمُ الَّذِينَ ظَلَمُوا أَيَّ مُنقَلَبٍ يَنقَلِبُونَ (227) No són així els que creuen, obren bé, recorden molt a Al·là i es defensen quan són tractats injustament. Els impius veuran aviat la sort que els espera |