حم (1)
Haa_Miim |
عسق (2)
Ayn_Siin_Qaaf |
كَذَٰلِكَ يُوحِي إِلَيْكَ وَإِلَى الَّذِينَ مِن قَبْلِكَ اللَّهُ الْعَزِيزُ الْحَكِيمُ (3)
Així és com Al·là, el Poderós, el Savi, fa una revelació, a tu i a qui van anar abans de tu |
لَهُ مَا فِي السَّمَاوَاتِ وَمَا فِي الْأَرْضِ ۖ وَهُوَ الْعَلِيُّ الْعَظِيمُ (4)
Seu és el que està en els cels i en la terra. Ell és l'Altíssim, el Grandiós |
تَكَادُ السَّمَاوَاتُ يَتَفَطَّرْنَ مِن فَوْقِهِنَّ ۚ وَالْمَلَائِكَةُ يُسَبِّحُونَ بِحَمْدِ رَبِّهِمْ وَيَسْتَغْفِرُونَ لِمَن فِي الْأَرْضِ ۗ أَلَا إِنَّ اللَّهَ هُوَ الْغَفُورُ الرَّحِيمُ (5)
Gairebé es fenen els cels dalt de tot al celebrar els àngels les lloances del seu Senyor i demanar El seu perdó en favor dels que estan en la terra. No és Al·là l'Indulgent, el Misericordiós |
وَالَّذِينَ اتَّخَذُوا مِن دُونِهِ أَوْلِيَاءَ اللَّهُ حَفِيظٌ عَلَيْهِمْ وَمَا أَنتَ عَلَيْهِم بِوَكِيلٍ (6)
Als que han pres patrós presecindint d´Ell, Al·là els vigila. Tu no ets el seu protector |
وَكَذَٰلِكَ أَوْحَيْنَا إِلَيْكَ قُرْآنًا عَرَبِيًّا لِّتُنذِرَ أُمَّ الْقُرَىٰ وَمَنْ حَوْلَهَا وَتُنذِرَ يَوْمَ الْجَمْعِ لَا رَيْبَ فِيهِ ۚ فَرِيقٌ فِي الْجَنَّةِ وَفَرِيقٌ فِي السَّعِيرِ (7)
Així és com et revelem un Alcorà àrab, perquè adverteixis a la metròpolis i als quals viuen en els seus voltants i perquè previnguis contra el dia indubitable de la Reunió. Uns estaran en el Paradís i altres en el foc Flamejant |
وَلَوْ شَاءَ اللَّهُ لَجَعَلَهُمْ أُمَّةً وَاحِدَةً وَلَٰكِن يُدْخِلُ مَن يَشَاءُ فِي رَحْمَتِهِ ۚ وَالظَّالِمُونَ مَا لَهُم مِّن وَلِيٍّ وَلَا نَصِيرٍ (8)
Al·là, si hagués volgut, hauria fet d'ells una sola comunitat; però introduïx en La seva misericòrdia a qui Ell vol. Els impius no tindran amo ni auxiliar |
أَمِ اتَّخَذُوا مِن دُونِهِ أَوْلِيَاءَ ۖ فَاللَّهُ هُوَ الْوَلِيُّ وَهُوَ يُحْيِي الْمَوْتَىٰ وَهُوَ عَلَىٰ كُلِّ شَيْءٍ قَدِيرٌ (9)
Han pres amos presecindint d´Ell? Doncs Al·là és El Amo. Ell ressuscita als morts, és omnipotent |
وَمَا اخْتَلَفْتُمْ فِيهِ مِن شَيْءٍ فَحُكْمُهُ إِلَى اللَّهِ ۚ ذَٰلِكُمُ اللَّهُ رَبِّي عَلَيْهِ تَوَكَّلْتُ وَإِلَيْهِ أُنِيبُ (10)
Al·là és Qui arbitra les vostres discrepàncies, qualssevol que siguin. Tal és Al·là, el meu Senyor. En Ell confio i a Ell em torno penedit |
فَاطِرُ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ ۚ جَعَلَ لَكُم مِّنْ أَنفُسِكُمْ أَزْوَاجًا وَمِنَ الْأَنْعَامِ أَزْوَاجًا ۖ يَذْرَؤُكُمْ فِيهِ ۚ لَيْسَ كَمِثْلِهِ شَيْءٌ ۖ وَهُوَ السَّمِيعُ الْبَصِيرُ (11)
Creador dels cels i de la terra. Ha eixit de vosaltres mateixos parelles,i també dels vostres ramats, disseminant-vos així. No hi ha gens que se Li assembli. Ell és Qui tot ho escolta, Qui tot ho veu |
لَهُ مَقَالِيدُ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ ۖ يَبْسُطُ الرِّزْقَ لِمَن يَشَاءُ وَيَقْدِرُ ۚ إِنَّهُ بِكُلِّ شَيْءٍ عَلِيمٌ (12)
Seves són les claus dels cels i de la terra. Dispensa el sosteniment a qui Ell vol: a uns amb llarguesa, a uns altres amb mesura. És omniscient |
۞ شَرَعَ لَكُم مِّنَ الدِّينِ مَا وَصَّىٰ بِهِ نُوحًا وَالَّذِي أَوْحَيْنَا إِلَيْكَ وَمَا وَصَّيْنَا بِهِ إِبْرَاهِيمَ وَمُوسَىٰ وَعِيسَىٰ ۖ أَنْ أَقِيمُوا الدِّينَ وَلَا تَتَفَرَّقُوا فِيهِ ۚ كَبُرَ عَلَى الْمُشْرِكِينَ مَا تَدْعُوهُمْ إِلَيْهِ ۚ اللَّهُ يَجْتَبِي إِلَيْهِ مَن يَشَاءُ وَيَهْدِي إِلَيْهِ مَن يُنِيبُ (13)
Us ha prescrit en matèria de religió el que ja havia ordenat a Noé, el que Nosaltres t'hem revelat i el que ja havíem ordenat a Abraham, a Moisés i a Jesús: «Que rendiu cult i que això no us serveixi de motiu de divisió!» Als associadors els resulta difícil allò que tu els crides. Al·là tria per a Si a qui Ell vol i dirigeix a Ell a qui es penedeix |
وَمَا تَفَرَّقُوا إِلَّا مِن بَعْدِ مَا جَاءَهُمُ الْعِلْمُ بَغْيًا بَيْنَهُمْ ۚ وَلَوْلَا كَلِمَةٌ سَبَقَتْ مِن رَّبِّكَ إِلَىٰ أَجَلٍ مُّسَمًّى لَّقُضِيَ بَيْنَهُمْ ۚ وَإِنَّ الَّذِينَ أُورِثُوا الْكِتَابَ مِن بَعْدِهِمْ لَفِي شَكٍّ مِّنْهُ مُرِيبٍ (14)
No es van dividir, per rebel·lia mútua, sinó després d'haver rebut la Ciència. I, si no arriba a ésser per una paraula prèvia del teu Senyor, remetent a un terme fix, ja s'hauria decidit entre ells. Qui, després, van heretar l'Escriptura dubten seriosament d'ella |
فَلِذَٰلِكَ فَادْعُ ۖ وَاسْتَقِمْ كَمَا أُمِرْتَ ۖ وَلَا تَتَّبِعْ أَهْوَاءَهُمْ ۖ وَقُلْ آمَنتُ بِمَا أَنزَلَ اللَّهُ مِن كِتَابٍ ۖ وَأُمِرْتُ لِأَعْدِلَ بَيْنَكُمُ ۖ اللَّهُ رَبُّنَا وَرَبُّكُمْ ۖ لَنَا أَعْمَالُنَا وَلَكُمْ أَعْمَالُكُمْ ۖ لَا حُجَّةَ بَيْنَنَا وَبَيْنَكُمُ ۖ اللَّهُ يَجْمَعُ بَيْنَنَا ۖ وَإِلَيْهِ الْمَصِيرُ (15)
Així, doncs, predica. Segueix la via recta, com se't ha ordenat, i no segueixis les seves passions. I digues: «Creo en tota Escriptura que Al·là ha revelat. Se m'ha ordenat que faci justícia entre vosaltres. Al·là és el nostre Senyor i Senyor vostre! Nosaltres respondrem dels nostres actes i vosaltres dels vostres. Que no hagi disputes entre nosaltres i vosaltres! Al·là ens reunirà... És Ell la fi de tot!» |
وَالَّذِينَ يُحَاجُّونَ فِي اللَّهِ مِن بَعْدِ مَا اسْتُجِيبَ لَهُ حُجَّتُهُمْ دَاحِضَةٌ عِندَ رَبِّهِمْ وَعَلَيْهِمْ غَضَبٌ وَلَهُمْ عَذَابٌ شَدِيدٌ (16)
Qui disputen a propòsit d'Al·là després que se li ha escoltat, esgrimeixen un argument sense valor per al seu Senyor. Incorren en ira i tindran un càstig sever |
اللَّهُ الَّذِي أَنزَلَ الْكِتَابَ بِالْحَقِّ وَالْمِيزَانَ ۗ وَمَا يُدْرِيكَ لَعَلَّ السَّاعَةَ قَرِيبٌ (17)
Al·là és qui ha fet descendir l'Escriptura amb la Veritat, i la Balança. Qui sap? Potser l'Hora estigui pròxima |
يَسْتَعْجِلُ بِهَا الَّذِينَ لَا يُؤْمِنُونَ بِهَا ۖ وَالَّذِينَ آمَنُوا مُشْفِقُونَ مِنْهَا وَيَعْلَمُونَ أَنَّهَا الْحَقُّ ۗ أَلَا إِنَّ الَّذِينَ يُمَارُونَ فِي السَّاعَةِ لَفِي ضَلَالٍ بَعِيدٍ (18)
Els quals no creuen en ella desitjarien que s'avancés, mentre que els quals creuen tremolen només de pensar en ella i saben que és un fet. Els quals disputen sobre l'Hora no estan profundament extraviats |
اللَّهُ لَطِيفٌ بِعِبَادِهِ يَرْزُقُ مَن يَشَاءُ ۖ وَهُوَ الْقَوِيُّ الْعَزِيزُ (19)
Al·là és bondadoso amb Els seus serfs. Proveïx a les necessitats de qui Ell vol. Ell és el Fort, el Poderós |
مَن كَانَ يُرِيدُ حَرْثَ الْآخِرَةِ نَزِدْ لَهُ فِي حَرْثِهِ ۖ وَمَن كَانَ يُرِيدُ حَرْثَ الدُّنْيَا نُؤْتِهِ مِنْهَا وَمَا لَهُ فِي الْآخِرَةِ مِن نَّصِيبٍ (20)
A qui desitgi llaurar el camp de la vida futura l'hi acreixerem. A qui, en canvi, desitgi llaurar el camp de la vida d'aquí, li donarem d'ella, però no tindrà cap part en l'altra vida |
أَمْ لَهُمْ شُرَكَاءُ شَرَعُوا لَهُم مِّنَ الدِّينِ مَا لَمْ يَأْذَن بِهِ اللَّهُ ۚ وَلَوْلَا كَلِمَةُ الْفَصْلِ لَقُضِيَ بَيْنَهُمْ ۗ وَإِنَّ الظَّالِمِينَ لَهُمْ عَذَابٌ أَلِيمٌ (21)
Tenen associats que els hagin prescrit en matèria de religió el que Al·là no ha permés? Si no s'hagués ja pronunciat la sentència decisiva, s'hauria decidit entre ells. Els impius tindran un càstig dolorós |
تَرَى الظَّالِمِينَ مُشْفِقِينَ مِمَّا كَسَبُوا وَهُوَ وَاقِعٌ بِهِمْ ۗ وَالَّذِينَ آمَنُوا وَعَمِلُوا الصَّالِحَاتِ فِي رَوْضَاتِ الْجَنَّاتِ ۖ لَهُم مَّا يَشَاءُونَ عِندَ رَبِّهِمْ ۚ ذَٰلِكَ هُوَ الْفَضْلُ الْكَبِيرُ (22)
Veuràs als impius témer pel que han merescut, que recaurà en ells, mentre que els quals hagin cregut i obrat bé estaran en els prats dels jardins i tindran al costat del seu Senyor el que desitgin. Aquest és el gran favor |
ذَٰلِكَ الَّذِي يُبَشِّرُ اللَّهُ عِبَادَهُ الَّذِينَ آمَنُوا وَعَمِلُوا الصَّالِحَاتِ ۗ قُل لَّا أَسْأَلُكُمْ عَلَيْهِ أَجْرًا إِلَّا الْمَوَدَّةَ فِي الْقُرْبَىٰ ۗ وَمَن يَقْتَرِفْ حَسَنَةً نَّزِدْ لَهُ فِيهَا حُسْنًا ۚ إِنَّ اللَّهَ غَفُورٌ شَكُورٌ (23)
Aquesta és la bona nova que Al·là anuncia als seus serfs, que creuen i obren bé. Digues: «Jo no us demano salari a canvi, a part que estimeu als relatius». A qui obri bé, li augmentarem el valor de la seva obra. Al·là és indulgent, molt agraït |
أَمْ يَقُولُونَ افْتَرَىٰ عَلَى اللَّهِ كَذِبًا ۖ فَإِن يَشَإِ اللَّهُ يَخْتِمْ عَلَىٰ قَلْبِكَ ۗ وَيَمْحُ اللَّهُ الْبَاطِلَ وَيُحِقُّ الْحَقَّ بِكَلِمَاتِهِ ۚ إِنَّهُ عَلِيمٌ بِذَاتِ الصُّدُورِ (24)
O diran: «S'ha inventat una mentida contra Al·là». Al·là segellarà, si vol, el teu cor. Però Al·là dissipa la falsedat i fa triomfar la Veritat amb Les seves paraules. Ell sap bé el que tanquen els pits |
وَهُوَ الَّذِي يَقْبَلُ التَّوْبَةَ عَنْ عِبَادِهِ وَيَعْفُو عَنِ السَّيِّئَاتِ وَيَعْلَمُ مَا تَفْعَلُونَ (25)
Ell és Qui accepta el penediment dels seus serfs i perdona les dolentes accions. I sap el que feu |
وَيَسْتَجِيبُ الَّذِينَ آمَنُوا وَعَمِلُوا الصَّالِحَاتِ وَيَزِيدُهُم مِّن فَضْلِهِ ۚ وَالْكَافِرُونَ لَهُمْ عَذَابٌ شَدِيدٌ (26)
Escolta a qui creuen i obren bé i els dóna més del seu favor. Els infidels, en canvi, tindran un càstig sever |
۞ وَلَوْ بَسَطَ اللَّهُ الرِّزْقَ لِعِبَادِهِ لَبَغَوْا فِي الْأَرْضِ وَلَٰكِن يُنَزِّلُ بِقَدَرٍ مَّا يَشَاءُ ۚ إِنَّهُ بِعِبَادِهِ خَبِيرٌ بَصِيرٌ (27)
Si Al·là dispensés el sosteniment als seus serfs amb llarguesa, es insolentarían en la terra. El que fa, en canvi, és concedir-los amb mesura el que vol. Està bé informat sobre Els seus serfs, els veu bé |
وَهُوَ الَّذِي يُنَزِّلُ الْغَيْثَ مِن بَعْدِ مَا قَنَطُوا وَيَنشُرُ رَحْمَتَهُ ۚ وَهُوَ الْوَلِيُّ الْحَمِيدُ (28)
Ell és Qui envia de l'alt la pluja abundant, quan ja han perdut tota esperança, i difon La seva misericòrdia. Ell és El Amo, el Digne de Lloança |
وَمِنْ آيَاتِهِ خَلْقُ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ وَمَا بَثَّ فِيهِمَا مِن دَابَّةٍ ۚ وَهُوَ عَلَىٰ جَمْعِهِمْ إِذَا يَشَاءُ قَدِيرٌ (29)
Entre Els seus signes figuren la creació dels cels i de la terra, els éssers vius que en ells ha disseminat i que, quan vol, pot reunir |
وَمَا أَصَابَكُم مِّن مُّصِيبَةٍ فَبِمَا كَسَبَتْ أَيْدِيكُمْ وَيَعْفُو عَن كَثِيرٍ (30)
Qualsevol desgràcia que us ocorre, és com càstig a les vostres obres, però perdona molt |
وَمَا أَنتُم بِمُعْجِزِينَ فِي الْأَرْضِ ۖ وَمَا لَكُم مِّن دُونِ اللَّهِ مِن وَلِيٍّ وَلَا نَصِيرٍ (31)
No podeu escapar en la terra i no teniu, fora d'Al·là, amo ni auxiliar |
وَمِنْ آيَاتِهِ الْجَوَارِ فِي الْبَحْرِ كَالْأَعْلَامِ (32)
Entre els seus signes figuren les embarcacions en el mar com fites |
إِن يَشَأْ يُسْكِنِ الرِّيحَ فَيَظْلَلْنَ رَوَاكِدَ عَلَىٰ ظَهْرِهِ ۚ إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَآيَاتٍ لِّكُلِّ صَبَّارٍ شَكُورٍ (33)
Si vol, calma el vent i s'immobilitzen en la seva superfície. Certament, hi ha en això signes per a tot aquell que tingui molta paciència, molta gratitud |
أَوْ يُوبِقْهُنَّ بِمَا كَسَبُوا وَيَعْفُ عَن كَثِيرٍ (34)
O bé els fa perir, com càstig pel que han merescut, però perdona molt |
وَيَعْلَمَ الَّذِينَ يُجَادِلُونَ فِي آيَاتِنَا مَا لَهُم مِّن مَّحِيصٍ (35)
Perquè sàpiguen qui discuteixen sobre Els nostres signes que no tindran escapi |
فَمَا أُوتِيتُم مِّن شَيْءٍ فَمَتَاعُ الْحَيَاةِ الدُّنْيَا ۖ وَمَا عِندَ اللَّهِ خَيْرٌ وَأَبْقَىٰ لِلَّذِينَ آمَنُوا وَعَلَىٰ رَبِّهِمْ يَتَوَكَّلُونَ (36)
Tot el que heu rebut és breu gaudi de la vida d'aquí. En canvi, el que Al·là té és millor i més durador per a qui creuen i confien en el seu Senyor |
وَالَّذِينَ يَجْتَنِبُونَ كَبَائِرَ الْإِثْمِ وَالْفَوَاحِشَ وَإِذَا مَا غَضِبُوا هُمْ يَغْفِرُونَ (37)
Aquells que eviten cometre pecats greus i deshonestidades i, quan estan aïrats, perdonen |
وَالَّذِينَ اسْتَجَابُوا لِرَبِّهِمْ وَأَقَامُوا الصَّلَاةَ وَأَمْرُهُمْ شُورَىٰ بَيْنَهُمْ وَمِمَّا رَزَقْنَاهُمْ يُنفِقُونَ (38)
Aquells que escolten al seu Senyor, fan la azalá, es consulten mútuament, donen almoina del que els hem proveït |
وَالَّذِينَ إِذَا أَصَابَهُمُ الْبَغْيُ هُمْ يَنتَصِرُونَ (39)
Aquells que es defensen quan són víctimes d'opressió |
وَجَزَاءُ سَيِّئَةٍ سَيِّئَةٌ مِّثْلُهَا ۖ فَمَنْ عَفَا وَأَصْلَحَ فَأَجْرُهُ عَلَى اللَّهِ ۚ إِنَّهُ لَا يُحِبُّ الظَّالِمِينَ (40)
Una dolenta acció serà retribuïda amb una pena igual, però qui perdoni i es reconciliï rebrà la seva recompensa d'Al·là. Ell no estima als impius |
وَلَمَنِ انتَصَرَ بَعْدَ ظُلْمِهِ فَأُولَٰئِكَ مَا عَلَيْهِم مِّن سَبِيلٍ (41)
Qui, tractats injustament, es defensin, no incorreran en retret |
إِنَّمَا السَّبِيلُ عَلَى الَّذِينَ يَظْلِمُونَ النَّاسَ وَيَبْغُونَ فِي الْأَرْضِ بِغَيْرِ الْحَقِّ ۚ أُولَٰئِكَ لَهُمْ عَذَابٌ أَلِيمٌ (42)
Només incorren en ell qui són injusts amb els homes i es insolentan en la terra injustament. Aquests tals tindran un càstig dolorós |
وَلَمَن صَبَرَ وَغَفَرَ إِنَّ ذَٰلِكَ لَمِنْ عَزْمِ الْأُمُورِ (43)
Qui és pacient i perdona, això sí que és donar mostres de resolució |
وَمَن يُضْلِلِ اللَّهُ فَمَا لَهُ مِن وَلِيٍّ مِّن بَعْدِهِ ۗ وَتَرَى الظَّالِمِينَ لَمَّا رَأَوُا الْعَذَابَ يَقُولُونَ هَلْ إِلَىٰ مَرَدٍّ مِّن سَبِيلٍ (44)
Aquell a qui Al·là extravia no tindrà, després d'Ell, cap amo. Quan els impius vegen el càstig, els veuràs que diuen: «I no hi ha manera de regressar?» |
وَتَرَاهُمْ يُعْرَضُونَ عَلَيْهَا خَاشِعِينَ مِنَ الذُّلِّ يَنظُرُونَ مِن طَرْفٍ خَفِيٍّ ۗ وَقَالَ الَّذِينَ آمَنُوا إِنَّ الْخَاسِرِينَ الَّذِينَ خَسِرُوا أَنفُسَهُمْ وَأَهْلِيهِمْ يَوْمَ الْقِيَامَةِ ۗ أَلَا إِنَّ الظَّالِمِينَ فِي عَذَابٍ مُّقِيمٍ (45)
Els veuràs exposats a ell, abatuts d'humiliació, mirant amb dissimulació, mentre que qui hagin cregut diran: «Qui de debò perden són els quals el dia de la Resurrecció s'han perdut a si mateixos i han perdut a les seves famílies». No tindran els impius un càstig permanent |
وَمَا كَانَ لَهُم مِّنْ أَوْلِيَاءَ يَنصُرُونَهُم مِّن دُونِ اللَّهِ ۗ وَمَن يُضْلِلِ اللَّهُ فَمَا لَهُ مِن سَبِيلٍ (46)
Fora d'Al·là, no tindran cap protectors que els auxiliïn... Aquell a qui Al·là extravia no podrà donar amb camí |
اسْتَجِيبُوا لِرَبِّكُم مِّن قَبْلِ أَن يَأْتِيَ يَوْمٌ لَّا مَرَدَّ لَهُ مِنَ اللَّهِ ۚ مَا لَكُم مِّن مَّلْجَإٍ يَوْمَئِذٍ وَمَا لَكُم مِّن نَّكِيرٍ (47)
Escolteu al vostre Senyor abans que arribi un dia que Al·là no evitarà. Aquest dia no trobareu refugi, ni podreu negar |
فَإِنْ أَعْرَضُوا فَمَا أَرْسَلْنَاكَ عَلَيْهِمْ حَفِيظًا ۖ إِنْ عَلَيْكَ إِلَّا الْبَلَاغُ ۗ وَإِنَّا إِذَا أَذَقْنَا الْإِنسَانَ مِنَّا رَحْمَةً فَرِحَ بِهَا ۖ وَإِن تُصِبْهُمْ سَيِّئَةٌ بِمَا قَدَّمَتْ أَيْدِيهِمْ فَإِنَّ الْإِنسَانَ كَفُورٌ (48)
Si s'aparten, no t'hem manat per a ser el seu custodi, sinó només per a transmetre. Quan fem agradar a l'home una misericòrdia vinguda de Nosaltres, s´alegra. Però, si li succeïx un mal com càstig a les seves obres, llavors, l'home és desagraït |
لِّلَّهِ مُلْكُ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ ۚ يَخْلُقُ مَا يَشَاءُ ۚ يَهَبُ لِمَن يَشَاءُ إِنَاثًا وَيَهَبُ لِمَن يَشَاءُ الذُّكُورَ (49)
El domini dels cels i de la terra pertany a Al·là. Crea el que vol. Regala filles a qui Ell vol i regala fills a qui Ell vol |
أَوْ يُزَوِّجُهُمْ ذُكْرَانًا وَإِنَاثًا ۖ وَيَجْعَلُ مَن يَشَاءُ عَقِيمًا ۚ إِنَّهُ عَلِيمٌ قَدِيرٌ (50)
o bé els dóna ambdós, barons i femelles, o fa estèril a qui Ell vol. És omniscient, omnipotent |
۞ وَمَا كَانَ لِبَشَرٍ أَن يُكَلِّمَهُ اللَّهُ إِلَّا وَحْيًا أَوْ مِن وَرَاءِ حِجَابٍ أَوْ يُرْسِلَ رَسُولًا فَيُوحِيَ بِإِذْنِهِ مَا يَشَاءُ ۚ إِنَّهُ عَلِيٌّ حَكِيمٌ (51)
A cap mortal li és atès que Al·là li parli si no és per inspiració, o des de darrere d'una cortina, o manant-li un Missatger que li inspiri, amb La seva autorització, el que Ell vol. És altíssim, savi |
وَكَذَٰلِكَ أَوْحَيْنَا إِلَيْكَ رُوحًا مِّنْ أَمْرِنَا ۚ مَا كُنتَ تَدْرِي مَا الْكِتَابُ وَلَا الْإِيمَانُ وَلَٰكِن جَعَلْنَاهُ نُورًا نَّهْدِي بِهِ مَن نَّشَاءُ مِنْ عِبَادِنَا ۚ وَإِنَّكَ لَتَهْدِي إِلَىٰ صِرَاطٍ مُّسْتَقِيمٍ (52)
Així és com t'hem inspirat un Esperit que procedeix de La nostra ordre. Tu no sabies el que eren l'Escriptura i la Fe, però hem fet d'ell llum amb la que guiem a qui volem dels nostres serfs. Certament, tu guies als homes a una via recta |
صِرَاطِ اللَّهِ الَّذِي لَهُ مَا فِي السَّمَاوَاتِ وَمَا فِي الْأَرْضِ ۗ أَلَا إِلَى اللَّهِ تَصِيرُ الْأُمُورُ (53)
la via d'Al·là, a qui pertany el que està en els cels i en la terra. No és Al·là la fi de tot |
