| وَالْفَجْرِ (1) Per l'alba |
| وَلَيَالٍ عَشْرٍ (2) Per deu nits |
| وَالشَّفْعِ وَالْوَتْرِ (3) Pel parell i l'imparell |
| وَاللَّيْلِ إِذَا يَسْرِ (4) A la nit quan transcorre |
| هَلْ فِي ذَٰلِكَ قَسَمٌ لِّذِي حِجْرٍ (5) No és això un jurament per al dotat d'intel·lecte |
| أَلَمْ تَرَ كَيْفَ فَعَلَ رَبُّكَ بِعَادٍ (6) No has vist com ha obrat el teu Senyor amb els Adites |
| إِرَمَ ذَاتِ الْعِمَادِ (7) amb Iram, la de les columnes |
| الَّتِي لَمْ يُخْلَقْ مِثْلُهَا فِي الْبِلَادِ (8) sense igual en el país |
| وَثَمُودَ الَّذِينَ جَابُوا الصَّخْرَ بِالْوَادِ (9) amb els Tamudís, que van excavar la roca en la vall |
| وَفِرْعَوْنَ ذِي الْأَوْتَادِ (10) amb Faraó, el de les estaques |
| الَّذِينَ طَغَوْا فِي الْبِلَادِ (11) que s'havien excedit en el país |
| فَأَكْثَرُوا فِيهَا الْفَسَادَ (12) i que havien corromput tant en ell |
| فَصَبَّ عَلَيْهِمْ رَبُّكَ سَوْطَ عَذَابٍ (13) El teu Senyor va descarregar sobre ells el flagell d'un càstig |
| إِنَّ رَبَّكَ لَبِالْمِرْصَادِ (14) El teu Senyor està, sí, a l'aguait |
| فَأَمَّا الْإِنسَانُ إِذَا مَا ابْتَلَاهُ رَبُّهُ فَأَكْرَمَهُ وَنَعَّمَهُ فَيَقُولُ رَبِّي أَكْرَمَنِ (15) L'home, quan el seu Senyor li prova honrant-lo i concedint-li gràcies, diu: «El meu Senyor m'ha honrat!» |
| وَأَمَّا إِذَا مَا ابْتَلَاهُ فَقَدَرَ عَلَيْهِ رِزْقَهُ فَيَقُولُ رَبِّي أَهَانَنِ (16) En canvi. quan li prova restringint-li el seu sosteniment, diu: «El meu Senyor m'ha menyspreat!» |
| كَلَّا ۖ بَل لَّا تُكْرِمُونَ الْيَتِيمَ (17) No! Sou vosaltres, més aviat, els quals no honreu a l'orfe |
| وَلَا تَحَاضُّونَ عَلَىٰ طَعَامِ الْمِسْكِينِ (18) ni us animeu uns a uns altres a alimentar al pobre |
| وَتَأْكُلُونَ التُّرَاثَ أَكْلًا لَّمًّا (19) sinó que devoreu voraçment l'herència i |
| وَتُحِبُّونَ الْمَالَ حُبًّا جَمًّا (20) estimeu la hisenda amb desordenat amor |
| كَلَّا إِذَا دُكَّتِ الْأَرْضُ دَكًّا دَكًّا (21) No! Quan la Terra sigui reduïda a pols fina |
| وَجَاءَ رَبُّكَ وَالْمَلَكُ صَفًّا صَفًّا (22) i vingué el teu Senyor amb els àngels en files |
| وَجِيءَ يَوْمَئِذٍ بِجَهَنَّمَ ۚ يَوْمَئِذٍ يَتَذَكَّرُ الْإِنسَانُ وَأَنَّىٰ لَهُ الذِّكْرَىٰ (23) aquest dia es portarà la Jahenam, aquest dia l'home es deixarà amonestar -i de quin li servirà llavors l'amonestació |
| يَقُولُ يَا لَيْتَنِي قَدَّمْتُ لِحَيَاتِي (24) i dirà: «Tant de bo hagués enviat per davant per a la meva vida!» |
| فَيَوْمَئِذٍ لَّا يُعَذِّبُ عَذَابَهُ أَحَدٌ (25) Aquest dia ningú castigarà com Ell |
| وَلَا يُوثِقُ وَثَاقَهُ أَحَدٌ (26) ningú lligarà com Ell |
| يَا أَيَّتُهَا النَّفْسُ الْمُطْمَئِنَّةُ (27) «Ànima assossegada |
| ارْجِعِي إِلَىٰ رَبِّكِ رَاضِيَةً مَّرْضِيَّةً (28) Torna al teu Senyor, satisfeta, accepta |
| فَادْخُلِي فِي عِبَادِي (29) I entra amb Els meus serfs |
| وَادْخُلِي جَنَّتِي (30) Entra en El meu Paradís!» |