| الْحَاقَّةُ (1) La Inevitable |
| مَا الْحَاقَّةُ (2) Què és la Inevitable |
| وَمَا أَدْرَاكَ مَا الْحَاقَّةُ (3) I com sabràs què és la Inevitable |
| كَذَّبَتْ ثَمُودُ وَعَادٌ بِالْقَارِعَةِ (4) Els Tamudís i Els Adites van desmentir la Calamitat |
| فَأَمَّا ثَمُودُ فَأُهْلِكُوا بِالطَّاغِيَةِ (5) Els Tamudís van ser aniquilats pel llamp |
| وَأَمَّا عَادٌ فَأُهْلِكُوا بِرِيحٍ صَرْصَرٍ عَاتِيَةٍ (6) Els Adites van ser aniquilats per un vent glacial, impetuós |
| سَخَّرَهَا عَلَيْهِمْ سَبْعَ لَيَالٍ وَثَمَانِيَةَ أَيَّامٍ حُسُومًا فَتَرَى الْقَوْمَ فِيهَا صَرْعَىٰ كَأَنَّهُمْ أَعْجَازُ نَخْلٍ خَاوِيَةٍ (7) que va desencadenar contra ells per a devastar-lo tot durant set nits i vuit dies. Es veia a la gent jeure en elles com troncs de palmeres derrocades |
| فَهَلْ تَرَىٰ لَهُم مِّن بَاقِيَةٍ (8) Pots tu veure algun rastre d'ells |
| وَجَاءَ فِرْعَوْنُ وَمَن قَبْلَهُ وَالْمُؤْتَفِكَاتُ بِالْخَاطِئَةِ (9) Van pecar Faraó, els quals van anar abans d’ell i Les Ciutats de dalt a baix |
| فَعَصَوْا رَسُولَ رَبِّهِمْ فَأَخَذَهُمْ أَخْذَةً رَّابِيَةً (10) Van desobeir a l’Envia del seu Senyor i Aquest els va sorprendre d'una manera irresistible |
| إِنَّا لَمَّا طَغَى الْمَاءُ حَمَلْنَاكُمْ فِي الْجَارِيَةِ (11) Quan les aigües ho van inundar tot, us duem en l'embarcació |
| لِنَجْعَلَهَا لَكُمْ تَذْكِرَةً وَتَعِيَهَا أُذُنٌ وَاعِيَةٌ (12) per a fer d’ella un record per a vosaltres, perquè l'oïda atenta ho retingués |
| فَإِذَا نُفِخَ فِي الصُّورِ نَفْخَةٌ وَاحِدَةٌ (13) Quan es toqui la trompeta una sola vegada |
| وَحُمِلَتِ الْأَرْضُ وَالْجِبَالُ فَدُكَّتَا دَكَّةً وَاحِدَةً (14) i la terra i les muntanyes siguin alçades i polvoritzades d'un sol cop |
| فَيَوْمَئِذٍ وَقَعَتِ الْوَاقِعَةُ (15) aquest dia succeirà l'Esdeveniment |
| وَانشَقَّتِ السَّمَاءُ فَهِيَ يَوْمَئِذٍ وَاهِيَةٌ (16) El cel s´esberlarà, doncs aquest dia estarà trencadís |
| وَالْمَلَكُ عَلَىٰ أَرْجَائِهَا ۚ وَيَحْمِلُ عَرْشَ رَبِّكَ فَوْقَهُمْ يَوْمَئِذٍ ثَمَانِيَةٌ (17) Els àngels estaran en els seus confins i aquest dia vuit d'ells duran, damunt, el Tron del teu Senyor |
| يَوْمَئِذٍ تُعْرَضُونَ لَا تَخْفَىٰ مِنكُمْ خَافِيَةٌ (18) Aquest dia se us exposarà: gens vostre quedarà ocult |
| فَأَمَّا مَنْ أُوتِيَ كِتَابَهُ بِيَمِينِهِ فَيَقُولُ هَاؤُمُ اقْرَءُوا كِتَابِيَهْ (19) Aquell que rebi la seva Escriptura en la destra, dirà: «Preneu! Llegiu la meva Escriptura |
| إِنِّي ظَنَنتُ أَنِّي مُلَاقٍ حِسَابِيَهْ (20) Ja contava amb ser jutjat!» |
| فَهُوَ فِي عِيشَةٍ رَّاضِيَةٍ (21) Gaudirà d'una vida agradable |
| فِي جَنَّةٍ عَالِيَةٍ (22) en un Jardí elevat |
| قُطُوفُهَا دَانِيَةٌ (23) els fruits del qual estaran a l'abast de la mà |
| كُلُوا وَاشْرَبُوا هَنِيئًا بِمَا أَسْلَفْتُمْ فِي الْأَيَّامِ الْخَالِيَةِ (24) «Mengeu i beveu en pau el fruit del que vau fer en dies passats!» |
| وَأَمَّا مَنْ أُوتِيَ كِتَابَهُ بِشِمَالِهِ فَيَقُولُ يَا لَيْتَنِي لَمْ أُوتَ كِتَابِيَهْ (25) Aquell que rebi la seva Escriptura en la sinistra, dirà: «Tant de bo no se m'hagués lliurat l'Escriptura |
| وَلَمْ أَدْرِ مَا حِسَابِيَهْ (26) i no hagués conegut el resultat del meu judici |
| يَا لَيْتَهَا كَانَتِ الْقَاضِيَةَ (27) Tant de bo hagués estat definitiva |
| مَا أَغْنَىٰ عَنِّي مَالِيَهْ ۜ (28) De res m'ha servit la meva hisenda |
| هَلَكَ عَنِّي سُلْطَانِيَهْ (29) El meu poder m'ha abandonat» |
| خُذُوهُ فَغُلُّوهُ (30) «Agafeu-li i poseu-li una argolla al coll |
| ثُمَّ الْجَحِيمَ صَلُّوهُ (31) Que cremi, després, en el Jaheem |
| ثُمَّ فِي سِلْسِلَةٍ ذَرْعُهَا سَبْعُونَ ذِرَاعًا فَاسْلُكُوهُ (32) Subjecteu-li, després, a una cadena de setanta colzes!» |
| إِنَّهُ كَانَ لَا يُؤْمِنُ بِاللَّهِ الْعَظِيمِ (33) No creia en Al·là, el Grandiós |
| وَلَا يَحُضُّ عَلَىٰ طَعَامِ الْمِسْكِينِ (34) ni animava a donar per a menjar al pobre |
| فَلَيْسَ لَهُ الْيَوْمَ هَاهُنَا حَمِيمٌ (35) Avui no té aquí amic fervent |
| وَلَا طَعَامٌ إِلَّا مِنْ غِسْلِينٍ (36) ni més aliment que de Guislin |
| لَّا يَأْكُلُهُ إِلَّا الْخَاطِئُونَ (37) que només els pecadors mengen |
| فَلَا أُقْسِمُ بِمَا تُبْصِرُونَ (38) Doncs no! Juro pel que veieu |
| وَمَا لَا تُبْصِرُونَ (39) i pel que no veieu |
| إِنَّهُ لَقَوْلُ رَسُولٍ كَرِيمٍ (40) que és, certament, la paraula d'un Missatger noble |
| وَمَا هُوَ بِقَوْلِ شَاعِرٍ ۚ قَلِيلًا مَّا تُؤْمِنُونَ (41) No és la paraula d'un poeta -quin poca fe teniu |
| وَلَا بِقَوْلِ كَاهِنٍ ۚ قَلِيلًا مَّا تَذَكَّرُونَ (42) ni la paraula d'un endevino -què poc us deixeu amonestar |
| تَنزِيلٌ مِّن رَّبِّ الْعَالَمِينَ (43) És una revelació que procedeix del Senyor de l'univers |
| وَلَوْ تَقَوَّلَ عَلَيْنَا بَعْضَ الْأَقَاوِيلِ (44) Si Ens hagués atribuït algunes dites |
| لَأَخَذْنَا مِنْهُ بِالْيَمِينِ (45) li hauríem pres de la destra |
| ثُمَّ لَقَطَعْنَا مِنْهُ الْوَتِينَ (46) després, li hauríem seccionat la aorta |
| فَمَا مِنكُم مِّنْ أَحَدٍ عَنْهُ حَاجِزِينَ (47) i cap de vosaltres hauria pogut impedir-ho |
| وَإِنَّهُ لَتَذْكِرَةٌ لِّلْمُتَّقِينَ (48) És, sí, un Record per als temorosos d'Al·là |
| وَإِنَّا لَنَعْلَمُ أَنَّ مِنكُم مُّكَذِّبِينَ (49) Ja sabem, sí, que hi ha entre vosaltres desmentidors |
| وَإِنَّهُ لَحَسْرَةٌ عَلَى الْكَافِرِينَ (50) És, sí, un motiu de lamentació per als infidels |
| وَإِنَّهُ لَحَقُّ الْيَقِينِ (51) Però és alguna cosa, sí, absolutament cert |
| فَسَبِّحْ بِاسْمِ رَبِّكَ الْعَظِيمِ (52) Glorifica, doncs, el nom del teu Senyor, el Grandiós |