حم (1) Haa Miim |
وَالْكِتَابِ الْمُبِينِ (2) Per l'Escriptura clara |
إِنَّا جَعَلْنَاهُ قُرْآنًا عَرَبِيًّا لَّعَلَّكُمْ تَعْقِلُونَ (3) Hem fet d'ella un Alcorà àrab. Potser, així, raoneu |
وَإِنَّهُ فِي أُمِّ الْكِتَابِ لَدَيْنَا لَعَلِيٌّ حَكِيمٌ (4) Està en l'Escriptura Matriu que Nosaltres tenim, sublim, savi |
أَفَنَضْرِبُ عَنكُمُ الذِّكْرَ صَفْحًا أَن كُنتُمْ قَوْمًا مُّسْرِفِينَ (5) És que, perquè sigueu gent immoderat, anem a privar-vos de l'Amonestació |
وَكَمْ أَرْسَلْنَا مِن نَّبِيٍّ فِي الْأَوَّلِينَ (6) Quants profetes hem enviat als antics |
وَمَا يَأْتِيهِم مِّن نَّبِيٍّ إِلَّا كَانُوا بِهِ يَسْتَهْزِئُونَ (7) No va venir a ells profeta que no es burlessin d'ell |
فَأَهْلَكْنَا أَشَدَّ مِنْهُم بَطْشًا وَمَضَىٰ مَثَلُ الْأَوَّلِينَ (8) Per això, hem fet perir a altres més temibles que ells. Ja ha precedit l'exemple dels antics |
وَلَئِن سَأَلْتَهُم مَّنْ خَلَقَ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضَ لَيَقُولُنَّ خَلَقَهُنَّ الْعَزِيزُ الْعَلِيمُ (9) Si els preguntes: «Qui ha creat els cels i la terra?», segur que diuen: «Els ha creat el Poderós, el Omniscient!» |
الَّذِي جَعَلَ لَكُمُ الْأَرْضَ مَهْدًا وَجَعَلَ لَكُمْ فِيهَا سُبُلًا لَّعَلَّكُمْ تَهْتَدُونَ (10) Qui us ha posat la terra com bressol i us ha posat en ella camins. Potser, així, sigueu bé dirigits |
وَالَّذِي نَزَّلَ مِنَ السَّمَاءِ مَاءً بِقَدَرٍ فَأَنشَرْنَا بِهِ بَلْدَةً مَّيْتًا ۚ كَذَٰلِكَ تُخْرَجُونَ (11) Qui ha fet baixar aigua del cel amb mesura per a ressuscitar un país mort. De la mateixa manera se us traurà |
وَالَّذِي خَلَقَ الْأَزْوَاجَ كُلَّهَا وَجَعَلَ لَكُم مِّنَ الْفُلْكِ وَالْأَنْعَامِ مَا تَرْكَبُونَ (12) Qui ha creat totes les parelles i us ha donat les naus i els ramats que munteu |
لِتَسْتَوُوا عَلَىٰ ظُهُورِهِ ثُمَّ تَذْكُرُوا نِعْمَةَ رَبِّكُمْ إِذَا اسْتَوَيْتُمْ عَلَيْهِ وَتَقُولُوا سُبْحَانَ الَّذِي سَخَّرَ لَنَا هَٰذَا وَمَا كُنَّا لَهُ مُقْرِنِينَ (13) perquè us instal·leu en ells i, després, quan ho hàgiu fet, recordeu la gràcia del vostre Senyor i digueu: «Glòria a Qui ha subjectat això al nostre servei! Nosaltres no ho haguéssim assolit!» |
وَإِنَّا إِلَىٰ رَبِّنَا لَمُنقَلِبُونَ (14) Sí, tornarem al nostre Senyor |
وَجَعَلُوا لَهُ مِنْ عِبَادِهِ جُزْءًا ۚ إِنَّ الْإِنسَانَ لَكَفُورٌ مُّبِينٌ (15) Han equiparat a alguns dels seus serfs amb Ell. Si, l'home és manifestament desagraït |
أَمِ اتَّخَذَ مِمَّا يَخْلُقُ بَنَاتٍ وَأَصْفَاكُم بِالْبَنِينَ (16) Anava Al·là a prendre filles d'entre Les seves creatures, i a vosaltres concedir-vos fills |
وَإِذَا بُشِّرَ أَحَدُهُم بِمَا ضَرَبَ لِلرَّحْمَٰنِ مَثَلًا ظَلَّ وَجْهُهُ مُسْوَدًّا وَهُوَ كَظِيمٌ (17) Quan s'anuncia a un d'ells el que ell assimila al Compassiu, es queda esquerpa i s'angoixa |
أَوَمَن يُنَشَّأُ فِي الْحِلْيَةِ وَهُوَ فِي الْخِصَامِ غَيْرُ مُبِينٍ (18) «Com! Un ésser que creix entre joies, incapaç de discutir clarament...» |
وَجَعَلُوا الْمَلَائِكَةَ الَّذِينَ هُمْ عِبَادُ الرَّحْمَٰنِ إِنَاثًا ۚ أَشَهِدُوا خَلْقَهُمْ ۚ سَتُكْتَبُ شَهَادَتُهُمْ وَيُسْأَلُونَ (19) Han considerat als àngels que són serfs del Compassiu, de sexe femení. És que han estat testimonis de la creació d'aquests? Es farà constar el seu testimoniatge i haurien de respondre del mateix |
وَقَالُوا لَوْ شَاءَ الرَّحْمَٰنُ مَا عَبَدْنَاهُم ۗ مَّا لَهُم بِذَٰلِكَ مِنْ عِلْمٍ ۖ إِنْ هُمْ إِلَّا يَخْرُصُونَ (20) Diuen: «Si el Compassiu hagués volgut, no els hauríem servit». No tenen cap coneixement d'això, no fan sinó conjecturar |
أَمْ آتَيْنَاهُمْ كِتَابًا مِّن قَبْلِهِ فَهُم بِهِ مُسْتَمْسِكُونَ (21) O és que els Vam portar altra Escriptura a la qual atenir- se abans d'aquesta |
بَلْ قَالُوا إِنَّا وَجَدْنَا آبَاءَنَا عَلَىٰ أُمَّةٍ وَإِنَّا عَلَىٰ آثَارِهِم مُّهْتَدُونَ (22) Gens d'això! Diuen: «Trobem als nostres pares en una religió i, seguint les seves petjades, estem bé dirigits» |
وَكَذَٰلِكَ مَا أَرْسَلْنَا مِن قَبْلِكَ فِي قَرْيَةٍ مِّن نَّذِيرٍ إِلَّا قَالَ مُتْرَفُوهَا إِنَّا وَجَدْنَا آبَاءَنَا عَلَىٰ أُمَّةٍ وَإِنَّا عَلَىٰ آثَارِهِم مُّقْتَدُونَ (23) I així, no enviem cap monitor abans de tu a una ciutat que no diguessin els rics: «Trobem als nostres pares en una religió i imitem el seu exemple» |
۞ قَالَ أَوَلَوْ جِئْتُكُم بِأَهْدَىٰ مِمَّا وَجَدتُّمْ عَلَيْهِ آبَاءَكُمْ ۖ قَالُوا إِنَّا بِمَا أُرْسِلْتُم بِهِ كَافِرُونَ (24) Va dir: «I si us portés una guia més recta que la que els vostres pares seguien?» Van dir: «No creiem en el vostre missatge!» |
فَانتَقَمْنَا مِنْهُمْ ۖ فَانظُرْ كَيْفَ كَانَ عَاقِبَةُ الْمُكَذِّبِينَ (25) Ens vinguem d'ells. I mira com van acabar els desmentidors |
وَإِذْ قَالَ إِبْرَاهِيمُ لِأَبِيهِ وَقَوْمِهِ إِنَّنِي بَرَاءٌ مِّمَّا تَعْبُدُونَ (26) I quan Abraham va dir al seu pare i a la seva gent: «Sóc innocent del que serviu |
إِلَّا الَّذِي فَطَرَنِي فَإِنَّهُ سَيَهْدِينِ (27) Jo no serveixo sinó a Qui m'ha creat. Ell em dirigirà» |
وَجَعَلَهَا كَلِمَةً بَاقِيَةً فِي عَقِبِهِ لَعَلَّهُمْ يَرْجِعُونَ (28) I va fer que aquesta paraula perdurés en la seva posteritat. Potser, així, es convertissin |
بَلْ مَتَّعْتُ هَٰؤُلَاءِ وَآبَاءَهُمْ حَتَّىٰ جَاءَهُمُ الْحَقُّ وَرَسُولٌ مُّبِينٌ (29) No només això, sinó que els vaig permetre gaudir, a ells i als seus pares, fins que vingués a ells la Veritat i un Missatger que parlés clar |
وَلَمَّا جَاءَهُمُ الْحَقُّ قَالُوا هَٰذَا سِحْرٌ وَإِنَّا بِهِ كَافِرُونَ (30) Però, quan la Veritat va venir a ells, van dir: «Això és màgia i no creiem en això!» |
وَقَالُوا لَوْلَا نُزِّلَ هَٰذَا الْقُرْآنُ عَلَىٰ رَجُلٍ مِّنَ الْقَرْيَتَيْنِ عَظِيمٍ (31) I van dir: «Per què no s'ha revelat aquest Alcorà a un notable d'una de les dues ciutats...» |
أَهُمْ يَقْسِمُونَ رَحْمَتَ رَبِّكَ ۚ نَحْنُ قَسَمْنَا بَيْنَهُم مَّعِيشَتَهُمْ فِي الْحَيَاةِ الدُّنْيَا ۚ وَرَفَعْنَا بَعْضَهُمْ فَوْقَ بَعْضٍ دَرَجَاتٍ لِّيَتَّخِذَ بَعْضُهُم بَعْضًا سُخْرِيًّا ۗ وَرَحْمَتُ رَبِّكَ خَيْرٌ مِّمَّا يَجْمَعُونَ (32) Són ells els encarregats de dispensar la misericòrdia del teu Senyor? Nosaltres els dispensem les subsistències en la vida d'aquí i elevem la categoria d'uns sobre uns altres perquè aquests servissin a aquells. Però la misericòrdia del teu Senyor és millor que el que ells pasten |
وَلَوْلَا أَن يَكُونَ النَّاسُ أُمَّةً وَاحِدَةً لَّجَعَلْنَا لِمَن يَكْفُرُ بِالرَّحْمَٰنِ لِبُيُوتِهِمْ سُقُفًا مِّن فِضَّةٍ وَمَعَارِجَ عَلَيْهَا يَظْهَرُونَ (33) Si no hagués estat per evitar que els homes formessin una sola comunitat, hauríem posat en les cases dels quals no creuen en el Compassiu terrasses de plata i graderies d'accés |
وَلِبُيُوتِهِمْ أَبْوَابًا وَسُرُرًا عَلَيْهَا يَتَّكِئُونَ (34) portes i jaços per reclinar-se |
وَزُخْرُفًا ۚ وَإِن كُلُّ ذَٰلِكَ لَمَّا مَتَاعُ الْحَيَاةِ الدُّنْيَا ۚ وَالْآخِرَةُ عِندَ رَبِّكَ لِلْمُتَّقِينَ (35) i luxe. Però tot això no és sinó breu gaudi de la vida d'aquí mentre que l'altra vida, al costat del teu Senyor, serà per als que Li temen |
وَمَن يَعْشُ عَن ذِكْرِ الرَّحْمَٰنِ نُقَيِّضْ لَهُ شَيْطَانًا فَهُوَ لَهُ قَرِينٌ (36) A qui es tanqui a l'Amonestació del Compassiu, li assignem un dimoni que serà per a ell company |
وَإِنَّهُمْ لَيَصُدُّونَهُمْ عَنِ السَّبِيلِ وَيَحْسَبُونَ أَنَّهُم مُّهْتَدُونَ (37) Els aparten, sí, del Camí, mentre creuen ser ben dirigits |
حَتَّىٰ إِذَا جَاءَنَا قَالَ يَا لَيْتَ بَيْنِي وَبَيْنَكَ بُعْدَ الْمَشْرِقَيْنِ فَبِئْسَ الْقَرِينُ (38) Fins que, al comparèixer davant Nosaltres, digui: «Tant de bo ens hagués separat, a mi i a tu, la mateixa distància que separa a l'Orient de l'Occident!» Quin mal company |
وَلَن يَنفَعَكُمُ الْيَوْمَ إِذ ظَّلَمْتُمْ أَنَّكُمْ فِي الْعَذَابِ مُشْتَرِكُونَ (39) Avui no us aprofitarà, per haver estat impius, compartir el càstig |
أَفَأَنتَ تُسْمِعُ الصُّمَّ أَوْ تَهْدِي الْعُمْيَ وَمَن كَانَ فِي ضَلَالٍ مُّبِينٍ (40) És que pots tu fer que un sord escolti, o dirigir a un cec i al que es troba evidentment extraviat |
فَإِمَّا نَذْهَبَنَّ بِكَ فَإِنَّا مِنْهُم مُّنتَقِمُونَ (41) O et fem morir i, després, Ens vinguem d'ells |
أَوْ نُرِيَنَّكَ الَّذِي وَعَدْنَاهُمْ فَإِنَّا عَلَيْهِم مُّقْتَدِرُونَ (42) o et vam mostrar allò amb que els amenacem. Nosoltres Tenim poder absolut sobre ells |
فَاسْتَمْسِكْ بِالَّذِي أُوحِيَ إِلَيْكَ ۖ إِنَّكَ عَلَىٰ صِرَاطٍ مُّسْتَقِيمٍ (43) Atingues-te al que se't ha revelat! Estàs en una via recta |
وَإِنَّهُ لَذِكْرٌ لَّكَ وَلِقَوْمِكَ ۖ وَسَوْفَ تُسْأَلُونَ (44) És, certament, una amonestació per a tu i per al teu poble i hauríeu de respondre |
وَاسْأَلْ مَنْ أَرْسَلْنَا مِن قَبْلِكَ مِن رُّسُلِنَا أَجَعَلْنَا مِن دُونِ الرَّحْمَٰنِ آلِهَةً يُعْبَدُونَ (45) Pregunta als Missatgers que manem abans de tu si hem establert déus a qui servir en lloc de servir al Compassiu |
وَلَقَدْ أَرْسَلْنَا مُوسَىٰ بِآيَاتِنَا إِلَىٰ فِرْعَوْنَ وَمَلَئِهِ فَقَالَ إِنِّي رَسُولُ رَبِّ الْعَالَمِينَ (46) Ja vam enviar Moisés amb Els nostres signes a Faraó i als seus dignataris. I va dir: «Jo sóc El Missatger del Senyor de l'univers» |
فَلَمَّا جَاءَهُم بِآيَاتِنَا إِذَا هُم مِّنْهَا يَضْحَكُونَ (47) Però quan els va presentar Els nostres signes, heus aquí que van riure d'ells |
وَمَا نُرِيهِم مِّنْ آيَةٍ إِلَّا هِيَ أَكْبَرُ مِنْ أُخْتِهَا ۖ وَأَخَذْنَاهُم بِالْعَذَابِ لَعَلَّهُمْ يَرْجِعُونَ (48) a pesar que cada signe que els mostràvem superava al precedent. Els vam sorprendre amb el càstig. Potser, així, es convertissin |
وَقَالُوا يَا أَيُّهَ السَّاحِرُ ادْعُ لَنَا رَبَّكَ بِمَا عَهِدَ عِندَكَ إِنَّنَا لَمُهْتَدُونَ (49) Van dir: «Mag! ;Prega al teu Senyor per nosaltres, en virtut de l'aliança que ha concertat amb tu! Ens deixarem dirigir» |
فَلَمَّا كَشَفْنَا عَنْهُمُ الْعَذَابَ إِذَا هُمْ يَنكُثُونَ (50) Però, quan vam retirar d'ells el càstig, heus aquí que van trencar la seva promesa |
وَنَادَىٰ فِرْعَوْنُ فِي قَوْمِهِ قَالَ يَا قَوْمِ أَلَيْسَ لِي مُلْكُ مِصْرَ وَهَٰذِهِ الْأَنْهَارُ تَجْرِي مِن تَحْتِي ۖ أَفَلَا تُبْصِرُونَ (51) Faraó va dirigir una proclama al seu poble, dient: «Poble! No és meu el domini d'Egipte, amb aquests rius que fluïxen als meus peus? És que no veieu |
أَمْ أَنَا خَيْرٌ مِّنْ هَٰذَا الَّذِي هُوَ مَهِينٌ وَلَا يَكَادُ يُبِينُ (52) No sóc jo millor que aquest, que és un vil i que tot just sap expressar-se |
فَلَوْلَا أُلْقِيَ عَلَيْهِ أَسْوِرَةٌ مِّن ذَهَبٍ أَوْ جَاءَ مَعَهُ الْمَلَائِكَةُ مُقْتَرِنِينَ (53) Per què no se li han posat braçalets d'or...? Per què no ha vingut acompanyat d'àngels...?» |
فَاسْتَخَفَّ قَوْمَهُ فَأَطَاعُوهُ ۚ إِنَّهُمْ كَانُوا قَوْمًا فَاسِقِينَ (54) Va extraviar al seu poble i aquest li va obeir: era un poble pervers |
فَلَمَّا آسَفُونَا انتَقَمْنَا مِنْهُمْ فَأَغْرَقْنَاهُمْ أَجْمَعِينَ (55) Quan Ens van haver irritats, Ens vinguem d'ells negant- los a tots |
فَجَعَلْنَاهُمْ سَلَفًا وَمَثَلًا لِّلْآخِرِينَ (56) i vam asseure amb ells un precedent, posant-los com exemple per a la posteritat |
۞ وَلَمَّا ضُرِبَ ابْنُ مَرْيَمَ مَثَلًا إِذَا قَوْمُكَ مِنْهُ يَصِدُّونَ (57) I quan el fill de Maria és posat com exemple, heus aquí que el teu poble s'aparta d'ell |
وَقَالُوا أَآلِهَتُنَا خَيْرٌ أَمْ هُوَ ۚ مَا ضَرَبُوهُ لَكَ إِلَّا جَدَلًا ۚ بَلْ هُمْ قَوْمٌ خَصِمُونَ (58) I diuen: Són millors els nostres déus o ell? Si t'ho posen, no és sinó per afany de discutir. Són, en efecte, gent contenciosa |
إِنْ هُوَ إِلَّا عَبْدٌ أَنْعَمْنَا عَلَيْهِ وَجَعَلْنَاهُ مَثَلًا لِّبَنِي إِسْرَائِيلَ (59) El no és sinó un serf a qui hem agraciat i a qui hem posat com exemple als Fills d'Israel |
وَلَوْ نَشَاءُ لَجَعَلْنَا مِنكُم مَّلَائِكَةً فِي الْأَرْضِ يَخْلُفُونَ (60) Si volguéssim, faríem de vosaltres àngels, que succeirien en la terra |
وَإِنَّهُ لَعِلْمٌ لِّلسَّاعَةِ فَلَا تَمْتَرُنَّ بِهَا وَاتَّبِعُونِ ۚ هَٰذَا صِرَاطٌ مُّسْتَقِيمٌ (61) Serà un mitjà de conèixer l'Hora. No dubteu, doncs, d'ella i seguiu-me! Això és una via recta |
وَلَا يَصُدَّنَّكُمُ الشَّيْطَانُ ۖ إِنَّهُ لَكُمْ عَدُوٌّ مُّبِينٌ (62) Que el Dimoni no us extraviï! És per a vosaltres un enemic declarat |
وَلَمَّا جَاءَ عِيسَىٰ بِالْبَيِّنَاتِ قَالَ قَدْ جِئْتُكُم بِالْحِكْمَةِ وَلِأُبَيِّنَ لَكُم بَعْضَ الَّذِي تَخْتَلِفُونَ فِيهِ ۖ فَاتَّقُوا اللَّهَ وَأَطِيعُونِ (63) Quan Jesús va venir amb les proves clares, va dir: «He vingut a vosaltres amb la Saviesa i per a aclarir-vos quelcom d'allò que discrepeu. Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me |
إِنَّ اللَّهَ هُوَ رَبِّي وَرَبُّكُمْ فَاعْبُدُوهُ ۚ هَٰذَا صِرَاطٌ مُّسْتَقِيمٌ (64) Al·là és el meu Senyor i Senyor vostre. Serviu-li, doncs! Això és una via recta!» |
فَاخْتَلَفَ الْأَحْزَابُ مِن بَيْنِهِمْ ۖ فَوَيْلٌ لِّلَّذِينَ ظَلَمُوا مِنْ عَذَابِ يَوْمٍ أَلِيمٍ (65) Però els grups van discrepar uns d'uns altres. Ai dels impius, pel càstig d'un dia dolorós |
هَلْ يَنظُرُونَ إِلَّا السَّاعَةَ أَن تَأْتِيَهُم بَغْتَةً وَهُمْ لَا يَشْعُرُونَ (66) No els queda més que esperar l'Hora, que els vindrà de cop i volta, sense pressentir-la |
الْأَخِلَّاءُ يَوْمَئِذٍ بَعْضُهُمْ لِبَعْضٍ عَدُوٌّ إِلَّا الْمُتَّقِينَ (67) Aquest dia. els amics seran enemics uns d'uns altres, excepte els temerosos d'Al·là |
يَا عِبَادِ لَا خَوْفٌ عَلَيْكُمُ الْيَوْمَ وَلَا أَنتُمْ تَحْزَنُونَ (68) «Serfs meus! No heu de témer avui! I no estareu trists |
الَّذِينَ آمَنُوا بِآيَاتِنَا وَكَانُوا مُسْلِمِينَ (69) Els quals vau creure en Els nostres signes i us vau sotmetre a Al·là |
ادْخُلُوا الْجَنَّةَ أَنتُمْ وَأَزْوَاجُكُمْ تُحْبَرُونَ (70) entreu en el Paradís juntament amb les vostres esposes, per a ser alegrats!» |
يُطَافُ عَلَيْهِم بِصِحَافٍ مِّن ذَهَبٍ وَأَكْوَابٍ ۖ وَفِيهَا مَا تَشْتَهِيهِ الْأَنفُسُ وَتَلَذُّ الْأَعْيُنُ ۖ وَأَنتُمْ فِيهَا خَالِدُونَ (71) Es faran circular entre ells plats d'or i copes, que contindran tot el que cadascun desitgi, delit dels ulls. «Estareu allí eternament |
وَتِلْكَ الْجَنَّةُ الَّتِي أُورِثْتُمُوهَا بِمَا كُنتُمْ تَعْمَلُونَ (72) Aquest és el Paradís que heu heretat com premi a les vostres obres |
لَكُمْ فِيهَا فَاكِهَةٌ كَثِيرَةٌ مِّنْهَا تَأْكُلُونَ (73) Teniu en ell fruita abundant, de la qual menjareu» |
إِنَّ الْمُجْرِمِينَ فِي عَذَابِ جَهَنَّمَ خَالِدُونَ (74) Els pecadors, en canvi, tindran la Jahenam com càstig, eternament |
لَا يُفَتَّرُ عَنْهُمْ وَهُمْ فِيهِ مُبْلِسُونَ (75) càstig que no se'ls remetrà, i seran presa de la desesperació |
وَمَا ظَلَمْنَاهُمْ وَلَٰكِن كَانُوا هُمُ الظَّالِمِينَ (76) No serem Nosaltres qui hagin estat injusts amb ells, sinó que ells seran els quals ho hagin estat |
وَنَادَوْا يَا مَالِكُ لِيَقْضِ عَلَيْنَا رَبُّكَ ۖ قَالَ إِنَّكُم مَّاكِثُونَ (77) Cridaran: «Malik! Que el teu Senyor acabi amb nosaltres!» Ell dirà: «Us quedareu aquí!» |
لَقَدْ جِئْنَاكُم بِالْحَقِّ وَلَٰكِنَّ أَكْثَرَكُمْ لِلْحَقِّ كَارِهُونَ (78) «Us vam portar la Veritat, però la majoria vau sentir aversió a la Veritat» |
أَمْ أَبْرَمُوا أَمْرًا فَإِنَّا مُبْرِمُونَ (79) Han tramat quelcom? Doncs Nosaltres també |
أَمْ يَحْسَبُونَ أَنَّا لَا نَسْمَعُ سِرَّهُمْ وَنَجْوَاهُم ۚ بَلَىٰ وَرُسُلُنَا لَدَيْهِمْ يَكْتُبُونَ (80) O creuen que no Ens assabentem dels seus secrets i confidències? Clar que Ens assabentem! I Els nostres Missatgers, al costat d'ells, prenen nota |
قُلْ إِن كَانَ لِلرَّحْمَٰنِ وَلَدٌ فَأَنَا أَوَّلُ الْعَابِدِينَ (81) Digues: «Si el Compassiu tingués un fill, jo seria el primer en servir-li» |
سُبْحَانَ رَبِّ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ رَبِّ الْعَرْشِ عَمَّا يَصِفُونَ (82) Glòria al Senyor dels cels i de la terra. Senyor del Tron! Està per sobre del que Li atribuïxen |
فَذَرْهُمْ يَخُوضُوا وَيَلْعَبُوا حَتَّىٰ يُلَاقُوا يَوْمَهُمُ الَّذِي يُوعَدُونَ (83) Deixa'ls que parlotegen i juguin fins que els arribi el Dia amb que se'ls ha amenaçat |
وَهُوَ الَّذِي فِي السَّمَاءِ إِلَٰهٌ وَفِي الْأَرْضِ إِلَٰهٌ ۚ وَهُوَ الْحَكِيمُ الْعَلِيمُ (84) L'és Qui és déu en el cel i déu en la terra! És El Savi, El Omniscient |
وَتَبَارَكَ الَّذِي لَهُ مُلْكُ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ وَمَا بَيْنَهُمَا وَعِندَهُ عِلْمُ السَّاعَةِ وَإِلَيْهِ تُرْجَعُونَ (85) Beneït sigui Qui posseïx el domini dels cels, de la terra i del que entre ells està! Ell té coneixement de l'Hora i a Ell sereu retornats |
وَلَا يَمْلِكُ الَّذِينَ يَدْعُونَ مِن دُونِهِ الشَّفَاعَةَ إِلَّا مَن شَهِدَ بِالْحَقِّ وَهُمْ يَعْلَمُونَ (86) Els quals ells invoquen en lloc d'invocar-li a Ell no poden intercedir, salvo, aquells que testifiquen la Veritat i saben |
وَلَئِن سَأَلْتَهُم مَّنْ خَلَقَهُمْ لَيَقُولُنَّ اللَّهُ ۖ فَأَنَّىٰ يُؤْفَكُونَ (87) Si els preguntes: «Qui us ha creat?», segur que diuen: «Ala!» Com poden, doncs, ser tan desviats |
وَقِيلِهِ يَا رَبِّ إِنَّ هَٰؤُلَاءِ قَوْمٌ لَّا يُؤْمِنُونَ (88) i de la seva dita: «Senyor! Aquesta és gent que no creu» |
فَاصْفَحْ عَنْهُمْ وَقُلْ سَلَامٌ ۚ فَسَوْفَ يَعْلَمُونَ (89) Allunya't, doncs, d'ells i digues: «Pau!» Van a veure |