حم (1) Haa Miim |
تَنزِيلُ الْكِتَابِ مِنَ اللَّهِ الْعَزِيزِ الْحَكِيمِ (2) La revelació de l'Escriptura procedeix d'Al·là, el Poderós, el Savi |
مَا خَلَقْنَا السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضَ وَمَا بَيْنَهُمَا إِلَّا بِالْحَقِّ وَأَجَلٍ مُّسَمًّى ۚ وَالَّذِينَ كَفَرُوا عَمَّا أُنذِرُوا مُعْرِضُونَ (3) No hem creat sinó amb una fi els cels, la terra i el que entre ells està, i per un període determinat. Però els infidels es desvien dels advertiments que se'ls han dirigit |
قُلْ أَرَأَيْتُم مَّا تَدْعُونَ مِن دُونِ اللَّهِ أَرُونِي مَاذَا خَلَقُوا مِنَ الْأَرْضِ أَمْ لَهُمْ شِرْكٌ فِي السَّمَاوَاتِ ۖ ائْتُونِي بِكِتَابٍ مِّن قَبْلِ هَٰذَا أَوْ أَثَارَةٍ مِّنْ عِلْمٍ إِن كُنتُمْ صَادِقِينَ (4) Digues: «Què us sembla el que invoqueu en lloc d'invocar a Al·là? Mostreu-me què han creat de la terra o si tenen participació en els cels! Si és veritat el que dieu, porteu-me una Escriptura anterior a aquesta o un rastre de coneixement!» |
وَمَنْ أَضَلُّ مِمَّن يَدْعُو مِن دُونِ اللَّهِ مَن لَّا يَسْتَجِيبُ لَهُ إِلَىٰ يَوْمِ الْقِيَامَةِ وَهُمْ عَن دُعَائِهِمْ غَافِلُونَ (5) Hi ha algú que estigui més extraviat que qui, en lloc d'invocar a Al·là, invoca a qui no van a escoltar-li fins al dia de la Resurrecció, indiferents a les seves invocacions |
وَإِذَا حُشِرَ النَّاسُ كَانُوا لَهُمْ أَعْدَاءً وَكَانُوا بِعِبَادَتِهِمْ كَافِرِينَ (6) que, quan els homes siguin congregats, seran els seus enemics i renegaran que els hagin servit |
وَإِذَا تُتْلَىٰ عَلَيْهِمْ آيَاتُنَا بَيِّنَاتٍ قَالَ الَّذِينَ كَفَرُوا لِلْحَقِّ لَمَّا جَاءَهُمْ هَٰذَا سِحْرٌ مُّبِينٌ (7) Quan se'ls reciten als infidels Les Nostres versicles com proves clares, diuen de la Veritat que ve a ells: «Això és manifesta màgia!» |
أَمْ يَقُولُونَ افْتَرَاهُ ۖ قُلْ إِنِ افْتَرَيْتُهُ فَلَا تَمْلِكُونَ لِي مِنَ اللَّهِ شَيْئًا ۖ هُوَ أَعْلَمُ بِمَا تُفِيضُونَ فِيهِ ۖ كَفَىٰ بِهِ شَهِيدًا بَيْنِي وَبَيْنَكُمْ ۖ وَهُوَ الْغَفُورُ الرَّحِيمُ (8) O diuen: «Ell ho ha inventat». Digues: «Si jo ho he inventat, no podeu fer gens per mi contra Al·là. Ell sap bé el que divulgueu a aquest propòsit. Basta Ell com testimoni entre jo i vosaltres. Ell és l'Indulgent, El Misericordiós» |
قُلْ مَا كُنتُ بِدْعًا مِّنَ الرُّسُلِ وَمَا أَدْرِي مَا يُفْعَلُ بِي وَلَا بِكُمْ ۖ إِنْ أَتَّبِعُ إِلَّا مَا يُوحَىٰ إِلَيَّ وَمَا أَنَا إِلَّا نَذِيرٌ مُّبِينٌ (9) Digues: «Jo no sóc el primer dels Missatgers. I no sé el que serà de mi, ni el que serà de vosaltres. No faig més que seguir el que se m'ha revelat. Jo no sóc més que un monitor que parla clar» |
قُلْ أَرَأَيْتُمْ إِن كَانَ مِنْ عِندِ اللَّهِ وَكَفَرْتُم بِهِ وَشَهِدَ شَاهِدٌ مِّن بَنِي إِسْرَائِيلَ عَلَىٰ مِثْلِهِ فَآمَنَ وَاسْتَكْبَرْتُمْ ۖ إِنَّ اللَّهَ لَا يَهْدِي الْقَوْمَ الظَّالِمِينَ (10) Digues: «Què us sembla? Si procedeix d'Al·là i vosaltres no creieu en ell, mentre que un testimoni d'entre els Fills d'Israel testifica la seva conformitat i creu, mentre que vosaltres sou altius... Al·là no dirigeix a la gent impía» |
وَقَالَ الَّذِينَ كَفَرُوا لِلَّذِينَ آمَنُوا لَوْ كَانَ خَيْرًا مَّا سَبَقُونَا إِلَيْهِ ۚ وَإِذْ لَمْ يَهْتَدُوا بِهِ فَسَيَقُولُونَ هَٰذَا إِفْكٌ قَدِيمٌ (11) Els infidels diuen dels creients: «Si hagués estat quelcom bo, no se'ns haurien avançat en això». I, com no són dirigits per ell, diuen: «És una vella mentida!» |
وَمِن قَبْلِهِ كِتَابُ مُوسَىٰ إِمَامًا وَرَحْمَةً ۚ وَهَٰذَا كِتَابٌ مُّصَدِّقٌ لِّسَانًا عَرَبِيًّا لِّيُنذِرَ الَّذِينَ ظَلَمُوا وَبُشْرَىٰ لِلْمُحْسِنِينَ (12) Abans d'ell, l'Escriptura de Moisés servia de guia i de misericòrdia. I aquesta és una Escriptura que confirma, en llengua àrab, per a advertir als impius i anunciar la bona nova a qui fan el bé |
إِنَّ الَّذِينَ قَالُوا رَبُّنَا اللَّهُ ثُمَّ اسْتَقَامُوا فَلَا خَوْفٌ عَلَيْهِمْ وَلَا هُمْ يَحْزَنُونَ (13) Qui diuen: «El nostre Senyor és Al·là!» i es porten correctament no han de témer i no estaran trists |
أُولَٰئِكَ أَصْحَابُ الْجَنَّةِ خَالِدِينَ فِيهَا جَزَاءً بِمَا كَانُوا يَعْمَلُونَ (14) Aquests tals habitaran en el Paradís eternament, com retribució a les seves obres |
وَوَصَّيْنَا الْإِنسَانَ بِوَالِدَيْهِ إِحْسَانًا ۖ حَمَلَتْهُ أُمُّهُ كُرْهًا وَوَضَعَتْهُ كُرْهًا ۖ وَحَمْلُهُ وَفِصَالُهُ ثَلَاثُونَ شَهْرًا ۚ حَتَّىٰ إِذَا بَلَغَ أَشُدَّهُ وَبَلَغَ أَرْبَعِينَ سَنَةً قَالَ رَبِّ أَوْزِعْنِي أَنْ أَشْكُرَ نِعْمَتَكَ الَّتِي أَنْعَمْتَ عَلَيَّ وَعَلَىٰ وَالِدَيَّ وَأَنْ أَعْمَلَ صَالِحًا تَرْضَاهُ وَأَصْلِحْ لِي فِي ذُرِّيَّتِي ۖ إِنِّي تُبْتُ إِلَيْكَ وَإِنِّي مِنَ الْمُسْلِمِينَ (15) Hem ordenat a l'home que es porti bé amb els seus pares. La seva mare li va dur amb molèstia i amb molèstia li va donar a llum. L'embaràs i la lactància duren trenta mesos. Fins que, a l'arribar a la maduresa i complir quaranta anys, diu: «Senyor! Permet-me que T'agraeixi la gràcia que ens has dispensat, a mi i als meus pares, i que faci obres bones que Et plaguin! Dóna'm una descendència pròspera! Em torno a Tu. Sóc dels quals se sotmeten a Tu» |
أُولَٰئِكَ الَّذِينَ نَتَقَبَّلُ عَنْهُمْ أَحْسَنَ مَا عَمِلُوا وَنَتَجَاوَزُ عَن سَيِّئَاتِهِمْ فِي أَصْحَابِ الْجَنَّةِ ۖ وَعْدَ الصِّدْقِ الَّذِي كَانُوا يُوعَدُونَ (16) Aquests són aquells de les obres dels quals acceptarem el millor i passarem per alt les seves dolentes obres. Estaran entre els habitants del Paradís, promesa de debò que se'ls va fer |
وَالَّذِي قَالَ لِوَالِدَيْهِ أُفٍّ لَّكُمَا أَتَعِدَانِنِي أَنْ أُخْرَجَ وَقَدْ خَلَتِ الْقُرُونُ مِن قَبْلِي وَهُمَا يَسْتَغِيثَانِ اللَّهَ وَيْلَكَ آمِنْ إِنَّ وَعْدَ اللَّهِ حَقٌّ فَيَقُولُ مَا هَٰذَا إِلَّا أَسَاطِيرُ الْأَوَّلِينَ (17) En canvi, qui digui als seus pares -mentre aquests imploren a Al·là i diuen: «Ai de tu! Creu! El que Al·là promet és veritat!»-: «Uf! Aneu a prometre'm que em trauran, quan han passat tantes generacions anteriors a mi?» i digui: «Aquestes no són sinó faules dels antics» |
أُولَٰئِكَ الَّذِينَ حَقَّ عَلَيْهِمُ الْقَوْلُ فِي أُمَمٍ قَدْ خَلَتْ مِن قَبْلِهِم مِّنَ الْجِنِّ وَالْإِنسِ ۖ إِنَّهُمْ كَانُوا خَاسِرِينَ (18) en aquests serà en qui es compleixi la sentència aplicada a les comunitats precedents de genis i de mortals. Aquests seran els que perdin |
وَلِكُلٍّ دَرَجَاتٌ مِّمَّا عَمِلُوا ۖ وَلِيُوَفِّيَهُمْ أَعْمَالَهُمْ وَهُمْ لَا يُظْلَمُونَ (19) Tots tindran la seva pròpia categoria, segons les seves obres. Els retribuirà plenament les seves accions i no seran tractats injustament |
وَيَوْمَ يُعْرَضُ الَّذِينَ كَفَرُوا عَلَى النَّارِ أَذْهَبْتُمْ طَيِّبَاتِكُمْ فِي حَيَاتِكُمُ الدُّنْيَا وَاسْتَمْتَعْتُم بِهَا فَالْيَوْمَ تُجْزَوْنَ عَذَابَ الْهُونِ بِمَا كُنتُمْ تَسْتَكْبِرُونَ فِي الْأَرْضِ بِغَيْرِ الْحَقِّ وَبِمَا كُنتُمْ تَفْسُقُونَ (20) El dia que els infidels siguin exposats al Foc: «Vau dissipar els vostres béns en la vostra vida d'aquí i vau gaudir d'ells. Avui se us va a retribuir amb un càstig degradant per haver-vos conduït altivament en la terra sense raó i per haver estat perversos» |
۞ وَاذْكُرْ أَخَا عَادٍ إِذْ أَنذَرَ قَوْمَهُ بِالْأَحْقَافِ وَقَدْ خَلَتِ النُّذُرُ مِن بَيْنِ يَدَيْهِ وَمِنْ خَلْفِهِ أَلَّا تَعْبُدُوا إِلَّا اللَّهَ إِنِّي أَخَافُ عَلَيْكُمْ عَذَابَ يَوْمٍ عَظِيمٍ (21) I recorda al germà dels Adites, que va advertir al seu poble en Al- Ahqaf -i va haver altres advertiments abans i després d'ell-. «No serviu sinó a Al·là! Temo per vosaltres el càstig d'un dia terrible» |
قَالُوا أَجِئْتَنَا لِتَأْفِكَنَا عَنْ آلِهَتِنَا فَأْتِنَا بِمَا تَعِدُنَا إِن كُنتَ مِنَ الصَّادِقِينَ (22) Van dir: «Has vingut a nosaltres per a desviar-nos dels nostres déus? Porta'ns, doncs, allò amb que ens amenaces, si és veritat el que dius!» |
قَالَ إِنَّمَا الْعِلْمُ عِندَ اللَّهِ وَأُبَلِّغُكُم مَّا أُرْسِلْتُ بِهِ وَلَٰكِنِّي أَرَاكُمْ قَوْمًا تَجْهَلُونَ (23) Va dir: «Només Al·là té coneixement d'això. Jo us comunico l'objecte de la meva missió, però veig que sou gent ignorant» |
فَلَمَّا رَأَوْهُ عَارِضًا مُّسْتَقْبِلَ أَوْدِيَتِهِمْ قَالُوا هَٰذَا عَارِضٌ مُّمْطِرُنَا ۚ بَلْ هُوَ مَا اسْتَعْجَلْتُم بِهِ ۖ رِيحٌ فِيهَا عَذَابٌ أَلِيمٌ (24) Quan ho van veure com un núvol que es dirigiria a les seves valls, van dir: «És un núvol que ens porta la pluja». «No! És més aviat allò la vinguda del que reclamàveu, un vent que tanca un càstig dolorós |
تُدَمِّرُ كُلَّ شَيْءٍ بِأَمْرِ رَبِّهَا فَأَصْبَحُوا لَا يُرَىٰ إِلَّا مَسَاكِنُهُمْ ۚ كَذَٰلِكَ نَجْزِي الْقَوْمَ الْمُجْرِمِينَ (25) que va a destruir-lo tot a una ordre del seu Senyor». Al matí següent, no es veia més que els seus habitatges. Així retribuïm a la gent pecadora |
وَلَقَدْ مَكَّنَّاهُمْ فِيمَا إِن مَّكَّنَّاكُمْ فِيهِ وَجَعَلْنَا لَهُمْ سَمْعًا وَأَبْصَارًا وَأَفْئِدَةً فَمَا أَغْنَىٰ عَنْهُمْ سَمْعُهُمْ وَلَا أَبْصَارُهُمْ وَلَا أَفْئِدَتُهُم مِّن شَيْءٍ إِذْ كَانُوا يَجْحَدُونَ بِآيَاتِ اللَّهِ وَحَاقَ بِهِم مَّا كَانُوا بِهِ يَسْتَهْزِئُونَ (26) Els havíem donat un poder com no us hem donat a vosaltres. Els havíem donat oïda, vista, intel·lecte. Però ni l'oïda, ni la vista, ni l'intel·lecte els van servir de res, doncs van negar els signes d'Al·là. I els va voltar allò de que es burlaven |
وَلَقَدْ أَهْلَكْنَا مَا حَوْلَكُم مِّنَ الْقُرَىٰ وَصَرَّفْنَا الْآيَاتِ لَعَلَّهُمْ يَرْجِعُونَ (27) Hem destruït les ciutats que havia al voltant de vosaltres. Els havíem exposat els signes. Potser, així, es convertissin |
فَلَوْلَا نَصَرَهُمُ الَّذِينَ اتَّخَذُوا مِن دُونِ اللَّهِ قُرْبَانًا آلِهَةً ۖ بَلْ ضَلُّوا عَنْهُمْ ۚ وَذَٰلِكَ إِفْكُهُمْ وَمَا كَانُوا يَفْتَرُونَ (28) Per què no els van auxiliar aquells a què, en lloc de prendre a Al·là, havien pres com déus perquè els acostessin? Al contrari, els van abandonar. Aquesta va ser la seva mentida i la seva invenció |
وَإِذْ صَرَفْنَا إِلَيْكَ نَفَرًا مِّنَ الْجِنِّ يَسْتَمِعُونَ الْقُرْآنَ فَلَمَّا حَضَرُوهُ قَالُوا أَنصِتُوا ۖ فَلَمَّا قُضِيَ وَلَّوْا إِلَىٰ قَوْمِهِم مُّنذِرِينَ (29) I quan et duem un grup de genis perquè escoltessin la Recitació. Quan estaven presents a ella, van dir: «Calleu!» I, quan es va acabar, van regressar als seus per a advertir-los |
قَالُوا يَا قَوْمَنَا إِنَّا سَمِعْنَا كِتَابًا أُنزِلَ مِن بَعْدِ مُوسَىٰ مُصَدِّقًا لِّمَا بَيْنَ يَدَيْهِ يَهْدِي إِلَى الْحَقِّ وَإِلَىٰ طَرِيقٍ مُّسْتَقِيمٍ (30) Van dir: «Poble! Hem escoltat una Escriptura revelada després de Moisés, en confirmació dels missatges anteriors, que dirigeix a la Veritat i a una via recta» |
يَا قَوْمَنَا أَجِيبُوا دَاعِيَ اللَّهِ وَآمِنُوا بِهِ يَغْفِرْ لَكُم مِّن ذُنُوبِكُمْ وَيُجِرْكُم مِّنْ عَذَابٍ أَلِيمٍ (31) Poble! Accepteu al que crida a Al·là i creieu en Ell, perquè us perdoni els vostres pecats i us preservi d'un càstig dolorós |
وَمَن لَّا يُجِبْ دَاعِيَ اللَّهِ فَلَيْسَ بِمُعْجِزٍ فِي الْأَرْضِ وَلَيْسَ لَهُ مِن دُونِهِ أَوْلِيَاءُ ۚ أُولَٰئِكَ فِي ضَلَالٍ مُّبِينٍ (32) Els quals no acceptin al que crida a Al·là no podran escapar en la terra, ni tindran, fora d'Ell, amos. Aquests tals estan evidentment extraviats |
أَوَلَمْ يَرَوْا أَنَّ اللَّهَ الَّذِي خَلَقَ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضَ وَلَمْ يَعْيَ بِخَلْقِهِنَّ بِقَادِرٍ عَلَىٰ أَن يُحْيِيَ الْمَوْتَىٰ ۚ بَلَىٰ إِنَّهُ عَلَىٰ كُلِّ شَيْءٍ قَدِيرٌ (33) No han vist que Al·là, Que ha creat els cels i la terra sense cansar-se per això, és capaç de retornar la vida als morts? Doncs si, és omnipotent |
وَيَوْمَ يُعْرَضُ الَّذِينَ كَفَرُوا عَلَى النَّارِ أَلَيْسَ هَٰذَا بِالْحَقِّ ۖ قَالُوا بَلَىٰ وَرَبِّنَا ۚ قَالَ فَذُوقُوا الْعَذَابَ بِمَا كُنتُمْ تَكْفُرُونَ (34) El dia que els infidels siguin exposats al Foc: «No és això La Veritat?» Diran: «Clar que si, pel nostre Senyor!» Dirà: «Agradeu, doncs, el càstig a causa de la vostra incredulitat!» |
فَاصْبِرْ كَمَا صَبَرَ أُولُو الْعَزْمِ مِنَ الرُّسُلِ وَلَا تَسْتَعْجِل لَّهُمْ ۚ كَأَنَّهُمْ يَوْمَ يَرَوْنَ مَا يُوعَدُونَ لَمْ يَلْبَثُوا إِلَّا سَاعَةً مِّن نَّهَارٍ ۚ بَلَاغٌ ۚ فَهَلْ يُهْلَكُ إِلَّا الْقَوْمُ الْفَاسِقُونَ (35) Tingues, doncs, paciència, com la van tenir altres Missatgers resolts. I no reclamis per a ells l'avançament. El dia que vegen allò amb que se'ls amenaça els semblarà no haver romàs més d'una hora de dia. Aquest és un comunicat. I qui serà destruït sinó el poble pervers |