| قَدْ أَفْلَحَ الْمُؤْمِنُونَ (1) Bienaventurats els creients |
| الَّذِينَ هُمْ فِي صَلَاتِهِمْ خَاشِعُونَ (2) que fan el seu azalá amb humilitat |
| وَالَّذِينَ هُمْ عَنِ اللَّغْوِ مُعْرِضُونَ (3) que eviten la xarrameca |
| وَالَّذِينَ هُمْ لِلزَّكَاةِ فَاعِلُونَ (4) que donen el azaque |
| وَالَّذِينَ هُمْ لِفُرُوجِهِمْ حَافِظُونَ (5) que s'abstenen protegint-se de qualsavol unió carnal |
| إِلَّا عَلَىٰ أَزْوَاجِهِمْ أَوْ مَا مَلَكَتْ أَيْمَانُهُمْ فَإِنَّهُمْ غَيْرُ مَلُومِينَ (6) salvo amb les seves esposes o amb les seves esclaves en aquest cas no incorren en retret |
| فَمَنِ ابْتَغَىٰ وَرَاءَ ذَٰلِكَ فَأُولَٰئِكَ هُمُ الْعَادُونَ (7) mentre que qui desitgen a altres dones, aquests són els que violen la llei |
| وَالَّذِينَ هُمْ لِأَمَانَاتِهِمْ وَعَهْدِهِمْ رَاعُونَ (8) que respecten els dipòsits que se'ls confien i les promeses que fan |
| وَالَّذِينَ هُمْ عَلَىٰ صَلَوَاتِهِمْ يُحَافِظُونَ (9) que observen les seves azalás |
| أُولَٰئِكَ هُمُ الْوَارِثُونَ (10) Aquests són els hereus |
| الَّذِينَ يَرِثُونَ الْفِرْدَوْسَ هُمْ فِيهَا خَالِدُونَ (11) que heretaran El Firdaws, en el qual estaran eternament |
| وَلَقَدْ خَلَقْنَا الْإِنسَانَ مِن سُلَالَةٍ مِّن طِينٍ (12) Hem creat a l'home d'argila fina |
| ثُمَّ جَعَلْنَاهُ نُطْفَةً فِي قَرَارٍ مَّكِينٍ (13) Després, li col·loquem com gota en un receptacle ferm |
| ثُمَّ خَلَقْنَا النُّطْفَةَ عَلَقَةً فَخَلَقْنَا الْعَلَقَةَ مُضْغَةً فَخَلَقْنَا الْمُضْغَةَ عِظَامًا فَكَسَوْنَا الْعِظَامَ لَحْمًا ثُمَّ أَنشَأْنَاهُ خَلْقًا آخَرَ ۚ فَتَبَارَكَ اللَّهُ أَحْسَنُ الْخَالِقِينَ (14) Després, creem de la gota un coàgul de sang, del coàgul un embrió i de l'embrió ossos, que revestim de carn. Després, vam fer d'ell altra creatura. Beneït sigui Al·là, el Millor dels creadors |
| ثُمَّ إِنَّكُم بَعْدَ ذَٰلِكَ لَمَيِّتُونَ (15) Després d'això, heu de morir |
| ثُمَّ إِنَّكُمْ يَوْمَ الْقِيَامَةِ تُبْعَثُونَ (16) Després, el dia de la Resurrecció, sereu ressuscitats |
| وَلَقَدْ خَلَقْنَا فَوْقَكُمْ سَبْعَ طَرَائِقَ وَمَا كُنَّا عَنِ الْخَلْقِ غَافِلِينَ (17) Damunt de vosaltres, hem creat set cels. No hem descurat la creació |
| وَأَنزَلْنَا مِنَ السَّمَاءِ مَاءً بِقَدَرٍ فَأَسْكَنَّاهُ فِي الْأَرْضِ ۖ وَإِنَّا عَلَىٰ ذَهَابٍ بِهِ لَقَادِرُونَ (18) Hem fet baixar del cel aigua en la quantitat deguda i fet que cali la terra. I també hauríem estat ben capaços de fer-la desaparèixer |
| فَأَنشَأْنَا لَكُم بِهِ جَنَّاتٍ مِّن نَّخِيلٍ وَأَعْنَابٍ لَّكُمْ فِيهَا فَوَاكِهُ كَثِيرَةٌ وَمِنْهَا تَأْكُلُونَ (19) Per mitjà d'ella us hem creat palmerars i vinyers en els quals hi ha fruits abundants, dels quals mengeu |
| وَشَجَرَةً تَخْرُجُ مِن طُورِ سَيْنَاءَ تَنبُتُ بِالدُّهْنِ وَصِبْغٍ لِّلْآكِلِينَ (20) I un arbre que creix en La Muntanya Sinaí i que produïx oli i condiment per al menjar |
| وَإِنَّ لَكُمْ فِي الْأَنْعَامِ لَعِبْرَةً ۖ نُّسْقِيكُم مِّمَّا فِي بُطُونِهَا وَلَكُمْ فِيهَا مَنَافِعُ كَثِيرَةٌ وَمِنْهَا تَأْكُلُونَ (21) Teniu, certament, en els ramats motiu de reflexió: us donem a beure del contingut dels seus ventres, deriveu d'ells molts beneficis, mengeu d'ells |
| وَعَلَيْهَا وَعَلَى الْفُلْكِ تُحْمَلُونَ (22) Ells i les naus us serveixen de mitjans de transport |
| وَلَقَدْ أَرْسَلْنَا نُوحًا إِلَىٰ قَوْمِهِ فَقَالَ يَا قَوْمِ اعْبُدُوا اللَّهَ مَا لَكُم مِّنْ إِلَٰهٍ غَيْرُهُ ۖ أَفَلَا تَتَّقُونَ (23) Vam enviar Noé al seu poble i va dir: «Poble! Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell. I no Li temereu?» |
| فَقَالَ الْمَلَأُ الَّذِينَ كَفَرُوا مِن قَوْمِهِ مَا هَٰذَا إِلَّا بَشَرٌ مِّثْلُكُمْ يُرِيدُ أَن يَتَفَضَّلَ عَلَيْكُمْ وَلَوْ شَاءَ اللَّهُ لَأَنزَلَ مَلَائِكَةً مَّا سَمِعْنَا بِهَٰذَا فِي آبَائِنَا الْأَوَّلِينَ (24) Els dignataris del poble, que no creien, van dir: «Aquest no és sinó un mortal com vosaltres, que vol imposar-se a vosaltres. Si Al·là hagués volgut, hauria fet descendir a àngels. No hem escoltat que ocorregués tal cosa en temps dels nostres avantpassats |
| إِنْ هُوَ إِلَّا رَجُلٌ بِهِ جِنَّةٌ فَتَرَبَّصُوا بِهِ حَتَّىٰ حِينٍ (25) No és més que un possès. Observeu-li durant algun temps!» |
| قَالَ رَبِّ انصُرْنِي بِمَا كَذَّبُونِ (26) «Senyor!» va dir: «Auxilia'm, que em desmenteixen!» |
| فَأَوْحَيْنَا إِلَيْهِ أَنِ اصْنَعِ الْفُلْكَ بِأَعْيُنِنَا وَوَحْيِنَا فَإِذَا جَاءَ أَمْرُنَا وَفَارَ التَّنُّورُ ۙ فَاسْلُكْ فِيهَا مِن كُلٍّ زَوْجَيْنِ اثْنَيْنِ وَأَهْلَكَ إِلَّا مَن سَبَقَ عَلَيْهِ الْقَوْلُ مِنْهُمْ ۖ وَلَا تُخَاطِبْنِي فِي الَّذِينَ ظَلَمُوا ۖ إِنَّهُم مُّغْرَقُونَ (27) I li inspirem: «Construïx la nau sota La nostra mirada i segons La nostra inspiració ! I quan vinga La nostra ordre i el forn bulli, fes entrar en ella a una parella de cada i a la teva família, salvo a aquell d'ells la sort dels quals ha estat ja tirada. I no em parlis dels quals hagin obrat impíament! Van a ser negats |
| فَإِذَا اسْتَوَيْتَ أَنتَ وَمَن مَّعَكَ عَلَى الْفُلْكِ فَقُلِ الْحَمْدُ لِلَّهِ الَّذِي نَجَّانَا مِنَ الْقَوْمِ الظَّالِمِينَ (28) Quan tu i els teus estigueu instal·lats en la nau, digues: 'Lloat sigui Al·là, Que ens ha salvat del poble impiu |
| وَقُل رَّبِّ أَنزِلْنِي مُنزَلًا مُّبَارَكًا وَأَنتَ خَيْرُ الْمُنزِلِينَ (29) I digues: 'Senyor! Feix que desembarqui en un lloc beneït! Tu ets Qui millor pot fer-ho |
| إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَآيَاتٍ وَإِن كُنَّا لَمُبْتَلِينَ (30) Certament, hi ha en això signes. En veritat, posem a prova...» |
| ثُمَّ أَنشَأْنَا مِن بَعْدِهِمْ قَرْنًا آخَرِينَ (31) Després d'ells, vam suscitar altra generació |
| فَأَرْسَلْنَا فِيهِمْ رَسُولًا مِّنْهُمْ أَنِ اعْبُدُوا اللَّهَ مَا لَكُم مِّنْ إِلَٰهٍ غَيْرُهُ ۖ أَفَلَا تَتَّقُونَ (32) i els manem un Missatger sortit d'ells: «Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell I no Li temereu?» |
| وَقَالَ الْمَلَأُ مِن قَوْمِهِ الَّذِينَ كَفَرُوا وَكَذَّبُوا بِلِقَاءِ الْآخِرَةِ وَأَتْرَفْنَاهُمْ فِي الْحَيَاةِ الدُّنْيَا مَا هَٰذَا إِلَّا بَشَرٌ مِّثْلُكُمْ يَأْكُلُ مِمَّا تَأْكُلُونَ مِنْهُ وَيَشْرَبُ مِمَّا تَشْرَبُونَ (33) Però els dignataris del poble, que no creien i desmentien l'existència de l'altra vida i als quals havíem enriquit en la vida d'aquí, van dir: «Aquest no és sinó un mortal com vosaltres, que menja del mateix que vosaltres mengeu i beu del mateix que vosaltres beveu» |
| وَلَئِنْ أَطَعْتُم بَشَرًا مِّثْلَكُمْ إِنَّكُمْ إِذًا لَّخَاسِرُونَ (34) Si obeïu a un mortal com vosaltres, esteu perduts |
| أَيَعِدُكُمْ أَنَّكُمْ إِذَا مِتُّمْ وَكُنتُمْ تُرَابًا وَعِظَامًا أَنَّكُم مُّخْرَجُونَ (35) Us ha promès que se us traurà quan moriu i sigueu terra i ossos |
| ۞ هَيْهَاتَ هَيْهَاتَ لِمَا تُوعَدُونَ (36) Està bé lluny d'ocórrer el que se us ha promès |
| إِنْ هِيَ إِلَّا حَيَاتُنَا الدُّنْيَا نَمُوتُ وَنَحْيَا وَمَا نَحْنُ بِمَبْعُوثِينَ (37) No hi ha més vida que la nostra d'aquí! Morim i vivim, però no se'ns ressuscitarà |
| إِنْ هُوَ إِلَّا رَجُلٌ افْتَرَىٰ عَلَى اللَّهِ كَذِبًا وَمَا نَحْنُ لَهُ بِمُؤْمِنِينَ (38) No és més que un home, que s'ha inventat una mentida contra Al·là. No tenim fe en ell |
| قَالَ رَبِّ انصُرْنِي بِمَا كَذَّبُونِ (39) Va dir: «Senyor! Auxilia'm, que em desmenteixen!» |
| قَالَ عَمَّا قَلِيلٍ لَّيُصْبِحُنَّ نَادِمِينَ (40) Va dir: «Un poc més i es penediran» |
| فَأَخَذَتْهُمُ الصَّيْحَةُ بِالْحَقِّ فَجَعَلْنَاهُمْ غُثَاءً ۚ فَبُعْدًا لِّلْقَوْمِ الظَّالِمِينَ (41) El Crit els va sorprendre merescudament i els convertim en detrit. Enrere el poble impiu |
| ثُمَّ أَنشَأْنَا مِن بَعْدِهِمْ قُرُونًا آخَرِينَ (42) Després d'ells, vam suscitar altres generacions |
| مَا تَسْبِقُ مِنْ أُمَّةٍ أَجَلَهَا وَمَا يَسْتَأْخِرُونَ (43) Cap comunitat pot avançar ni retardar el seu termini |
| ثُمَّ أَرْسَلْنَا رُسُلَنَا تَتْرَىٰ ۖ كُلَّ مَا جَاءَ أُمَّةً رَّسُولُهَا كَذَّبُوهُ ۚ فَأَتْبَعْنَا بَعْضَهُم بَعْضًا وَجَعَلْنَاهُمْ أَحَادِيثَ ۚ فَبُعْدًا لِّقَوْمٍ لَّا يُؤْمِنُونَ (44) Després, vam manar als nostres Missatgers, un després d'un altre. Sempre que venia un Missatger a la seva comunitat, li desmentien. Vam fer que a unes generacions els seguissin altres i les vam fer llegendàries. Enrere una gent que no creu |
| ثُمَّ أَرْسَلْنَا مُوسَىٰ وَأَخَاهُ هَارُونَ بِآيَاتِنَا وَسُلْطَانٍ مُّبِينٍ (45) Després, vam enviar Moisés i el seu germà Aarón amb Els nostres signes i amb una autoritat manifesta |
| إِلَىٰ فِرْعَوْنَ وَمَلَئِهِ فَاسْتَكْبَرُوا وَكَانُوا قَوْمًا عَالِينَ (46) a Faraó i als seus dignataris, que van ser altius. Eren gent arrogant |
| فَقَالُوا أَنُؤْمِنُ لِبَشَرَيْنِ مِثْلِنَا وَقَوْمُهُمَا لَنَا عَابِدُونَ (47) Van dir: «Anem a creure a dos mortals com nosaltres, mentre el seu poble ens serveix d'esclaus?» |
| فَكَذَّبُوهُمَا فَكَانُوا مِنَ الْمُهْلَكِينَ (48) Els van desmentir i van ser dels perits |
| وَلَقَدْ آتَيْنَا مُوسَى الْكِتَابَ لَعَلَّهُمْ يَهْتَدُونَ (49) Vam donar a Moisés l'Escriptura. Potser, així, fossin bé dirigits |
| وَجَعَلْنَا ابْنَ مَرْيَمَ وَأُمَّهُ آيَةً وَآوَيْنَاهُمَا إِلَىٰ رَبْوَةٍ ذَاتِ قَرَارٍ وَمَعِينٍ (50) Vam fer del fill de María i de la seva mare un signe i els vam oferir refugi en un pujol tranquil i proveït d'aigua viva |
| يَا أَيُّهَا الرُّسُلُ كُلُوا مِنَ الطَّيِّبَاتِ وَاعْمَلُوا صَالِحًا ۖ إِنِّي بِمَا تَعْمَلُونَ عَلِيمٌ (51) «Missatgers! Mengeu de les coses bones i obreu bé! Jo sé bé el que feu |
| وَإِنَّ هَٰذِهِ أُمَّتُكُمْ أُمَّةً وَاحِدَةً وَأَنَا رَبُّكُمْ فَاتَّقُونِ (52) I aquesta és la vostra comunitat. És una sola comunitat. I Jo sóc el vostre Senyor. Temeu-me, doncs!» |
| فَتَقَطَّعُوا أَمْرَهُم بَيْنَهُمْ زُبُرًا ۖ كُلُّ حِزْبٍ بِمَا لَدَيْهِمْ فَرِحُونَ (53) Però es van dividir en sectes, amb Escriptures, content cada grup amb el seu |
| فَذَرْهُمْ فِي غَمْرَتِهِمْ حَتَّىٰ حِينٍ (54) Deixa'ls per algun temps en el seu abisme |
| أَيَحْسَبُونَ أَنَّمَا نُمِدُّهُم بِهِ مِن مَّالٍ وَبَنِينَ (55) Creuen que, al proveir-los d'hisenda i de fills |
| نُسَارِعُ لَهُمْ فِي الْخَيْرَاتِ ۚ بَل لَّا يَشْعُرُونَ (56) estem anticipant-los les coses bones? No, no s'adonen |
| إِنَّ الَّذِينَ هُم مِّنْ خَشْيَةِ رَبِّهِم مُّشْفِقُونَ (57) Els imbuïts del temor del seu Senyor |
| وَالَّذِينَ هُم بِآيَاتِ رَبِّهِمْ يُؤْمِنُونَ (58) que creuen en els signes del seu Senyor |
| وَالَّذِينَ هُم بِرَبِّهِمْ لَا يُشْرِكُونَ (59) que no associen a altres déus al seu Senyor |
| وَالَّذِينَ يُؤْتُونَ مَا آتَوا وَّقُلُوبُهُمْ وَجِلَةٌ أَنَّهُمْ إِلَىٰ رَبِّهِمْ رَاجِعُونَ (60) que donen del que han rebut amb cor tremolós, a la idea que tornaran al seu Senyor |
| أُولَٰئِكَ يُسَارِعُونَ فِي الْخَيْرَاتِ وَهُمْ لَهَا سَابِقُونَ (61) aquests rivalitzan en bones obres i són els primers en practicar-les |
| وَلَا نُكَلِّفُ نَفْسًا إِلَّا وُسْعَهَا ۖ وَلَدَيْنَا كِتَابٌ يَنطِقُ بِالْحَقِّ ۚ وَهُمْ لَا يُظْلَمُونَ (62) No demanem a ningú sinó segons les seves possibilitats. Tenim al costat una Escriptura que diu la veritat. I no seran tractats injustament |
| بَلْ قُلُوبُهُمْ فِي غَمْرَةٍ مِّنْ هَٰذَا وَلَهُمْ أَعْمَالٌ مِّن دُونِ ذَٰلِكَ هُمْ لَهَا عَامِلُونَ (63) Però els seus cors estan en un abisme respecte a això i, en lloc d'aquelles obres, fan altres |
| حَتَّىٰ إِذَا أَخَذْنَا مُتْرَفِيهِم بِالْعَذَابِ إِذَا هُمْ يَجْأَرُونَ (64) Quan, per fi, infligim un càstig als seus rics, gemegaran |
| لَا تَجْأَرُوا الْيَوْمَ ۖ إِنَّكُم مِّنَّا لَا تُنصَرُونَ (65) «No gemegueu avui, que no se us va a salvar de Nosaltres |
| قَدْ كَانَتْ آيَاتِي تُتْلَىٰ عَلَيْكُمْ فَكُنتُمْ عَلَىٰ أَعْقَابِكُمْ تَنكِصُونَ (66) Se us recitaven Els meus versicles i vosaltres donàveu mitja volta |
| مُسْتَكْبِرِينَ بِهِ سَامِرًا تَهْجُرُونَ (67) altius amb ell, i passàveu la nit parlotejant» |
| أَفَلَمْ يَدَّبَّرُوا الْقَوْلَ أَمْ جَاءَهُم مَّا لَمْ يَأْتِ آبَاءَهُمُ الْأَوَّلِينَ (68) És que no ponderen el que es diu per a veure si han rebut el que els seus avantpassats no van rebre |
| أَمْ لَمْ يَعْرِفُوا رَسُولَهُمْ فَهُمْ لَهُ مُنكِرُونَ (69) No han conegut, per ventura, al seu Missatger perquè li neguin |
| أَمْ يَقُولُونَ بِهِ جِنَّةٌ ۚ بَلْ جَاءَهُم بِالْحَقِّ وَأَكْثَرُهُمْ لِلْحَقِّ كَارِهُونَ (70) O diuen que és un possès? No! Ha vingut a ells amb la Veritat, però la majoria senten aversió a la Veritat |
| وَلَوِ اتَّبَعَ الْحَقُّ أَهْوَاءَهُمْ لَفَسَدَتِ السَّمَاوَاتُ وَالْأَرْضُ وَمَن فِيهِنَّ ۚ بَلْ أَتَيْنَاهُم بِذِكْرِهِمْ فَهُمْ عَن ذِكْرِهِم مُّعْرِضُونَ (71) Si la Veritat s'hagués conformat a les seves passions, els cels, la terra i els quals en ells hi ha s'haurien corromput. Nosaltres, en canvi, els hem portat la seva Amonestació, però ells s'aparten de la seva Amonestació |
| أَمْ تَسْأَلُهُمْ خَرْجًا فَخَرَاجُ رَبِّكَ خَيْرٌ ۖ وَهُوَ خَيْرُ الرَّازِقِينَ (72) Els demanes, per ventura, una retribució? La retribució del teu Senyor és millor. Ell és el Millor dels proveïdors |
| وَإِنَّكَ لَتَدْعُوهُمْ إِلَىٰ صِرَاطٍ مُّسْتَقِيمٍ (73) Sí, tu els crides a una via recta |
| وَإِنَّ الَّذِينَ لَا يُؤْمِنُونَ بِالْآخِرَةِ عَنِ الصِّرَاطِ لَنَاكِبُونَ (74) però qui no creuen en l'altra vida es desvien, sí, de la via |
| ۞ وَلَوْ رَحِمْنَاهُمْ وَكَشَفْنَا مَا بِهِم مِّن ضُرٍّ لَّلَجُّوا فِي طُغْيَانِهِمْ يَعْمَهُونَ (75) Si ens apiadárem d'ells i els retiréssim la desgràcia que tenen, persistirien, cecs, en la seva rebel·lia |
| وَلَقَدْ أَخَذْنَاهُم بِالْعَذَابِ فَمَا اسْتَكَانُوا لِرَبِّهِمْ وَمَا يَتَضَرَّعُونَ (76) Els infligim un càstig, però no es van sotmetre al seu Senyor i no es van humiliar |
| حَتَّىٰ إِذَا فَتَحْنَا عَلَيْهِم بَابًا ذَا عَذَابٍ شَدِيدٍ إِذَا هُمْ فِيهِ مُبْلِسُونَ (77) Fins que obrim contra ells una porta de sever càstig i, llavors, siguin presa de la desesperació |
| وَهُوَ الَّذِي أَنشَأَ لَكُمُ السَّمْعَ وَالْأَبْصَارَ وَالْأَفْئِدَةَ ۚ قَلِيلًا مَّا تَشْكُرُونَ (78) Ell és Qui ha creat per a vosaltres l'oïda, la vista i l'intel·lecte. Què poc agraïts sou |
| وَهُوَ الَّذِي ذَرَأَكُمْ فِي الْأَرْضِ وَإِلَيْهِ تُحْشَرُونَ (79) Ell és Qui us ha disseminat per la terra. I cap a Ell- sereu congregats |
| وَهُوَ الَّذِي يُحْيِي وَيُمِيتُ وَلَهُ اخْتِلَافُ اللَّيْلِ وَالنَّهَارِ ۚ أَفَلَا تَعْقِلُونَ (80) Ell és Qui dóna la vida i dóna la mort. Ell ha fet que se succeeixin la nit i el dia. És que no compreneu |
| بَلْ قَالُوا مِثْلَ مَا قَالَ الْأَوَّلُونَ (81) Al contrari, diuen el mateix que van dir els antics |
| قَالُوا أَإِذَا مِتْنَا وَكُنَّا تُرَابًا وَعِظَامًا أَإِنَّا لَمَبْعُوثُونَ (82) Diuen: «Quan morim i siguem terra i ossos, se'ns ressuscitarà per ventura |
| لَقَدْ وُعِدْنَا نَحْنُ وَآبَاؤُنَا هَٰذَا مِن قَبْلُ إِنْ هَٰذَا إِلَّا أَسَاطِيرُ الْأَوَّلِينَ (83) Ja abans se'ns havia promès això a nosaltres i als nostres pares. No són més que faules dels antics» |
| قُل لِّمَنِ الْأَرْضُ وَمَن فِيهَا إِن كُنتُمْ تَعْلَمُونَ (84) Digues: «De qui és la terra i qui en ella hi ha? Si és que ho sabeu...» |
| سَيَقُولُونَ لِلَّهِ ۚ قُلْ أَفَلَا تَذَكَّرُونَ (85) Diran: «D'Al·là!» Digues: «És que no us deixareu amonestar?» |
| قُلْ مَن رَّبُّ السَّمَاوَاتِ السَّبْعِ وَرَبُّ الْعَرْشِ الْعَظِيمِ (86) Digues: «Qui és el Senyor dels set cels, el Senyor del Tron August?» |
| سَيَقُولُونَ لِلَّهِ ۚ قُلْ أَفَلَا تَتَّقُونَ (87) Diran: «Al·là!» Digues: «I no Li temeu?» |
| قُلْ مَن بِيَدِهِ مَلَكُوتُ كُلِّ شَيْءٍ وَهُوَ يُجِيرُ وَلَا يُجَارُ عَلَيْهِ إِن كُنتُمْ تَعْلَمُونَ (88) Digues: «Qui té en Les seves mans la Reialesa de tot, protegint sense que ningú pugui protegir contra Ell? Si és que ho sabeu...» |
| سَيَقُولُونَ لِلَّهِ ۚ قُلْ فَأَنَّىٰ تُسْحَرُونَ (89) Diran: «Al·là!» Digues: «I com podeu estar tan enguanyats?» |
| بَلْ أَتَيْنَاهُم بِالْحَقِّ وَإِنَّهُمْ لَكَاذِبُونَ (90) Vam venir a ells amb la Veritat, però menteixen, si |
| مَا اتَّخَذَ اللَّهُ مِن وَلَدٍ وَمَا كَانَ مَعَهُ مِنْ إِلَٰهٍ ۚ إِذًا لَّذَهَبَ كُلُّ إِلَٰهٍ بِمَا خَلَقَ وَلَعَلَا بَعْضُهُمْ عَلَىٰ بَعْضٍ ۚ سُبْحَانَ اللَّهِ عَمَّا يَصِفُونَ (91) Al·là no ha adoptat un fill, ni hi ha altre déu juntament amb Ell. Si no, cada déu s'hauria atribuït el que hagués creat i uns haurien estat superiors a uns altres. Glòria a Al·là, Que està per sobre del que conten |
| عَالِمِ الْغَيْبِ وَالشَّهَادَةِ فَتَعَالَىٰ عَمَّا يُشْرِكُونَ (92) El coneixedor de l'ocult i del palès. Està per sobre del que Li associen |
| قُل رَّبِّ إِمَّا تُرِيَنِّي مَا يُوعَدُونَ (93) Digues: «Senyor! Si em mostressis allò amb que se'ls ha amenaçat |
| رَبِّ فَلَا تَجْعَلْنِي فِي الْقَوْمِ الظَّالِمِينَ (94) No em posis, Senyor, amb el poble impiu!» |
| وَإِنَّا عَلَىٰ أَن نُّرِيَكَ مَا نَعِدُهُمْ لَقَادِرُونَ (95) Nosaltres som ben capaços, certament, de mostrar-te allò amb que els hem amenaçat |
| ادْفَعْ بِالَّتِي هِيَ أَحْسَنُ السَّيِّئَةَ ۚ نَحْنُ أَعْلَمُ بِمَا يَصِفُونَ (96) Repel·leix el mal amb alguna cosa que sigui millor. Sabem bé el que conten |
| وَقُل رَّبِّ أَعُوذُ بِكَ مِنْ هَمَزَاتِ الشَّيَاطِينِ (97) Digues: «Senyor! Em refugio en Tu contra les suggestions dels dimonis |
| وَأَعُوذُ بِكَ رَبِّ أَن يَحْضُرُونِ (98) Em refugio en Tu, Senyor, contra el seu assetjament» |
| حَتَّىٰ إِذَا جَاءَ أَحَدَهُمُ الْمَوْتُ قَالَ رَبِّ ارْجِعُونِ (99) Quan, per fi, ve la mort a un d'ells, diu: «Senyor! Fes-me tornar |
| لَعَلِّي أَعْمَلُ صَالِحًا فِيمَا تَرَكْتُ ۚ كَلَّا ۚ إِنَّهَا كَلِمَةٌ هُوَ قَائِلُهَا ۖ وَمِن وَرَائِهِم بَرْزَخٌ إِلَىٰ يَوْمِ يُبْعَثُونَ (100) Potser, així, pugui fer el bé que vaig deixar de fer». No! No són sinó meres paraules. Però, darrere d'ells, hi ha una barrera fins al dia que siguin ressuscitats |
| فَإِذَا نُفِخَ فِي الصُّورِ فَلَا أَنسَابَ بَيْنَهُمْ يَوْمَئِذٍ وَلَا يَتَسَاءَلُونَ (101) I, quan es toqui la trompeta, aquest dia, no valdrà cap parentiu, ni es preguntaran uns a uns altres |
| فَمَن ثَقُلَتْ مَوَازِينُهُ فَأُولَٰئِكَ هُمُ الْمُفْلِحُونَ (102) Aquells les obres dels quals pesin molt seran els quals prosperin |
| وَمَنْ خَفَّتْ مَوَازِينُهُ فَأُولَٰئِكَ الَّذِينَ خَسِرُوا أَنفُسَهُمْ فِي جَهَنَّمَ خَالِدُونَ (103) Aquells les obres dels quals pesin poc, seran els quals s'hagin perdut i estaran en la Jahenam eternament |
| تَلْفَحُ وُجُوهَهُمُ النَّارُ وَهُمْ فِيهَا كَالِحُونَ (104) El foc abrasarà el seu rostre; arrufant-se les celles |
| أَلَمْ تَكُنْ آيَاتِي تُتْلَىٰ عَلَيْكُمْ فَكُنتُم بِهَا تُكَذِّبُونَ (105) «No se us van recitar Els meus versicles i vosaltres les vau desmentir?» |
| قَالُوا رَبَّنَا غَلَبَتْ عَلَيْنَا شِقْوَتُنَا وَكُنَّا قَوْمًا ضَالِّينَ (106) «Senyor!», diran, «la nostra misèria ens va poder i vam ser gent extraviat |
| رَبَّنَا أَخْرِجْنَا مِنْهَا فَإِنْ عُدْنَا فَإِنَّا ظَالِمُونَ (107) Senyor! Treu-nos d'ella! Si reincidim, serem uns impius» |
| قَالَ اخْسَئُوا فِيهَا وَلَا تُكَلِّمُونِ (108) Dirà: «Quedeu-vos en ella i no Em parleu!» |
| إِنَّهُ كَانَ فَرِيقٌ مِّنْ عِبَادِي يَقُولُونَ رَبَّنَا آمَنَّا فَاغْفِرْ لَنَا وَارْحَمْنَا وَأَنتَ خَيْرُ الرَّاحِمِينَ (109) Alguns dels meus serfs deien: «Senyor! Creiem! Perdona'ns, doncs, i tingues misericòrdia de nosaltres! Tu ets el Millor de qui tenen misericòrdia!» |
| فَاتَّخَذْتُمُوهُمْ سِخْرِيًّا حَتَّىٰ أَنسَوْكُمْ ذِكْرِي وَكُنتُم مِّنْهُمْ تَضْحَكُونَ (110) Però us vau burlar tant d'ells que van fer que us oblidéssiu de Mi. Rèieu d'ells |
| إِنِّي جَزَيْتُهُمُ الْيَوْمَ بِمَا صَبَرُوا أَنَّهُمْ هُمُ الْفَائِزُونَ (111) Avui els retribueixo per la paciència que van tenir. Ells són els que triomfen |
| قَالَ كَمْ لَبِثْتُمْ فِي الْأَرْضِ عَدَدَ سِنِينَ (112) Dirà: «Quants anys heu romàs en la terra?» |
| قَالُوا لَبِثْنَا يَوْمًا أَوْ بَعْضَ يَوْمٍ فَاسْأَلِ الْعَادِّينَ (113) Diran: «Hem romàs un dia o part d'un dia. Interroga als encarregats de contar!» |
| قَالَ إِن لَّبِثْتُمْ إِلَّا قَلِيلًا ۖ لَّوْ أَنَّكُمْ كُنتُمْ تَعْلَمُونَ (114) Dirà: «No heu romàs sinó poc temps. Si haguéssiu sabut |
| أَفَحَسِبْتُمْ أَنَّمَا خَلَقْنَاكُمْ عَبَثًا وَأَنَّكُمْ إِلَيْنَا لَا تُرْجَعُونَ (115) Us figuràveu que us havíem creat per a passar l'estona i que no anàveu a ser retornats a Nosaltres?» |
| فَتَعَالَى اللَّهُ الْمَلِكُ الْحَقُّ ۖ لَا إِلَٰهَ إِلَّا هُوَ رَبُّ الْعَرْشِ الْكَرِيمِ (116) Exaltat sigui Al·là, el Rei Veritable! No hi ha més déu que Ell, el Senyor del Tron Noble |
| وَمَن يَدْعُ مَعَ اللَّهِ إِلَٰهًا آخَرَ لَا بُرْهَانَ لَهُ بِهِ فَإِنَّمَا حِسَابُهُ عِندَ رَبِّهِ ۚ إِنَّهُ لَا يُفْلِحُ الْكَافِرُونَ (117) Qui invoqui a altre déu juntament amb Al·là, sense tenir prova d'això, haurà d'adonar només al seu Senyor. Els infidels no prosperaran |
| وَقُل رَّبِّ اغْفِرْ وَارْحَمْ وَأَنتَ خَيْرُ الرَّاحِمِينَ (118) I digues: «Senyor! Perdona i tingues misericòrdia! Tu ets el Millor de qui tenen misericòrdia!» |