القرآن باللغة الكاتالونية - سورة المعارج مترجمة إلى اللغة الكاتالونية، Surah Maarij in Catalan. نوفر ترجمة دقيقة سورة المعارج باللغة الكاتالونية - Catalan, الآيات 44 - رقم السورة 70 - الصفحة 568.
سَأَلَ سَائِلٌ بِعَذَابٍ وَاقِعٍ (1) Algú ha demanat un càstig immediat |
لِّلْكَافِرِينَ لَيْسَ لَهُ دَافِعٌ (2) per als infidels, que ningú pugui rebutjar |
مِّنَ اللَّهِ ذِي الْمَعَارِجِ (3) que venga d'Al·là, Senyor de les graderies |
تَعْرُجُ الْمَلَائِكَةُ وَالرُّوحُ إِلَيْهِ فِي يَوْمٍ كَانَ مِقْدَارُهُ خَمْسِينَ أَلْفَ سَنَةٍ (4) Els àngels i l'Esperit ascendeixen a Ell en un dia que equival a cinquanta mil anys |
فَاصْبِرْ صَبْرًا جَمِيلًا (5) Tingues, doncs, digna paciència |
إِنَّهُمْ يَرَوْنَهُ بَعِيدًا (6) Pensen que està lluny |
وَنَرَاهُ قَرِيبًا (7) però Nosaltres pensem que està prop |
يَوْمَ تَكُونُ السَّمَاءُ كَالْمُهْلِ (8) El dia que el cel sembli metall fos |
وَتَكُونُ الْجِبَالُ كَالْعِهْنِ (9) i les muntanyes, flocs de llana |
وَلَا يَسْأَلُ حَمِيمٌ حَمِيمًا (10) i ningú pregunti pel seu amic fervent |
يُبَصَّرُونَهُمْ ۚ يَوَدُّ الْمُجْرِمُ لَوْ يَفْتَدِي مِنْ عَذَابِ يَوْمِئِذٍ بِبَنِيهِ (11) Els serà donat veure'ls. El pecador voldrà lliurar-se del càstig d'aquest dia oferint com rescat als seus fills |
وَصَاحِبَتِهِ وَأَخِيهِ (12) a la seva companya, al seu germà |
وَفَصِيلَتِهِ الَّتِي تُؤْوِيهِ (13) Al clan que ho va acollir |
وَمَن فِي الْأَرْضِ جَمِيعًا ثُمَّ يُنجِيهِ (14) a tots els de la terra,si això li salvaria |
كَلَّا ۖ إِنَّهَا لَظَىٰ (15) No! Serà una foguera |
نَزَّاعَةً لِّلشَّوَىٰ (16) que arrencarà el cuir cabellut |
تَدْعُو مَنْ أَدْبَرَ وَتَوَلَّىٰ (17) i reclamarà a qui retrocedeixi i torni l'esquena |
وَجَمَعَ فَأَوْعَىٰ (18) a qui estimés i atresori |
۞ إِنَّ الْإِنسَانَ خُلِقَ هَلُوعًا (19) L'home és de natural impacient |
إِذَا مَسَّهُ الشَّرُّ جَزُوعًا (20) Pusil·lànime quan sofreix un mal |
وَإِذَا مَسَّهُ الْخَيْرُ مَنُوعًا (21) mesquí quan la fortuna li afavoreix |
إِلَّا الْمُصَلِّينَ (22) S'exceptua a qui oren |
الَّذِينَ هُمْ عَلَىٰ صَلَاتِهِمْ دَائِمُونَ (23) perseverant en la seva oració |
وَالَّذِينَ فِي أَمْوَالِهِمْ حَقٌّ مَّعْلُومٌ (24) part dels béns de la qual és de dret |
لِّلسَّائِلِ وَالْمَحْرُومِ (25) per al captaire i l'indigent |
وَالَّذِينَ يُصَدِّقُونَ بِيَوْمِ الدِّينِ (26) que tenen per autèntic el dia del Judici |
وَالَّذِينَ هُم مِّنْ عَذَابِ رَبِّهِم مُّشْفِقُونَ (27) que temen el càstig del seu Senyor |
إِنَّ عَذَابَ رَبِّهِمْ غَيْرُ مَأْمُونٍ (28) ningú ha de sentir-se segur contra el càstig del seu Senyor |
وَالَّذِينَ هُمْ لِفُرُوجِهِمْ حَافِظُونَ (29) i aquells que guarden la seva castedat |
إِلَّا عَلَىٰ أَزْوَاجِهِمْ أَوْ مَا مَلَكَتْ أَيْمَانُهُمْ فَإِنَّهُمْ غَيْرُ مَلُومِينَ (30) salvo amb les seves esposes o amb les seves esclaves - en aquest cas no incorren en retret |
فَمَنِ ابْتَغَىٰ وَرَاءَ ذَٰلِكَ فَأُولَٰئِكَ هُمُ الْعَادُونَ (31) mentre que qui desitgen a altres dones, aquests són els que violen la llei |
وَالَّذِينَ هُمْ لِأَمَانَاتِهِمْ وَعَهْدِهِمْ رَاعُونَ (32) que respecten els dipòsits que se'ls confien i les promeses que fan |
وَالَّذِينَ هُم بِشَهَادَاتِهِمْ قَائِمُونَ (33) que diuen la veritat en els seus testimoniatges |
وَالَّذِينَ هُمْ عَلَىٰ صَلَاتِهِمْ يُحَافِظُونَ (34) que observen seu oració |
أُولَٰئِكَ فِي جَنَّاتٍ مُّكْرَمُونَ (35) Aquests tals estaran en jardins, honrats |
فَمَالِ الَّذِينَ كَفَرُوا قِبَلَكَ مُهْطِعِينَ (36) Què els passa als infidels, que vénen cap a tu corrent amb el coll estès |
عَنِ الْيَمِينِ وَعَنِ الشِّمَالِ عِزِينَ (37) en grups, per la dreta i per l'esquerra |
أَيَطْمَعُ كُلُّ امْرِئٍ مِّنْهُمْ أَن يُدْخَلَ جَنَّةَ نَعِيمٍ (38) És que cadascun d'ells anhela ser introduït en un jardí de delícia |
كَلَّا ۖ إِنَّا خَلَقْنَاهُم مِّمَّا يَعْلَمُونَ (39) No! Els creguem del que saben |
فَلَا أُقْسِمُ بِرَبِّ الْمَشَارِقِ وَالْمَغَارِبِ إِنَّا لَقَادِرُونَ (40) Doncs no! Juro pel senyor dels Orients i dels Occidents, que som ben capaços |
عَلَىٰ أَن نُّبَدِّلَ خَيْرًا مِّنْهُمْ وَمَا نَحْنُ بِمَسْبُوقِينَ (41) de substituir-los per altres millors que ells, sense que ningú pugui impedir-nos-lo |
فَذَرْهُمْ يَخُوضُوا وَيَلْعَبُوا حَتَّىٰ يُلَاقُوا يَوْمَهُمُ الَّذِي يُوعَدُونَ (42) Deixa'ls que parlotegen i juguin fins que els arribi el dia amb que se'ls ha amenaçat |
يَوْمَ يَخْرُجُونَ مِنَ الْأَجْدَاثِ سِرَاعًا كَأَنَّهُمْ إِلَىٰ نُصُبٍ يُوفِضُونَ (43) el dia que surtin de les sepultures, ràpids com si correguessin cap a pedres erectes |
خَاشِعَةً أَبْصَارُهُمْ تَرْهَقُهُمْ ذِلَّةٌ ۚ ذَٰلِكَ الْيَوْمُ الَّذِي كَانُوا يُوعَدُونَ (44) la mirada abatuda, coberts d'humiliació! Tal serà el dia amb que se'ls havia amenaçat |