لَا أُقْسِمُ بِيَوْمِ الْقِيَامَةِ (1)
No! Juro pel dia de la Resurrecció |
وَلَا أُقْسِمُ بِالنَّفْسِ اللَّوَّامَةِ (2)
Que no! Juro per l'ànima que reprova |
أَيَحْسَبُ الْإِنسَانُ أَلَّن نَّجْمَعَ عِظَامَهُ (3)
Creu l'home que no ajuntarem els seus ossos |
بَلَىٰ قَادِرِينَ عَلَىٰ أَن نُّسَوِّيَ بَنَانَهُ (4)
Clar que si! Som capaços de recompondre els seus dits |
بَلْ يُرِيدُ الْإِنسَانُ لِيَفْجُرَ أَمَامَهُ (5)
Però l'home preferiria continuar vivint com un llibertí |
يَسْأَلُ أَيَّانَ يَوْمُ الْقِيَامَةِ (6)
Pregunta: «Quan serà el dia de la Resurrecció?» |
فَإِذَا بَرِقَ الْبَصَرُ (7)
Quan s’ofusque la vista |
وَخَسَفَ الْقَمَرُ (8)
s'eclipsi la lluna |
وَجُمِعَ الشَّمْسُ وَالْقَمَرُ (9)
es reuneixin el sol i la lluna |
يَقُولُ الْإِنسَانُ يَوْمَئِذٍ أَيْنَ الْمَفَرُّ (10)
aquest dia, l'home dirà: «I on escapar?» |
كَلَّا لَا وَزَرَ (11)
No! No haurà escapi |
إِلَىٰ رَبِّكَ يَوْمَئِذٍ الْمُسْتَقَرُّ (12)
Aquest dia, el lloc de descans estarà al costat del teu Senyor |
يُنَبَّأُ الْإِنسَانُ يَوْمَئِذٍ بِمَا قَدَّمَ وَأَخَّرَ (13)
Aquest dia, ja se li informarà a l'home del que va fer i del que va deixar de fer |
بَلِ الْإِنسَانُ عَلَىٰ نَفْسِهِ بَصِيرَةٌ (14)
Més encara! L'home atestarà contra si mateix |
وَلَوْ أَلْقَىٰ مَعَاذِيرَهُ (15)
tot i que presenti les seves excuses |
لَا تُحَرِّكْ بِهِ لِسَانَكَ لِتَعْجَلَ بِهِ (16)
No moguis la llengua al recitar-ho per a precipitar-la |
إِنَّ عَلَيْنَا جَمْعَهُ وَقُرْآنَهُ (17)
Som Nosaltres els encarregats d'ajuntar-lo i de recitar-ho |
فَإِذَا قَرَأْنَاهُ فَاتَّبِعْ قُرْآنَهُ (18)
I, quan ho recitem, segueix la recitació |
ثُمَّ إِنَّ عَلَيْنَا بَيَانَهُ (19)
Després, a Nosaltres ens toca explicar-ho |
كَلَّا بَلْ تُحِبُّونَ الْعَاجِلَةَ (20)
Però no! En lloc d'això, estimeu la vida fugaç |
وَتَذَرُونَ الْآخِرَةَ (21)
i descureu l'altra vida |
وُجُوهٌ يَوْمَئِذٍ نَّاضِرَةٌ (22)
Aquest dia, uns rostres brillaran |
إِلَىٰ رَبِّهَا نَاظِرَةٌ (23)
mirant al seu Senyor |
وَوُجُوهٌ يَوْمَئِذٍ بَاسِرَةٌ (24)
mentre que uns altres, aquest dia, estaran trists |
تَظُنُّ أَن يُفْعَلَ بِهَا فَاقِرَةٌ (25)
pensant que una calamitat els arribi |
كَلَّا إِذَا بَلَغَتِ التَّرَاقِيَ (26)
No! Quan pugi fins a les clavícules |
وَقِيلَ مَنْ ۜ رَاقٍ (27)
es digui: «qui és encantador?» |
وَظَنَّ أَنَّهُ الْفِرَاقُ (28)
crea arribat el moment de la separació |
وَالْتَفَّتِ السَّاقُ بِالسَّاقِ (29)
i s'ajunti una cama amb una altra |
إِلَىٰ رَبِّكَ يَوْمَئِذٍ الْمَسَاقُ (30)
aquest dia la marxa serà cap al teu Senyor |
فَلَا صَدَّقَ وَلَا صَلَّىٰ (31)
No va creure, ni va orar |
وَلَٰكِن كَذَّبَ وَتَوَلَّىٰ (32)
sinó que, va desmentir i es va desviar |
ثُمَّ ذَهَبَ إِلَىٰ أَهْلِهِ يَتَمَطَّىٰ (33)
Després, es va tornar als seus amb caminar altiu |
أَوْلَىٰ لَكَ فَأَوْلَىٰ (34)
Que penes de tu, (O Home!), sí, que penes |
ثُمَّ أَوْلَىٰ لَكَ فَأَوْلَىٰ (35)
I encara, Que penes de tu, (O Home!), sí, que penes |
أَيَحْسَبُ الْإِنسَانُ أَن يُتْرَكَ سُدًى (36)
Creu l'home que no van a ocupar-se d'ell |
أَلَمْ يَكُ نُطْفَةً مِّن مَّنِيٍّ يُمْنَىٰ (37)
No va ser una gota d'esperma ejaculada |
ثُمَّ كَانَ عَلَقَةً فَخَلَقَ فَسَوَّىٰ (38)
i, després, un coàgul de sang? Ell ho va crear i li va donar forma harmoniosa |
فَجَعَلَ مِنْهُ الزَّوْجَيْنِ الذَّكَرَ وَالْأُنثَىٰ (39)
I va fer d'ell una parella: baró i femella |
أَلَيْسَ ذَٰلِكَ بِقَادِرٍ عَلَىٰ أَن يُحْيِيَ الْمَوْتَىٰ (40)
Aquest tal no serà capaç de retornar la vida als morts |
