ن ۚ وَالْقَلَمِ وَمَا يَسْطُرُونَ (1)
Nun. Pel càlam i el que escriguin |
مَا أَنتَ بِنِعْمَةِ رَبِّكَ بِمَجْنُونٍ (2)
Per la gràcia del teu Senyor, que tu no ets un possés |
وَإِنَّ لَكَ لَأَجْرًا غَيْرَ مَمْنُونٍ (3)
Tindràs, certament, una recompensa ininterrompuda |
وَإِنَّكَ لَعَلَىٰ خُلُقٍ عَظِيمٍ (4)
Ets, sí, d'eminent caràcter |
فَسَتُبْصِرُ وَيُبْصِرُونَ (5)
Tu veuràs i ells veuran |
بِأَييِّكُمُ الْمَفْتُونُ (6)
qui de vosaltres és el temptat |
إِنَّ رَبَّكَ هُوَ أَعْلَمُ بِمَن ضَلَّ عَن سَبِيلِهِ وَهُوَ أَعْلَمُ بِالْمُهْتَدِينَ (7)
El teu Senyor sap millor que ningú qui s'extravien del seu camí i sap millor que ningú qui segueixen la bona senda |
فَلَا تُطِعِ الْمُكَذِّبِينَ (8)
No obeeixis, doncs, als desmentidors |
وَدُّوا لَوْ تُدْهِنُ فَيُدْهِنُونَ (9)
Desitjarien que fossis condescendent, para ser-ho ells també |
وَلَا تُطِعْ كُلَّ حَلَّافٍ مَّهِينٍ (10)
No obeeixis a cap vil jurador |
هَمَّازٍ مَّشَّاءٍ بِنَمِيمٍ (11)
al pertinaç difamador, que va sembrant calúmnies |
مَّنَّاعٍ لِّلْخَيْرِ مُعْتَدٍ أَثِيمٍ (12)
a qui impedeix el bé, al violador de la llei, al pecador |
عُتُلٍّ بَعْدَ ذَٰلِكَ زَنِيمٍ (13)
a l'arrogant i, damunt, vil |
أَن كَانَ ذَا مَالٍ وَبَنِينَ (14)
sota pretext de posseir hisenda i fills |
إِذَا تُتْلَىٰ عَلَيْهِ آيَاتُنَا قَالَ أَسَاطِيرُ الْأَوَّلِينَ (15)
Quan se li reciten Les nostres versicles, diu: «Faules dels antics!» |
سَنَسِمُهُ عَلَى الْخُرْطُومِ (16)
Li marcarem en el musell |
إِنَّا بَلَوْنَاهُمْ كَمَا بَلَوْنَا أَصْحَابَ الْجَنَّةِ إِذْ أَقْسَمُوا لَيَصْرِمُنَّهَا مُصْبِحِينَ (17)
Els hem provat com hem provat als amos del jardí. Quan van jurar que agafarien els seus fruits al matí |
وَلَا يَسْتَثْنُونَ (18)
sense fer excepció |
فَطَافَ عَلَيْهَا طَائِفٌ مِّن رَّبِّكَ وَهُمْ نَائِمُونَ (19)
Mentre dormien, va caure sobre ell un flagell enviat pel teu Senyor |
فَأَصْبَحَتْ كَالصَّرِيمِ (20)
i es va tornar fosc com si hagués estat arrasat |
فَتَنَادَوْا مُصْبِحِينَ (21)
Al matí, es van cridar uns als altres |
أَنِ اغْدُوا عَلَىٰ حَرْثِكُمْ إِن كُنتُمْ صَارِمِينَ (22)
«Anem d'hora al nostre camp, si volem agafar els fruits!» |
فَانطَلَقُوا وَهُمْ يَتَخَافَتُونَ (23)
I es van posar en camí, xiuxiuejant |
أَن لَّا يَدْخُلَنَّهَا الْيَوْمَ عَلَيْكُم مِّسْكِينٌ (24)
«Certament, avui no admetrem a cap pobre!» |
وَغَدَوْا عَلَىٰ حَرْدٍ قَادِرِينَ (25)
Van marxar, doncs, d'hora, convençuts que serien capaços de portar a terme el seu propòsit |
فَلَمَّا رَأَوْهَا قَالُوا إِنَّا لَضَالُّونَ (26)
Quan ho van veure, van dir: «Segur que ens hem extraviat |
بَلْ نَحْنُ مَحْرُومُونَ (27)
No, se'ns ha despullat!» |
قَالَ أَوْسَطُهُمْ أَلَمْ أَقُل لَّكُمْ لَوْلَا تُسَبِّحُونَ (28)
El més moderat d'ells va dir: «No us ho havia dit? Per què no glorifiqueu?» |
قَالُوا سُبْحَانَ رَبِّنَا إِنَّا كُنَّا ظَالِمِينَ (29)
Van dir: «Glòria al nostre Senyor! Hem obrat impiament!» |
فَأَقْبَلَ بَعْضُهُمْ عَلَىٰ بَعْضٍ يَتَلَاوَمُونَ (30)
I van posar-se a recriminar-se |
قَالُوا يَا وَيْلَنَا إِنَّا كُنَّا طَاغِينَ (31)
Van dir: «Ai de nosaltres, que hem estat rebels |
عَسَىٰ رَبُّنَا أَن يُبْدِلَنَا خَيْرًا مِّنْهَا إِنَّا إِلَىٰ رَبِّنَا رَاغِبُونَ (32)
Potser ens doni els nostres Senyor, a canvi, quelcom millor que aquest. Desitgem ardentment al nostre Senyor» |
كَذَٰلِكَ الْعَذَابُ ۖ وَلَعَذَابُ الْآخِرَةِ أَكْبَرُ ۚ لَوْ كَانُوا يَعْلَمُونَ (33)
Tal va ser el càstig. Però el càstig de l'altra vida és major encara. Si sabessin |
إِنَّ لِلْمُتَّقِينَ عِندَ رَبِّهِمْ جَنَّاتِ النَّعِيمِ (34)
Els quals temen a Al·là tindran, al costat del seu Senyor els jardins de la Delícia |
أَفَنَجْعَلُ الْمُسْلِمِينَ كَالْمُجْرِمِينَ (35)
Anem, doncs, a tractar igual als quals se sotmeten a Al·là que als pecadors |
مَا لَكُمْ كَيْفَ تَحْكُمُونَ (36)
Què us passa? Quina manera de jutjar és aquesta |
أَمْ لَكُمْ كِتَابٌ فِيهِ تَدْرُسُونَ (37)
O és que disposeu d'una Escriptura per a estudiar |
إِنَّ لَكُمْ فِيهِ لَمَا تَخَيَّرُونَ (38)
Tindríeu en ella el que desitgeu |
أَمْ لَكُمْ أَيْمَانٌ عَلَيْنَا بَالِغَةٌ إِلَىٰ يَوْمِ الْقِيَامَةِ ۙ إِنَّ لَكُمْ لَمَا تَحْكُمُونَ (39)
O és que ens lliguen a vosaltres juraments que ens obliguen fins al dia de la Resurrecció? Obtindríeu el que jutgéssiu |
سَلْهُمْ أَيُّهُم بِذَٰلِكَ زَعِيمٌ (40)
Pregunta'ls qui respon d'això |
أَمْ لَهُمْ شُرَكَاءُ فَلْيَأْتُوا بِشُرَكَائِهِمْ إِن كَانُوا صَادِقِينَ (41)
O és que tenen associats? Doncs, que portin als seus associats, si és veritat el que diuen |
يَوْمَ يُكْشَفُ عَن سَاقٍ وَيُدْعَوْنَ إِلَى السُّجُودِ فَلَا يَسْتَطِيعُونَ (42)
El dia que les coses es posin mal i siguin convidats a prosternar-se, no podran |
خَاشِعَةً أَبْصَارُهُمْ تَرْهَقُهُمْ ذِلَّةٌ ۖ وَقَدْ كَانُوا يُدْعَوْنَ إِلَى السُّجُودِ وَهُمْ سَالِمُونَ (43)
Abatuda la mirada, coberts d'humiliació, perquè van ser convidats a prosternar-se quan encara estaven en seguretat |
فَذَرْنِي وَمَن يُكَذِّبُ بِهَٰذَا الْحَدِيثِ ۖ سَنَسْتَدْرِجُهُم مِّنْ حَيْثُ لَا يَعْلَمُونَ (44)
Deixa'm tot sol amb qui desmenteixen aquest discurs! Els conduirem pas a pas, sense que sàpiguen com |
وَأُمْلِي لَهُمْ ۚ إِنَّ كَيْدِي مَتِينٌ (45)
Els concedeixo una pròrroga. La meva estratagema és segura |
أَمْ تَسْأَلُهُمْ أَجْرًا فَهُم مِّن مَّغْرَمٍ مُّثْقَلُونَ (46)
O és que els reclames un salari tal que es vegin aclaparats de deutes |
أَمْ عِندَهُمُ الْغَيْبُ فَهُمْ يَكْتُبُونَ (47)
O és que coneixen l'ocult i prenen nota |
فَاصْبِرْ لِحُكْمِ رَبِّكَ وَلَا تَكُن كَصَاحِبِ الْحُوتِ إِذْ نَادَىٰ وَهُوَ مَكْظُومٌ (48)
Espera, doncs, pacient la decisió del teu Senyor i no facis com el del peix, quan va clamar enmig de l'angoixa |
لَّوْلَا أَن تَدَارَكَهُ نِعْمَةٌ مِّن رَّبِّهِ لَنُبِذَ بِالْعَرَاءِ وَهُوَ مَذْمُومٌ (49)
Si no li habia arribat una gràcia del seu Senyor, hauria estat llançat a una costa nua, reprovat |
فَاجْتَبَاهُ رَبُّهُ فَجَعَلَهُ مِنَ الصَّالِحِينَ (50)
Però el seu Senyor li va escollir i li va fer dels justs |
وَإِن يَكَادُ الَّذِينَ كَفَرُوا لَيُزْلِقُونَكَ بِأَبْصَارِهِمْ لَمَّا سَمِعُوا الذِّكْرَ وَيَقُولُونَ إِنَّهُ لَمَجْنُونٌ (51)
Poc els falta als infidels, quan escolten l'Amonestació, per a clavar en tu la seva mirada. I diuen: «Sí, és un possés!» |
وَمَا هُوَ إِلَّا ذِكْرٌ لِّلْعَالَمِينَ (52)
Però no és sinó una amonestació dirigida a tot el món |
