كهيعص (1)
Kaaf Haa yaa Ayn Ssaad |
ذِكْرُ رَحْمَتِ رَبِّكَ عَبْدَهُ زَكَرِيَّا (2)
Record de la misericòrdia que el teu Senyor va tenir amb El seu serf Zacarías |
إِذْ نَادَىٰ رَبَّهُ نِدَاءً خَفِيًّا (3)
Quan va invocar interiorment al seu Senyor |
قَالَ رَبِّ إِنِّي وَهَنَ الْعَظْمُ مِنِّي وَاشْتَعَلَ الرَّأْسُ شَيْبًا وَلَمْ أَكُن بِدُعَائِكَ رَبِّ شَقِيًّا (4)
Va dir: «Senyor! Se m'han afeblit els ossos, els meus cabells han encanudit. Quan T'he invocat, Senyor, mai m'has decebut |
وَإِنِّي خِفْتُ الْمَوَالِيَ مِن وَرَائِي وَكَانَتِ امْرَأَتِي عَاقِرًا فَهَبْ لِي مِن لَّدُنكَ وَلِيًّا (5)
Temo la conducta dels meus a la meva mort, doncs la meva dona és estèril. Regala'm, doncs, de Tu un descendent |
يَرِثُنِي وَيَرِثُ مِنْ آلِ يَعْقُوبَ ۖ وَاجْعَلْهُ رَبِّ رَضِيًّا (6)
que m'hereti a mi i hereti de la família de Jacob, i feix, Senyor, que ell Et sigui agradable!» |
يَا زَكَرِيَّا إِنَّا نُبَشِّرُكَ بِغُلَامٍ اسْمُهُ يَحْيَىٰ لَمْ نَجْعَل لَّهُ مِن قَبْلُ سَمِيًّا (7)
«Zacarías! T'anunciem la bona nova d'un noi que es cridarà Juan, sense homònims en el passat» |
قَالَ رَبِّ أَنَّىٰ يَكُونُ لِي غُلَامٌ وَكَانَتِ امْرَأَتِي عَاقِرًا وَقَدْ بَلَغْتُ مِنَ الْكِبَرِ عِتِيًّا (8)
«Senyor!» va dir «Com puc tenir un noi, sent la meva dona estèril i jo un vell decrépit?» |
قَالَ كَذَٰلِكَ قَالَ رَبُّكَ هُوَ عَلَيَّ هَيِّنٌ وَقَدْ خَلَقْتُكَ مِن قَبْلُ وَلَمْ تَكُ شَيْئًا (9)
«Així serà», va dir. «El teu Senyor diu: 'És cosa fàcil per a Mi. Ja t'he creat abans quan no eres res'» |
قَالَ رَبِّ اجْعَل لِّي آيَةً ۚ قَالَ آيَتُكَ أَلَّا تُكَلِّمَ النَّاسَ ثَلَاثَ لَيَالٍ سَوِيًّا (10)
Va dir: «Senyor! Dóna'm un signe!» Va dir: «El teu signe serà que, estant sa, no podràs parlar a la gent durant tres dies» |
فَخَرَجَ عَلَىٰ قَوْمِهِ مِنَ الْمِحْرَابِ فَأَوْحَىٰ إِلَيْهِمْ أَن سَبِّحُوا بُكْرَةً وَعَشِيًّا (11)
Llavors, va sortir del Temple cap a la seva gent i els va significar que havien de glorificar matí i tarda |
يَا يَحْيَىٰ خُذِ الْكِتَابَ بِقُوَّةٍ ۖ وَآتَيْنَاهُ الْحُكْمَ صَبِيًّا (12)
«Juan! Agafa l'Escriptura amb mà ferma!» I li atorguem el judici quan encara era nen |
وَحَنَانًا مِّن لَّدُنَّا وَزَكَاةً ۖ وَكَانَ تَقِيًّا (13)
així com tendresa de Nosaltres i puresa. I va ser temerós d'Al·là |
وَبَرًّا بِوَالِدَيْهِ وَلَمْ يَكُن جَبَّارًا عَصِيًّا (14)
i piadós amb els seus pares; no va ser violent, desobedient |
وَسَلَامٌ عَلَيْهِ يَوْمَ وُلِدَ وَيَوْمَ يَمُوتُ وَيَوْمَ يُبْعَثُ حَيًّا (15)
Pau sobre ell el dia que va néixer, el dia que mori i el dia que sigui ressuscitat a la vida |
وَاذْكُرْ فِي الْكِتَابِ مَرْيَمَ إِذِ انتَبَذَتْ مِنْ أَهْلِهَا مَكَانًا شَرْقِيًّا (16)
I recorda a María en l'Escriptura, quan va deixar a la seva família per a retirar-se a un lloc d'orient |
فَاتَّخَذَتْ مِن دُونِهِمْ حِجَابًا فَأَرْسَلْنَا إِلَيْهَا رُوحَنَا فَتَمَثَّلَ لَهَا بَشَرًا سَوِيًّا (17)
I va tendir un vel per a ocultar-se d'ells. Li enviem El nostre Esperit i aquest se li va presentar com un mortal acabat |
قَالَتْ إِنِّي أَعُوذُ بِالرَّحْمَٰنِ مِنكَ إِن كُنتَ تَقِيًّا (18)
Va dir ella: «Em refugio de tu en el Compassiu. Si és que tems a Al·là...» |
قَالَ إِنَّمَا أَنَا رَسُولُ رَبِّكِ لِأَهَبَ لَكِ غُلَامًا زَكِيًّا (19)
Va dir ell: «Jo sóc només el Missatger del teu Senyor per a regalar-te un noi pur» |
قَالَتْ أَنَّىٰ يَكُونُ لِي غُلَامٌ وَلَمْ يَمْسَسْنِي بَشَرٌ وَلَمْ أَكُ بَغِيًّا (20)
Va dir ella: «Com puc tenir un noi si no m'ha tocat mortal, ni sóc una deshonrada?» |
قَالَ كَذَٰلِكِ قَالَ رَبُّكِ هُوَ عَلَيَّ هَيِّنٌ ۖ وَلِنَجْعَلَهُ آيَةً لِّلنَّاسِ وَرَحْمَةً مِّنَّا ۚ وَكَانَ أَمْرًا مَّقْضِيًّا (21)
«Així serà», va dir. «El teu Senyor diu: 'És cosa fàcil per a Mi. Per a fer d'ell signe per a la gent i mostra de La nostra misericòrdia'. És cosa decidida» |
۞ فَحَمَلَتْهُ فَانتَبَذَتْ بِهِ مَكَانًا قَصِيًّا (22)
Va Quedar embarassada amb ell i es va retirar amb ell a un lloc allunyat |
فَأَجَاءَهَا الْمَخَاضُ إِلَىٰ جِذْعِ النَّخْلَةِ قَالَتْ يَا لَيْتَنِي مِتُّ قَبْلَ هَٰذَا وَكُنتُ نَسْيًا مَّنسِيًّا (23)
Llavors els dolors de part la van empènyer cap al tronc de la palmera. Va dir: «Tant de bo hagués mort abans i se m'hagués oblidat del tot...!» |
فَنَادَاهَا مِن تَحْتِهَا أَلَّا تَحْزَنِي قَدْ جَعَلَ رَبُّكِ تَحْتَكِ سَرِيًّا (24)
Llavors, dels seus peus, li va cridar: «No estiguis trist! El teu Senyor ha posat als teus peus un rieró |
وَهُزِّي إِلَيْكِ بِجِذْعِ النَّخْلَةِ تُسَاقِطْ عَلَيْكِ رُطَبًا جَنِيًّا (25)
Sacseja cap a tu el tronc de la palmera i aquesta farà caure sobre tu dátils frescos, madurs |
فَكُلِي وَاشْرَبِي وَقَرِّي عَيْنًا ۖ فَإِمَّا تَرَيِنَّ مِنَ الْبَشَرِ أَحَدًا فَقُولِي إِنِّي نَذَرْتُ لِلرَّحْمَٰنِ صَوْمًا فَلَنْ أُكَلِّمَ الْيَوْمَ إِنسِيًّا (26)
Menja, doncs, beu i alegra't! I, si veus a algun mortal, digues: 'He fet vot de silenci al Compassiu. No vaig a parlar, doncs, avui amb ningú'» |
فَأَتَتْ بِهِ قَوْمَهَا تَحْمِلُهُ ۖ قَالُوا يَا مَرْيَمُ لَقَدْ جِئْتِ شَيْئًا فَرِيًّا (27)
I vi amb ell als seus, duent-lo. Van dir: «María! Has fet una cosa inaudit |
يَا أُخْتَ هَارُونَ مَا كَانَ أَبُوكِ امْرَأَ سَوْءٍ وَمَا كَانَتْ أُمُّكِ بَغِيًّا (28)
Germana de Aarón! El teu pare no era un home dolent, ni la teva mare una deshonrada » |
فَأَشَارَتْ إِلَيْهِ ۖ قَالُوا كَيْفَ نُكَلِّمُ مَن كَانَ فِي الْمَهْدِ صَبِيًّا (29)
Llavors ella l'hi va indicar. Van dir: «Com anem a parlar a un que encara està en el bressol, a un nen?» |
قَالَ إِنِّي عَبْدُ اللَّهِ آتَانِيَ الْكِتَابَ وَجَعَلَنِي نَبِيًّا (30)
Va dir ell: «Sóc el serf d'Al·là. Ell m'ha donat l'Escriptura i ha fet de mi un profeta |
وَجَعَلَنِي مُبَارَكًا أَيْنَ مَا كُنتُ وَأَوْصَانِي بِالصَّلَاةِ وَالزَّكَاةِ مَا دُمْتُ حَيًّا (31)
M'ha beneït onsevulla que em trobi i m'ha ordenat la azalá i el azaque mentre viva |
وَبَرًّا بِوَالِدَتِي وَلَمْ يَجْعَلْنِي جَبَّارًا شَقِيًّا (32)
i que sigui piadós amb la meva mare. No m'ha fet violent, desgraciat |
وَالسَّلَامُ عَلَيَّ يَوْمَ وُلِدتُّ وَيَوْمَ أَمُوتُ وَيَوْمَ أُبْعَثُ حَيًّا (33)
La pau sobre mi el dia que vaig néixer, el dia que mori i el dia que sigui ressuscitat a la vida» |
ذَٰلِكَ عِيسَى ابْنُ مَرْيَمَ ۚ قَوْلَ الْحَقِّ الَّذِي فِيهِ يَمْتَرُونَ (34)
Tal és Jesús fill de María, per a dir la Veritat, de la qual ells dubten |
مَا كَانَ لِلَّهِ أَن يَتَّخِذَ مِن وَلَدٍ ۖ سُبْحَانَهُ ۚ إِذَا قَضَىٰ أَمْرًا فَإِنَّمَا يَقُولُ لَهُ كُن فَيَكُونُ (35)
És impropi d'Al·là adoptar un fill. Glòria a Ell! Quan decideix alguna cosa, li diu tan sols: «Sé!» i es |
وَإِنَّ اللَّهَ رَبِّي وَرَبُّكُمْ فَاعْبُدُوهُ ۚ هَٰذَا صِرَاطٌ مُّسْتَقِيمٌ (36)
I: «Al·là és el meu Senyor i Senyor vostre. Serviu-li, doncs! Això és una via recta» |
فَاخْتَلَفَ الْأَحْزَابُ مِن بَيْنِهِمْ ۖ فَوَيْلٌ لِّلَّذِينَ كَفَرُوا مِن مَّشْهَدِ يَوْمٍ عَظِيمٍ (37)
Però els grups van discrepar uns d'uns altres. Ai dels que no hagin cregut, perquè presenciaran un dia terrible |
أَسْمِعْ بِهِمْ وَأَبْصِرْ يَوْمَ يَأْتُونَنَا ۖ لَٰكِنِ الظَّالِمُونَ الْيَوْمَ فِي ضَلَالٍ مُّبِينٍ (38)
Què bé escoltaran i veuran el dia que venguen a Nosaltres! Però els impius estan avui, evidentment, extraviats |
وَأَنذِرْهُمْ يَوْمَ الْحَسْرَةِ إِذْ قُضِيَ الْأَمْرُ وَهُمْ فِي غَفْلَةٍ وَهُمْ لَا يُؤْمِنُونَ (39)
Previne'ls contra el dia de la Lamentació, quan es decideixi la cosa! I ells, mentre, estan despreocupats i no creuen |
إِنَّا نَحْنُ نَرِثُ الْأَرْضَ وَمَنْ عَلَيْهَا وَإِلَيْنَا يُرْجَعُونَ (40)
Nosaltres heretarem la terra i als seus habitants. I a Nosaltres seran retornats |
وَاذْكُرْ فِي الْكِتَابِ إِبْرَاهِيمَ ۚ إِنَّهُ كَانَ صِدِّيقًا نَّبِيًّا (41)
I recorda en l'Escriptura a Abraham. Va ser veraç, profeta |
إِذْ قَالَ لِأَبِيهِ يَا أَبَتِ لِمَ تَعْبُدُ مَا لَا يَسْمَعُ وَلَا يُبْصِرُ وَلَا يُغْنِي عَنكَ شَيْئًا (42)
Quan va dir al seu pare: «Pare! Per què serveixes el que no escolta, ni veu, ni et serveix de res |
يَا أَبَتِ إِنِّي قَدْ جَاءَنِي مِنَ الْعِلْمِ مَا لَمْ يَأْتِكَ فَاتَّبِعْنِي أَهْدِكَ صِرَاطًا سَوِيًّا (43)
Pare! He rebut una ciència que tu no has rebut. Segueix- me, doncs, i jo et dirigiré per una via recta |
يَا أَبَتِ لَا تَعْبُدِ الشَّيْطَانَ ۖ إِنَّ الشَّيْطَانَ كَانَ لِلرَّحْمَٰنِ عَصِيًّا (44)
Pare! No serveixis al Dimoni! El Dimoni es va rebel·lar contra El Compassiu |
يَا أَبَتِ إِنِّي أَخَافُ أَن يَمَسَّكَ عَذَابٌ مِّنَ الرَّحْمَٰنِ فَتَكُونَ لِلشَّيْطَانِ وَلِيًّا (45)
Pare! Temo que t'arribi un càstig del Compassiu i que et facis, així, company del Dimoni» |
قَالَ أَرَاغِبٌ أَنتَ عَنْ آلِهَتِي يَا إِبْرَاهِيمُ ۖ لَئِن لَّمْ تَنتَهِ لَأَرْجُمَنَّكَ ۖ وَاهْجُرْنِي مَلِيًّا (46)
Va dir: «Abraham! Sents aversió als meus déus? Si no pares, he de lapidar-te. Allunya't de mi per algun temps!» |
قَالَ سَلَامٌ عَلَيْكَ ۖ سَأَسْتَغْفِرُ لَكَ رَبِّي ۖ إِنَّهُ كَانَ بِي حَفِيًّا (47)
Va dir: «Pau sobre tu! Demanaré pel teu perdó al meu Senyor. Ha estat benèvol amb mi |
وَأَعْتَزِلُكُمْ وَمَا تَدْعُونَ مِن دُونِ اللَّهِ وَأَدْعُو رَبِّي عَسَىٰ أَلَّا أَكُونَ بِدُعَاءِ رَبِّي شَقِيًّا (48)
M'aparto de vosaltres i del que invoqueu en lloc d'invocar a Al·là, i invoco al meu Senyor. Potser tingui sort invocant al meu Senyor» |
فَلَمَّا اعْتَزَلَهُمْ وَمَا يَعْبُدُونَ مِن دُونِ اللَّهِ وَهَبْنَا لَهُ إِسْحَاقَ وَيَعْقُوبَ ۖ وَكُلًّا جَعَلْنَا نَبِيًّا (49)
Quan es va apartar d'ells i del que servien en lloc de servir a Al·là, li regalem a Isaac i a Jacob i vam fer de cadascun d'aquests un profeta |
وَوَهَبْنَا لَهُم مِّن رَّحْمَتِنَا وَجَعَلْنَا لَهُمْ لِسَانَ صِدْقٍ عَلِيًّا (50)
Els regalem de La nostra misericòrdia i els vam donar una reputació boníssima |
وَاذْكُرْ فِي الْكِتَابِ مُوسَىٰ ۚ إِنَّهُ كَانَ مُخْلَصًا وَكَانَ رَسُولًا نَّبِيًّا (51)
I recorda en l'Escriptura a Moisés. Va Ser humil. Va Ser Missatger, profeta |
وَنَادَيْنَاهُ مِن جَانِبِ الطُّورِ الْأَيْمَنِ وَقَرَّبْنَاهُ نَجِيًّا (52)
Li cridem des del vessant dret de La Muntanya i vam fer que s'acostés en pla confidencial |
وَوَهَبْنَا لَهُ مِن رَّحْمَتِنَا أَخَاهُ هَارُونَ نَبِيًّا (53)
Per una misericòrdia Nostra, li regalem com profeta al seu germà Aarón |
وَاذْكُرْ فِي الْكِتَابِ إِسْمَاعِيلَ ۚ إِنَّهُ كَانَ صَادِقَ الْوَعْدِ وَكَانَ رَسُولًا نَّبِيًّا (54)
I recorda en l'Escriptura a Ismael. Va ser complidor de la seva promesa. Va Ser Missatger, profeta |
وَكَانَ يَأْمُرُ أَهْلَهُ بِالصَّلَاةِ وَالزَّكَاةِ وَكَانَ عِندَ رَبِّهِ مَرْضِيًّا (55)
Prescrivia a la seva gent la azalá i el azaque, i va anar bé vist del seu Senyor |
وَاذْكُرْ فِي الْكِتَابِ إِدْرِيسَ ۚ إِنَّهُ كَانَ صِدِّيقًا نَّبِيًّا (56)
I recorda en l'Escriptura a Idris. Va ser veraç, profeta |
وَرَفَعْنَاهُ مَكَانًا عَلِيًّا (57)
Li elevem a un lloc eminent |
أُولَٰئِكَ الَّذِينَ أَنْعَمَ اللَّهُ عَلَيْهِم مِّنَ النَّبِيِّينَ مِن ذُرِّيَّةِ آدَمَ وَمِمَّنْ حَمَلْنَا مَعَ نُوحٍ وَمِن ذُرِّيَّةِ إِبْرَاهِيمَ وَإِسْرَائِيلَ وَمِمَّنْ هَدَيْنَا وَاجْتَبَيْنَا ۚ إِذَا تُتْلَىٰ عَلَيْهِمْ آيَاتُ الرَّحْمَٰنِ خَرُّوا سُجَّدًا وَبُكِيًّا ۩ (58)
Aquests són els que Al·là ha agraciat entre els profetes descendents d'Adán, entre els que duem amb Noé, entre els descendents d'Abraham i d'Israel, entre els que dirigim i vam triar. Quan se'ls reciten les aleyas del Compassiu, cauen prosternats plorant |
۞ فَخَلَفَ مِن بَعْدِهِمْ خَلْفٌ أَضَاعُوا الصَّلَاةَ وَاتَّبَعُوا الشَّهَوَاتِ ۖ فَسَوْفَ يَلْقَوْنَ غَيًّا (59)
Els seus successors van descurar la azalá, van seguir el apetible i acabaran esgarriant-se |
إِلَّا مَن تَابَ وَآمَنَ وَعَمِلَ صَالِحًا فَأُولَٰئِكَ يَدْخُلُونَ الْجَنَّةَ وَلَا يُظْلَمُونَ شَيْئًا (60)
excepte qui es penedeixin, creen i obrin bé. Aquests entraran en el Jardí i no seran tractats injustament en no-res |
جَنَّاتِ عَدْنٍ الَّتِي وَعَدَ الرَّحْمَٰنُ عِبَادَهُ بِالْغَيْبِ ۚ إِنَّهُ كَانَ وَعْدُهُ مَأْتِيًّا (61)
en els jardins del Edén promesos pel Compassiu als Seus serfs en l'ocult. La seva promesa es complirà |
لَّا يَسْمَعُونَ فِيهَا لَغْوًا إِلَّا سَلَامًا ۖ وَلَهُمْ رِزْقُهُمْ فِيهَا بُكْرَةً وَعَشِيًّا (62)
No escoltaran allí xarrameca, sinó «Pau!» i tindran allí el seu sosteniment, matí i tarda |
تِلْكَ الْجَنَّةُ الَّتِي نُورِثُ مِنْ عِبَادِنَا مَن كَانَ تَقِيًّا (63)
Aquest és el Paradís que donarem en herència a aquells dels nostres serfs que hagin temut a Al·là |
وَمَا نَتَنَزَّلُ إِلَّا بِأَمْرِ رَبِّكَ ۖ لَهُ مَا بَيْنَ أَيْدِينَا وَمَا خَلْفَنَا وَمَا بَيْنَ ذَٰلِكَ ۚ وَمَا كَانَ رَبُّكَ نَسِيًّا (64)
«No descendim sinó per ordre del teu Senyor. Seu és el passat, el futur i el present. El teu Senyor no és oblidós |
رَّبُّ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ وَمَا بَيْنَهُمَا فَاعْبُدْهُ وَاصْطَبِرْ لِعِبَادَتِهِ ۚ هَلْ تَعْلَمُ لَهُ سَمِيًّا (65)
És el Senyor dels cels, de la terra i del que entre ells està. Serveix-li, doncs, persevera en El seu servei! Saps d'algú que sigui El seu homònim?» |
وَيَقُولُ الْإِنسَانُ أَإِذَا مَا مِتُّ لَسَوْفَ أُخْرَجُ حَيًّا (66)
L'home diu: «Quan mori, se'm ressuscitarà?» |
أَوَلَا يَذْكُرُ الْإِنسَانُ أَنَّا خَلَقْنَاهُ مِن قَبْلُ وَلَمْ يَكُ شَيْئًا (67)
Però ,és que no recorda l'home que ja abans, quan no era res, li creguem |
فَوَرَبِّكَ لَنَحْشُرَنَّهُمْ وَالشَّيَاطِينَ ثُمَّ لَنُحْضِرَنَّهُمْ حَوْلَ جَهَنَّمَ جِثِيًّا (68)
Pel teu Senyor, que hem de congregar-los, juntament amb els dimonis, i, després, hem de fer-los comparèixer, agenollats, al voltant de la Jahenam |
ثُمَّ لَنَنزِعَنَّ مِن كُلِّ شِيعَةٍ أَيُّهُمْ أَشَدُّ عَلَى الرَّحْمَٰنِ عِتِيًّا (69)
Després, hem d'arrencar de cada grup a aquells que s'hagin mostrat més rebels al Compassiu |
ثُمَّ لَنَحْنُ أَعْلَمُ بِالَّذِينَ هُمْ أَوْلَىٰ بِهَا صِلِيًّا (70)
A més, sabem bé qui són els que més mereixen abrasar- se en ella |
وَإِن مِّنكُمْ إِلَّا وَارِدُهَا ۚ كَانَ عَلَىٰ رَبِّكَ حَتْمًا مَّقْضِيًّا (71)
Cap de vosaltres deixarà d'arribar-se a ella. És una decisió irrevocable del teu Senyor |
ثُمَّ نُنَجِّي الَّذِينَ اتَّقَوا وَّنَذَرُ الظَّالِمِينَ فِيهَا جِثِيًّا (72)
Després, salvarem a qui van témer a Al·là, i abandonarem en ella, agenollats, als impius |
وَإِذَا تُتْلَىٰ عَلَيْهِمْ آيَاتُنَا بَيِّنَاتٍ قَالَ الَّذِينَ كَفَرُوا لِلَّذِينَ آمَنُوا أَيُّ الْفَرِيقَيْنِ خَيْرٌ مَّقَامًا وَأَحْسَنُ نَدِيًّا (73)
Quan se'ls reciten els Nostres versicles, com proves clares, diuen els infidels als creients: «Quin dels dos grups està millor situat i freqüenta millor societat?» |
وَكَمْ أَهْلَكْنَا قَبْلَهُم مِّن قَرْنٍ هُمْ أَحْسَنُ أَثَاثًا وَرِئْيًا (74)
A quantes generacions abans d'ells, que els superaven en béns i en aparença, hem fet perir |
قُلْ مَن كَانَ فِي الضَّلَالَةِ فَلْيَمْدُدْ لَهُ الرَّحْمَٰنُ مَدًّا ۚ حَتَّىٰ إِذَا رَأَوْا مَا يُوعَدُونَ إِمَّا الْعَذَابَ وَإِمَّا السَّاعَةَ فَسَيَعْلَمُونَ مَنْ هُوَ شَرٌّ مَّكَانًا وَأَضْعَفُ جُندًا (75)
Digues: «Que el Compassiu perllongui la vida dels que estan extraviats, fins que vegin el que els amenaça: el càstig o l'Hora! Llavors veuran qui és el que es troba en la situació pitjor i disposa de tropes més febles» |
وَيَزِيدُ اللَّهُ الَّذِينَ اهْتَدَوْا هُدًى ۗ وَالْبَاقِيَاتُ الصَّالِحَاتُ خَيْرٌ عِندَ رَبِّكَ ثَوَابًا وَخَيْرٌ مَّرَدًّا (76)
Als que es deixin dirigir, Al·là els dirigirà encara millor. Les obres perdurables, les obres bones, rebran davant el teu Senyor una recompensa millor i una fi millor |
أَفَرَأَيْتَ الَّذِي كَفَرَ بِآيَاتِنَا وَقَالَ لَأُوتَيَنَّ مَالًا وَوَلَدًا (77)
I et sembla que qui no creu en Els nostres signes i diu: «Rebré, certament, hisenda i fills» |
أَطَّلَعَ الْغَيْبَ أَمِ اتَّخَذَ عِندَ الرَّحْمَٰنِ عَهْدًا (78)
coneix l'ocult o ha concertat una aliança amb el Compassiu |
كَلَّا ۚ سَنَكْتُبُ مَا يَقُولُ وَنَمُدُّ لَهُ مِنَ الْعَذَابِ مَدًّا (79)
No! Sinó que, prendrem nota del que ell diu i li perllongarem el càstig |
وَنَرِثُهُ مَا يَقُولُ وَيَأْتِينَا فَرْدًا (80)
Heretarem d'ell el que diu i vindrà, sol, a Nosaltres |
وَاتَّخَذُوا مِن دُونِ اللَّهِ آلِهَةً لِّيَكُونُوا لَهُمْ عِزًّا (81)
Han pres déus en lloc de prendre a Al·là, per a arribar al poder |
كَلَّا ۚ سَيَكْفُرُونَ بِعِبَادَتِهِمْ وَيَكُونُونَ عَلَيْهِمْ ضِدًّا (82)
No! Negaran haver-los servit i es convertiran en adversaris seus |
أَلَمْ تَرَ أَنَّا أَرْسَلْنَا الشَّيَاطِينَ عَلَى الْكَافِرِينَ تَؤُزُّهُمْ أَزًّا (83)
No veus que hem enviat als dimonis contra els infidels perquè els instiguin al mal |
فَلَا تَعْجَلْ عَلَيْهِمْ ۖ إِنَّمَا نَعُدُّ لَهُمْ عَدًّا (84)
No et precipitis amb ells, que els contem els dies |
يَوْمَ نَحْشُرُ الْمُتَّقِينَ إِلَى الرَّحْمَٰنِ وَفْدًا (85)
El dia que congreguem cap al Compassiu als temerosos d'Al·là, en grup |
وَنَسُوقُ الْمُجْرِمِينَ إِلَىٰ جَهَنَّمَ وِرْدًا (86)
i conduïm als pecadors, en massa, a la Jahenam |
لَّا يَمْلِكُونَ الشَّفَاعَةَ إِلَّا مَنِ اتَّخَذَ عِندَ الرَّحْمَٰنِ عَهْدًا (87)
no disposaran de intercesors sinó els que hagin concertat una aliança amb el Compassiu |
وَقَالُوا اتَّخَذَ الرَّحْمَٰنُ وَلَدًا (88)
Diuen: «El Compassiu ha adoptat un fill» |
لَّقَدْ جِئْتُمْ شَيْئًا إِدًّا (89)
Heu comès quelcom horrible |
تَكَادُ السَّمَاوَاتُ يَتَفَطَّرْنَ مِنْهُ وَتَنشَقُّ الْأَرْضُ وَتَخِرُّ الْجِبَالُ هَدًّا (90)
que fa gairebé que els cels s´esberlen, que la terra s'obri, que les muntanyes caiguin demolides |
أَن دَعَوْا لِلرَّحْمَٰنِ وَلَدًا (91)
per haver atribuït un fill al Compassiu |
وَمَا يَنبَغِي لِلرَّحْمَٰنِ أَن يَتَّخِذَ وَلَدًا (92)
sent així que no li està bé al Compassiu adoptar un fill |
إِن كُلُّ مَن فِي السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ إِلَّا آتِي الرَّحْمَٰنِ عَبْدًا (93)
No hi ha ningú en els cels ni en la terra que no vinga al Compassiu sinó com serf |
لَّقَدْ أَحْصَاهُمْ وَعَدَّهُمْ عَدًّا (94)
Ell els ha enumerat i contat bé |
وَكُلُّهُمْ آتِيهِ يَوْمَ الْقِيَامَةِ فَرْدًا (95)
Tots vindran a Ell, un a un, el dia de la Resurrecció |
إِنَّ الَّذِينَ آمَنُوا وَعَمِلُوا الصَّالِحَاتِ سَيَجْعَلُ لَهُمُ الرَّحْمَٰنُ وُدًّا (96)
Als que hagen cregut i obrat bé, el Compassiu els donarà amor |
فَإِنَّمَا يَسَّرْنَاهُ بِلِسَانِكَ لِتُبَشِّرَ بِهِ الْمُتَّقِينَ وَتُنذِرَ بِهِ قَوْمًا لُّدًّا (97)
En veritat, ho hem fet fàcil en la teva llengua, perquè anuncies amb ell la bona nova a què temen Al·là i perquè adverteixis amb ell a la gent buscabregues |
وَكَمْ أَهْلَكْنَا قَبْلَهُم مِّن قَرْنٍ هَلْ تُحِسُّ مِنْهُم مِّنْ أَحَدٍ أَوْ تَسْمَعُ لَهُمْ رِكْزًا (98)
A quantes generacions abans d'ells hem fet perir! Perceps a algun d'ells o sents d'ells un lleu murmuri |
