إِذَا الشَّمْسُ كُوِّرَتْ (1)
Quan el sol sigui enfosquit |
وَإِذَا النُّجُومُ انكَدَرَتْ (2)
quan les estrelles perdin la seva lluentor |
وَإِذَا الْجِبَالُ سُيِّرَتْ (3)
quan les muntanyes siguin engegades |
وَإِذَا الْعِشَارُ عُطِّلَتْ (4)
quan les camelles prenyades de deu mesos siguin descurades |
وَإِذَا الْوُحُوشُ حُشِرَتْ (5)
quan les bèsties salvatges siguin agrupades |
وَإِذَا الْبِحَارُ سُجِّرَتْ (6)
quan els mars siguin inflats |
وَإِذَا النُّفُوسُ زُوِّجَتْ (7)
quan les ànimes siguin apariades |
وَإِذَا الْمَوْءُودَةُ سُئِلَتْ (8)
quan es pregunti a la nena enterrada viva |
بِأَيِّ ذَنبٍ قُتِلَتْ (9)
quin crim va cometre perquè la matessin |
وَإِذَا الصُّحُفُ نُشِرَتْ (10)
quan les fulles siguin desplegades |
وَإِذَا السَّمَاءُ كُشِطَتْ (11)
quan el cel sigui escorxat |
وَإِذَا الْجَحِيمُ سُعِّرَتْ (12)
quan el Jaheem sigui avivat |
وَإِذَا الْجَنَّةُ أُزْلِفَتْ (13)
quan el Paradís sigui acostat |
عَلِمَتْ نَفْسٌ مَّا أَحْضَرَتْ (14)
cadascú sabrà el que presenta |
فَلَا أُقْسِمُ بِالْخُنَّسِ (15)
Doncs no! Juro pels planetes |
الْجَوَارِ الْكُنَّسِ (16)
que passen i desapareixen |
وَاللَّيْلِ إِذَا عَسْعَسَ (17)
A la nit quan s'estén |
وَالصُّبْحِ إِذَا تَنَفَّسَ (18)
Al matí quan respira |
إِنَّهُ لَقَوْلُ رَسُولٍ كَرِيمٍ (19)
Sí, és la paraula d'un Missatger noble |
ذِي قُوَّةٍ عِندَ ذِي الْعَرْشِ مَكِينٍ (20)
que disposa de poder al costat del Senyor del Tron, ferm |
مُّطَاعٍ ثَمَّ أَمِينٍ (21)
obeït allà i digne de confiança |
وَمَا صَاحِبُكُم بِمَجْنُونٍ (22)
El vostre paisà no és un possés |
وَلَقَدْ رَآهُ بِالْأُفُقِ الْمُبِينِ (23)
Li ha vist en el clar horitzó |
وَمَا هُوَ عَلَى الْغَيْبِ بِضَنِينٍ (24)
no és avar de l'ocult |
وَمَا هُوَ بِقَوْلِ شَيْطَانٍ رَّجِيمٍ (25)
No és la paraula d'un dimoni maleït |
فَأَيْنَ تَذْهَبُونَ (26)
On anireu, doncs |
إِنْ هُوَ إِلَّا ذِكْرٌ لِّلْعَالَمِينَ (27)
No és sinó una amonestació dirigida a tot el món |
لِمَن شَاءَ مِنكُمْ أَن يَسْتَقِيمَ (28)
per a aquells de vosaltres que vulguin seguir la via recta |
وَمَا تَشَاءُونَ إِلَّا أَن يَشَاءَ اللَّهُ رَبُّ الْعَالَمِينَ (29)
Però vosaltres no ho voldreu, tret que vulgui Al·là, Senyor de l'univers |
