| إِنَّا أَرْسَلْنَا نُوحًا إِلَىٰ قَوْمِهِ أَنْ أَنذِرْ قَوْمَكَ مِن قَبْلِ أَن يَأْتِيَهُمْ عَذَابٌ أَلِيمٌ (1) Enviem a Noé al seu poble: «Adverteix al teu poble abans que li arribi un càstig dolorós!» |
| قَالَ يَا قَوْمِ إِنِّي لَكُمْ نَذِيرٌ مُّبِينٌ (2) Va dir: «Poble! Sóc per a vosaltres un monitor que parla clar |
| أَنِ اعْبُدُوا اللَّهَ وَاتَّقُوهُ وَأَطِيعُونِ (3) Serviu a Al·là i temeu-li! I obeïu-me |
| يَغْفِرْ لَكُم مِّن ذُنُوبِكُمْ وَيُؤَخِّرْكُمْ إِلَىٰ أَجَلٍ مُّسَمًّى ۚ إِنَّ أَجَلَ اللَّهِ إِذَا جَاءَ لَا يُؤَخَّرُ ۖ لَوْ كُنتُمْ تَعْلَمُونَ (4) Així, us perdonarà els vostres pecats i us remetrà a un termini fix. Però, quan venci el termini fixat per Al·là, no podrà ja ser alentit. Si sabéssiu...» |
| قَالَ رَبِّ إِنِّي دَعَوْتُ قَوْمِي لَيْلًا وَنَهَارًا (5) Va dir: «Senyor! He cridat al meu poble nit i dia |
| فَلَمْ يَزِدْهُمْ دُعَائِي إِلَّا فِرَارًا (6) La meva crida només ha servit perquè fugin més |
| وَإِنِّي كُلَّمَا دَعَوْتُهُمْ لِتَغْفِرَ لَهُمْ جَعَلُوا أَصَابِعَهُمْ فِي آذَانِهِمْ وَاسْتَغْشَوْا ثِيَابَهُمْ وَأَصَرُّوا وَاسْتَكْبَرُوا اسْتِكْبَارًا (7) Sempre que els crido perquè Tu els perdonis, es posen els dits en les oïdes, es cobreixen amb la roba, s'obstinen i es mostren en extrem altius |
| ثُمَّ إِنِّي دَعَوْتُهُمْ جِهَارًا (8) A més, els he cridat obertament |
| ثُمَّ إِنِّي أَعْلَنتُ لَهُمْ وَأَسْرَرْتُ لَهُمْ إِسْرَارًا (9) i els he parlat en públic i en secret |
| فَقُلْتُ اسْتَغْفِرُوا رَبَّكُمْ إِنَّهُ كَانَ غَفَّارًا (10) I he dit: 'Demaneu perdó al vostre Senyor -Que és indulgent |
| يُرْسِلِ السَّمَاءَ عَلَيْكُم مِّدْرَارًا (11) i enviarà sobre vosaltres del cel una pluja abundant |
| وَيُمْدِدْكُم بِأَمْوَالٍ وَبَنِينَ وَيَجْعَل لَّكُمْ جَنَّاتٍ وَيَجْعَل لَّكُمْ أَنْهَارًا (12) Us donarà molta hisenda i fills. Posarà a la vostra disposició jardins, posarà a la vostra disposició rierols |
| مَّا لَكُمْ لَا تَرْجُونَ لِلَّهِ وَقَارًا (13) Què us passa, que no espereu d'Al·là magnanimitat |
| وَقَدْ خَلَقَكُمْ أَطْوَارًا (14) havent-vos creat en fases |
| أَلَمْ تَرَوْا كَيْفَ خَلَقَ اللَّهُ سَبْعَ سَمَاوَاتٍ طِبَاقًا (15) No heu vist com ha creat Al·là set cels superposats |
| وَجَعَلَ الْقَمَرَ فِيهِنَّ نُورًا وَجَعَلَ الشَّمْسَ سِرَاجًا (16) i lloc en ells la lluna com claror i el sol com llum |
| وَاللَّهُ أَنبَتَكُم مِّنَ الْأَرْضِ نَبَاتًا (17) Al·là us ha fet créixer de la terra com plantes |
| ثُمَّ يُعِيدُكُمْ فِيهَا وَيُخْرِجُكُمْ إِخْرَاجًا (18) Després, us farà tornar a ella, i us traurà |
| وَاللَّهُ جَعَلَ لَكُمُ الْأَرْضَ بِسَاطًا (19) Al·là us ha posat la terra com catifa |
| لِّتَسْلُكُوا مِنْهَا سُبُلًا فِجَاجًا (20) perquè recorreu en ella camins, amples passos'» |
| قَالَ نُوحٌ رَّبِّ إِنَّهُمْ عَصَوْنِي وَاتَّبَعُوا مَن لَّمْ يَزِدْهُ مَالُهُ وَوَلَدُهُ إِلَّا خَسَارًا (21) Noé va dir: «Senyor! M'han desobeït i han seguit a aquells la hisenda dels quals i fills no fan sinó perdre'ls més |
| وَمَكَرُوا مَكْرًا كُبَّارًا (22) Han perpetrat una enorme intriga |
| وَقَالُوا لَا تَذَرُنَّ آلِهَتَكُمْ وَلَا تَذَرُنَّ وَدًّا وَلَا سُوَاعًا وَلَا يَغُوثَ وَيَعُوقَ وَنَسْرًا (23) I diuen: 'No abandoneu als vostres déus! No abandoneu a Wadd, ni a Suwaa, ni a Yagut, a Yauq i a Nasr |
| وَقَدْ أَضَلُّوا كَثِيرًا ۖ وَلَا تَزِدِ الظَّالِمِينَ إِلَّا ضَلَالًا (24) Han extraviat a molts. Als impius no facis sinó extraviar- los més!» |
| مِّمَّا خَطِيئَاتِهِمْ أُغْرِقُوا فَأُدْخِلُوا نَارًا فَلَمْ يَجِدُوا لَهُم مِّن دُونِ اللَّهِ أَنصَارًا (25) Pels seus pecats, van ser negats i introduïts en un Foc. No van trobar qui, fora d'Al·là, els auxiliés |
| وَقَالَ نُوحٌ رَّبِّ لَا تَذَرْ عَلَى الْأَرْضِ مِنَ الْكَافِرِينَ دَيَّارًا (26) Noé va dir: «Senyor! No deixis en la terra a cap infidel amb vida |
| إِنَّكَ إِن تَذَرْهُمْ يُضِلُّوا عِبَادَكَ وَلَا يَلِدُوا إِلَّا فَاجِرًا كَفَّارًا (27) Si els deixes, extraviaran als teus serfs i no engendraran sinó a pecadors, infidels pertinaços |
| رَّبِّ اغْفِرْ لِي وَلِوَالِدَيَّ وَلِمَن دَخَلَ بَيْتِيَ مُؤْمِنًا وَلِلْمُؤْمِنِينَ وَالْمُؤْمِنَاتِ وَلَا تَزِدِ الظَّالِمِينَ إِلَّا تَبَارًا (28) Senyor! Perdona'ns, al meu i als meus pares, a qui entri en la meva casa com creient, als creients i a les creients! I als impius no facis sinó perdre'ls més!» |