| يس (1) Ya-Siin |
| وَالْقُرْآنِ الْحَكِيمِ (2) Pel savi Alcorà |
| إِنَّكَ لَمِنَ الْمُرْسَلِينَ (3) que tu ets, certament, un dels Missatgers |
| عَلَىٰ صِرَاطٍ مُّسْتَقِيمٍ (4) i estàs en una via recta |
| تَنزِيلَ الْعَزِيزِ الرَّحِيمِ (5) com Revelació del Poderós, del Misericordiós |
| لِتُنذِرَ قَوْمًا مَّا أُنذِرَ آبَاؤُهُمْ فَهُمْ غَافِلُونَ (6) perquè adverteixis a un poble els avantpassats del qual no van ser advertits i que, per això, no es preocupa |
| لَقَدْ حَقَّ الْقَوْلُ عَلَىٰ أَكْثَرِهِمْ فَهُمْ لَا يُؤْمِنُونَ (7) S'ha complert la sentència contra la majoria: no creuen |
| إِنَّا جَعَلْنَا فِي أَعْنَاقِهِمْ أَغْلَالًا فَهِيَ إِلَى الْأَذْقَانِ فَهُم مُّقْمَحُونَ (8) Els hem posat al coll argolles, fins a la barbeta, de tal manera que no poden moure el cap |
| وَجَعَلْنَا مِن بَيْنِ أَيْدِيهِمْ سَدًّا وَمِنْ خَلْفِهِمْ سَدًّا فَأَغْشَيْنَاهُمْ فَهُمْ لَا يُبْصِرُونَ (9) Els hem posat una barrera per davant i altra per darrere, cobrint-los de tal manera que no poden veure |
| وَسَوَاءٌ عَلَيْهِمْ أَأَنذَرْتَهُمْ أَمْ لَمْ تُنذِرْهُمْ لَا يُؤْمِنُونَ (10) Els dóna el mateix que els adverteixis o no: no creuran |
| إِنَّمَا تُنذِرُ مَنِ اتَّبَعَ الذِّكْرَ وَخَشِيَ الرَّحْمَٰنَ بِالْغَيْبِ ۖ فَبَشِّرْهُ بِمَغْفِرَةٍ وَأَجْرٍ كَرِيمٍ (11) Però tu només has d'advertir a qui segueix l'Amonestació i té por del Compassiu en secret. Anuncia-li el perdó i una recompensa generosa |
| إِنَّا نَحْنُ نُحْيِي الْمَوْتَىٰ وَنَكْتُبُ مَا قَدَّمُوا وَآثَارَهُمْ ۚ وَكُلَّ شَيْءٍ أَحْصَيْنَاهُ فِي إِمَامٍ مُّبِينٍ (12) Nosaltres ressuscitem als morts. Inscrivim tot el que abans van fer, així com les conseqüències dels seus actes. Tot ho tenim en compte en un Llibre clar |
| وَاضْرِبْ لَهُم مَّثَلًا أَصْحَابَ الْقَرْيَةِ إِذْ جَاءَهَا الْمُرْسَلُونَ (13) Proposa'ls una paràbola: els habitants de la ciutat. Quan van venir a ella els Missatgers |
| إِذْ أَرْسَلْنَا إِلَيْهِمُ اثْنَيْنِ فَكَذَّبُوهُمَا فَعَزَّزْنَا بِثَالِثٍ فَقَالُوا إِنَّا إِلَيْكُم مُّرْسَلُونَ (14) Quan els enviem a dos i els van desmentir. Reforcem amb un tercer i van dir: «Se'ns ha enviat a vosaltres» |
| قَالُوا مَا أَنتُمْ إِلَّا بَشَرٌ مِّثْلُنَا وَمَا أَنزَلَ الرَّحْمَٰنُ مِن شَيْءٍ إِنْ أَنتُمْ إِلَّا تَكْذِبُونَ (15) Van dir: «No sou sinó uns mortals com nosaltres. El Compassiu no ha revelat gens. No dieu sinó mentides» |
| قَالُوا رَبُّنَا يَعْلَمُ إِنَّا إِلَيْكُمْ لَمُرْسَلُونَ (16) Van dir: «El nostre Senyor sap: en veritat, se'ns ha enviat a vosaltres |
| وَمَا عَلَيْنَا إِلَّا الْبَلَاغُ الْمُبِينُ (17) encarregats només de la transmissió clara» |
| قَالُوا إِنَّا تَطَيَّرْنَا بِكُمْ ۖ لَئِن لَّمْ تَنتَهُوا لَنَرْجُمَنَّكُمْ وَلَيَمَسَّنَّكُم مِّنَّا عَذَابٌ أَلِيمٌ (18) Van dir: «No presagiem de vosaltres gens bo. Si no desistiu hem de lapidar-vos i fer-vos sofrir un càstig dolorós» |
| قَالُوا طَائِرُكُم مَّعَكُمْ ۚ أَئِن ذُكِّرْتُم ۚ بَلْ أَنتُمْ قَوْمٌ مُّسْرِفُونَ (19) Van dir: «De vosaltres depèn la vostra sort. Si us deixéssiu amonestar... Sí, sou gent immoderada» |
| وَجَاءَ مِنْ أَقْصَى الْمَدِينَةِ رَجُلٌ يَسْعَىٰ قَالَ يَا قَوْمِ اتَّبِعُوا الْمُرْسَلِينَ (20) Llavors, dels ravals, va venir corrent un home. Va dir: «Poble! Seguiu als Missatgers |
| اتَّبِعُوا مَن لَّا يَسْأَلُكُمْ أَجْرًا وَهُم مُّهْتَدُونَ (21) Seguiu a qui no us demanen salari i segueixen la bona senda |
| وَمَا لِيَ لَا أَعْبُدُ الَّذِي فَطَرَنِي وَإِلَيْهِ تُرْجَعُونَ (22) Per què no vaig a servir a Qui m'ha creat i a Qui sereu retornats |
| أَأَتَّخِذُ مِن دُونِهِ آلِهَةً إِن يُرِدْنِ الرَّحْمَٰنُ بِضُرٍّ لَّا تُغْنِ عَنِّي شَفَاعَتُهُمْ شَيْئًا وَلَا يُنقِذُونِ (23) Vaig a prendre, en lloc de prendre-li a Ell, déus la intercessió dels quals, si El Compassiu em desitja una desgràcia, de res m'aprofitarà i tals que no podran salvar-me |
| إِنِّي إِذًا لَّفِي ضَلَالٍ مُّبِينٍ (24) Si això fes, estaria, sí, evidentment extraviat |
| إِنِّي آمَنتُ بِرَبِّكُمْ فَاسْمَعُونِ (25) Creo en el vostre Senyor! Escolteu-me!» |
| قِيلَ ادْخُلِ الْجَنَّةَ ۖ قَالَ يَا لَيْتَ قَوْمِي يَعْلَمُونَ (26) Es va dir: «Entra en el Paradís!» Va dir: «Ah! Si el meu poble sabés |
| بِمَا غَفَرَ لِي رَبِّي وَجَعَلَنِي مِنَ الْمُكْرَمِينَ (27) que el meu Senyor m'ha perdonat i m'ha col·locat entre els honrats» |
| ۞ وَمَا أَنزَلْنَا عَلَىٰ قَوْمِهِ مِن بَعْدِهِ مِن جُندٍ مِّنَ السَّمَاءِ وَمَا كُنَّا مُنزِلِينَ (28) Després d'ell, no Vam fer baixar del cel cap legió contra el seu poble,ni hauríem tingut cap necessitat de fer-ho |
| إِن كَانَتْ إِلَّا صَيْحَةً وَاحِدَةً فَإِذَا هُمْ خَامِدُونَ (29) No va haver més que un sol Crit i heu-los sense vida |
| يَا حَسْرَةً عَلَى الْعِبَادِ ۚ مَا يَأْتِيهِم مِّن رَّسُولٍ إِلَّا كَانُوا بِهِ يَسْتَهْزِئُونَ (30) Pobres serfs! No va venir a ells Missatger que no es burlessin d'ell |
| أَلَمْ يَرَوْا كَمْ أَهْلَكْنَا قَبْلَهُم مِّنَ الْقُرُونِ أَنَّهُمْ إِلَيْهِمْ لَا يَرْجِعُونَ (31) No veuen quantes generacions abans d'ells hem fet perir, que ja no tornaran a ells |
| وَإِن كُلٌّ لَّمَّا جَمِيعٌ لَّدَيْنَا مُحْضَرُونَ (32) I a tots, sens falta, se'ls farà comparèixer davant Nosaltres |
| وَآيَةٌ لَّهُمُ الْأَرْضُ الْمَيْتَةُ أَحْيَيْنَاهَا وَأَخْرَجْنَا مِنْهَا حَبًّا فَمِنْهُ يَأْكُلُونَ (33) Tenen un signe en la terra morta, que hem fet reviure i de la qual hem tret el gra que els alimenta |
| وَجَعَلْنَا فِيهَا جَنَّاتٍ مِّن نَّخِيلٍ وَأَعْنَابٍ وَفَجَّرْنَا فِيهَا مِنَ الْعُيُونِ (34) Hem plantat en ella palmerars i vinyers, hem fet brollar d'ella deus |
| لِيَأْكُلُوا مِن ثَمَرِهِ وَمَا عَمِلَتْهُ أَيْدِيهِمْ ۖ أَفَلَا يَشْكُرُونَ (35) perquè mengin dels seus fruits. No són obra de les seves mans. No donaran, doncs, gràcies |
| سُبْحَانَ الَّذِي خَلَقَ الْأَزْوَاجَ كُلَّهَا مِمَّا تُنبِتُ الْأَرْضُ وَمِنْ أَنفُسِهِمْ وَمِمَّا لَا يَعْلَمُونَ (36) Glòria al Creador de totes les parelles: les quals produïx la terra, les dels mateixos homes i altres que ells no coneixen |
| وَآيَةٌ لَّهُمُ اللَّيْلُ نَسْلَخُ مِنْهُ النَّهَارَ فَإِذَا هُم مُّظْلِمُونَ (37) I tenen un signe en la nit, de la qual llevem el dia, quedant els homes a les fosques |
| وَالشَّمْسُ تَجْرِي لِمُسْتَقَرٍّ لَّهَا ۚ ذَٰلِكَ تَقْدِيرُ الْعَزِيزِ الْعَلِيمِ (38) I el sol corre a una parada seva per decret del Poderós, del Omniscient |
| وَالْقَمَرَ قَدَّرْنَاهُ مَنَازِلَ حَتَّىٰ عَادَ كَالْعُرْجُونِ الْقَدِيمِ (39) Hem determinat per a la lluna fases, fins que es posa com el palmell sec |
| لَا الشَّمْسُ يَنبَغِي لَهَا أَن تُدْرِكَ الْقَمَرَ وَلَا اللَّيْلُ سَابِقُ النَّهَارِ ۚ وَكُلٌّ فِي فَلَكٍ يَسْبَحُونَ (40) No li està bé al sol arribar a la lluna, ni la nit avança al dia. Cadascun navega en una òrbita |
| وَآيَةٌ لَّهُمْ أَنَّا حَمَلْنَا ذُرِّيَّتَهُمْ فِي الْفُلْكِ الْمَشْحُونِ (41) Tenen un signe en el fet que hàgim dut als seus descendents en la nau abarrotada |
| وَخَلَقْنَا لَهُم مِّن مِّثْلِهِ مَا يَرْكَبُونَ (42) I creguem per a ells altres naus semblants en les quals s'embarquen |
| وَإِن نَّشَأْ نُغْرِقْهُمْ فَلَا صَرِيخَ لَهُمْ وَلَا هُمْ يُنقَذُونَ (43) Si volguéssim, els negaríem. Ningú podria ajudar-los i no se salvarien |
| إِلَّا رَحْمَةً مِّنَّا وَمَتَاعًا إِلَىٰ حِينٍ (44) tret que intervingués una misericòrdia vinguda de Nosaltres i per a gaudi per algun temps |
| وَإِذَا قِيلَ لَهُمُ اتَّقُوا مَا بَيْنَ أَيْدِيكُمْ وَمَا خَلْفَكُمْ لَعَلَّكُمْ تُرْحَمُونَ (45) I quan se'ls diu: «Temeu el càstig en aquesta vida i en l'altra! Potser, així, se us tingui pietat» |
| وَمَا تَأْتِيهِم مِّنْ آيَةٍ مِّنْ آيَاتِ رَبِّهِمْ إِلَّا كَانُوا عَنْهَا مُعْرِضِينَ (46) No ve a ells cap dels signes del seu Senyor que no s'apartin d'ell |
| وَإِذَا قِيلَ لَهُمْ أَنفِقُوا مِمَّا رَزَقَكُمُ اللَّهُ قَالَ الَّذِينَ كَفَرُوا لِلَّذِينَ آمَنُوا أَنُطْعِمُ مَن لَّوْ يَشَاءُ اللَّهُ أَطْعَمَهُ إِنْ أَنتُمْ إِلَّا فِي ضَلَالٍ مُّبِينٍ (47) I quan se'ls diu: «Doneu almoina del que Al·là us ha proveït!» diuen els infidels als creients: «Anem a donar per a menjar a qui Al·là, si Ell volgués, podria donar per a menjar? Esteu evidentment extraviats» |
| وَيَقُولُونَ مَتَىٰ هَٰذَا الْوَعْدُ إِن كُنتُمْ صَادِقِينَ (48) Diuen: «Quan es complirà aquesta amenaça, si és veritat el que dieu?» |
| مَا يَنظُرُونَ إِلَّا صَيْحَةً وَاحِدَةً تَأْخُذُهُمْ وَهُمْ يَخِصِّمُونَ (49) No esperaran més que un sol Crit, que els sorprendrà en plena disputa |
| فَلَا يَسْتَطِيعُونَ تَوْصِيَةً وَلَا إِلَىٰ أَهْلِهِمْ يَرْجِعُونَ (50) i no podran fer testament, ni tornar als seus |
| وَنُفِخَ فِي الصُّورِ فَإِذَا هُم مِّنَ الْأَجْدَاثِ إِلَىٰ رَبِّهِمْ يَنسِلُونَ (51) Es tocarà la trompeta i es precipitaran de les sepultures al seu Senyor |
| قَالُوا يَا وَيْلَنَا مَن بَعَثَنَا مِن مَّرْقَدِنَا ۜ ۗ هَٰذَا مَا وَعَدَ الرَّحْمَٰنُ وَصَدَقَ الْمُرْسَلُونَ (52) Diran: «Ai de nosaltres! Qui ens ha despertat del nostre jaç? Això és allò amb que el Compassiu ens havia amenaçat. Els Missatgers deien la veritat» |
| إِن كَانَتْ إِلَّا صَيْحَةً وَاحِدَةً فَإِذَا هُمْ جَمِيعٌ لَّدَيْنَا مُحْضَرُونَ (53) No haurà més que un sol Crit i a tots se'ls farà comparèixer davant Nosaltres |
| فَالْيَوْمَ لَا تُظْلَمُ نَفْسٌ شَيْئًا وَلَا تُجْزَوْنَ إِلَّا مَا كُنتُمْ تَعْمَلُونَ (54) Aquest dia, ningú serà tractat injustament en res i no se us retribuirà sinó conforme a les vostres obres |
| إِنَّ أَصْحَابَ الْجَنَّةِ الْيَوْمَ فِي شُغُلٍ فَاكِهُونَ (55) Aquest dia, els habitants del Paradís tindran una ocupació feliç |
| هُمْ وَأَزْوَاجُهُمْ فِي ظِلَالٍ عَلَى الْأَرَائِكِ مُتَّكِئُونَ (56) Ells i les seves esposes estaran a l'ombra, reclinats en sofàs |
| لَهُمْ فِيهَا فَاكِهَةٌ وَلَهُم مَّا يَدَّعُونَ (57) Tindran allí fruita i el que desitgin |
| سَلَامٌ قَوْلًا مِّن رَّبٍّ رَّحِيمٍ (58) Els diran de part d'Un Senyor Misericordiós: «Pau!» |
| وَامْتَازُوا الْيَوْمَ أَيُّهَا الْمُجْرِمُونَ (59) En canvi: «Pecadors! Aparteu-vos avui |
| ۞ أَلَمْ أَعْهَدْ إِلَيْكُمْ يَا بَنِي آدَمَ أَن لَّا تَعْبُدُوا الشَّيْطَانَ ۖ إِنَّهُ لَكُمْ عَدُوٌّ مُّبِينٌ (60) No he concertat una aliança amb vosaltres, fills d'Adam: que no anàveu a servir al Dimoni, que és per a vosaltres un enemic declarat |
| وَأَنِ اعْبُدُونِي ۚ هَٰذَا صِرَاطٌ مُّسْتَقِيمٌ (61) sinó que anàveu a servir-me a Mi? Això és una via recta |
| وَلَقَدْ أَضَلَّ مِنكُمْ جِبِلًّا كَثِيرًا ۖ أَفَلَمْ تَكُونُوا تَعْقِلُونَ (62) Ha extraviat a moltíssims de vosaltres. És que no compreníeu |
| هَٰذِهِ جَهَنَّمُ الَّتِي كُنتُمْ تُوعَدُونَ (63) aquesta és la Jahenam que se us havia promés |
| اصْلَوْهَا الْيَوْمَ بِمَا كُنتُمْ تَكْفُرُونَ (64) Cremeu avui en ella per no haver cregut!» |
| الْيَوْمَ نَخْتِمُ عَلَىٰ أَفْوَاهِهِمْ وَتُكَلِّمُنَا أَيْدِيهِمْ وَتَشْهَدُ أَرْجُلُهُم بِمَا كَانُوا يَكْسِبُونَ (65) Aquest dia segellarem les seves boques, però les seves mans Ens parlaran i els seus peus testificaran el que han comès» |
| وَلَوْ نَشَاءُ لَطَمَسْنَا عَلَىٰ أَعْيُنِهِمْ فَاسْتَبَقُوا الصِّرَاطَ فَأَنَّىٰ يُبْصِرُونَ (66) Si volguéssim, els apagaríem els ulls. Llavors s'abalançarien a la Via, però com anaven a veure |
| وَلَوْ نَشَاءُ لَمَسَخْنَاهُمْ عَلَىٰ مَكَانَتِهِمْ فَمَا اسْتَطَاعُوا مُضِيًّا وَلَا يَرْجِعُونَ (67) Si volguéssim, els clavaríem en el seu lloc de manera que no poguessin avançar ni retrocedir |
| وَمَن نُّعَمِّرْهُ نُنَكِّسْهُ فِي الْخَلْقِ ۖ أَفَلَا يَعْقِلُونَ (68) A qui perllonguem la vida, li fem encorbar-se. És que no comprenen |
| وَمَا عَلَّمْنَاهُ الشِّعْرَ وَمَا يَنبَغِي لَهُ ۚ إِنْ هُوَ إِلَّا ذِكْرٌ وَقُرْآنٌ مُّبِينٌ (69) No li hem ensenyat la poesia, que no li està bé. Això no és més que una amonestació i un Alcorà clar |
| لِّيُنذِرَ مَن كَانَ حَيًّا وَيَحِقَّ الْقَوْلُ عَلَى الْكَافِرِينَ (70) perquè adverteixi a tot viu i es compleixi la sentència contra els infidels |
| أَوَلَمْ يَرَوْا أَنَّا خَلَقْنَا لَهُم مِّمَّا عَمِلَتْ أَيْدِينَا أَنْعَامًا فَهُمْ لَهَا مَالِكُونَ (71) És que no veuen que, entre les obres de Les nostres mans, hem creat a la seva intenció ramats que els pertanyen |
| وَذَلَّلْنَاهَا لَهُمْ فَمِنْهَا رَكُوبُهُمْ وَمِنْهَا يَأْكُلُونَ (72) Els hem fet dòcils a ells: uns els serveixen de muntura, altres d'aliment |
| وَلَهُمْ فِيهَا مَنَافِعُ وَمَشَارِبُ ۖ أَفَلَا يَشْكُرُونَ (73) Obtenen profit d'ells i begudes. No donaran, doncs, les gràcies |
| وَاتَّخَذُوا مِن دُونِ اللَّهِ آلِهَةً لَّعَلَّهُمْ يُنصَرُونَ (74) Però han pres déus en lloc de prendre a Al·là. Potser, així, siguin auxiliats |
| لَا يَسْتَطِيعُونَ نَصْرَهُمْ وَهُمْ لَهُمْ جُندٌ مُّحْضَرُونَ (75) No podran auxiliar-los. Al contrari, formaran un exèrcit al que es farà comparèixer contra ells |
| فَلَا يَحْزُنكَ قَوْلُهُمْ ۘ إِنَّا نَعْلَمُ مَا يُسِرُّونَ وَمَا يُعْلِنُونَ (76) Que no t'entristeixi el que diguin! Nosaltres sabem tant el que oculten com el que manifesten |
| أَوَلَمْ يَرَ الْإِنسَانُ أَنَّا خَلَقْنَاهُ مِن نُّطْفَةٍ فَإِذَا هُوَ خَصِيمٌ مُّبِينٌ (77) No veu l'home que li hem creat d'una gota? Doncs aquí li tens, porfidiós declarat |
| وَضَرَبَ لَنَا مَثَلًا وَنَسِيَ خَلْقَهُ ۖ قَالَ مَن يُحْيِي الْعِظَامَ وَهِيَ رَمِيمٌ (78) Ens proposa una paràbola i s'oblida de la seva pròpia creació. Diu: «Qui donarà vida als ossos, estant podrits?» |
| قُلْ يُحْيِيهَا الَّذِي أَنشَأَهَا أَوَّلَ مَرَّةٍ ۖ وَهُوَ بِكُلِّ خَلْقٍ عَلِيمٌ (79) Digues: «Els donarà vida Qui els va crear una vegada primera -Ell coneix bé tota creació |
| الَّذِي جَعَلَ لَكُم مِّنَ الشَّجَرِ الْأَخْضَرِ نَارًا فَإِذَا أَنتُم مِّنْهُ تُوقِدُونَ (80) Qui us ha fet foc d'un arbre verd del que, així, enceneu» |
| أَوَلَيْسَ الَّذِي خَلَقَ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضَ بِقَادِرٍ عَلَىٰ أَن يَخْلُقَ مِثْلَهُم ۚ بَلَىٰ وَهُوَ الْخَلَّاقُ الْعَلِيمُ (81) És que Qui ha creat els cels i la terra no serà capaç de crear semblants a ells? Clar que si! Ell és el Creador de tot, el Omniscient |
| إِنَّمَا أَمْرُهُ إِذَا أَرَادَ شَيْئًا أَن يَقُولَ لَهُ كُن فَيَكُونُ (82) El seu ordre, quan vol alguna cosa, li diu tan sols: «Es!» I és |
| فَسُبْحَانَ الَّذِي بِيَدِهِ مَلَكُوتُ كُلِّ شَيْءٍ وَإِلَيْهِ تُرْجَعُونَ (83) Glòria a Qui Posseïx la Reialesa de tot! I a Ell sereu retornats |