ص ۚ وَالْقُرْآنِ ذِي الذِّكْرِ (1)
Saad. Per l'Alcorà que conté l'Amonestació |
بَلِ الَّذِينَ كَفَرُوا فِي عِزَّةٍ وَشِقَاقٍ (2)
Pels infidels estan plens d'orgull i en oposició |
كَمْ أَهْلَكْنَا مِن قَبْلِهِم مِّن قَرْنٍ فَنَادَوا وَّلَاتَ حِينَ مَنَاصٍ (3)
A quantes generacions, abans d'ells, hem fet perir! Van invocar quan ja no havia temps per a salvar-se |
وَعَجِبُوا أَن جَاءَهُم مُّنذِرٌ مِّنْهُمْ ۖ وَقَالَ الْكَافِرُونَ هَٰذَا سَاحِرٌ كَذَّابٌ (4)
Se sorprenen que un sortit d'ells hagi vingut a advertir-los. I diuen els infidels: «Aquest és un mag mentider |
أَجَعَلَ الْآلِهَةَ إِلَٰهًا وَاحِدًا ۖ إِنَّ هَٰذَا لَشَيْءٌ عُجَابٌ (5)
Vol reduir els déus a un Déu U? És alguna cosa, certament, sorprenent!» |
وَانطَلَقَ الْمَلَأُ مِنْهُمْ أَنِ امْشُوا وَاصْبِرُوا عَلَىٰ آلِهَتِكُمْ ۖ إِنَّ هَٰذَا لَشَيْءٌ يُرَادُ (6)
Els seus dignataris es van anar: «Aneu i mantingueu-vos fidels als vostres déus! Això és quelcom desitjable |
مَا سَمِعْنَا بِهَٰذَا فِي الْمِلَّةِ الْآخِرَةِ إِنْ هَٰذَا إِلَّا اخْتِلَاقٌ (7)
No vam escoltar que ocorregués tal cosa en l'última religió. Això no és més que una superxeria |
أَأُنزِلَ عَلَيْهِ الذِّكْرُ مِن بَيْنِنَا ۚ بَلْ هُمْ فِي شَكٍّ مِّن ذِكْرِي ۖ بَل لَّمَّا يَذُوقُوا عَذَابِ (8)
Se li ha revelat l'Amonestació a ell, d'entre nosaltres?» Si! Dubten de La Meva Amonestació! No, encara no han agradat El meu càstig |
أَمْ عِندَهُمْ خَزَائِنُ رَحْمَةِ رَبِّكَ الْعَزِيزِ الْوَهَّابِ (9)
O tenen els tresors de misericòrdia del teu Senyor, el Poderós, el Munífic |
أَمْ لَهُم مُّلْكُ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ وَمَا بَيْنَهُمَا ۖ فَلْيَرْتَقُوا فِي الْأَسْبَابِ (10)
O posseïxen el domini dels cels; de la terra i del que entre ells hi ha? Doncs que pugin per les cordes |
جُندٌ مَّا هُنَالِكَ مَهْزُومٌ مِّنَ الْأَحْزَابِ (11)
Tot un exèrcit de coalicionistes serà aquí mateix derrotat |
كَذَّبَتْ قَبْلَهُمْ قَوْمُ نُوحٍ وَعَادٌ وَفِرْعَوْنُ ذُو الْأَوْتَادِ (12)
Abans d'ells, uns altres van desmentir: el poble de Noé, els Adites i Faraó, el de les estaques |
وَثَمُودُ وَقَوْمُ لُوطٍ وَأَصْحَابُ الْأَيْكَةِ ۚ أُولَٰئِكَ الْأَحْزَابُ (13)
els Temudís, el poble de Lot, els habitants de l'Espessor. Aquests eren els coalicionistes |
إِن كُلٌّ إِلَّا كَذَّبَ الرُّسُلَ فَحَقَّ عِقَابِ (14)
No van fer tots sinó desmentir als Missatgers i es va complir El meu càstig |
وَمَا يَنظُرُ هَٰؤُلَاءِ إِلَّا صَيْحَةً وَاحِدَةً مَّا لَهَا مِن فَوَاقٍ (15)
No esperaran aquests més que un sol Crit, que no es repetirà |
وَقَالُوا رَبَّنَا عَجِّل لَّنَا قِطَّنَا قَبْلَ يَوْمِ الْحِسَابِ (16)
Diuen: «Senyor! Anticipa'ns la nostra part abans del dia del Compte!» |
اصْبِرْ عَلَىٰ مَا يَقُولُونَ وَاذْكُرْ عَبْدَنَا دَاوُودَ ذَا الْأَيْدِ ۖ إِنَّهُ أَوَّابٌ (17)
Tingues paciència amb el que diuen i recorda al nostre serf David, el fort. El seu penediment era sincer |
إِنَّا سَخَّرْنَا الْجِبَالَ مَعَهُ يُسَبِّحْنَ بِالْعَشِيِّ وَالْإِشْرَاقِ (18)
Subjectem, juntament amb ell, les muntanyes perquè glorifiquessin a la tarda i al matí |
وَالطَّيْرَ مَحْشُورَةً ۖ كُلٌّ لَّهُ أَوَّابٌ (19)
I els ocells, en esbarts. Tot torna a Ell |
وَشَدَدْنَا مُلْكَهُ وَآتَيْنَاهُ الْحِكْمَةَ وَفَصْلَ الْخِطَابِ (20)
Consolidem el seu domini i li Vam donar la saviesa i la facultat d'arbitrar |
۞ وَهَلْ أَتَاكَ نَبَأُ الْخَصْمِ إِذْ تَسَوَّرُوا الْمِحْرَابَ (21)
T'has assabentat de la història dels litigants? Quan van pujar al palau |
إِذْ دَخَلُوا عَلَىٰ دَاوُودَ فَفَزِعَ مِنْهُمْ ۖ قَالُوا لَا تَخَفْ ۖ خَصْمَانِ بَغَىٰ بَعْضُنَا عَلَىٰ بَعْضٍ فَاحْكُم بَيْنَنَا بِالْحَقِّ وَلَا تُشْطِطْ وَاهْدِنَا إِلَىٰ سَوَاءِ الصِّرَاطِ (22)
Quan van entrar on estava David i aquest es va espantar al veure'ls. Van dir: «No tinguis por! Som dues parts litigants, una de les quals ha ofès a l'altra. Decideix, doncs, entre nosaltres segons justícia, imparcialment, i dirigeix-nos a la via recta |
إِنَّ هَٰذَا أَخِي لَهُ تِسْعٌ وَتِسْعُونَ نَعْجَةً وَلِيَ نَعْجَةٌ وَاحِدَةٌ فَقَالَ أَكْفِلْنِيهَا وَعَزَّنِي فِي الْخِطَابِ (23)
aquest és el meu germà. Té noranta-nou ovelles i jo una ovella. Va dir: 'Confia-me-la!' I em guanya a discutir» |
قَالَ لَقَدْ ظَلَمَكَ بِسُؤَالِ نَعْجَتِكَ إِلَىٰ نِعَاجِهِ ۖ وَإِنَّ كَثِيرًا مِّنَ الْخُلَطَاءِ لَيَبْغِي بَعْضُهُمْ عَلَىٰ بَعْضٍ إِلَّا الَّذِينَ آمَنُوا وَعَمِلُوا الصَّالِحَاتِ وَقَلِيلٌ مَّا هُمْ ۗ وَظَنَّ دَاوُودُ أَنَّمَا فَتَنَّاهُ فَاسْتَغْفَرَ رَبَّهُ وَخَرَّ رَاكِعًا وَأَنَابَ ۩ (24)
Va dir: «Sí, ha estat injust amb tu demanant-te que agreguessis la teva ovella a les seves». En veritat, molts consocis es causen dany uns a uns altres; no els que creuen i obren bé, però que pocs són aquests! David va comprendre que només havíem volgut provar-li i va demanar perdó al seu Senyor. Va caure de genolls i es va penedir |
فَغَفَرْنَا لَهُ ذَٰلِكَ ۖ وَإِنَّ لَهُ عِندَنَا لَزُلْفَىٰ وَحُسْنَ مَآبٍ (25)
L'hi perdonem i té un lloc al costat de Nosaltres i un bell lloc de tornada |
يَا دَاوُودُ إِنَّا جَعَلْنَاكَ خَلِيفَةً فِي الْأَرْضِ فَاحْكُم بَيْنَ النَّاسِ بِالْحَقِّ وَلَا تَتَّبِعِ الْهَوَىٰ فَيُضِلَّكَ عَن سَبِيلِ اللَّهِ ۚ إِنَّ الَّذِينَ يَضِلُّونَ عَن سَبِيلِ اللَّهِ لَهُمْ عَذَابٌ شَدِيدٌ بِمَا نَسُوا يَوْمَ الْحِسَابِ (26)
David! T'hem fet successor en la terra. Decideix, doncs, entre els homes segons justícia! No segueixis la passió! Si no, t'extraviarà del camí d'Al·là. Qui s'extraviïn del camí d'Al·là tindran un sever càstig. Per haver oblidat el dia del Compte |
وَمَا خَلَقْنَا السَّمَاءَ وَالْأَرْضَ وَمَا بَيْنَهُمَا بَاطِلًا ۚ ذَٰلِكَ ظَنُّ الَّذِينَ كَفَرُوا ۚ فَوَيْلٌ لِّلَّذِينَ كَفَرُوا مِنَ النَّارِ (27)
No hem creat en va el cel, la terra i el que entre ells està. Així pensen els infidels. I ai dels infidels, pel foc |
أَمْ نَجْعَلُ الَّذِينَ آمَنُوا وَعَمِلُوا الصَّالِحَاتِ كَالْمُفْسِدِينَ فِي الْأَرْضِ أَمْ نَجْعَلُ الْمُتَّقِينَ كَالْفُجَّارِ (28)
Tractarem a qui creuen i obren bé igual que a qui corrompen en la terra, als temorosos d'Al·là igual que als pecadors |
كِتَابٌ أَنزَلْنَاهُ إِلَيْكَ مُبَارَكٌ لِّيَدَّبَّرُوا آيَاتِهِ وَلِيَتَذَكَّرَ أُولُو الْأَلْبَابِ (29)
Una Escriptura que t'hem revelat, beneïda, perquè meditin en els seves versicles i perquè els dotats d'intel·lecte es deixin amonestar |
وَوَهَبْنَا لِدَاوُودَ سُلَيْمَانَ ۚ نِعْمَ الْعَبْدُ ۖ إِنَّهُ أَوَّابٌ (30)
A David li vam regalar Salomó. Quin serf tan agradable! El seu penediment era sincer |
إِذْ عُرِضَ عَلَيْهِ بِالْعَشِيِّ الصَّافِنَاتُ الْجِيَادُ (31)
Quan un vespre li van presentar uns corsers de raça |
فَقَالَ إِنِّي أَحْبَبْتُ حُبَّ الْخَيْرِ عَن ذِكْرِ رَبِّي حَتَّىٰ تَوَارَتْ بِالْحِجَابِ (32)
I va dir: «Per amor als béns he descurat el record del meu Senyor fins que s'ha amagat després del vel |
رُدُّوهَا عَلَيَّ ۖ فَطَفِقَ مَسْحًا بِالسُّوقِ وَالْأَعْنَاقِ (33)
Porteu-me'ls!» I es va posar a esbraonar-los i degollar-los |
وَلَقَدْ فَتَنَّا سُلَيْمَانَ وَأَلْقَيْنَا عَلَىٰ كُرْسِيِّهِ جَسَدًا ثُمَّ أَنَابَ (34)
Encara vam provar a Salomó quan vam assentar en el seu tron un cos. Després, es va penedir |
قَالَ رَبِّ اغْفِرْ لِي وَهَبْ لِي مُلْكًا لَّا يَنبَغِي لِأَحَدٍ مِّن بَعْدِي ۖ إِنَّكَ أَنتَ الْوَهَّابُ (35)
«Senyor!» va dir. «Perdona'm i regala'm un domini tal que a ningú després de mi li estigui bé. Tu ets el Munífic» |
فَسَخَّرْنَا لَهُ الرِّيحَ تَجْرِي بِأَمْرِهِ رُخَاءً حَيْثُ أَصَابَ (36)
Subjectem al seu servei el vent, que bufava suaument allí on ell volia, a una ordre seva |
وَالشَّيَاطِينَ كُلَّ بَنَّاءٍ وَغَوَّاصٍ (37)
I els dimonis, constructors i bussos de tota classe |
وَآخَرِينَ مُقَرَّنِينَ فِي الْأَصْفَادِ (38)
i altres, encadenats junts |
هَٰذَا عَطَاؤُنَا فَامْنُنْ أَوْ أَمْسِكْ بِغَيْرِ حِسَابٍ (39)
«Això és don Nostre! Agracia, doncs, o retingues, sense limitació!» |
وَإِنَّ لَهُ عِندَنَا لَزُلْفَىٰ وَحُسْنَ مَآبٍ (40)
Té un lloc al costat de Nosaltres i un bell lloc de tornada |
وَاذْكُرْ عَبْدَنَا أَيُّوبَ إِذْ نَادَىٰ رَبَّهُ أَنِّي مَسَّنِيَ الشَّيْطَانُ بِنُصْبٍ وَعَذَابٍ (41)
I recorda al nostre serf Job! Quan va invocar al seu Senyor. «El Dimoni m'ha infligit una pena i un càstig» |
ارْكُضْ بِرِجْلِكَ ۖ هَٰذَا مُغْتَسَلٌ بَارِدٌ وَشَرَابٌ (42)
«Copeja amb el peu! Aquí tens aigua fresca per a rentar- te i per a beure» |
وَوَهَبْنَا لَهُ أَهْلَهُ وَمِثْلَهُم مَّعَهُمْ رَحْمَةً مِّنَّا وَذِكْرَىٰ لِأُولِي الْأَلْبَابِ (43)
Li regalem la seva família i altre tant, com misericòrdia vinguda de Nosaltres i com amonestació per als dotats d'intel·lecte |
وَخُذْ بِيَدِكَ ضِغْثًا فَاضْرِب بِّهِ وَلَا تَحْنَثْ ۗ إِنَّا وَجَدْنَاهُ صَابِرًا ۚ نِّعْمَ الْعَبْدُ ۖ إِنَّهُ أَوَّابٌ (44)
I: «Pren en la teva mà un grapat d'herba, copeja amb ell i no cometes perjuri!» Li trobem pacient. Quin serf tan agradable! El seu penediment era sincer |
وَاذْكُرْ عِبَادَنَا إِبْرَاهِيمَ وَإِسْحَاقَ وَيَعْقُوبَ أُولِي الْأَيْدِي وَالْأَبْصَارِ (45)
I recorda als nostres serfs Abraham, Isaac i Jacob, forts i clarividents |
إِنَّا أَخْلَصْنَاهُم بِخَالِصَةٍ ذِكْرَى الدَّارِ (46)
Els vam fer objecte de distinció al recordar-los l'Estatge |
وَإِنَّهُمْ عِندَنَا لَمِنَ الْمُصْطَفَيْنَ الْأَخْيَارِ (47)
Estan al costat de Nosaltres, dels triats millors |
وَاذْكُرْ إِسْمَاعِيلَ وَالْيَسَعَ وَذَا الْكِفْلِ ۖ وَكُلٌّ مِّنَ الْأَخْيَارِ (48)
I recorda a Ismael, Eliseo i Dul-Kifl, tots ells dels millors |
هَٰذَا ذِكْرٌ ۚ وَإِنَّ لِلْمُتَّقِينَ لَحُسْنَ مَآبٍ (49)
Això és una amonestació. Els quals temin a Al·là tindran, certament, un bell lloc de tornada |
جَنَّاتِ عَدْنٍ مُّفَتَّحَةً لَّهُمُ الْأَبْوَابُ (50)
els jardins del edén, les portes dels quals estaran obertes per a ells |
مُتَّكِئِينَ فِيهَا يَدْعُونَ فِيهَا بِفَاكِهَةٍ كَثِيرَةٍ وَشَرَابٍ (51)
i en els quals, reclinats, demanaran fruita abundant i beguda |
۞ وَعِندَهُمْ قَاصِرَاتُ الطَّرْفِ أَتْرَابٌ (52)
Al costat d'ells estaran les de pudorós mirada, d'una mateixa edat |
هَٰذَا مَا تُوعَدُونَ لِيَوْمِ الْحِسَابِ (53)
Això és el que se us promet per al dia del Compte |
إِنَّ هَٰذَا لَرِزْقُنَا مَا لَهُ مِن نَّفَادٍ (54)
En veritat, aquest serà Nostre sosteniment, sense fi |
هَٰذَا ۚ وَإِنَّ لِلطَّاغِينَ لَشَرَّ مَآبٍ (55)
Així serà. Els rebels, en canvi, tindran un mal lloc de tornada |
جَهَنَّمَ يَصْلَوْنَهَا فَبِئْسَ الْمِهَادُ (56)
la Jahenam, en la qual cremaran. Quina mal jaç |
هَٰذَا فَلْيَذُوقُوهُ حَمِيمٌ وَغَسَّاقٌ (57)
Això que ho agradin!: aigua molt calenta, pudent líquid |
وَآخَرُ مِن شَكْلِهِ أَزْوَاجٌ (58)
i moltes altres coses per l'estil |
هَٰذَا فَوْجٌ مُّقْتَحِمٌ مَّعَكُمْ ۖ لَا مَرْحَبًا بِهِمْ ۚ إِنَّهُمْ صَالُو النَّارِ (59)
«He aquí a altra munió que es precipita amb vosaltres. No hi ha benvinguda per a ells. Cremaran en el Foc» |
قَالُوا بَلْ أَنتُمْ لَا مَرْحَبًا بِكُمْ ۖ أَنتُمْ قَدَّمْتُمُوهُ لَنَا ۖ فَبِئْسَ الْقَرَارُ (60)
Diran: «No! No hi ha benvinguda per a vosaltres! Sou vosaltres els quals ens heu preparat això! Quina mala morada...!» |
قَالُوا رَبَّنَا مَن قَدَّمَ لَنَا هَٰذَا فَزِدْهُ عَذَابًا ضِعْفًا فِي النَّارِ (61)
«Senyor!» diran, «als quals ens han preparat això doblega'ls el càstig en el Foc!» |
وَقَالُوا مَا لَنَا لَا نَرَىٰ رِجَالًا كُنَّا نَعُدُّهُم مِّنَ الْأَشْرَارِ (62)
Diran: «Com és que no veiem aquí a homes que teníem per malvats |
أَتَّخَذْنَاهُمْ سِخْرِيًّا أَمْ زَاغَتْ عَنْهُمُ الْأَبْصَارُ (63)
dels quals ens burlàvem? O és que es desvien d'ells les mirades?» |
إِنَّ ذَٰلِكَ لَحَقٌّ تَخَاصُمُ أَهْلِ النَّارِ (64)
Sí, això és veritat: la discussió entre els habitants del Foc |
قُلْ إِنَّمَا أَنَا مُنذِرٌ ۖ وَمَا مِنْ إِلَٰهٍ إِلَّا اللَّهُ الْوَاحِدُ الْقَهَّارُ (65)
Digues: «Jo no sóc més que un que adverteix. No hi ha cap altre déu que Al·là, l'U , l'Invicte |
رَبُّ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ وَمَا بَيْنَهُمَا الْعَزِيزُ الْغَفَّارُ (66)
el Senyor dels cels, de la terra i del que entre ells està, el Poderós, l'Indulgent» |
قُلْ هُوَ نَبَأٌ عَظِيمٌ (67)
Digues: «és una notícia enorme |
أَنتُمْ عَنْهُ مُعْرِضُونَ (68)
de la qual us aparteu |
مَا كَانَ لِيَ مِنْ عِلْمٍ بِالْمَلَإِ الْأَعْلَىٰ إِذْ يَخْتَصِمُونَ (69)
Jo no tenia coneixement del Consell Suprem, quan discutien uns amb uns altres |
إِن يُوحَىٰ إِلَيَّ إِلَّا أَنَّمَا أَنَا نَذِيرٌ مُّبِينٌ (70)
L'única cosa que se m'ha revelat és que sóc un monitor que parla clar» |
إِذْ قَالَ رَبُّكَ لِلْمَلَائِكَةِ إِنِّي خَالِقٌ بَشَرًا مِّن طِينٍ (71)
Quan el teu Senyor va dir als àngels: «Vaig a crear a un mortal d'argila |
فَإِذَا سَوَّيْتُهُ وَنَفَخْتُ فِيهِ مِن رُّوحِي فَقَعُوا لَهُ سَاجِدِينَ (72)
i, quan ho hagi format harmoniosament i infós en ell del meu Esperit, caieu prosternats davant ell!» |
فَسَجَدَ الْمَلَائِكَةُ كُلُّهُمْ أَجْمَعُونَ (73)
Els àngels es van prosternar, tots junts |
إِلَّا إِبْلِيسَ اسْتَكْبَرَ وَكَانَ مِنَ الْكَافِرِينَ (74)
excepte Iblis, que es va mostrar altiu i va anar dels infidels |
قَالَ يَا إِبْلِيسُ مَا مَنَعَكَ أَن تَسْجُدَ لِمَا خَلَقْتُ بِيَدَيَّ ۖ أَسْتَكْبَرْتَ أَمْ كُنتَ مِنَ الْعَالِينَ (75)
Va dir: «Iblis! Què és el que t'ha impedit prosternar-te davant el que amb Les meves mans he creat? Ha estat l'altivesa, l'arrogància?» |
قَالَ أَنَا خَيْرٌ مِّنْهُ ۖ خَلَقْتَنِي مِن نَّارٍ وَخَلَقْتَهُ مِن طِينٍ (76)
Va dir: «Jo sóc millor que ell. A mi em vas crear de foc, mentre que a ell li vas crear d'argila» |
قَالَ فَاخْرُجْ مِنْهَا فَإِنَّكَ رَجِيمٌ (77)
Va dir: «Sal d'aquí! Ets un maleït |
وَإِنَّ عَلَيْكَ لَعْنَتِي إِلَىٰ يَوْمِ الدِّينِ (78)
La meva maledicció et perseguirà fins al dia del Judici!» |
قَالَ رَبِّ فَأَنظِرْنِي إِلَىٰ يَوْمِ يُبْعَثُونَ (79)
Va dir: «Senyor, deixa'm esperar fins al dia de la Resurrecció!» |
قَالَ فَإِنَّكَ مِنَ الْمُنظَرِينَ (80)
Va dir: «Llavors, seràs d'aquells a qui s'ha concedit una pròrroga |
إِلَىٰ يَوْمِ الْوَقْتِ الْمَعْلُومِ (81)
fins al dia del temps assenyalat» |
قَالَ فَبِعِزَّتِكَ لَأُغْوِيَنَّهُمْ أَجْمَعِينَ (82)
Va dir: «Pel Teu poder, que he d'esgarriar-los a tots |
إِلَّا عِبَادَكَ مِنْهُمُ الْمُخْلَصِينَ (83)
salvo a aquells que siguin serfs Teus escollits!» |
قَالَ فَالْحَقُّ وَالْحَقَّ أَقُولُ (84)
Va dir: «La veritat és -i dic veritat |
لَأَمْلَأَنَّ جَهَنَّمَ مِنكَ وَمِمَّن تَبِعَكَ مِنْهُمْ أَجْمَعِينَ (85)
que he d'omplir la Jahenam amb tu i amb tots aquells que t'hagin seguit» |
قُلْ مَا أَسْأَلُكُمْ عَلَيْهِ مِنْ أَجْرٍ وَمَا أَنَا مِنَ الْمُتَكَلِّفِينَ (86)
Digues: «Jo no us demano, a canvi, cap salari ni em arrogo gens |
إِنْ هُوَ إِلَّا ذِكْرٌ لِّلْعَالَمِينَ (87)
Això no és més que una amonestació dirigida a tot el món |
وَلَتَعْلَمُنَّ نَبَأَهُ بَعْدَ حِينٍ (88)
I us assabentareu, certament, del que anuncia dintre d'algun temps» |
