| وَالذَّارِيَاتِ ذَرْوًا (1) Pels els que dispersen |
| فَالْحَامِلَاتِ وِقْرًا (2) Per les que duen una càrrega |
| فَالْجَارِيَاتِ يُسْرًا (3) Per les que es llisquen lleugeres |
| فَالْمُقَسِّمَاتِ أَمْرًا (4) Pels que distribuïxen una ordre |
| إِنَّمَا تُوعَدُونَ لَصَادِقٌ (5) Certament, allò amb que se us amenaça és veritat |
| وَإِنَّ الدِّينَ لَوَاقِعٌ (6) I el Judici, sí, tindrà lloc |
| وَالسَّمَاءِ ذَاتِ الْحُبُكِ (7) Pel cel solcat d'òrbites |
| إِنَّكُمْ لَفِي قَوْلٍ مُّخْتَلِفٍ (8) Esteu en desacord |
| يُؤْفَكُ عَنْهُ مَنْ أُفِكَ (9) Alguns sou desviats d'ell |
| قُتِلَ الْخَرَّاصُونَ (10) Maleïts siguin els que sempre estan conjecturant |
| الَّذِينَ هُمْ فِي غَمْرَةٍ سَاهُونَ (11) que estan en un abisme, despreocupats |
| يَسْأَلُونَ أَيَّانَ يَوْمُ الدِّينِ (12) que pregunten: «Quan arribarà el dia del Judici?» |
| يَوْمَ هُمْ عَلَى النَّارِ يُفْتَنُونَ (13) El dia que se'ls provi al foc |
| ذُوقُوا فِتْنَتَكُمْ هَٰذَا الَّذِي كُنتُم بِهِ تَسْتَعْجِلُونَ (14) «Agradeu la vostra prova! Això és el que estàveu impacients per conèixer» |
| إِنَّ الْمُتَّقِينَ فِي جَنَّاتٍ وَعُيُونٍ (15) Els que temen a Al·là estaran entre jardins i fonts |
| آخِذِينَ مَا آتَاهُمْ رَبُّهُمْ ۚ إِنَّهُمْ كَانُوا قَبْلَ ذَٰلِكَ مُحْسِنِينَ (16) prenent el que el seu Senyor els doni. Van fer el bé en el passat |
| كَانُوا قَلِيلًا مِّنَ اللَّيْلِ مَا يَهْجَعُونَ (17) de nit dormien poc |
| وَبِالْأَسْحَارِ هُمْ يَسْتَغْفِرُونَ (18) al rompent de l'alba, demanaven perdó |
| وَفِي أَمْوَالِهِمْ حَقٌّ لِّلسَّائِلِ وَالْمَحْرُومِ (19) i part dels seus béns corresponia de dret al captaire i a l'indigent |
| وَفِي الْأَرْضِ آيَاتٌ لِّلْمُوقِنِينَ (20) En la terra hi ha signes per als convençuts |
| وَفِي أَنفُسِكُمْ ۚ أَفَلَا تُبْصِرُونَ (21) i en vosaltres mateixos també. És que no veieu |
| وَفِي السَّمَاءِ رِزْقُكُمْ وَمَا تُوعَدُونَ (22) I en el cel teniu vostre sosteniment i el que se us ha promès |
| فَوَرَبِّ السَّمَاءِ وَالْأَرْضِ إِنَّهُ لَحَقٌّ مِّثْلَ مَا أَنَّكُمْ تَنطِقُونَ (23) Pel senyor del cel i de la terra, que és tanta veritat com que parleu |
| هَلْ أَتَاكَ حَدِيثُ ضَيْفِ إِبْرَاهِيمَ الْمُكْرَمِينَ (24) T'has assabentat de la història dels hostes honrats d'Abraham |
| إِذْ دَخَلُوا عَلَيْهِ فَقَالُوا سَلَامًا ۖ قَالَ سَلَامٌ قَوْمٌ مُّنكَرُونَ (25) Quan van entrar en la seva casa. Van dir: «Pau!». Va dir: «Pau! Sou gent desconeguda» |
| فَرَاغَ إِلَىٰ أَهْلِهِ فَجَاءَ بِعِجْلٍ سَمِينٍ (26) Es va anar discretament als seus i va portar un vedell encebat |
| فَقَرَّبَهُ إِلَيْهِمْ قَالَ أَلَا تَأْكُلُونَ (27) que els va oferir. Va dir: «És que no mengeu?» |
| فَأَوْجَسَ مِنْهُمْ خِيفَةً ۖ قَالُوا لَا تَخَفْ ۖ وَبَشَّرُوهُ بِغُلَامٍ عَلِيمٍ (28) I va sentir temor d'ells. Van dir: «No temes!» I li van donar la bona nova d'un noi ple de ciència |
| فَأَقْبَلَتِ امْرَأَتُهُ فِي صَرَّةٍ فَصَكَّتْ وَجْهَهَا وَقَالَتْ عَجُوزٌ عَقِيمٌ (29) La seva dona, llavors, es va posar a cridar. Colpejant-se el rostre i va dir: «Però si sóc una vella estèril!» |
| قَالُوا كَذَٰلِكِ قَالَ رَبُّكِ ۖ إِنَّهُ هُوَ الْحَكِيمُ الْعَلِيمُ (30) Van dir: «Així ha dit el teu Senyor. És Ell el Savi, el Omniscient» |
| ۞ قَالَ فَمَا خَطْبُكُمْ أَيُّهَا الْمُرْسَلُونَ (31) Va dir: «Què és el que us porta, Missatgers!?» |
| قَالُوا إِنَّا أُرْسِلْنَا إِلَىٰ قَوْمٍ مُّجْرِمِينَ (32) Van dir: «Se'ns ha enviat a un poble pecador |
| لِنُرْسِلَ عَلَيْهِمْ حِجَارَةً مِّن طِينٍ (33) per a enviar contra ells pedres de fang cuit |
| مُّسَوَّمَةً عِندَ رَبِّكَ لِلْمُسْرِفِينَ (34) marcades junt amb el teu Senyor per als immoderats» |
| فَأَخْرَجْنَا مَن كَانَ فِيهَا مِنَ الْمُؤْمِنِينَ (35) I vam treure als creients que en ella havia |
| فَمَا وَجَدْنَا فِيهَا غَيْرَ بَيْتٍ مِّنَ الْمُسْلِمِينَ (36) però només trobem en ella una casa de gent sotmesa a Al·là |
| وَتَرَكْنَا فِيهَا آيَةً لِّلَّذِينَ يَخَافُونَ الْعَذَابَ الْأَلِيمَ (37) I vam deixar en ella un signe per als que temen el càstig dolorós |
| وَفِي مُوسَىٰ إِذْ أَرْسَلْنَاهُ إِلَىٰ فِرْعَوْنَ بِسُلْطَانٍ مُّبِينٍ (38) I en Moisés. Quan li enviem a Faraó amb una autoritat manifesta |
| فَتَوَلَّىٰ بِرُكْنِهِ وَقَالَ سَاحِرٌ أَوْ مَجْنُونٌ (39) Però, segur del seu poder, es va tornar i va dir: «És un mag o un possès!» |
| فَأَخَذْنَاهُ وَجُنُودَهُ فَنَبَذْنَاهُمْ فِي الْيَمِّ وَهُوَ مُلِيمٌ (40) Llavors els vam sorprendre, a ell i a les seves tropes, i els llancem al mar. Havia incorregut en censura |
| وَفِي عَادٍ إِذْ أَرْسَلْنَا عَلَيْهِمُ الرِّيحَ الْعَقِيمَ (41) I en Els Adites. Quan vam enviar contra ells el vent desvastador |
| مَا تَذَرُ مِن شَيْءٍ أَتَتْ عَلَيْهِ إِلَّا جَعَلَتْهُ كَالرَّمِيمِ (42) que polvoritzava tot quant trobava al seu pas |
| وَفِي ثَمُودَ إِذْ قِيلَ لَهُمْ تَمَتَّعُوا حَتَّىٰ حِينٍ (43) I en Els Tamudís. Quan se'ls va dir: «Gaudiu encara per algun temps!» |
| فَعَتَوْا عَنْ أَمْرِ رَبِّهِمْ فَأَخَذَتْهُمُ الصَّاعِقَةُ وَهُمْ يَنظُرُونَ (44) Però van infringir l'ordre del seu Senyor i els va sorprendre el Llamp, veient-lo venir |
| فَمَا اسْتَطَاعُوا مِن قِيَامٍ وَمَا كَانُوا مُنتَصِرِينَ (45) No van poder tenir-se en peus, ni defensar-se |
| وَقَوْمَ نُوحٍ مِّن قَبْلُ ۖ إِنَّهُمْ كَانُوا قَوْمًا فَاسِقِينَ (46) I al poble de Noé. Va ser un poble pervers |
| وَالسَّمَاءَ بَنَيْنَاهَا بِأَيْدٍ وَإِنَّا لَمُوسِعُونَ (47) I el cel, ho construïm amb força. I, certament, vam assignar un vast espai |
| وَالْأَرْضَ فَرَشْنَاهَا فَنِعْمَ الْمَاهِدُونَ (48) I la terra, la vam estendre. Què bé que la preparem |
| وَمِن كُلِّ شَيْءٍ خَلَقْنَا زَوْجَيْنِ لَعَلَّكُمْ تَذَكَّرُونَ (49) Tot ho creguem per parelles. Potser, així, us deixeu amonestar |
| فَفِرُّوا إِلَى اللَّهِ ۖ إِنِّي لَكُم مِّنْهُ نَذِيرٌ مُّبِينٌ (50) «Refugieu-vos, doncs, en Al·là! Sóc per a vosaltres, de La seva part, un monitor que parla clar |
| وَلَا تَجْعَلُوا مَعَ اللَّهِ إِلَٰهًا آخَرَ ۖ إِنِّي لَكُم مِّنْهُ نَذِيرٌ مُّبِينٌ (51) No poseu a altre déu juntament amb Al·là! Sóc per a vosaltres, de La seva part, un monitor que parla clar» |
| كَذَٰلِكَ مَا أَتَى الَّذِينَ مِن قَبْلِهِم مِّن رَّسُولٍ إِلَّا قَالُوا سَاحِرٌ أَوْ مَجْنُونٌ (52) Així mateix, no va venir als que van anar abans cap Missatger que no diguessin: «És un mag o un possès!» |
| أَتَوَاصَوْا بِهِ ۚ بَلْ هُمْ قَوْمٌ طَاغُونَ (53) És que s'han llegat això uns a uns altres? No! Són gent rebel |
| فَتَوَلَّ عَنْهُمْ فَمَا أَنتَ بِمَلُومٍ (54) Aparta't d'ells i, així, no incorreràs en censura |
| وَذَكِّرْ فَإِنَّ الذِّكْرَىٰ تَنفَعُ الْمُؤْمِنِينَ (55) I amonesta, que l'amonestació aprofita als creients |
| وَمَا خَلَقْتُ الْجِنَّ وَالْإِنسَ إِلَّا لِيَعْبُدُونِ (56) No he creat als genis i als homes sinó perquè Em serveixin |
| مَا أُرِيدُ مِنْهُم مِّن رِّزْقٍ وَمَا أُرِيدُ أَن يُطْعِمُونِ (57) No vull d'ells cap sosteniment, no vull que M'alimentin |
| إِنَّ اللَّهَ هُوَ الرَّزَّاقُ ذُو الْقُوَّةِ الْمَتِينُ (58) Al·là és El Proveïdor de tot, El Fort, El Ferm |
| فَإِنَّ لِلَّذِينَ ظَلَمُوا ذَنُوبًا مِّثْلَ ذَنُوبِ أَصْحَابِهِمْ فَلَا يَسْتَعْجِلُونِ (59) Els impius correran la mateixa sort que van córrer els seus semblants. Que no Em donin doncs, pressa |
| فَوَيْلٌ لِّلَّذِينَ كَفَرُوا مِن يَوْمِهِمُ الَّذِي يُوعَدُونَ (60) Ai dels que no creuen, pel dia amb que se'ls amenaça |