×

سورة الأنبياء باللغة الكاتالونية

ترجمات القرآنباللغة الكاتالونية ⬅ سورة الأنبياء

ترجمة معاني سورة الأنبياء باللغة الكاتالونية - Catalan

القرآن باللغة الكاتالونية - سورة الأنبياء مترجمة إلى اللغة الكاتالونية، Surah Anbiya in Catalan. نوفر ترجمة دقيقة سورة الأنبياء باللغة الكاتالونية - Catalan, الآيات 112 - رقم السورة 21 - الصفحة 322.

بسم الله الرحمن الرحيم

اقْتَرَبَ لِلنَّاسِ حِسَابُهُمْ وَهُمْ فِي غَفْلَةٍ مُّعْرِضُونَ (1)
S'acosta el moment en que els homes hàgin de rendir comptes, però ells, despreocupats, es desvien
مَا يَأْتِيهِم مِّن ذِكْرٍ مِّن رَّبِّهِم مُّحْدَثٍ إِلَّا اسْتَمَعُوهُ وَهُمْ يَلْعَبُونَ (2)
Quan reben una nova amonestació del seu Senyor, l'escolten sense prendre-la de debò
لَاهِيَةً قُلُوبُهُمْ ۗ وَأَسَرُّوا النَّجْوَى الَّذِينَ ظَلَمُوا هَلْ هَٰذَا إِلَّا بَشَرٌ مِّثْلُكُمْ ۖ أَفَتَأْتُونَ السِّحْرَ وَأَنتُمْ تُبْصِرُونَ (3)
divertits els seus cors. Els impius xiuxiuegen entre si: «No és aquest sinó un mortal com vosaltres? Cedireu a la màgia a gratcient?»
قَالَ رَبِّي يَعْلَمُ الْقَوْلَ فِي السَّمَاءِ وَالْأَرْضِ ۖ وَهُوَ السَّمِيعُ الْعَلِيمُ (4)
Diu: «El meu Senyor sap el que es diu en el cel i en la terra. Ell és Qui tot ho escolta, Qui tot ho sap»
بَلْ قَالُوا أَضْغَاثُ أَحْلَامٍ بَلِ افْتَرَاهُ بَلْ هُوَ شَاعِرٌ فَلْيَأْتِنَا بِآيَةٍ كَمَا أُرْسِلَ الْأَوَّلُونَ (5)
Ells, en canvi, diuen: «Pasterada de somnis! No! Ell ho ha inventat! No! És un poeta! Que ens porti un signe com els antics Missatgers!»
مَا آمَنَتْ قَبْلَهُم مِّن قَرْيَةٍ أَهْلَكْنَاهَا ۖ أَفَهُمْ يُؤْمِنُونَ (6)
Abans d'ells, cap de les ciutats que vam destruir creia. I aquests van a creure
وَمَا أَرْسَلْنَا قَبْلَكَ إِلَّا رِجَالًا نُّوحِي إِلَيْهِمْ ۖ فَاسْأَلُوا أَهْلَ الذِّكْرِ إِن كُنتُمْ لَا تَعْلَمُونَ (7)
Abans de tu, no enviem sinó a homes als que vam fer revelacions. Si no ho sabeu, pregunteu a la gent de l'Amonestació
وَمَا جَعَلْنَاهُمْ جَسَدًا لَّا يَأْكُلُونَ الطَّعَامَ وَمَا كَانُوا خَالِدِينَ (8)
No els vam donar un cos que no necessités alimentar-se. I no eren immortals
ثُمَّ صَدَقْنَاهُمُ الْوَعْدَ فَأَنجَيْنَاهُمْ وَمَن نَّشَاءُ وَأَهْلَكْنَا الْمُسْرِفِينَ (9)
Complim la promesa que els vam fer i els salvem, igual que a uns altres a qui Nosaltres vam voler salvar, mentre que vam fer perir als immoderats
لَقَدْ أَنزَلْنَا إِلَيْكُمْ كِتَابًا فِيهِ ذِكْرُكُمْ ۖ أَفَلَا تَعْقِلُونَ (10)
Us hem revelat una Escriptura que se us amonesta. És que no compreneu
وَكَمْ قَصَمْنَا مِن قَرْيَةٍ كَانَتْ ظَالِمَةً وَأَنشَأْنَا بَعْدَهَا قَوْمًا آخَرِينَ (11)
Quantes ciutats impías hem arruïnat, suscitant després a altres pobles
فَلَمَّا أَحَسُّوا بَأْسَنَا إِذَا هُم مِّنْهَا يَرْكُضُونَ (12)
Quan van sentir El nostre rigor, van voler escapar d'elles ràpidament
لَا تَرْكُضُوا وَارْجِعُوا إِلَىٰ مَا أُتْرِفْتُمْ فِيهِ وَمَسَاكِنِكُمْ لَعَلَّكُمْ تُسْأَلُونَ (13)
«No fugiu, torneu a la vostra vida regalada, a les vostres mansions! Potser se us demanin comptes»
قَالُوا يَا وَيْلَنَا إِنَّا كُنَّا ظَالِمِينَ (14)
Van dir: «Ai de nosaltres, que hem obrat impíament!»
فَمَا زَالَت تِّلْكَ دَعْوَاهُمْ حَتَّىٰ جَعَلْنَاهُمْ حَصِيدًا خَامِدِينَ (15)
I no van cessar en les seves lamentacions fins que els seguem sense vida
وَمَا خَلَقْنَا السَّمَاءَ وَالْأَرْضَ وَمَا بَيْنَهُمَا لَاعِبِينَ (16)
No creguem el cel, la terra i el que entre ells hi ha per a passar l'estona
لَوْ أَرَدْنَا أَن نَّتَّخِذَ لَهْوًا لَّاتَّخَذْنَاهُ مِن لَّدُنَّا إِن كُنَّا فَاعِلِينَ (17)
Si haguéssim volgut distreure'ns, ho hauríem aconseguit per Nosaltres mateixos, d'haver-nos-el proposat
بَلْ نَقْذِفُ بِالْحَقِّ عَلَى الْبَاطِلِ فَيَدْمَغُهُ فَإِذَا هُوَ زَاهِقٌ ۚ وَلَكُمُ الْوَيْلُ مِمَّا تَصِفُونَ (18)
Abans, al contrari, vam llançar la Veritat contra la falsedat, ho invalida... i aquest es dissipa. Ai de vosaltres, pel que contáis
وَلَهُ مَن فِي السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ ۚ وَمَنْ عِندَهُ لَا يَسْتَكْبِرُونَ عَنْ عِبَادَتِهِ وَلَا يَسْتَحْسِرُونَ (19)
Seus són qui estan en els cels i en la terra. I qui estan al costat d'Ell no es consideren massa alts per a servir-li, ni es cansen d'això
يُسَبِّحُونَ اللَّيْلَ وَالنَّهَارَ لَا يَفْتُرُونَ (20)
Glorifiquen nit i dia sense parar
أَمِ اتَّخَذُوا آلِهَةً مِّنَ الْأَرْضِ هُمْ يُنشِرُونَ (21)
Han pres de la terra a déus capaços de ressuscitar
لَوْ كَانَ فِيهِمَا آلِهَةٌ إِلَّا اللَّهُ لَفَسَدَتَا ۚ فَسُبْحَانَ اللَّهِ رَبِّ الْعَرْشِ عَمَّا يَصِفُونَ (22)
Si hagués hagut en ells altres déus distints d'Al·là, s'haurien corromput. Glòria a Al·là, Senyor del Tron, Que està per sobre del que conten
لَا يُسْأَلُ عَمَّا يَفْعَلُ وَهُمْ يُسْأَلُونَ (23)
No tindrà Ell que respondre del que fa, però ells haurien de respondre
أَمِ اتَّخَذُوا مِن دُونِهِ آلِهَةً ۖ قُلْ هَاتُوا بُرْهَانَكُمْ ۖ هَٰذَا ذِكْرُ مَن مَّعِيَ وَذِكْرُ مَن قَبْلِي ۗ بَلْ أَكْثَرُهُمْ لَا يَعْلَمُونَ الْحَقَّ ۖ فَهُم مُّعْرِضُونَ (24)
Llavors, han pres a déus en lloc de prendre-li a Ell? Digues: «Aporteu la vostra prova!». Aquesta és l'Amonestació de les meves contemporanis i l'Amonestació dels meus antecessors. Però la majoria no coneixen la Veritat i es desvien
وَمَا أَرْسَلْنَا مِن قَبْلِكَ مِن رَّسُولٍ إِلَّا نُوحِي إِلَيْهِ أَنَّهُ لَا إِلَٰهَ إِلَّا أَنَا فَاعْبُدُونِ (25)
Abans de tu no manem a cap Missatger que no li reveléssim: «No hi ha més déu que Jo! Serviu-me, doncs!»
وَقَالُوا اتَّخَذَ الرَّحْمَٰنُ وَلَدًا ۗ سُبْحَانَهُ ۚ بَلْ عِبَادٌ مُّكْرَمُونَ (26)
I diuen: «El Compassiu ha adoptat fills». Glòria a El! Són, gens més, serfs honrats
لَا يَسْبِقُونَهُ بِالْقَوْلِ وَهُم بِأَمْرِهِ يَعْمَلُونَ (27)
Deixen que sigui Ell el primer a parlar i obren seguint Els seus ordres
يَعْلَمُ مَا بَيْنَ أَيْدِيهِمْ وَمَا خَلْفَهُمْ وَلَا يَشْفَعُونَ إِلَّا لِمَنِ ارْتَضَىٰ وَهُم مِّنْ خَشْيَتِهِ مُشْفِقُونَ (28)
Ell coneix el seu passat i el seu futur. No intercediran sinó per aquells de qui Ell estigui satisfet. Estan imbuïts de la por que Ell els inspira
۞ وَمَن يَقُلْ مِنْهُمْ إِنِّي إِلَٰهٌ مِّن دُونِهِ فَذَٰلِكَ نَجْزِيهِ جَهَنَّمَ ۚ كَذَٰلِكَ نَجْزِي الظَّالِمِينَ (29)
A qui d'ells digui: «Sóc un déu fora d'Ell» li retribuirem amb la Jahenam. Així retribuïm als impius
أَوَلَمْ يَرَ الَّذِينَ كَفَرُوا أَنَّ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضَ كَانَتَا رَتْقًا فَفَتَقْنَاهُمَا ۖ وَجَعَلْنَا مِنَ الْمَاءِ كُلَّ شَيْءٍ حَيٍّ ۖ أَفَلَا يُؤْمِنُونَ (30)
És que no han vist els infidels que els cels i la terra formaven un tot homogeni i els separem? I que traiem de l'aigua a tot ser vivent? I no creuran
وَجَعَلْنَا فِي الْأَرْضِ رَوَاسِيَ أَن تَمِيدَ بِهِمْ وَجَعَلْنَا فِيهَا فِجَاجًا سُبُلًا لَّعَلَّهُمْ يَهْتَدُونَ (31)
Hem col·locat en la terra muntanyes fermes perquè ella i els seus habitants no vacil·lin. Hem posat en ella amples passos a manera de camins. Potser, així, siguin bé dirigits
وَجَعَلْنَا السَّمَاءَ سَقْفًا مَّحْفُوظًا ۖ وَهُمْ عَنْ آيَاتِهَا مُعْرِضُونَ (32)
Hem fet del cel una sostrada protegida. Però ells es desvien dels seus signes
وَهُوَ الَّذِي خَلَقَ اللَّيْلَ وَالنَّهَارَ وَالشَّمْسَ وَالْقَمَرَ ۖ كُلٌّ فِي فَلَكٍ يَسْبَحُونَ (33)
Ell és Qui ha creat la nit i el dia, el sol i la lluna. Cadascun navega en una òrbita
وَمَا جَعَلْنَا لِبَشَرٍ مِّن قَبْلِكَ الْخُلْدَ ۖ أَفَإِن مِّتَّ فَهُمُ الْخَالِدُونَ (34)
No hem fet etern a cap mortal abans de tu. Morint tu, anaven altres a ser immortals
كُلُّ نَفْسٍ ذَائِقَةُ الْمَوْتِ ۗ وَنَبْلُوكُم بِالشَّرِّ وَالْخَيْرِ فِتْنَةً ۖ وَإِلَيْنَا تُرْجَعُونَ (35)
Cadascun agradarà la mort. Us vam provar temptant-vos amb el mal i amb el bé. I a Nosaltres sereu retornats
وَإِذَا رَآكَ الَّذِينَ كَفَرُوا إِن يَتَّخِذُونَكَ إِلَّا هُزُوًا أَهَٰذَا الَّذِي يَذْكُرُ آلِهَتَكُمْ وَهُم بِذِكْرِ الرَّحْمَٰنِ هُمْ كَافِرُونَ (36)
Quant et veuen els infidels«no fan sinó prendre't a burla: «És Aquest qui parla mal dels vostres déus?» I no creuen en l'amonestació del Compassiu
خُلِقَ الْإِنسَانُ مِنْ عَجَلٍ ۚ سَأُرِيكُمْ آيَاتِي فَلَا تَسْتَعْجِلُونِ (37)
L'home ha estat creat precipitat. Ja us faré veure Els meus signes. No Em doneu pressa
وَيَقُولُونَ مَتَىٰ هَٰذَا الْوَعْدُ إِن كُنتُمْ صَادِقِينَ (38)
I diuen: «Quan es complirà aquesta amenaça, si és veritat ho que dieu?»
لَوْ يَعْلَمُ الَّذِينَ كَفَرُوا حِينَ لَا يَكُفُّونَ عَن وُجُوهِهِمُ النَّارَ وَلَا عَن ظُهُورِهِمْ وَلَا هُمْ يُنصَرُونَ (39)
Si sabessin els infidels, quan no puguin apartar el foc dels seus rostres ni de les seves esquenes, quan no puguin ser auxiliats
بَلْ تَأْتِيهِم بَغْتَةً فَتَبْهَتُهُمْ فَلَا يَسْتَطِيعُونَ رَدَّهَا وَلَا هُمْ يُنظَرُونَ (40)
Però no! Els vindrà de cop i volta i els deixarà atordits. No podran ni rebutjar-la ni alentir-la
وَلَقَدِ اسْتُهْزِئَ بِرُسُلٍ مِّن قَبْلِكَ فَحَاقَ بِالَّذِينَ سَخِرُوا مِنْهُم مَّا كَانُوا بِهِ يَسْتَهْزِئُونَ (41)
Es van burlar d'altres Missatgers que et van precedir, però els que es burlaven es van veure voltats per allò que es burlaven
قُلْ مَن يَكْلَؤُكُم بِاللَّيْلِ وَالنَّهَارِ مِنَ الرَّحْمَٰنِ ۗ بَلْ هُمْ عَن ذِكْرِ رَبِّهِم مُّعْرِضُونَ (42)
Digues: «Qui us protegirà, nit i dia. contra el Compassiu?» Però no fan cas de l'amonestació del seu Senyor
أَمْ لَهُمْ آلِهَةٌ تَمْنَعُهُم مِّن دُونِنَا ۚ لَا يَسْتَطِيعُونَ نَصْرَ أَنفُسِهِمْ وَلَا هُم مِّنَّا يُصْحَبُونَ (43)
Tenen déus que els defensin en lloc de Nosaltres? Aquests no poden auxiliar-se a si mateixos, ni trobaran qui els ajudi enfront de Nosaltres
بَلْ مَتَّعْنَا هَٰؤُلَاءِ وَآبَاءَهُمْ حَتَّىٰ طَالَ عَلَيْهِمُ الْعُمُرُ ۗ أَفَلَا يَرَوْنَ أَنَّا نَأْتِي الْأَرْضَ نَنقُصُهَا مِنْ أَطْرَافِهَا ۚ أَفَهُمُ الْغَالِبُونَ (44)
Els hem permès gaudir d'efímers plaers, a ells i als seus pares, fins a arribar a una edat avançada. És que no s'adonen de La nostra intervenció quan reduïm la superfície de la terra? Seran ells els vencedors
قُلْ إِنَّمَا أُنذِرُكُم بِالْوَحْيِ ۚ وَلَا يَسْمَعُ الصُّمُّ الدُّعَاءَ إِذَا مَا يُنذَرُونَ (45)
Digues: «Us adverteixo, en veritat, per la Revelació, però els sords no escolten la crida quan se'ls adverteix»
وَلَئِن مَّسَّتْهُمْ نَفْحَةٌ مِّنْ عَذَابِ رَبِّكَ لَيَقُولُنَّ يَا وَيْلَنَا إِنَّا كُنَّا ظَالِمِينَ (46)
Si els arriba un bufo del càstig del teu Senyor, diuen de segur: «Ai de nosaltres, que hem obrat impíament!»
وَنَضَعُ الْمَوَازِينَ الْقِسْطَ لِيَوْمِ الْقِيَامَةِ فَلَا تُظْلَمُ نَفْسٌ شَيْئًا ۖ وَإِن كَانَ مِثْقَالَ حَبَّةٍ مِّنْ خَرْدَلٍ أَتَيْنَا بِهَا ۗ وَكَفَىٰ بِنَا حَاسِبِينَ (47)
Per al dia de la Resurrecció disposarem balances que donin el pes just i ningú serà tractat injustament en no-res. Encara que es tracti de quelcom del pes d'un gra de mostassa, ho tindrem en compte. Bastem Nosaltres per a ajustar comptes
وَلَقَدْ آتَيْنَا مُوسَىٰ وَهَارُونَ الْفُرْقَانَ وَضِيَاءً وَذِكْرًا لِّلْمُتَّقِينَ (48)
Vam donar a Moisés i a Aarón el Criteri, una claredat i una amonestació per als temerosos d'Al·là
الَّذِينَ يَخْشَوْنَ رَبَّهُم بِالْغَيْبِ وَهُم مِّنَ السَّاعَةِ مُشْفِقُونَ (49)
que tenen por del seu Senyor en secret i es preocupen per l'Hora
وَهَٰذَا ذِكْرٌ مُّبَارَكٌ أَنزَلْنَاهُ ۚ أَفَأَنتُمْ لَهُ مُنكِرُونَ (50)
Això és una amonestació beneïda, que Nosaltres hem revelat I la negareu
۞ وَلَقَدْ آتَيْنَا إِبْرَاهِيمَ رُشْدَهُ مِن قَبْلُ وَكُنَّا بِهِ عَالِمِينَ (51)
Abans, vam donar a Abraham, a qui coneixíem, la rectitud
إِذْ قَالَ لِأَبِيهِ وَقَوْمِهِ مَا هَٰذِهِ التَّمَاثِيلُ الَّتِي أَنتُمْ لَهَا عَاكِفُونَ (52)
Quan va dir al seu pare i al seu poble: «Què són aquestes estàtues al culte de les quals esteu lliurats?»
قَالُوا وَجَدْنَا آبَاءَنَا لَهَا عَابِدِينَ (53)
Van dir: «Els nostres pares ja els rendien cult»
قَالَ لَقَدْ كُنتُمْ أَنتُمْ وَآبَاؤُكُمْ فِي ضَلَالٍ مُّبِينٍ (54)
Va dir: «Doncs vosaltres i els vostres pares esteu evidentment extraviats»
قَالُوا أَجِئْتَنَا بِالْحَقِّ أَمْ أَنتَ مِنَ اللَّاعِبِينَ (55)
Van dir: «Ens parles de debò o bromeges?»
قَالَ بَل رَّبُّكُمْ رَبُّ السَّمَاوَاتِ وَالْأَرْضِ الَّذِي فَطَرَهُنَّ وَأَنَا عَلَىٰ ذَٰلِكُم مِّنَ الشَّاهِدِينَ (56)
Va dir: «No! El vostre Senyor és el Senyor dels cels i de la terra, que Ell ha creat. Jo sóc testimoni d'això
وَتَاللَّهِ لَأَكِيدَنَّ أَصْنَامَكُم بَعْدَ أَن تُوَلُّوا مُدْبِرِينَ (57)
I per Al·là!, que he de urdir quelcom contra els vostres ídols quan hàgiu tornat l'esquena-»
فَجَعَلَهُمْ جُذَاذًا إِلَّا كَبِيرًا لَّهُمْ لَعَلَّهُمْ إِلَيْهِ يَرْجِعُونَ (58)
I els va fer trossos, excepte a un gran que els pertanyia. Potser, així, tornessin a ell
قَالُوا مَن فَعَلَ هَٰذَا بِآلِهَتِنَا إِنَّهُ لَمِنَ الظَّالِمِينَ (59)
Van dir: «Qui ha fet això als nostres déus? Aquest tal és, certament, dels impius»
قَالُوا سَمِعْنَا فَتًى يَذْكُرُهُمْ يُقَالُ لَهُ إِبْرَاهِيمُ (60)
«Hem escoltat», van dir, «a un mosso cridat Abraham que parlava malament d'ells»
قَالُوا فَأْتُوا بِهِ عَلَىٰ أَعْيُنِ النَّاسِ لَعَلَّهُمْ يَشْهَدُونَ (61)
Van dir: «Porteu-lo a vista de la gent! Potser, així, siguin testimonis»
قَالُوا أَأَنتَ فَعَلْتَ هَٰذَا بِآلِهَتِنَا يَا إِبْرَاهِيمُ (62)
Van dir: «Abraham! Has fet tu això amb els nostres déus?»
قَالَ بَلْ فَعَلَهُ كَبِيرُهُمْ هَٰذَا فَاسْأَلُوهُمْ إِن كَانُوا يَنطِقُونَ (63)
«No!» va dir. «El major d'ells és qui ho ha fet. Pregunteu- se'l, si és que són capaços de parlar!»
فَرَجَعُوا إِلَىٰ أَنفُسِهِمْ فَقَالُوا إِنَّكُمْ أَنتُمُ الظَّالِمُونَ (64)
Es van tornar a si mateixos i van dir: «Sou vosaltres els impius»
ثُمَّ نُكِسُوا عَلَىٰ رُءُوسِهِمْ لَقَدْ عَلِمْتَ مَا هَٰؤُلَاءِ يَنطِقُونَ (65)
Però, de seguida, van mudar completament d'opinió: «Tu saps bé que aquests són incapaços de parlar»
قَالَ أَفَتَعْبُدُونَ مِن دُونِ اللَّهِ مَا لَا يَنفَعُكُمْ شَيْئًا وَلَا يَضُرُّكُمْ (66)
Va dir: «És que serviu, en lloc de servir a Al·là, el que no pot aprofitar-vos gens, ni danyar-vos
أُفٍّ لَّكُمْ وَلِمَا تَعْبُدُونَ مِن دُونِ اللَّهِ ۖ أَفَلَا تَعْقِلُونَ (67)
Uf, vosaltres i el que serviu en lloc de servir a Al·là! És que no raoneu?»
قَالُوا حَرِّقُوهُ وَانصُرُوا آلِهَتَكُمْ إِن كُنتُمْ فَاعِلِينَ (68)
Van dir: «Cremeu-lo i auxilieu així als vostres déus, si és que us ho heu proposat...!»
قُلْنَا يَا نَارُ كُونِي بَرْدًا وَسَلَامًا عَلَىٰ إِبْرَاهِيمَ (69)
Vam dir: «Foc! Sé fred per a Abraham i no li danyis!»
وَأَرَادُوا بِهِ كَيْدًا فَجَعَلْنَاهُمُ الْأَخْسَرِينَ (70)
Van Voler emprar ardits contra ell, però vam fer que fossin ells els que més perdessin
وَنَجَّيْنَاهُ وَلُوطًا إِلَى الْأَرْضِ الَّتِي بَارَكْنَا فِيهَا لِلْعَالَمِينَ (71)
Els salvem, a ell i a Lot, a la terra que hem beneït per a tot el món
وَوَهَبْنَا لَهُ إِسْحَاقَ وَيَعْقُوبَ نَافِلَةً ۖ وَكُلًّا جَعَلْنَا صَالِحِينَ (72)
I li regalem, per afegiment, a Isaac i a Jacob. I de tots vam fer justs
وَجَعَلْنَاهُمْ أَئِمَّةً يَهْدُونَ بِأَمْرِنَا وَأَوْحَيْنَا إِلَيْهِمْ فِعْلَ الْخَيْرَاتِ وَإِقَامَ الصَّلَاةِ وَإِيتَاءَ الزَّكَاةِ ۖ وَكَانُوا لَنَا عَابِدِينَ (73)
Els vam fer caps, que dirigissin seguint La nostra ordre. Els vam inspirar que obressin bé, fessin la azalá i donessin el azaque. I Ens van rendir cult
وَلُوطًا آتَيْنَاهُ حُكْمًا وَعِلْمًا وَنَجَّيْنَاهُ مِنَ الْقَرْيَةِ الَّتِي كَانَت تَّعْمَلُ الْخَبَائِثَ ۗ إِنَّهُمْ كَانُوا قَوْمَ سَوْءٍ فَاسِقِينَ (74)
A Lot li vam donar judici i ciència i li salvem de la ciutat que es lliurava a la malaptesa. Eren gent malvada, perversa
وَأَدْخَلْنَاهُ فِي رَحْمَتِنَا ۖ إِنَّهُ مِنَ الصَّالِحِينَ (75)
Li vam introduir en La nostra misericòrdia. És dels justs
وَنُوحًا إِذْ نَادَىٰ مِن قَبْلُ فَاسْتَجَبْنَا لَهُ فَنَجَّيْنَاهُ وَأَهْلَهُ مِنَ الْكَرْبِ الْعَظِيمِ (76)
I a Noé. Quan, abans, va invocar i li escoltem. I els salvem, a ell i als seus, de la gran calamitat
وَنَصَرْنَاهُ مِنَ الْقَوْمِ الَّذِينَ كَذَّبُوا بِآيَاتِنَا ۚ إِنَّهُمْ كَانُوا قَوْمَ سَوْءٍ فَأَغْرَقْنَاهُمْ أَجْمَعِينَ (77)
I li auxiliem contra el poble que havia desmentit Els nostres signes. Eren gent dolenta i els neguem a tots
وَدَاوُودَ وَسُلَيْمَانَ إِذْ يَحْكُمَانِ فِي الْحَرْثِ إِذْ نَفَشَتْ فِيهِ غَنَمُ الْقَوْمِ وَكُنَّا لِحُكْمِهِمْ شَاهِدِينَ (78)
I a David i Salomón. Quan van dictar sentència sobre el sembrat que les ovelles de la gent s'havien introduït de nit. Nosaltres vam ser testimonis de la seva sentència
فَفَهَّمْنَاهَا سُلَيْمَانَ ۚ وَكُلًّا آتَيْنَا حُكْمًا وَعِلْمًا ۚ وَسَخَّرْنَا مَعَ دَاوُودَ الْجِبَالَ يُسَبِّحْنَ وَالطَّيْرَ ۚ وَكُنَّا فَاعِلِينَ (79)
Vam Fer comprendre a Salomón de quina es tractava. Vam donar a cadascun judici i ciència. Subjectem, juntament amb David, les muntanyes i els pardals perquè glorifiquessin. Nosaltres vam fer això
وَعَلَّمْنَاهُ صَنْعَةَ لَبُوسٍ لَّكُمْ لِتُحْصِنَكُم مِّن بَأْسِكُمْ ۖ فَهَلْ أَنتُمْ شَاكِرُونَ (80)
Li ensenyem a elaborar cotes de malla per a vosaltres, perquè us protegissin de la vostra pròpia violència. Ja ho agraïu
وَلِسُلَيْمَانَ الرِّيحَ عَاصِفَةً تَجْرِي بِأَمْرِهِ إِلَى الْأَرْضِ الَّتِي بَارَكْنَا فِيهَا ۚ وَكُنَّا بِكُلِّ شَيْءٍ عَالِمِينَ (81)
I a Salomón el vent, que bufa, a una ordre seva, cap a la terra que hem beneït. Ho sabem tot
وَمِنَ الشَّيَاطِينِ مَن يَغُوصُونَ لَهُ وَيَعْمَلُونَ عَمَلًا دُونَ ذَٰلِكَ ۖ وَكُنَّا لَهُمْ حَافِظِينَ (82)
Dels dimonis, havia alguns que bussejaven per a ell i feien altres treballs. Nosaltres els vigilàvem
۞ وَأَيُّوبَ إِذْ نَادَىٰ رَبَّهُ أَنِّي مَسَّنِيَ الضُّرُّ وَأَنتَ أَرْحَمُ الرَّاحِمِينَ (83)
I a Job. Quan va invocar al seu Senyor: «He sofert una desgràcia, però Tu ets la Summa Misericòrdia!»
فَاسْتَجَبْنَا لَهُ فَكَشَفْنَا مَا بِهِ مِن ضُرٍّ ۖ وَآتَيْنَاهُ أَهْلَهُ وَمِثْلَهُم مَّعَهُمْ رَحْمَةً مِّنْ عِندِنَا وَذِكْرَىٰ لِلْعَابِدِينَ (84)
I li escoltem, allunyant d'ell la desgràcia que tenia, donant- li la seva família i altre tant, com misericòrdia vinguda de Nosaltres i com amonestació per els nostres serfs
وَإِسْمَاعِيلَ وَإِدْرِيسَ وَذَا الْكِفْلِ ۖ كُلٌّ مِّنَ الصَّابِرِينَ (85)
I a Ismael, Idris i Dul-kifl. Tots van anar dels pacients
وَأَدْخَلْنَاهُمْ فِي رَحْمَتِنَا ۖ إِنَّهُم مِّنَ الصَّالِحِينَ (86)
Els vam introduir en La nostra misericòrdia. Són dels justs
وَذَا النُّونِ إِذ ذَّهَبَ مُغَاضِبًا فَظَنَّ أَن لَّن نَّقْدِرَ عَلَيْهِ فَنَادَىٰ فِي الظُّلُمَاتِ أَن لَّا إِلَٰهَ إِلَّا أَنتَ سُبْحَانَكَ إِنِّي كُنتُ مِنَ الظَّالِمِينَ (87)
I al Del Peix. Quan es va anar irat i va creure que no podríem fer gens contra ell. I va clamar en les tenebres: «No hi ha més déu que Tu! Glòria a Tu! He estat dels impius»
فَاسْتَجَبْنَا لَهُ وَنَجَّيْنَاهُ مِنَ الْغَمِّ ۚ وَكَذَٰلِكَ نُنجِي الْمُؤْمِنِينَ (88)
Li escoltem, doncs, i li salvem de la tribulació. Així és com salvem als creients
وَزَكَرِيَّا إِذْ نَادَىٰ رَبَّهُ رَبِّ لَا تَذَرْنِي فَرْدًا وَأَنتَ خَيْرُ الْوَارِثِينَ (89)
I a Zacarías. Quan va invocar al seu Senyor: «Senyor! No em deixis sol! Però Tu ets el Millor dels hereus!»
فَاسْتَجَبْنَا لَهُ وَوَهَبْنَا لَهُ يَحْيَىٰ وَأَصْلَحْنَا لَهُ زَوْجَهُ ۚ إِنَّهُمْ كَانُوا يُسَارِعُونَ فِي الْخَيْرَاتِ وَيَدْعُونَنَا رَغَبًا وَرَهَبًا ۖ وَكَانُوا لَنَا خَاشِعِينَ (90)
I li escoltem i li vam regalar Juan i vam fer que la seva esposa fos capaç de concebre. Rivalitzaven en bones obres, Ens invocaven amb amor i amb temor i es conduïen humilment davant Nosaltres
وَالَّتِي أَحْصَنَتْ فَرْجَهَا فَنَفَخْنَا فِيهَا مِن رُّوحِنَا وَجَعَلْنَاهَا وَابْنَهَا آيَةً لِّلْعَالَمِينَ (91)
I a la que va conservar la seva virginitat. Infonem en ella del nostre Esperit i vam fer d'ella i del seu fill signe per a tot el món
إِنَّ هَٰذِهِ أُمَّتُكُمْ أُمَّةً وَاحِدَةً وَأَنَا رَبُّكُمْ فَاعْبُدُونِ (92)
«Aquesta és la vostra comunitat, és una sola comunitat. I Jo sóc el vostre Senyor. Serviu-me, doncs!»
وَتَقَطَّعُوا أَمْرَهُم بَيْنَهُمْ ۖ كُلٌّ إِلَيْنَا رَاجِعُونَ (93)
Es van dividir en sectes, però tornaran tots a Nosaltres
فَمَن يَعْمَلْ مِنَ الصَّالِحَاتِ وَهُوَ مُؤْمِنٌ فَلَا كُفْرَانَ لِسَعْيِهِ وَإِنَّا لَهُ كَاتِبُونَ (94)
L'esforç del creient que obra bé no serà ignorat. Nosaltres prenem nota
وَحَرَامٌ عَلَىٰ قَرْيَةٍ أَهْلَكْنَاهَا أَنَّهُمْ لَا يَرْجِعُونَ (95)
Quan vam destruir una ciutat, els està prohibit a les seves habitants regressar a ella
حَتَّىٰ إِذَا فُتِحَتْ يَأْجُوجُ وَمَأْجُوجُ وَهُم مِّن كُلِّ حَدَبٍ يَنسِلُونَ (96)
fins que se solti a Gog i Magog i es precipitin per tota pujol baix
وَاقْتَرَبَ الْوَعْدُ الْحَقُّ فَإِذَا هِيَ شَاخِصَةٌ أَبْصَارُ الَّذِينَ كَفَرُوا يَا وَيْلَنَا قَدْ كُنَّا فِي غَفْلَةٍ مِّنْ هَٰذَا بَلْ كُنَّا ظَالِمِينَ (97)
S'acosta l'amenaça veritable. Els infidels, desorbitats els ulls: «Ai de nosaltres, que no només ens portava això sense cura, sinó que obràvem impíament!»
إِنَّكُمْ وَمَا تَعْبُدُونَ مِن دُونِ اللَّهِ حَصَبُ جَهَنَّمَ أَنتُمْ لَهَا وَارِدُونَ (98)
Vosaltres i el que serviu en lloc de servir a Al·là, sereu combustible per a la Jahenam. Baixareu a ella
لَوْ كَانَ هَٰؤُلَاءِ آلِهَةً مَّا وَرَدُوهَا ۖ وَكُلٌّ فِيهَا خَالِدُونَ (99)
Si aquests haguessin estat déus, no haurien baixat a ella. Estaran tots en ella eternament
لَهُمْ فِيهَا زَفِيرٌ وَهُمْ فِيهَا لَا يَسْمَعُونَ (100)
En ella,Gemegaran però no escoltaran
إِنَّ الَّذِينَ سَبَقَتْ لَهُم مِّنَّا الْحُسْنَىٰ أُولَٰئِكَ عَنْهَا مُبْعَدُونَ (101)
Aquells que ja hagin rebut de Nosaltres el millor, seran mantinguts lluny de ella
لَا يَسْمَعُونَ حَسِيسَهَا ۖ وَهُمْ فِي مَا اشْتَهَتْ أَنفُسُهُمْ خَالِدُونَ (102)
No escoltaran el més lleu soroll d'ella i estaran eternament en el que tant van anhelar
لَا يَحْزُنُهُمُ الْفَزَعُ الْأَكْبَرُ وَتَتَلَقَّاهُمُ الْمَلَائِكَةُ هَٰذَا يَوْمُكُمُ الَّذِي كُنتُمْ تُوعَدُونَ (103)
No els entristirà el gran terror i els àngels sortiran a la seva trobada: «Aquest és el vostre dia, que se us havia promès!»
يَوْمَ نَطْوِي السَّمَاءَ كَطَيِّ السِّجِلِّ لِلْكُتُبِ ۚ كَمَا بَدَأْنَا أَوَّلَ خَلْقٍ نُّعِيدُهُ ۚ وَعْدًا عَلَيْنَا ۚ إِنَّا كُنَّا فَاعِلِينَ (104)
Dia que plegarem el cel com es plega un pergamí d'escrits. Com creem una vegada primera, crearem altra. És promesa que ens obliga i la complirem
وَلَقَدْ كَتَبْنَا فِي الزَّبُورِ مِن بَعْدِ الذِّكْرِ أَنَّ الْأَرْضَ يَرِثُهَا عِبَادِيَ الصَّالِحُونَ (105)
Hem escrit en els Salms, després de l'Amonestació, que la terra l'heretaran Els meus serfs justs
إِنَّ فِي هَٰذَا لَبَلَاغًا لِّقَوْمٍ عَابِدِينَ (106)
Heus aquí un comunicat per a gent que rendeix cult a Al·là
وَمَا أَرْسَلْنَاكَ إِلَّا رَحْمَةً لِّلْعَالَمِينَ (107)
Nosaltres no t'hem enviat sinó com misericòrdia per a tot el món
قُلْ إِنَّمَا يُوحَىٰ إِلَيَّ أَنَّمَا إِلَٰهُكُمْ إِلَٰهٌ وَاحِدٌ ۖ فَهَلْ أَنتُم مُّسْلِمُونَ (108)
Digues: «Només se m'ha revelat que el vostre Déu és un Déu Únic ,Us sotmetreu, doncs, a Ell?»
فَإِن تَوَلَّوْا فَقُلْ آذَنتُكُمْ عَلَىٰ سَوَاءٍ ۖ وَإِنْ أَدْرِي أَقَرِيبٌ أَم بَعِيدٌ مَّا تُوعَدُونَ (109)
Si es desvien, digues:«Us he informat a tots amb equitat. I no sé si allò amb que se us amenaça és imminent o remot
إِنَّهُ يَعْلَمُ الْجَهْرَ مِنَ الْقَوْلِ وَيَعْلَمُ مَا تَكْتُمُونَ (110)
Ell sap tant el que dieu obertament com el que oculteu»
وَإِنْ أَدْرِي لَعَلَّهُ فِتْنَةٌ لَّكُمْ وَمَتَاعٌ إِلَىٰ حِينٍ (111)
No sé. Potser això constitueixi per a vosaltres temptació i gaudi per algun temps»
قَالَ رَبِّ احْكُم بِالْحَقِّ ۗ وَرَبُّنَا الرَّحْمَٰنُ الْمُسْتَعَانُ عَلَىٰ مَا تَصِفُونَ (112)
Diu: «Senyor, decideix segons justícia! El nostre Senyor és El Compassiu, Aquell l'ajuda del qual s'implora contra el que contáis»
❮ السورة السابقة السورة التـالية ❯

قراءة المزيد من سور القرآن الكريم :

1- الفاتحة2- البقرة3- آل عمران
4- النساء5- المائدة6- الأنعام
7- الأعراف8- الأنفال9- التوبة
10- يونس11- هود12- يوسف
13- الرعد14- إبراهيم15- الحجر
16- النحل17- الإسراء18- الكهف
19- مريم20- طه21- الأنبياء
22- الحج23- المؤمنون24- النور
25- الفرقان26- الشعراء27- النمل
28- القصص29- العنكبوت30- الروم
31- لقمان32- السجدة33- الأحزاب
34- سبأ35- فاطر36- يس
37- الصافات38- ص39- الزمر
40- غافر41- فصلت42- الشورى
43- الزخرف44- الدخان45- الجاثية
46- الأحقاف47- محمد48- الفتح
49- الحجرات50- ق51- الذاريات
52- الطور53- النجم54- القمر
55- الرحمن56- الواقعة57- الحديد
58- المجادلة59- الحشر60- الممتحنة
61- الصف62- الجمعة63- المنافقون
64- التغابن65- الطلاق66- التحريم
67- الملك68- القلم69- الحاقة
70- المعارج71- نوح72- الجن
73- المزمل74- المدثر75- القيامة
76- الإنسان77- المرسلات78- النبأ
79- النازعات80- عبس81- التكوير
82- الإنفطار83- المطففين84- الانشقاق
85- البروج86- الطارق87- الأعلى
88- الغاشية89- الفجر90- البلد
91- الشمس92- الليل93- الضحى
94- الشرح95- التين96- العلق
97- القدر98- البينة99- الزلزلة
100- العاديات101- القارعة102- التكاثر
103- العصر104- الهمزة105- الفيل
106- قريش107- الماعون108- الكوثر
109- الكافرون110- النصر111- المسد
112- الإخلاص113- الفلق114- الناس