وَالنَّازِعَاتِ غَرْقًا (1) Pels que arrenquen violentament |
وَالنَّاشِطَاتِ نَشْطًا (2) Pels que trauen fora suaument (les ànimes dels creients) |
وَالسَّابِحَاتِ سَبْحًا (3) Pels que neden lliurement |
فَالسَّابِقَاتِ سَبْقًا (4) Pels que van al capdavant |
فَالْمُدَبِّرَاتِ أَمْرًا (5) Pels que duen un assumpte |
يَوْمَ تَرْجُفُ الرَّاجِفَةُ (6) El dia que ocorri el tremolor |
تَتْبَعُهَا الرَّادِفَةُ (7) succeït pel següent |
قُلُوبٌ يَوْمَئِذٍ وَاجِفَةٌ (8) aquest dia, els cors s'estremiran |
أَبْصَارُهَا خَاشِعَةٌ (9) s'humiliaran les mirades |
يَقُولُونَ أَإِنَّا لَمَرْدُودُونَ فِي الْحَافِرَةِ (10) Diuen: «És veritat que serem restituïts a la nostra primera condició |
أَإِذَا كُنَّا عِظَامًا نَّخِرَةً (11) després de convertir-nos en pútrids ossos?» |
قَالُوا تِلْكَ إِذًا كَرَّةٌ خَاسِرَةٌ (12) Diuen: «Seria una tornada perniciosa!» |
فَإِنَّمَا هِيَ زَجْرَةٌ وَاحِدَةٌ (13) No haurà més que un sol Crit |
فَإِذَا هُم بِالسَّاهِرَةِ (14) i apareixeran en la superfície de la terra |
هَلْ أَتَاكَ حَدِيثُ مُوسَىٰ (15) T'has assabentat de la història de Moisés |
إِذْ نَادَاهُ رَبُّهُ بِالْوَادِ الْمُقَدَّسِ طُوًى (16) Quan el seu Senyor li va cridar en la vall sagrada de Tuwa |
اذْهَبْ إِلَىٰ فِرْعَوْنَ إِنَّهُ طَغَىٰ (17) «Ves cap al Faraó. S'ha excedit |
فَقُلْ هَل لَّكَ إِلَىٰ أَن تَزَكَّىٰ (18) I digues-lo: Et crido que et purifiquis |
وَأَهْدِيَكَ إِلَىٰ رَبِّكَ فَتَخْشَىٰ (19) i que et guie al teu Senyor per a si ho temis?» |
فَأَرَاهُ الْآيَةَ الْكُبْرَىٰ (20) Li va mostrar el signe tan gran |
فَكَذَّبَ وَعَصَىٰ (21) Però ell va desmentir i va desobeir |
ثُمَّ أَدْبَرَ يَسْعَىٰ (22) Després, va tornar l'esquena bruscament |
فَحَشَرَ فَنَادَىٰ (23) I va convocar i va dirigir una proclama |
فَقَالَ أَنَا رَبُّكُمُ الْأَعْلَىٰ (24) Va dir: «Sóc jo el vostre altíssim Senyor» |
فَأَخَذَهُ اللَّهُ نَكَالَ الْآخِرَةِ وَالْأُولَىٰ (25) Al·là li va infligir el càstig de l'altra vida i d'aquesta |
إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَعِبْرَةً لِّمَن يَخْشَىٰ (26) Hi ha en això, sí, motiu de reflexió per a qui temi(Al·là) |
أَأَنتُمْ أَشَدُّ خَلْقًا أَمِ السَّمَاءُ ۚ بَنَاهَا (27) Sou vosaltres més difícils de crear que el cel que ell ha edificat |
رَفَعَ سَمْكَهَا فَسَوَّاهَا (28) Va alçar la seva volta i li va donar forma harmoniosa |
وَأَغْطَشَ لَيْلَهَا وَأَخْرَجَ ضُحَاهَا (29) Va enfosquir la nit i va treure el matí |
وَالْأَرْضَ بَعْدَ ذَٰلِكَ دَحَاهَا (30) Va estendre, després, la terra |
أَخْرَجَ مِنْهَا مَاءَهَا وَمَرْعَاهَا (31) va treure d'ella l'aigua i les pastures |
وَالْجِبَالَ أَرْسَاهَا (32) va fixar les muntanyes |
مَتَاعًا لَّكُمْ وَلِأَنْعَامِكُمْ (33) Per a gaudi vostre i dels vostres ramats |
فَإِذَا جَاءَتِ الطَّامَّةُ الْكُبْرَىٰ (34) Així quan arribi La Gran Calamitat |
يَوْمَ يَتَذَكَّرُ الْإِنسَانُ مَا سَعَىٰ (35) el dia que recordi l'home els seus esforços |
وَبُرِّزَتِ الْجَحِيمُ لِمَن يَرَىٰ (36) i es faci aparèixer el Jaheem a qui pugui veure |
فَأَمَّا مَن طَغَىٰ (37) Qui s'hagi mostrat rebel |
وَآثَرَ الْحَيَاةَ الدُّنْيَا (38) i preferit la vida d'aquí |
فَإِنَّ الْجَحِيمَ هِيَ الْمَأْوَىٰ (39) tindrà per estatge al Jaheem |
وَأَمَّا مَنْ خَافَ مَقَامَ رَبِّهِ وَنَهَى النَّفْسَ عَنِ الْهَوَىٰ (40) Però qui va témer que hauria de comparèixer davant el seu Senyor i va refrenar la seva ànima de la passió |
فَإِنَّ الْجَنَّةَ هِيَ الْمَأْوَىٰ (41) tindrà el Paradís per estatge |
يَسْأَلُونَكَ عَنِ السَّاعَةِ أَيَّانَ مُرْسَاهَا (42) Et pregunten per l'Hora: «Quan succeirà?» |
فِيمَ أَنتَ مِن ذِكْرَاهَا (43) No t'ocupis tu d'això |
إِلَىٰ رَبِّكَ مُنتَهَاهَا (44) Al teu Senyor Li toca fixar-la |
إِنَّمَا أَنتَ مُنذِرُ مَن يَخْشَاهَا (45) Tu només has d'advertir a qui té por d'ella |
كَأَنَّهُمْ يَوْمَ يَرَوْنَهَا لَمْ يَلْبَثُوا إِلَّا عَشِيَّةً أَوْ ضُحَاهَا (46) El dia que la visquin, els semblarà no haver romàs més d'una tarda o d'un matí |