| لَا أُقْسِمُ بِهَٰذَا الْبَلَدِ (1) No! Juro per aquesta ciutat |
| وَأَنتَ حِلٌّ بِهَٰذَا الْبَلَدِ (2) en la qual estàs aveïnat |
| وَوَالِدٍ وَمَا وَلَدَ (3) Per tot pare i el que ha engendrat |
| لَقَدْ خَلَقْنَا الْإِنسَانَ فِي كَبَدٍ (4) Hem creat a l'home en aflicció |
| أَيَحْسَبُ أَن لَّن يَقْدِرَ عَلَيْهِ أَحَدٌ (5) Creu que ningú podrà contra ell |
| يَقُولُ أَهْلَكْتُ مَالًا لُّبَدًا (6) Diu: «He consumit una hisenda considerable» |
| أَيَحْسَبُ أَن لَّمْ يَرَهُ أَحَدٌ (7) Creu que ningú li ha vist |
| أَلَمْ نَجْعَل لَّهُ عَيْنَيْنِ (8) No li hem donat dos ulls |
| وَلِسَانًا وَشَفَتَيْنِ (9) una llengua i dos llavis |
| وَهَدَيْنَاهُ النَّجْدَيْنِ (10) No li hem mostrat les dues vies |
| فَلَا اقْتَحَمَ الْعَقَبَةَ (11) Doncs mai s'ha posat a pujar la Costa |
| وَمَا أَدْرَاكَ مَا الْعَقَبَةُ (12) I com sabràs què és la Costa |
| فَكُّ رَقَبَةٍ (13) És manumetre a un esclau |
| أَوْ إِطْعَامٌ فِي يَوْمٍ ذِي مَسْغَبَةٍ (14) Alimentar en temps de fam |
| يَتِيمًا ذَا مَقْرَبَةٍ (15) A un parent pròxim orfe |
| أَوْ مِسْكِينًا ذَا مَتْرَبَةٍ (16) A un pobre en la misèria |
| ثُمَّ كَانَ مِنَ الَّذِينَ آمَنُوا وَتَوَاصَوْا بِالصَّبْرِ وَتَوَاصَوْا بِالْمَرْحَمَةِ (17) És, també, formar part dels que creuen, dels que es recomanen mútuament la paciència i la misericòrdia |
| أُولَٰئِكَ أَصْحَابُ الْمَيْمَنَةِ (18) Aquests són els de la Dreta |
| وَالَّذِينَ كَفَرُوا بِآيَاتِنَا هُمْ أَصْحَابُ الْمَشْأَمَةِ (19) En canvi, els que no creuen en Els Nostres Signes, aquests són els de l'esquerra |
| عَلَيْهِمْ نَارٌ مُّؤْصَدَةٌ (20) Es tancarà un foc sobre ells |