| يَا أَيُّهَا الْمُدَّثِّرُ (1) Tu, l'embolicat en un mantell |
| قُمْ فَأَنذِرْ (2) Aixeca't i adverteix |
| وَرَبَّكَ فَكَبِّرْ (3) Al teu Senyor, enalteix-li |
| وَثِيَابَكَ فَطَهِّرْ (4) La teva roba, purifica-la |
| وَالرُّجْزَ فَاهْجُرْ (5) L'abominació, fuig d'ella |
| وَلَا تَمْنُن تَسْتَكْثِرُ (6) No donis esperant guany |
| وَلِرَبِّكَ فَاصْبِرْ (7) La decisió del teu Senyor, espera-la pacient |
| فَإِذَا نُقِرَ فِي النَّاقُورِ (8) Quan soni la trompeta |
| فَذَٰلِكَ يَوْمَئِذٍ يَوْمٌ عَسِيرٌ (9) aquest serà, llavors, un dia difícil |
| عَلَى الْكَافِرِينَ غَيْرُ يَسِيرٍ (10) per als infidels, no fàcil |
| ذَرْنِي وَمَنْ خَلَقْتُ وَحِيدًا (11) Deixa'm solament amb La meva creatura |
| وَجَعَلْتُ لَهُ مَالًا مَّمْدُودًا (12) a qui he donat una gran hisenda |
| وَبَنِينَ شُهُودًا (13) i fills barons que estan presents |
| وَمَهَّدتُّ لَهُ تَمْهِيدًا (14) Tot l'hi he facilitat |
| ثُمَّ يَطْمَعُ أَنْ أَزِيدَ (15) però encara anhela que li doni més |
| كَلَّا ۖ إِنَّهُ كَانَ لِآيَاتِنَا عَنِيدًا (16) No! S'ha mostrat hostil als nostres signes |
| سَأُرْهِقُهُ صَعُودًا (17) Li faré pujar per una costa |
| إِنَّهُ فَكَّرَ وَقَدَّرَ (18) Ha reflexionat i pres una decisió |
| فَقُتِلَ كَيْفَ قَدَّرَ (19) però quina decisió! Maleït sigui |
| ثُمَّ قُتِلَ كَيْفَ قَدَّرَ (20) Sí, quina decisió! Maleït sigui |
| ثُمَّ نَظَرَ (21) Després, ha mirat |
| ثُمَّ عَبَسَ وَبَسَرَ (22) Llavors ell va frunzir l'entrecella i s'ha posat sunyós |
| ثُمَّ أَدْبَرَ وَاسْتَكْبَرَ (23) Després, ha tornat l'esquena, ple d'altivesa |
| فَقَالَ إِنْ هَٰذَا إِلَّا سِحْرٌ يُؤْثَرُ (24) I ha dit: «Això no és sinó màgia apresa |
| إِنْ هَٰذَا إِلَّا قَوْلُ الْبَشَرِ (25) No és sinó la paraula d'un mortal!» |
| سَأُصْلِيهِ سَقَرَ (26) Ho lliuraré a l'ardor del Saqar |
| وَمَا أَدْرَاكَ مَا سَقَرُ (27) I com sabràs què és El Saqar |
| لَا تُبْقِي وَلَا تَذَرُ (28) No deixa residus, no deixa gens |
| لَوَّاحَةٌ لِّلْبَشَرِ (29) Abrasa al mortal |
| عَلَيْهَا تِسْعَةَ عَشَرَ (30) Hi ha dinou que ho guarden |
| وَمَا جَعَلْنَا أَصْحَابَ النَّارِ إِلَّا مَلَائِكَةً ۙ وَمَا جَعَلْنَا عِدَّتَهُمْ إِلَّا فِتْنَةً لِّلَّذِينَ كَفَرُوا لِيَسْتَيْقِنَ الَّذِينَ أُوتُوا الْكِتَابَ وَيَزْدَادَ الَّذِينَ آمَنُوا إِيمَانًا ۙ وَلَا يَرْتَابَ الَّذِينَ أُوتُوا الْكِتَابَ وَالْمُؤْمِنُونَ ۙ وَلِيَقُولَ الَّذِينَ فِي قُلُوبِهِم مَّرَضٌ وَالْكَافِرُونَ مَاذَا أَرَادَ اللَّهُ بِهَٰذَا مَثَلًا ۚ كَذَٰلِكَ يُضِلُّ اللَّهُ مَن يَشَاءُ وَيَهْدِي مَن يَشَاءُ ۚ وَمَا يَعْلَمُ جُنُودَ رَبِّكَ إِلَّا هُوَ ۚ وَمَا هِيَ إِلَّا ذِكْرَىٰ لِلْبَشَرِ (31) No hem posat sinó a àngels com guardians del Foc i no els hem posat en aquest nombre sinó per a temptar als infidels, perquè els quals han rebut l'Escriptura creen fermament, perquè els creients es fortifiquin en la seva fe, perquè no dubtin ni els que han rebut l'Escriptura ni els creients, perquè els malalts de cor i els infidels diguin: «Què és el que es proposa Al·là amb aquesta paràbola?» Així és com Al·là extravia a qui Ell vol i dirigeix a qui Ell vol. Ningú sinó Ell coneix les legions del teu Senyor. No és sinó una amonestació dirigida als mortals |
| كَلَّا وَالْقَمَرِ (32) No! Per la lluna |
| وَاللَّيْلِ إِذْ أَدْبَرَ (33) A la nit quan declina |
| وَالصُّبْحِ إِذَا أَسْفَرَ (34) Al matí quan apunta |
| إِنَّهَا لَإِحْدَى الْكُبَرِ (35) És, sí, una de les majors |
| نَذِيرًا لِّلْبَشَرِ (36) a manera d'advertiment per als mortals |
| لِمَن شَاءَ مِنكُمْ أَن يَتَقَدَّمَ أَوْ يَتَأَخَّرَ (37) per a aquells de vosaltres que vulguin avançar-se o ressagar-se |
| كُلُّ نَفْسٍ بِمَا كَسَبَتْ رَهِينَةٌ (38) Cadascun serà responsable del que hagi comès |
| إِلَّا أَصْحَابَ الْيَمِينِ (39) Però els de la dreta |
| فِي جَنَّاتٍ يَتَسَاءَلُونَ (40) en jardins, es preguntaran uns a altres |
| عَنِ الْمُجْرِمِينَ (41) sobre els pecadors |
| مَا سَلَكَكُمْ فِي سَقَرَ (42) «Què és el que us ha conduït al Saqar ?» |
| قَالُوا لَمْ نَكُ مِنَ الْمُصَلِّينَ (43) Diran: «No érem dels quals oraven |
| وَلَمْ نَكُ نُطْعِمُ الْمِسْكِينَ (44) no donàvem per a menjar al pobre |
| وَكُنَّا نَخُوضُ مَعَ الْخَائِضِينَ (45) parlotejávem amb els parlotejádors |
| وَكُنَّا نُكَذِّبُ بِيَوْمِ الدِّينِ (46) i desmentíem el dia del Judici |
| حَتَّىٰ أَتَانَا الْيَقِينُ (47) fins que va venir a nosaltres la certa» |
| فَمَا تَنفَعُهُمْ شَفَاعَةُ الشَّافِعِينَ (48) Els intercessors no podran fer gens per ells |
| فَمَا لَهُمْ عَنِ التَّذْكِرَةِ مُعْرِضِينَ (49) Per què han hagut d'apartar-se del Record |
| كَأَنَّهُمْ حُمُرٌ مُّسْتَنفِرَةٌ (50) com ases espantats |
| فَرَّتْ مِن قَسْوَرَةٍ (51) que fugen del lleó |
| بَلْ يُرِيدُ كُلُّ امْرِئٍ مِّنْهُمْ أَن يُؤْتَىٰ صُحُفًا مُّنَشَّرَةً (52) Tots ells volguessin que se'ls portessin fulles desplegades |
| كَلَّا ۖ بَل لَّا يَخَافُونَ الْآخِرَةَ (53) Però no! No temen l'altra vida |
| كَلَّا إِنَّهُ تَذْكِرَةٌ (54) No! És un Record |
| فَمَن شَاءَ ذَكَرَهُ (55) que recordarà qui vulgui |
| وَمَا يَذْكُرُونَ إِلَّا أَن يَشَاءَ اللَّهُ ۚ هُوَ أَهْلُ التَّقْوَىٰ وَأَهْلُ الْمَغْفِرَةِ (56) Però no ho tindran en compte, tret que Al·là vulgui. És digne de ser temut i digne de perdonar |